1. Alba Alayo i Gil – Didàctica de la Música II - Abril 2009
Dracs, dracs i més dracs (3ª part)
una classe per a 6è de primària
1. GUIÓ de la SESSIÓ
- Explicar la llegenda del drac de Vilafranca (segueix de la sessió de cicle mitjà, i
enllaça tota la sessió de cicle superior)
- Exercici de percussió corporal i esbrinar unitats de compàs d’allò que hem
interrpetat
- Audició: “El drac de Ribes”, amb la intepretació de formació de mitja cobla
- Explicar breument els instruments que hem escoltat: el sac de gemecs i el flabiol i
tamborí
- Exercici de recrear els plans sonors de la mitja cobla, amb un exercici dirigit per la
mestra.
- Creació: partint de l’esquema sonor de l’audició i l’exercici previ, fer una creació
per al drac de Vilafranca
- Activitat TIC: passar la creació a un programa d’edició de partitures, posar sons a
les diferents veus i, gravar-ho en format midi per a presentar-ho davant la resta de
companys.
- DANSA: Ball de panderos del Penedès i del Garraf, “La creu”, que es balla amb la
música titulada: “Ton pare balla el drac”, la coreografia i l’obstinat del ritme de les
panderetes.
- CANÇÓ: “El garbuix del drac” (Pep Puigdemont)
1

2. 2. DESCRIPCIÓ DE LES ACTIVITATS
La llegenda del drac:
Comencem la sessió explicant la història que ja havíem començat al cicle inicial i que
s’havia seguit al cicle mitjà:
Enfadat el drac fugia i fugia, volant i volant ben amunt. Estava molt i molt trist, ell que creia
que en aquella població l’estimaven de debò, però no era ben bé així... La gent no ho
entenia, ell no volia ser un drac com el de les llegendes, ell era diferent!
Va volar hores i hores i finalment, cansat de tan volar, les ales li van començar a fer figa. A la
llunyania li va semblar veure unes muntanyes i va pensar que potser hi trobaria una cova on
poder passar la nit, i descansar abans de tornar a empendre el vol.
L’endemà, en llevar-se, va notar que la panxa li feia un soroll indicatiu que tenia força gana.
Va decidir anar a donar una volta pel voltant de la cova. Aquella terra estava envoltada de
ceps plens de raïms!! va menjar alguns d’aquells raïms i, ja sense gana, va anar a donarf un
volt per conèixer la zona. A a la plana hi va descobrir una petita vila. Tenia cases estretes i
poc altes i prop dels conreus hi havia masies grans i boniques que estaven ben plenes de
persones que feinejaven pels camps, collint aquell raïm tant bo que ell havia menjat. Va
acostar-se sigilosament cap a la vila i va pensar que si no s’espantaven en veure’l podria fer-
hi amics i comprar-hi alguna cosa per menjar, així ja tindria el dinar! Els habitants d’aquella
vila feinejaven a les vinyes, quina olor a raïm madur! Li va semblar una terra ben bonica i va
pensar que potser en aquesta terra el tractarien millor, i si s’hi quedava a viure?
El primer en veure’l va ser un nen menut. Content el va anar a abraçar! “Per fi, ja ets
aquí!!!!”, va dir-li. El drac es va quedar ben parat, el coneixia? El nen va córrer a avisar la
gent gran de la vila “el drac ha arribat! El drac ha arribat!” i al seu voltant hi va córrer una
munió de gent, que se’l miraven, contents...
- Per fi has arribat! Has sentit les nostres pregàries! Per fi tindrem una Festa Major com
déu mana!
D’això ja en fa ben bé 400 anys i els vilatans d’aquesta bonica població del Penedès cada any
el llueixen orgullosos a la seva Festa Major.
En saber la notícia, dracs d’arreu del món han fet cap a diferents pobles de Catalunya, de
ben segur que allà on viviu també n’hi ha un!
Aquella gent li van donar de menjar, el van rentar i el van posar ben bonic per sortir a
passejar els dies de la Festa Major, que ja s’acostava. Li van indicar que ell, junt amb els
2

