Carles Escera
Aproximació historia i conceptual a la
Neurociència Cognitiva
Helana Mariné
Marta Serrat
Marta Martin
Dr. Carles Escera
 Llicenciat en Psicología (UB)
 Ph.D Tesis: Ultradian rhythms in human brain function during wakefulne...
S. XIX -Localitzacionisme
• 1800 Franz Joseph Gall: Frenologia.
• 1863 Broca / 1874  Wernicke
• 1888 Ramón y Cajal: Do...
S. XX - Conductisme
 1885. Ivan Pavlov. R-O-E
 1913. J.B. Watson: Predicció i control de la conducta
humana
 1949  Don...
Psicología Cognitiva
 1956  G.A.Miller The magical number seven,
plus or menus two
- Cada acte perceptiu o motor té una
...
Funcionalisme
 Finals dels 50’s  Ciències computacionals: IA
Tecnologia: Tècniques de neuroimatge.
 1977  David Marr: ...
5. EL NOU PARADIGMA
Inicis
 1988  Aparició de la Neurociència Cognitiva amb:
 4 articles científics a la revista Scienc...
Articles
Postner et al.“Localization of cognitive operations in the human brain”
(1988)  Perspectives de la neuroimatge
...
 Aspects of a Cognitive neuroscience of mental imagery, Kosslyn
(1988)  Tècniques conductuals en pacients neurològics
 ...
 Churchland i Sejnoswki (1988)  Aproximació computacional
 Com patrons específics d’activitat neuronal representen els
...
 Organization of the human brain, Gazzaniga (1989)
 Semblant a Kosslyn (1988)
 Cervell organitzat (estructuralment i fu...
Pressupòsits paradigmàtics
 1) Percepció i acció depenen de representacions cerebrals internes i de
les seves transformac...
6. Un paradigma en crisis?
 Noves tècniques: Resonància Magnètica Funcional RMf,
Magnetoencefalografia multicanal de cap ...
 Fuster  Model de xarxa de la neurocognició: informació cognitiva
representada en xarxes neuronals solapades i interconn...
7. La Neurociència Cognitiva actual
 Gran increment en estudis de: atenció, atenció visual, visió,
acció, memòria i consc...
Estudis de memòria, aprenentatge i plasticitat
8. Relacions amb la Psicobiologia
 Neurociència Cognitiva i Psicologia Fisiològica  arrels comunes
 Neurociència Cognit...
Ciència Comparteix Es diferencia per
Psicologia fisiològica Mètodes: registre, estimulació i lesió.
Tècnica: Estimulació m...
Próxima SlideShare
Cargando en…5
×

Presentació neurociencia

353 visualizaciones

Publicado el

Articulo de Carlos escera

Publicado en: Educación
0 comentarios
0 recomendaciones
Estadísticas
Notas
  • Sé el primero en comentar

  • Sé el primero en recomendar esto

Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
353
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
5
Acciones
Compartido
0
Descargas
2
Comentarios
0
Recomendaciones
0
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.

