2. Batos El llop de Peleu
Aglaure Els grecs a Àulida
Perseu i Medusa Escil·la i Glauc
Níobe Anaxàrete
Les Equínades Egèria
Perimele Dades editorials
Licas
Biblis
Llegendes xipriotes
3. Unes vaques d’APOLO van entrar als camps de PILOS. MERCURI les va veure i les
va robar i amagar en uns boscos. Un vell, BATOS, va veure el robatori. El vell era
vigilant dels boscos i les pastures i dels ramats d’eugues de NELEU. MERCURI li
va demanar que no expliqués a ningú el que havia passat i a canvi d’això es
podia quedar una vaca, BATOS va acceptar. Més tard MERCURI va tornar amb una
altra aparença i veu i li va demanar a BATOS si sabia on era el seu ramat, a canvi
li oferia una vaca i un toro. BATOS li diu on és, ja que vol la doble recompensa.
MERCURI aïrat per la traïció el va convertir en una pedra de sílex que significa
‘delator’.
4. MERCURI volava pels voltants d’Atenes, la terra preferida de MINERVA. Hi havia una processó en
honor a la dea i unes noies portaven cistelles amb ofrenes, MERCURI es va quedar observant.
HERSE era la més bella de les noies i quan MERCURI la va veure va baixar a terra sense
transformar-se i va anar a casa de CÈCROPS. Les seves tres filles PÀNDROSOS, AGLAURE i HERSE
vivien allà. MERCURI li explica les seves intencions a AGLAURE i aquesta li demana a canvi
d’ajudar-lo una gran quantitat d’or. MINERVA recorda que AGLAURE havia vist a ERICTONI i a la
serp, després de profanar el cistell que li havia donat, i que era una persona avara.
MINERVA va a veure l’ENVEJA i li diu: «Infecta amb el teu verí AGLAURE, una de les filles de
CÈCROPS». Aquesta ho fa, li fa tenir enveja de la seva germana HERSE. AGLAURE no deixa passar
de la porta al déu MERCURI, finalment ell obre la porta i converteix a AGLAURE en una estàtua
de pedra ennegrida.
5. El rei d’Argos, ACRISI, sabia per un oracle que el seu net el mataria. Per
evitar-ho va tancar a la seva filla DÀNAE en una torre però Júpiter la va
fecundar en forma de pluja daurada. ACRISI els va tancar en un cofre i els va
llençar al mar Egeu. Van arribar a Sèrifos on van ser acollits per DICTIS
germà de POLIDECTES. POLIDECTES es va enamorar de DÀNAE. Pensant que el
jove PERSEU podia ser una molèstia en els seus plans va intentar lliurar-se
d'ell enviant-lo a portar el cap de MEDUSA, una de les tres Gòrgones que
podia convertir en pedra als homes només amb la seva mirada.
PERSEU va anar a la recerca de les filles de FORCIS, les Grayas, tres ancianes
que només tenien un mateix ull i una mateixa dent i que compartien
passant-los-hi una a l'altra. PERSEU els va arrabassar l'ull i la dent, obligant-
les a confessar on estava situada la residència de les nimfes a canvi de
retornar-los-hi. PERSEU es va trobar amb les nimfes, de les quals va
aconseguir un sarró màgic, el casc de HADES, que permetia tornar invisible
al que ho portés lloc, i unes sandàlies alades. A més, va rebre d'HERMES una
falç d'acer amb la qual poder tallar el cap de MEDUSA. Amb l'ajuda
d'aquests objectes va aconseguir introduir-se en la residència de les
Gòrgones, que, com les Grayas, eren filles de FORCIS. Mentre estaven
dormides, es va apropar a elles, i va tallar el cap de MEDUSA. De la sang de
MEDUSA va néixer el cavall alat PEGÀS i també el gegant CRISAOR.
Després d'això, va ser al país on regnava ATLES a qui va demanar
hospitalitat. ATLES, no obstant això, va recordar que un oracle li havia dit
que un fill de ZEUS arribaria per robar-li els fruits del jardí de les
Hespérides, i va intentar expulsar-ho. PERSEU li va mostrar el cap de
Medusa pel que Atles va quedar convertit en pedra.
6. En arribar a Etiòpia PERSEU va trobar a ANDRÓMEDA encadenada a una
roca, lloc on havia estat deixada per ser devorada pel monstre marí
CETO que havia estat enviat pels déus com a càstig a causa que CASIOPEA
s'havia vanat de ser superior en bellesa a totes les Nereidas. PERSEU es va
enamorar de ANDRÓMEDA i va decidir alliberar-la, per la qual cosa
després de demanar la seva mà a CEFEO i CASIOPEA va matar al monstre
amb la seva espasa.
Durant el banquet de noces amb ANDRÓMEDA, va arribar FINEU, oncle
patern d'aquesta i alhora el seu promès. Va començar una batalla entre
els qui recolzaven l'enllaç i els partidaris de FINEU. PERSEU va matar a
molts però en veure la inferioritat numèrica del seu bàndol, PERSEU no
va tenir més remei que convertir en pedra a FINEU i als quals ho
acompanyaven amb el cap de MEDUSA. PERSEU i ANDRÓMEDA van
aconseguir finalment casar-se.