3. diables, aniria davant la processó i que només havia de treure foc per la cua, per les ales i
pels queixals.
Arribada la Festa Major va sortir pels carrers de la vila. No tenia música ell, però la gent, al
seu pas, l’aplaudia tot dient-li:
“Ostres, tu, mireu com balla! Aquest drac espavilat!
Treu el foc damunt les ales, per la boca, la cua i el nas!”
Exercici de percussió corporal
Objectiu - Interpretar un ritme irregular donat a partir de la imitació-repetició i de la
lectura musical.
- Deduir i investigar al voltant de la unitat de temps i de compàs.
- Comprendre que la música pot tenir ritmes i fragments rítmics regulars i
irregulars.
Contingut - Interpretació, picant de mans, d’un fragment rítmic donat amb l’ajuda d’un
text rimat
- Reconeixement de l’escriptura de ritmes.
Piquem de mans el ritme següent i hi afegim el text que hem après anteriorment
Com que, malgrat que són figures rítmiques fàcils, hi ha alguna síncopa i es tracta de
compassos irregulars, farem l’exercici per imitació-repetició, tot i el text pot ajudar
a interpretar correctament els fragments rítmics.
3

4. Primer farem l’exercici per petits fragment i després els anirem ajuntant (A+B i C+D)
fins a poder-lo interpretar sencer. El darrer pas pot ser interpretar-lo sense dir el
text.
Un cop els haguem picat correctament, podem preguntar quina indicació de
compàs podríem posar en cada fragment. Caldrà investigar si la unitat de temps
és la negra o la corxera.
Per exemple: agafem el primer fragment i l’analitzem
si la unitat de temps és una negra el compàs no ens queda complet = 6 i 1/2, per
tant no és correcte.
i si la unitat de temps és una corxera? D’aquesta manera si que queda complert,
tot i que ens apareix un compàs un pèl estrany i ben poc habitual = 13/8
A partir d’aquest exemple podem anar resolent, en tres grups, els següents tres
fragments:
6/4 o 12/8
igual que el fragment A, 13/8
7/4 o 14/8
Segueix la història del drac...
Un bon dia el drac de Vilafranca, va voler anar a visitar un altre drac. La gent de la vila li
havien explicat que a la veïna població de Sant Pere de Ribes hi havia arribat un drac i ell el
4

5. volia conèixer, així podria tenir algun amic drac a la zona! Va aprofitar que era festa major
d’aquesta localitat i, volant, se n’hi va anar.... Va pujar fins el poble i el va veure dansar,
acompanyat per uns músics que tocaven una melodia que a ell li va agradar molt!
Audició: “El drac de Ribes” (música: Blas Coscollar)
Objectiu - Escoltar i indagar al voltant dels diferents plans sonors que sorgeixen de la
mitja cobla.
- Conèixer les característiques de dos instruments de la música tradicional
catalana, el sac de gemecs i el flabiol i tamborí.
- Discriminar els sons escoltats i saber qui fa la melodia, acompanyament
rítmic i acompanyament harmònic.
- Reconèixer, en l’audició, el fragment rítmic abans treballat.
Contingut - Aproximació al so i característiques del sac de gemecs i del flabiol i
tamborí.
- Discriminació auditiva: melodia, acompanyament harmònic,
acompanyament rítmic.
- Reconeixement i interpretació del fragment rítmic treballat.
Aquesta música la va compondre el músic aragonès Blas Coscollar per al Drac de Sant
Pere de Ribes (Garraf). Inicialment està pensada per ser interpretada per un grup de
grallers però en aquest enregistrament la interpreten una mitja cobla amb
l’acompanyament d’un violí i percussió.
Escoltar una vegada la peça, sense cap indicació i comprovar si se n’adonen que
el ritme que abans han picat, apareix en la part B de l’audició.
Escoltar-la de nou picant el ritme après sobre la música, en la part B.
Escoltar-la una tercera vegada i preguntar:
- Quants instruments sonen?
- Si hi ha només quatre músics, com ho fan per tocar tants instruments?
- Quin/s instruments fan la melodia?
- Quin/s instruments fan l’acompanyament harmònic? I rítmic?
5