Presentació neurociencia

  1. 1. Carles Escera Aproximació historia i conceptual a la Neurociència Cognitiva Helana Mariné Marta Serrat Marta Martin
  2. 2. Dr. Carles Escera  Llicenciat en Psicología (UB)  Ph.D Tesis: Ultradian rhythms in human brain function during wakefulness (1993)  Fundador de la Sociedad Española de Psicofisiología (SEPF) (1994)  2009 - Director – Institute for Brain, Cognition and Behavior (IR3C), UB.  2005 - Director – EEG and Evoked Potentials Laboratory, Facultat de Psicologia, UB.  2003 – Lider del grup de recerca Cognitive Neuroscience Research G  Col·labora amb revistes com: Journal of Cognitive Neuroscience, Mente y Cebrero, Cognitive Neuroscience Society (CNS).  Autor del llibre: El concepte de representació cerebral en neurociència cognitiva (2012)
  3. 3. S. XIX -Localitzacionisme • 1800 Franz Joseph Gall: Frenologia. • 1863 Broca / 1874  Wernicke • 1888 Ramón y Cajal: Doctrina de la neurona y el principio de polarización dinámica. • 1879  W. Wundt: Dualista fenòmenic
  4. 4. S. XX - Conductisme  1885. Ivan Pavlov. R-O-E  1913. J.B. Watson: Predicció i control de la conducta humana  1949  Donald Hebb: The organization of behavior.
  5. 5. Psicología Cognitiva  1956  G.A.Miller The magical number seven, plus or menus two - Cada acte perceptiu o motor té una representació interna en el cervell i les nostres percepcions, accions i pensaments depenen de transformacios internas o computacionals.  Demostren la existencia d’aquestes representacions cerebrals internas (Stenberg, Posner, Shepard)  1982. Shepard: Mental Rotation Task
  6. 6. Funcionalisme  Finals dels 50’s  Ciències computacionals: IA Tecnologia: Tècniques de neuroimatge.  1977  David Marr: Teoria Computacional Teoria de Càlcul: Que es computa? Algoritme: Com es computa? -Implementació: Propietats neuronals
  7. 7. 5. EL NOU PARADIGMA Inicis  1988  Aparició de la Neurociència Cognitiva amb:  4 articles científics a la revista Science  textos fonamentals de la disciplina  Unió de la Fundació James S. McDonnell i Charitable Pew Trust  Programa de finançament  1989  Revista Journal of Cognitive Neuroscience  Òrgan d’expressió més prestigiós
  8. 8. Articles Postner et al.“Localization of cognitive operations in the human brain” (1988)  Perspectives de la neuroimatge  Tasques cognitives  No localitzables en una àrea en particular  Operacions mentals bàsiques: implicades en moltes de les tasques cognitives  Estrictament localitzades al cervell
  9. 9.  Aspects of a Cognitive neuroscience of mental imagery, Kosslyn (1988)  Tècniques conductuals en pacients neurològics  Nou marc de referència: construcció de les imatges mentals en el cervell  per parts de l’objecte  Igual estructura espacial que els objectes reals, però sense instruments per contrastar-los
  10. 10.  Churchland i Sejnoswki (1988)  Aproximació computacional  Com patrons específics d’activitat neuronal representen els objectes del món? Com es desenvolupen i aprenen les xarxes nervioses?  Espai neurobiològic immens  Múltiples solucions possibles per un problema computacional  Teories neurobiològiques de baix nivell  poden ser crucials per explicar la naturalesa de com s’organitzen els nivells superiors  Si poguéssim conèixer tots els detalls de la neurobiologia, podríem entendre la cognició? (no)
  11. 11.  Organization of the human brain, Gazzaniga (1989)  Semblant a Kosslyn (1988)  Cervell organitzat (estructuralment i funcionalment) per mòduls  localitzables, operen en paral·lel i interaccionen entre sí per produir les activitats mentals.  Es fixen els propòsits: on estan localitzats? Com interaccionen?
  12. 12. Pressupòsits paradigmàtics  1) Percepció i acció depenen de representacions cerebrals internes i de les seves transformacions  2) Les tasques cognitives es descomponen en operacions elementals  3) Es poden localitzar en el cervell (mòduls)  4) Els mòduls interaccionen entre sí Aproximacions experimentals on es sustenten:  A) Registre d’activitat neuronal amb microelectrodes en animals  B) Tècniques de neuroimatge  C) Estudi pacients neurològics  D) Modelització computacional
  13. 13. 6. Un paradigma en crisis?  Noves tècniques: Resonància Magnètica Funcional RMf, Magnetoencefalografia multicanal de cap complet MEG, Registres de potencialitats evocats d’alta densitat.  Fuster (2000)  La neurociència cognitiva no es diferencia no es diferencia de la nova frenologia. Tot i estar validada pel mètode científic, no es sustenta la dissecció de les funcions cognitives en estructures neuronals: són interdependents.  Sobregeneralització de la realitat modular.  Sarter, Bernston i Cacioppo (1996)  L’aplicació sistemàtica del paradigma neurocognitiu pot portar a un localitzacionista mentalista.  L’interès deix de ser cap a localitzar i creix cap a comprendre els mecanismes de les conductes complexes.
  14. 14.  Fuster  Model de xarxa de la neurocognició: informació cognitiva representada en xarxes neuronals solapades i interconnectades. Funcions cognitives sorgeixen no dels mòduls sinó de connexions entre unitats elementals disperses en el còrtex (no contigües). El tot és més que les seves parts.  Kosslyn i Anderson (1992)  Funcions complexes (percepció, memòria, raonament, moviment) es porten a terme per varis processos simples i mecànics (localitzables) que cadascun contribueix només en part. Una mateixa habilitat es pot realitzar de vàries maneres segons les combinacions de processos elementals.  La crisis prové de la necessitat de justificar empíricament, que no de l'absència d’una xarxa neuronal.
  15. 15. 7. La Neurociència Cognitiva actual  Gran increment en estudis de: atenció, atenció visual, visió, acció, memòria i consciència.  Cognitive Neuroscience Society (CNS), Gazzaniga (1994)  Avanços gràcies a:  Tecnologia actual  Neurociència cognitivo-social  Àmbit clínic  Biologia molecular
  16. 16. Estudis de memòria, aprenentatge i plasticitat
  17. 17. 8. Relacions amb la Psicobiologia  Neurociència Cognitiva i Psicologia Fisiològica  arrels comunes  Neurociència Cognitiva  combina l’estudi de Psicologia amb mètodes de les ciències biològiques. Passa a ser de la Psicologia Cognitiva a la Psicobiologia.  Estretes relacions amb Psicologia fisiològica, Psicofisiologia i Neuropsicologia, però té uns límits clars amb cada una d’elles.
  18. 18. Ciència Comparteix Es diferencia per Psicologia fisiològica Mètodes: registre, estimulació i lesió. Tècnica: Estimulació magnètica transcraneal (TMS). Objecte d’estudi: sexe, gana set, conducta maternal, explicacions moleculars (hormonals, químiques...) de la conducta. Subjecte d’estudi: animals. Psicofisiologia Objecte d’estudi: correlats fisiològics de la conducta. Tècniques: registre d’activitat electromagnètica cerebral. Subjecte d’estudi: humans. Objecte d’estudi: motivació, estrès, son. Tècniques: registre d’activitat vegetativa. Neuropsicologia Objecte d’estudi: funcions psíquiques complexes i les seves relacions amb el còrtex cerebral. Subjecte d’estudi: humans. Mètodes: conductuals en pacients neurològics. Tècniques: neuroimatge. Proves conductuals: psicomètriques, específiques, adaptades al context cultural (clíniques) o comparacions amb grups controls (d’investigació). Paradigmes: de la Psicologia Experimental i Animal. Explicacions: en termes de circuiteria cerebral neuroanatòmica

×