2. Milesis
Jònics
Tales
Anaximandre
Anaxímenes
Heràclit
Filosofia
presocràtica
Pitàgoras
Itàlics
Parmènides
Físics
Empèdocles
Sistemes
postparmenidis
Anaxàgoras
Atomistes
Leucip
Demòcrit

3. Jònics
Milesis
(neixen a Milet, s. VI a.C.)
No conservem res
Anaximandre
Anaxímenes
Deixeble de Tales
Tales
Arkhé: aire (dóna vida)
Arkhé no és material (“àpeiron”)
Testimonis
Tema central (natura)
Arkhé: Aigua
Hilozoisme
la Terra es troba
surant a l’aigua
De l’àpeiron ve el naixement
de les coses i en ell es
converteixen quan moren
Àpeiron
De l’aire es deriva tot a
través de:
• Rarefacció (aire es
converteix en foc)
• Condensació (aire, vent,
núvol, aigua, terra, pedra)
Cicle natural a partir
de l’aire deriven totes
les coses
Món
actual
Àpeiron
Etern retorn

4. Jònics
Heràclit
Conservem 130 fragments (1 paraula - 8 línees)
Tot canvia, tot flueix, res no es manté
2 principis
Els contraris formen unitat
L’harmonia té lloc entre contraris
Els canvis tenen lloc
seguint el lógos
Raó universal que
regeix tots els canvis
Lluiten entre presència i no presència
S’encén
Arkhé: foc (símbol de transformació)
S’apaga
Seguint un ordre, un lógos

5. Itàlics
Pitagòrics
(Alcmeó, Theano…)
Escola fundada per Pitàgoras
No podien difondre els seus coneixements (esoterisme)
Relacionada amb les matemàtiques i la natura
Doctrina de l’anima
Doctrina del nombre
•L’ànima és immortal
•Les matemàtiques són una disciplina poc
material
perfectes perquè són exactes
•La seva llar natural és una realitat espiritual
•Cau al món i va encarnat-se progressivament fins
que es purifica absolutament (catarsi) i torna a la
llar inicial (transmigració de les ànimes)
•Podem reduir la matèria a magnituds
numèriques
•Arkhé: el nombre
a través del qual
intenten deduir la realitat

6. Itàlics
Parmènides
Va escriure un poema del qual només conservem fragments
•Introducció alegòrica
Dos camins:
1) És i no és no-ésser
2) No és i cal que no sigui
•2 parts
Via de la veritat (nega la validesa dels sentits)
Via de l’opinió (aparences
L’ésser és i el
no-ésser no és
És el mateix pensar i ésser, no
podem pensar en el no-res
L’ésser pot ser pensat, el no ésser no por ser pensat
sentits)
Característiques de l’ésser:
-És etern
- És sempre present
- Homogeni (u i continu)
- Immòbil (té límits)
- Semblant a una esfera (figura bella)
- Només hi ha un (unicitat)
- L’ésser no canvia (estabilitat)

7. Sistemes postparmenidis
Empèdocles
Anaxàgoras
Va escriure dos poemes
Va ser processat per impietat (desterrat)
Sobre la natura
(tema físic)
Purificacions
(tema religiós)
Arkhé: les 4 arrels (Aristòtil
elements)
S’uneixen en virtut de l’amor i se
separen en virtut de l’odi
Arkhé: llavors
Totes es troben a totes les coses (a cada
ésser unes es manifesten més que altres)
Els éssers es produeixen per
la unió de les llavors i moren
per la seva separació

8. Sistemes postparmenidis
Atomistes
Leucip
No se’n conserva res
Teoria dels àtoms (deriva de Parmènides)
Del no-res no surt res
Hi ha principi etern: àtoms
Materialisme
quan el cos mor l’ànima també
Demòcrit
Va seguir la doctrina de Leucip
En conservem fragments
Ètica
Física
Matemàtiques
Característiques:
- Tot està format per àtoms
- No neixen, moren ni canvien
- Es mouen al buit
- El seu moviment no té causa
- Són realitats veritables
- L’ànima està formada per àtoms esfèrics