6. Els instruments: el sac de gemecs i el flabiol i tamborí
De manera breu caldrà fer una petita aproximació per presentar aquests dos
instruments que pertanyen a la música tradicional catalana, i que són un dels
instruments més antics i particulars d’aquesta tradició musical.
La formació d’un sac de gemecs i un flabiol i tamborí s’anomena “mitja cobla”, ja
que antigament es deia cobla a una agrupació de músics. Al seu només dos músics,
se’n diu “mitja”, tot i que en realitat entre els dos músics toquen més de dos
instruments!
El sac de gemecs
És un instrument de la família de vent fusta. La seva
peculiaritat està en el fet que té un so continu gràcies al fet
d’emmagatzemar l’aire en una bossa (sac) d’on hi surten
quatre tubs: el bufador (per allà on bufa l’instrumentista),
els tres bordons, que són d’inxa simple i estan afinats de
manera que puguin fer un acord (do – sol – do’), i el grall,
d’inxa doble, que és qui intrepreta la melodia.
El flabiol i tamborí
És un instrument de la família de vent fusta. Alguns tenen bec
i d’altres tenen el cap pla. Els flabiols antics són d’una sola
peça i sense claus, malgrat que a partir del segle XIX i en
relació a les necessitats de la cobla moderna (flabiol de
cobla), apareixen a Catalunya flabiols de dues peces i amb
claus per als cromatismes. El so del flabiol i és agut, ja que el
so més greu és un la3 i el més agut un do5. El flabiol es toca
amb una sola mà, i amb la mà que queda lliure
l’instrumentista toca el tamborí. El tamborí és un instrument
de percussió, fet de fusta i amb dues membranes de pell, una de les quals hi té uns
bordons que vibren quan es percuteix sobre la pell. Es toca amb una sola baqueta. Els
tamborins tradicionals són molt més grossos i tenen més pes rítmic que els de la
cobla moderna.
6

7. Activitat – crear un so recreï els plans sonors escoltats
Objectiu - Recrear els plans sonors de la mitja cobla a través de la veu i de percussió
corporal.
- Apreciar la complexitat i riquesa sonora dels dos instruments treballats, el sac de
gemecs i el flabiol i tamborí
- Interpretar en grup una creació donada per la mestra
Contingut - Treball de la veu i afinació de l’acord
- Recreació d’una polifonia
A partir dels diferents plans sonors que intervenen en aquesta audició, farem un
exercici per recrear el so que fa una mitja cobla, amb un altre instrument que fa
l’acompanyament rítmic. Ho farem amb sons vocals, és a dir, tot el que puguem fer
amb la boca i amb el cos (cantant, fent petar la llengua, picar de mans, etc...)
Quins elements intervenen en l’audició?
Sac de gemecs 3 bordons que fan l’acord (Do3 – Sol3 – Do4)1
Melodia
Flabiol i tamborí melodia (una octava més aguda que el sac)
Percussió (base rítmica de la formació)
Picar de mans percussió (acompanyament rítmic)
Primer ho fem amb tota la classe i fent el que demana el mestre:
Dividir la classe en 7 grups, que interpreten cada grup un pla sonor diferent:
- 3 grups fan els 3 bordons (cantant les notes do3 – sol3 – do4)
- 1 grup la melodia del sac (cantant “nu-nu”)
- 1 grup melodia del flabiol a distància d’una octava aguda del sac (cantant
“nu-nu”)
- 1 grup percussió tamborí (fent petar la llengua)
1
Encara que a l’audició els bordons facin un acord constant de Fa major, en la creació a
l’aula ho farem amb do major
7