Després va tornar a Sérifos. Allí, Dictis i Dànae s'havien refugiat en un
temple fugint de l'assetjament de POLIDECTES. PERSEU es va presentar
davant POLIDECTES i davant tota la seva cort, va treure el cap de Medusa
i la hi va mostrar, quedant tots petrificats.
Després va decidir tornar a ARGOS, al costat de DÀNAE i a ANDRÓMEDA.
ACRISI es va assabentar que el seu nét viatjava per trobar-se amb ell i va
encaminant-se a LARISA, on es va posar a presenciar uns jocs. PERSEU
també va acudir a aquests jocs i va participar en llançament de disc.
Quan el va tirar, ho va fer amb tan mala fortuna que va copejar a ACRISI
en un peu i el va matar, complint-se així la profecia.
7. NÍOBE estava casada amb AMFION i estava molt orgullosa dels seus fills. Un dia a
Manto la filla de TIRÈSIES va vaticinar que totes les dones amb llorer al cabell
anessin a oferir ofrenes a LATONA i als seus fills APOL·LO i DIANA. NÍOBE va
exigir que a ella també se la venerés i finalment les dones li van fer cas. LATONA
es va indignar i li va dir als seus fills que aquest acte no podia quedar impune,
els dos germans van baixar a la Terra i van matar a tots els fills mascle de NÍOBE.
AMFION en saber-ho es va travessar el cor amb un punyal. A l’enterrament
NÍOBE va dir que encara així tenia més fills que LATONA, va se llavors quan
també va matar a les noies. Es converteix en marbre.
8. Abans de ser illes, les Equínades
eren nàiades. Una vegada van
sacrificar deu jònecs i van
decidir convidar als déus a les
danses d’aquest sacrifici, no
obstant se’n van oblidar d’un,
AQUELOU que és el riu amb més
cabal de Grècia. Degut a la seva
ira, AQUELOU va arrabassar amb
l’aigua tots els camps, boscos,
animals...
Les aigües del riu i del mar van
separar la terra i va formar
tantes parts com cinc illes: les
Equínades.
9. El riu AQUELOU, estava enamorat de PERIMELE, una de les
illes apartades de les Equínades. AQUELOU li va prendre la
virginitat, però el pare de PERIMELE, HIPODAMANT no ho va
poder soportar i va llançar la seva filla a l’abisme des d’alt
d’un escull.
El riu AQUELOU va afagar-la i va demanar ajuda al déu
NEPTÚ. Aleshores, PERIMELE es va convertir en una illa
sòlida banyada per les aigües del riu AQUELOU.
10. LICAS és el company d’HÈRCULES. Quan HÈRCULES va tornar victoriós d’ECÀLIA, vol oferir-li un sacrifici
a JÚPITER i li va demanar a LICAS que li portés una túnica neta. DEIANIRA li va donar una túnica amb
sang de NESSOS, perquè el seu marit va raptar a ÍOLE i així volia reviure el seu amor. Un cop que es posa
la túnica, el verí li entra pel cos, quan no podia resistir més va omplir els camps d’Eta amb els seus
crits. Al mateix temps que estripa la túnica i amb ella s’arrenca la pell, perquè la roba havia quedat
adherida al seu cos. Va alçar les mans demanant-li a JUNO la mort, li recorda que va dur dotze treballs
per aconseguir la immortalitat. Mentre el foc l’abraçava va veure al seu company amagat, HÈRCULES el
va agafar i li va donar tres voltes en l’aire i el va llançar al mar d’Eubea. LICAS en l’aire es va anar
transformant amb pedra dura. Encara ara al mar d’Eubea hi ha un petit escull que té forma humana i
l’anomenen LICAS i tenen por de trepitjar-lo com si sentís.
Finalment, HÈRCULES no pot suportar més el dolor i demana que li facin una pira funerària a Eta, el
foc va cremar la seva part humana heretada per la seva mare i així es converteix en immortal.
11. BIBLIS i CAUNE eren fills de MILET i CIÀNEE. BIBLIS no estimava al seu germà fraternalment, ella
s’enganyava de que era un amor de germana però de mica en mica s’arregla per semblar-li bella a
CAUNE i tenia enveja si hi havia una dona més bonica que ella al seu costat. No sap del tot que li
passa, vol que li anomeni BIBLIS i no germana. Desperta, s’allunya dels pensaments i en somnis,
s’uneix al seu germà. Ella vol morir si no pot apartar aquests pensaments però al final tria enviar-li
una carta a CAUNE confessant-li el seu amor. Crida a un dels seus esclaus perquè li porti les tauletes al
seu germà, mentre li donava se li van caure pero tot i els mals auguris va continuar enviant-li les
tauletes. Quan CAUNE va tirar les tauletes i va fer fóra a l’esclau. CAUNE es va veure obligat a marxar de
la pàtria i fundar una nova.
Finalment, BIBLIS va perdre completament la raó i va intentar perseguir al seu germà, quan ja no li
queden més boscos per travessar, cau esgotada . Les nimfes intenten aixecar-la i consolar-la però no
poden. Després d’estar allà molt de temps les nàiades la van transformar en una font, que encara està
en aquelles vals sota una alzina negra.