8. - 1 grup percussió de les mans (picant de mans)
Melodia
Bordó 1
Bordó 2
Bordó 3
Melodia
Percussió 1
Percussió 2
Al drac de Vilafranca aquella peça li va agradar tant que va voler tenir-ne una per a
ell, per quan sortís per Festa major! Ell que era el drac més antic que havia arribat a
Catalunya i no tenia cap peça...
Creació – Una música pel drac de Vilafranca
Objectiu - Explorar i experimentar amb les possibilitats sonores que ofereix el
propi cos i la veu.
- Crear una peça a partir d’un esquema pautat que reculli els plans
sonors treballats.
- Treballar en petit grup per crear una petita obra musical.
Contingut - Aproximació a les possibilitats sonores que ofereix el propi cos, la
pròpia veu i la combinació d’aquests sons produïts per altres persones.
- Incorporació progressiva de la grafia musical convencional en la
lectura, interpretació i creació de partitures.
- Reconeixement i escriptura de ritmes i melodies, emprant la grafia
musical convencionals.
8

9. En grups de 7 o 8 persones, creem una peça musical, de 8 compassos, que segueixi
l’esquema treballat amb la peça “El gegant del pi”, és a dir, l’esquema sonor del so
de la mitja cobla: bordons, melodies (a distància d’una octava), percussions. La
melodia pot extreure’s d’una peça popular que coneguin o pot ser inventada.
Un cop creada cada grup escriurà en un pentagrama ja preparat allò que vol que soni
de la seva interpretació, i li posaran un títol.
Activitat TIC: creem la banda sonora pel drac de Vilafranca
Objectiu - Explorar, conèixer i experimentar les possibilitats que ofereixen les
TIC, mitjançant el llenguatge musical, i la realització de projectes
expressius i de comunicació.
- Experimentar diferents opcions sonores a través del programa
d’edició de partitures “Music Time”.
- Aprendre a crear un arxiu de so “midi” per importar a diferents
suports
- Crear una presentació en powerpoint amb imatges seleccionades i
amb l’arxiu de so creat.
Contingut - Experimentació de les possibilitats sonores que poden suggerir la
utilització de les TIC.
- Experimentació al voltant dels sons de l’arxiu sonor del “Music Time”
que més s’adeqüen a l’objectiu sonor de la creació musical.
- Realització d’una presentació amb l’arxiu musical.
Si no és possible fer-la en la mateixa sessió aquesta activitat pot deixar-se per a una
altra sessió o per treballar conjuntament amb el mestre encarregat de l’àrea
d’informàtica.
Aquesta activitat està destinada a treballar algunes eines d’informàtica, com el
programa “Music Time” i el PowerPoint.
Cada grup, passa la seva composició amb un programa d’edició de partitures. Un cop
escrites les diferents veus dóna un so a cada veu. Un cop s’ha aconseguit el resultat
que es desitja es grava la creació en format “midi”.
A través d’Internet cada grup escull una o dues imatges que el mestre ha seleccionat
del drac de Vilafranca, i que ja ha col·locat en una carpeta comuna de l’escola. Amb
el PowerPoint importa la imatge escollida i n’importa la música en format “midi”
Després es pot fer una presentació de totes les músiques que els diferents grups han
creat.
9

10. Segueix la història ...
Content, el drac se’n va tornar cap a Vilafranca, ara tenia un munt de peces per escollir,
quina li aniria millor per a la seva dansa?
A Vilafranca la gent estimava tant aquell drac que aviat va començar a aparèixer en diferents
cançons que cantaven els nens de la vila. N’hi ha una que al drac li agrada molt ja que parla
d’ell i de l’àliga, la seva companya inseparable de processons de festa major. A més, també
és la música d’un ball de panderetes!
DANSA: “La Creu” – Ball de panderos
Objectiu - Aprendre una dansa en grup
- Conèixer una dansa de grup, d’una zona geogràfica força concreta.
- Aprendre a fer un obstinat rítmic amb la pandereta mentre es balla
la dansa.
Contingut - Recerca, utilització i valoració de danses de l’entorn.
- Incorporació i utilització progressiva de les terminologies pròpies
dels llenguatges artístics: terminologia pròpia de la pràctica i
vivència de la dansa.
- Experimentació de sincronitzacions de música i moviment, entre la
pandereta i el moviment de la dansa.
La melodia que s’utilitza per al ball de panderos i panderetes, no només a Vilafranca,
sinó també a diverses poblacions del Penedès i el Garraf, és l’anomenada “Ton pare
balla el drac”
10