12. Amatunt és una ciutat del sud de Xipre, allà s’avergonyeixen d’haver fecundat
als qui tenen banyes al front, els CERASTES.
En aquesta ciutat, hi havia un altar en honor a JÚPITER l’hospitalari, allà durant
dos anys es veia sang i deduïen que havien sacrificat a un animal, en realitat
havien sacrificat a un hoste.
Quan VENUS es va assabentar dels sacrificis, va abandonar Amatunt. Però abans
d’abandonar-la, va reparar les seves banyes i els va convertir en ferotges toros.
Ara l’illa de Xipre no només se’n penedia dels CERASTES, sinó perquè a més
tenien les primeres dones que prostituïen els seus cossos i encants, aquestes
dones eren anomenades Propètides. Un cop que elles van perdre el pudor i la
sang les va convertir en pedres.
13. PELEU es va fer famós després de casar-se amb
la deesa de les aigües, TETIS, i de deixar-la
embaraçada d’AQUIL·LES. Tot i la fortuna que
havia tingut fins aleshores, va ser expulsat de
la seva casa paterna per haver assassinat a
FOCOS. Llavors va anar amb companys i un
ramat d’ovelles i bous a suplicar a CEIX, rei de
les terres de Traquis, perquè li oferís
hospitalitat. Aquest va accedir, sense saber que
PELEU havia matat a FOCOS, però aleshores, un
llop ferotge va atacar als ramats de PELEU. El
llop havia estat enviat per PSÀMATE, mare de
FOCOS, per tal de fer una ofrena al seu fill.
PELEU li va implorar a PSÀMATE que parés, i va
ser finalment la seva esposa TETIS, qui va
convertir el llop en marbre. Després d’això no
li va ser permès que s’estigués a Traquis, PELEU
va anar fins a Magnèsia on el seu crim seria
purificat per ACAST.
14. Després que PARÍS raptés HELENA cap a Troia, esposa del rei
MENELAU d’Esparta, els grecs van sortir a darrere del troià. Però
degut al vent, els grecs es van quedar estancats a Àulida, l’illa
d’EUBEA. A aquella illa, els grecs estaven a punt de fer un sacrifici,
una serp blavosa, va pujar a un arbre i es va menjar tots els ocells
que hi havia. L’endeví CALCANT, va dir que allò era un senyal i que
volia dir que guanyarien els troians però que tardarien nou anys.
Després d’això, la serp es va convertir en pedra, encara
entortolligada a l’arbre en el que s’havia enfilat.
15. ESCIL·LA havia sigut una bonica donzella amb molts pretendents. Fins i
tot el Déu de les aigües, GLAUC, se’n va enamorar. Però ella el va refusar.
El Déu va anar a demanar ajuda a la maga CIRCE perquè li aconseguís la
noia. Però la maga, que estava enamorada de GLAUC, li va aconsellar
que anés amb algú que li correspongúes realment el seu amor, com ella.
Aquest s’hi va negar i CIRCE, enfadada va carregar contra ESCIL·LA, fent
que tingués el ventre negre i envoltat de gossos ferotges. Finalment va
ser transformada en escull, a l’estret de Messina, i és evitada pels
mariners.
16. IFIS, fill d’una família humil estava enamorat de la donzella ANAXÀRETE,
descendent del fundador de la dinastia troiana. El noi, boig d’amor
intentava fer-li enviar els seus senyals d’amors a la donzella, però
aquesta, cruel i freda, no feia cas de les peticions d’amor d’IFIS. Aquest,
desesperat va acabar traient-se la vida davant la porta de casa
d’ANAXÀRETE. El cos d’IFIS va ser portat davant de la seva mare. El
funeral que se li va fer, va passar per davant de casa de la donzella, que
al veure al jove mort, va empal·lidir i es va convertir en pedra, castigada
per la deesa VENUS.
17. Després de la mort del seu espòs i rei de Roma,
NUMA POMPILI, EGÈRIA es va refugiar al bosc de
la vall d’Arícia, al Laci. Allà plorava tot el dia
per la pèrdua del seu marit. Les nimfes la
consolaven, i HIPÒLIT, fill de TESEU li va
explicar la seva història per consolar-la. Li va
dir que havia estat desterrat pel seu pare TESEU,
després de que FEDRA li fes creure que la
desitjava i que l’havia deshonrat. Quan fugia de
la ciutat, es va trobar amb un monstre marí i els
cavalls, atemorits van estimbar el carro i
HIPÒLIT va acabar morint. Però PEÓ el va tornar
a la vida i DIANA el va acollir en aquell bosc
ordenant-li que es canviés el nom, passant-se a
dir VIRBI. Tot i la història, el dolor d’EGÈRIA no
es va alleujar i DIANA, commoguda pel dolor
d’aquesta, la va transformar en una font
d’aigües glaçades.
18. Narracions de mites clàssics, adaptació de les
Metamorfosis d’Ovidi a càrrec de Margalida Capellà
BIBLIOTECA TEIDE