11. Coreografia
La dansa té un pas bàsic, i es tracta de fer un petit moviment amb el peu, primer el
dret endavanat i tres petits passets al lloc, i esquerre endavant i tres petits passes a
lloc. Aquests passets són sempre els mateixos, tant si el ball es fa parat com en
moviment, que aleshores els passets serveixen per anar abançant una mica. La
música sona tres vegades, de dalt a baix, fent que es formin tres figures, la primera i
la última, però, són les mateixes.
1ª figura: els balladors comencen ordnenats en dues fileres de quatre persones
En la part A de la peça fan el pas bàsic del ball sense moure’s del lloc i en la última
nota fan un petit salt sobre si mateixes, i en la part B fan 2 passos endarrere i un
saltet i 2 passos endavant i un saltet, i es repeteix de nou aquesta part B, però en el
darrer saltet es mouen per formar la nova figura, en forma de creu, de la següent
manera:
2ª figura: Amb aquesta nova figura repeteixen els moviments de la part A i B que han
fet per a la primera figura, i al final de la part B fan un salt en direcció contrària del
que han fet anteriorment per col·locar-se en creu per tornar a la figura inicial. Amb
aquesta figura, de dues fileres de quatre balladors, repeteixen els mateixos
moviments inicials.
La dificultat del ball no rau tant en les figures o els moviments sinó en coordinar el
moviment del cos amb picar un pandero o pandereta, seguint un ritme obstinat, que
11

12. combina amb el ritme de la música que els acompanya, interpretada majoritàriament
per una mitja cobla, o un grup de grallers.
Part A
Part B
... s’acaba la història
D’aquesta història ja han passat 400 anys! El drac ha estat molt feliç durant tot aquest temps
a Vilafranca, ha sortit 400 anys per la festa major, ha conegut molts nens i nenes que després
s’han fet homes i dones i avis i àvies, però a vegades el drac troba a faltar una sola cosa...
Després de tants anys de viure a Vilafranca ara ja no pot fer grans viatges volant, el màxim
que pot volar és per anar a veure els seus amics de Ribes, dels Monjos o de l’Arboç... Abans,
recorda, podia volar durant dies i nits!
Un dia el seu amic de Ribes va dir-li, “Vols que t’ensenyi una cançó que t’ajudarà a volar amb
la imaginació?”
12

13. CANÇÓ: “El garbuix del drac” (Pep Puigdemont)
Objectiu - Explorar, conèixer i experimentar les possibilitats que ofereix la
veu.
- Aprendre i interpretar una cançó.
- Apreciar el canvi de tonalitat de la peça.
Contingut - Interpretació de cançons, desenvolupant la tècnica vocal, la dicció,
l’afinació.
- Recerca, utilització i valoració de cançons.
- Incorporació i utilització progressiva de les terminologies pròpies
dels llenguatges artístics: grafia musical convencional en la lectura,
interpretació i creació de partitures.
- Reconeixement del canvi de tonalitat i aproximació al concepte de
la tonalitat.
Aquesta cançó parla d’un drac que volia volar i que ho feia amb la imaginació.
L’ensenyarem a partir de la imitació – repetició. Hi ha dos fragments musicals
diferents, l’estrofa i la tornada, tot i que l’estrofa canvia de to en tornar-la a
repetir.
L’anirem aprenent estrofa per estrofa, tot vigilant que la lletra quedi ben entesa.
Després ajuntarem l’estrofa 1 i 2, i ensenyarem la tornada. Després l’estrofa 3 i 4 i la
cantarem tota sencera.
Si no hi ha temps per aprendre-la en aquesta sessió es pot acabar la sessió dedicada
als dracs escoltant-la, ja que hi ha un enregistrament a internet feta pel mateix
autor de la cançó. i en una altra sessió l’ensenyarem ben ensenyada, i el fet que
tingui canvis de to pot ser una excusa per parlar del tema de la tonalitat.
Vincle http://www.puigdemont.net/radio/radioocelleta.htm
13

14. “El garbuix del drac” (lletra i música: Pep Puigdemont)
Lletra:
i engarbuixa’t!
Aquesta n’és la petita història
que això va de debò. (bis)
d’un drac que volia volar.
Tot el dia es mirava els ocells
Volant i jugant amb la imaginació
i saltava i saltava per volar com ells.
molt bé s’ho estava passant
Un bon dia va trobar un globus
i als altres dracs els va explicar
ben gran i vermell com el foc,
què s’havia de fer per poder-se
es va fer un garbuix amb el fil del
“engarbuixar”.
globus:
I ara ja no podem veure el cel.
semblava que pugés poc a poc.
hi ha molts dracs que volen volar.
Fes com ells serà divertit,
Vola! Vola!
si fas sempre això que et dic:
Vola! Vola!
amb la imaginació!
Vola! Vola!
Vola! Vola!
14

15. 2.1. Continguts principals
Explorar i percebre
TIC:
Experimentació de les possibilitats sonores que poden suggerir la utilització de les
TIC, la interacció de diferents mitjans i llenguatges artístics, les famílies i les
agrupacions instrumentals.
Dansa i cançó:
Apreciació de la influència de l’experiència cultural de l’entorn en la comprensió,
interpretació i creació musical.
Llenguatge musical:
Incorporació progressiva de la grafia musical convencional en la lectura,
interpretació i creació de partitures.
Reconeixement i escriptura de ritmes i melodies, emprant la grafia musical
convencionals.
Audició:
Apreciació i reconeixement de les qualitats del so, de petites formes musicals,
d’instruments i formacions instrumentals
Interpretar i crear
Cançó:
Interpretació de cançons, desenvolupant la tècnica vocal, la dicció, l’afinació.
Recerca, utilització i valoració de cançons, interpretacions de l’entorn.
Creació de fragments rítmics i melòdics sobre uns base donada.
Dansa
Recerca, utilització i valoració de danses de l’entorn.
15

16. 2.2. Continguts secundaris
Explorar i percebre
TIC:
Utilització de mitjans de comunicació i internet per obtenir informació sobre
audicions, concerts, espectacles musicals i estils musicals.
Experimentació de sincronitzacions de música i moviment.
Cançó:
Creació de missatges sonors a partir de la combinació de diversos mitjans i
tecnologies de la comunicació; creació de música i cançons a partir dels elements
apresos.
2.3. Objectius de la classe
- Comprendre, entendre i reconèixer que la música pot tenir ritmes i fragments
rítmics regulars i irregulars.
- Escoltar i indagar al voltant dels diferents plans sonors que sorgeixen de la mitja
cobla.
- Conèixer les característiques de dos instruments de la música tradicional catalana,
el sac de gemecs i el flabiol i tamborí.
- Discriminar els sons escoltats i saber qui fa la melodia, acompanyament rítmic i
acompanyament harmònic.
- Recrear els plans sonors de la mitja cobla a través de la veu i de percussió corporal.
- Apreciar la complexitat i riquesa sonora dels dos instruments treballats, el sac de
gemecs i el flabiol i tamborí
- Explorar i experimentar amb les possibilitats sonores que ofereix el propi cos i la
veu.
- Crear una peça a partir d’un esquema pautat que reculli els plans sonors treballats.
- Conèixer una dansa de grup, d’una zona geogràfica força concreta.
- Aprendre a fer un obstinat rítmic amb la pandereta mentre es balla la dansa.
16

17. - Explorar, conèixer i experimentar les possibilitats que ofereix la veu.
- Aprendre i interpretar una cançó.
2.4. Criteris i activitats d’avaluació
Comunicar de forma visual, sonora i corporal coneixement, pensament, emocions
i experiències, tot aplicant i combinant les possibilitats de comunicació que
suggereixen el cos, els sons, les músiques, els mitjans audiovisuals i les TIC.
Elaborar produccions artístiques que promoguin la valoració crítica del nostre
entorn.
Mostrar respecte, responsabilitat i valoració crítica en el treball cooperatiu i
argumentar i resoldre les discrepàncies a l’hora de participar en projectes
artístics col·lectius.
Interpretar cançons i danses apreses utilitzant les tècniques bàsiques de la veu i
del moviment.
Llegir petites partitures amb els elements musicals apresos.
Algunes de les activitats dutes a terme al llarg de la sessió estan dissenyades de
manera que puguin ser també un instrument d’avaluació.
Creació en petits grups, on cada persona hi té un paper específic, pot ser una
activitat per a veure quin ha estat el grau de comprensió dels diferents plans
sonors que es volen treballar.
Escriptura, sobre el pentagrama, d’allò que han creat en grup. Caldrà posar
èmfasi en què allò que s’interpreta (ritme o melodia) sigui allò que realment
s’hagi escrit a la partitura.
Interpretació correcta, de la cançó apresa, amb el canvi de tonalitat, sense
desafinar i amb bona postura i actitud corporal.
Bona actitut en l’aprenentatge de la dansa i coordinació entre la dansa, la
música i l’obstinat fet amb la pandereta.
17

18. 3. Per un CONTINGUT TREBALLAT, presentar 3 OBJECTIUS per ordre de
dificultat
Contingut treballat: coneixement dels plans sonors que es deriven de la formació
musical de la mitja cobla, formada per un sac de gemecs i el flabiol i tamborí
Objectiu 1: reconèixer i conèixer els dos instruments que en formen part (sac de
gemecs i flabiol i tamborí) i els diferents plans sonors que se’n deriven: melodies,
acompanyament harmònic i acompanyament rítmic.
Objectiu 2: reconèixer i conèixer els dos instruments que en formen part i el nom de
la formació (mitja cobla). Reconèixer els diferents plans sonors que s’escolten en
aquesta formació: acord de tres notes del bordó, melodies a una distànica d’octava,
acompanyament rítmic.
Objectiu 3: reconèixer i conèixer els dos instruments que en formen part i el nom de
la formació (mitja cobla). Reconèixer els diferents plans sonors que s’escolten en
aquesta formació: acord de tres notes del bordó (do3, sol3, do4), dues melodies a una
distànica d’octava, l’acompanyament rítmic; i saber-los escriure en un pentagrama,
per entendre la música de manera horitzontal i vertical.
4. COMPETÈNCIES BÀSIQUES I ARTÍSTIQUES
A través d’aquesta sessió les competències que crec que es treballen són les
següents:
Conèixer, comprendre, apreciar i valorar críticament diferents manifestacions
culturals i artístiques, tradicionals i originals.
Utilitzar les manifestacions musicals com a font d’enriquiment i gaudi
Considerar les manifestacions musicals com a part del patrimoni dels pobles.
Saber crear amb paraules, amb el propi cos, amb tota mena de materials, suports
i eines tecnològiques, tant individualment com col·lectivament les
representacions i anàlisi de la realitat que facilitin l’actuació de la persona per
viure i conviure en societat.
Apreciar el fet cultural en general i el fet artístic en particular.
Disposar de capacitats cognitives, perceptives i comunicatives, sensibilitat i
sentit estètic per a poder comprendre, valorar, emocionar-se i gaudir de les
diferents manifestacions.
18

19. Posar en funcionament la iniciativa, la imaginació i la creativitat per expressar-se
mitjançant codis artístics musicals.
Tenir una actitud d’estima de la creativitat implícita en l’expressió d’idees,
experiències o sentiments a través de diferents mitjans artístics com la música.
Mobilitzar, el coneixement bàsic de les principals tècniques, recursos i
convencions dels diferents llenguatges artístics musicals, així com de les obres i
manifestacions més destacades del patrimoni cultural, de manera especial el de
la cultura tradicional.
5. AUTOAVALUACIÓ I PROPOSTES DE MILLORA
El dia que vaig haver de dur a la pràctica aquesta sessió, plantejada inicialment per a
una durada entre 20 i 30 minuts, tal com estava pleestablert, no vaig poder comptar
amb aquest temps i, per tant, no vaig poder dur a la pràctica la major part dels
exercicis i activitats preparades.
És per aquest motiu que m’és difícil fer una autoavaluació i apuntar propostes de
millora, ja que no sé quins haguessin estat els punts dèbils i els punts forts a l’hora
de dur les activitats al grup-classe.
En un inici vaig pensar que podia ser interessant fer girar tota la sessió al voltant de
la música tradicional catalana. Moltes vegades aquesta vessant de la música només
es fa servir de manera puntual (cançons o danses), però ben poques vegades es
treballa des de l’àmbit del llenguatge musical o de l’audició. Un dels objectius que
vaig plantejar-me era que coneguessin dos instruments ben peculiars que de ben
segur molts de nosaltres (i també molts dels infants de 6è de primària) ben poques
vegades hem vist tocar en directe. Aquests dos instruments són el sac de gemecs i el
flabiol i tamborí, que junts formen una formació anomenada de mitja cobla.
Vaig intentar trobar una audició atractiva, ja que, a banda que costa trobar
enregistraments de mitja cobla a Catalunya, la música que interpreten sovint és per
acompanyar diferents entremesos de les festes majors (gegants, balls diversos, etc.)
i, per tant, és una música repetitiva, sense matisos, sense massa canvis sonors i, a
vegades, pot resultar poc atractiva d’escoltar enregistrada. La peça del “Drac de
Ribes” em semblava atractiva, ja que té un canvi sobtat en la melodia, ritme i
interpretació de la part A (més melòdica) a la part B (més rítmica). Per falta de
temps, però, no la vaig deixar escoltar tota, només el suficient perquè observessin la
part B i la relacionessin amb l’exercici de percussió que havíem fet anteriorment.
19

20. Potser hagués calgut una estona més per escoltar-la. L’exercici de reconeixement
tímbric tampoc el vaig poder fer, ja que per poder fer l’activitat que jo volia fer i
que creia principal, vaig ser jo qui els digués que es tractava d’un sac de gemecs i
d’un flabiol i tamborí. L’únic exercici que vaig poder fer va ser el dels plans sonors,
però sobre una base que ja havia preparat jo. No vaig tenir temps per, a partir
d’aquí, poder fer la creació i entendre més bé com funcionen els plans sonors
d’aquesta formació.
Creia que aquesta activitat podia ser interessant i tenia ganes de dur-la a la pràctica
ja que no sabia què en sortira. Creia que potser, a l’hora de dur-la a la pràctica
hagués hagut de canviar algunes indicacions, donar més llibertat en la melodia, o
acotar-la.
Una de les qüestions que menys em va agradar de la meva sessió va ser que els ho
vaig donar tot fet, no vaig deixar temps per a les preguntes, per a reflexionar, ni
tampoc per a la creació i ni tant sols per cantar o dansar.
Jo ja pensava que segurament no podria dur a terme totes les activitats, però creia
que podia fer tranquil·lament totes les relacionades amb l’audició, tant el
reconeixement tímbric dels instruments, presentar-los, entendre els seus plans
sonors i fer la creació, que crec, hagués estat interessant. Vaig pensar que si
quedava temps m’hagués agradat provar d’ensenyar el ball de panderos, ja que a les
escoles s’ensenyen danses de grup, de rotllana, i de bastons, però ben poques
vegades balls de panderos que són molt interessants, per la polirítmia que es
produeix entre els passos dels peus i el picar del pandero.
La sensació personal, després d’haver fet la classe pràctica, va ser de decepció.
Penso que les activitats proposades són originals i força novedoses, sobre un camp de
la música que moltes vegades es deixa de banda en el pla de l’anàlisi i
reconeixement dels instruments; però en vaig sortir amb la sensació de no haver fet
res i no haver pogut transmetre quasi bé res.
Des d’un inici vam plantejar una activitat conjunta, relacionada amb la temàtica de
Sant Jordi. Primerament dues persones i després al ser tres vam decidir tractar
aspectes relacionats, activitats diferents i edats diverses. Crec que això aportava una
novetat en la dinàmica de les sessions. Però no es va poder veure la totalitat del
treball grupal ja que la meva sessió, la darrera per al cicle superior, no es va poder
dur a terme.
20