Articulo de Carlos escera

1. Carles Escera
Aproximació historia i conceptual a la
Neurociència Cognitiva
Helana Mariné
Marta Serrat
Marta Martin

2. Dr. Carles Escera
 Llicenciat en Psicología (UB)
 Ph.D Tesis: Ultradian rhythms in human brain function during wakefulness
(1993)
 Fundador de la Sociedad Española de Psicofisiología (SEPF) (1994)
 2009 - Director – Institute for Brain, Cognition and Behavior (IR3C), UB.
 2005 - Director – EEG and Evoked Potentials Laboratory, Facultat de
Psicologia, UB.
 2003 – Lider del grup de recerca Cognitive Neuroscience Research G
 Col·labora amb revistes com: Journal of Cognitive Neuroscience, Mente y
Cebrero, Cognitive Neuroscience Society (CNS).
 Autor del llibre: El concepte de representació cerebral en neurociència
cognitiva (2012)

3. S. XIX -Localitzacionisme
• 1800 Franz Joseph Gall: Frenologia.
• 1863 Broca / 1874  Wernicke
• 1888 Ramón y Cajal: Doctrina de la
neurona y el principio de polarización dinámica.
• 1879  W. Wundt: Dualista fenòmenic

4. S. XX - Conductisme
 1885. Ivan Pavlov. R-O-E
 1913. J.B. Watson: Predicció i control de la conducta
humana
 1949  Donald Hebb: The organization of behavior.

5. Psicología Cognitiva
 1956  G.A.Miller The magical number seven,
plus or menus two
- Cada acte perceptiu o motor té una
representació interna en el cervell i les nostres
percepcions, accions i pensaments depenen
de transformacios internas o computacionals.
 Demostren la existencia d’aquestes
representacions cerebrals internas (Stenberg,
Posner, Shepard)
 1982. Shepard: Mental Rotation Task

6. Funcionalisme
 Finals dels 50’s  Ciències computacionals: IA
Tecnologia: Tècniques de neuroimatge.
 1977  David Marr: Teoria Computacional
Teoria de Càlcul: Que es computa?
Algoritme: Com es computa?
-Implementació: Propietats neuronals

7. 5. EL NOU PARADIGMA
Inicis
 1988  Aparició de la Neurociència Cognitiva amb:
 4 articles científics a la revista Science  textos fonamentals de la
disciplina
 Unió de la Fundació James S. McDonnell i Charitable Pew Trust 
Programa de finançament
 1989  Revista Journal of Cognitive Neuroscience  Òrgan
d’expressió més prestigiós

8. Articles
Postner et al.“Localization of cognitive operations in the human brain”
(1988)  Perspectives de la neuroimatge
 Tasques cognitives  No localitzables en una àrea en particular
 Operacions mentals bàsiques: implicades en moltes de les tasques
cognitives  Estrictament localitzades al cervell

9.  Aspects of a Cognitive neuroscience of mental imagery, Kosslyn
(1988)  Tècniques conductuals en pacients neurològics
 Nou marc de referència: construcció de les imatges mentals en el
cervell  per parts de l’objecte
 Igual estructura espacial que els objectes reals, però sense
instruments per contrastar-los

10.  Churchland i Sejnoswki (1988)  Aproximació computacional
 Com patrons específics d’activitat neuronal representen els
objectes del món? Com es desenvolupen i aprenen les xarxes
nervioses?
 Espai neurobiològic immens  Múltiples solucions possibles per
un problema computacional
 Teories neurobiològiques de baix nivell  poden ser crucials per
explicar la naturalesa de com s’organitzen els nivells superiors
 Si poguéssim conèixer tots els detalls de la neurobiologia, podríem
entendre la cognició? (no)

11.  Organization of the human brain, Gazzaniga (1989)
 Semblant a Kosslyn (1988)
 Cervell organitzat (estructuralment i funcionalment) per mòduls 
localitzables, operen en paral·lel i interaccionen entre sí per produir
les activitats mentals.
 Es fixen els propòsits: on estan localitzats? Com interaccionen?

12. Pressupòsits paradigmàtics
 1) Percepció i acció depenen de representacions cerebrals internes i de
les seves transformacions
 2) Les tasques cognitives es descomponen en operacions elementals
 3) Es poden localitzar en el cervell (mòduls)
 4) Els mòduls interaccionen entre sí
Aproximacions experimentals on es sustenten:
 A) Registre d’activitat neuronal amb microelectrodes en animals
 B) Tècniques de neuroimatge
 C) Estudi pacients neurològics
 D) Modelització computacional

13. 6. Un paradigma en crisis?
 Noves tècniques: Resonància Magnètica Funcional RMf,
Magnetoencefalografia multicanal de cap complet MEG, Registres de
potencialitats evocats d’alta densitat.
 Fuster (2000)  La neurociència cognitiva no es diferencia no es
diferencia de la nova frenologia. Tot i estar validada pel mètode científic,
no es sustenta la dissecció de les funcions cognitives en estructures
neuronals: són interdependents.  Sobregeneralització de la realitat
modular.
 Sarter, Bernston i Cacioppo (1996)  L’aplicació sistemàtica del
paradigma neurocognitiu pot portar a un localitzacionista mentalista.
 L’interès deix de ser cap a localitzar i creix cap a comprendre els
mecanismes de les conductes complexes.

14.  Fuster  Model de xarxa de la neurocognició: informació cognitiva
representada en xarxes neuronals solapades i interconnectades.
Funcions cognitives sorgeixen no dels mòduls sinó de connexions entre
unitats elementals disperses en el còrtex (no contigües). El tot és més
que les seves parts.
 Kosslyn i Anderson (1992)  Funcions complexes (percepció, memòria,
raonament, moviment) es porten a terme per varis processos simples i
mecànics (localitzables) que cadascun contribueix només en part. Una
mateixa habilitat es pot realitzar de vàries maneres segons les
combinacions de processos elementals.
 La crisis prové de la necessitat de justificar empíricament, que no de
l'absència d’una xarxa neuronal.

15. 7. La Neurociència Cognitiva actual
 Gran increment en estudis de: atenció, atenció visual, visió,
acció, memòria i consciència.
 Cognitive Neuroscience Society (CNS), Gazzaniga (1994)
 Avanços gràcies a:
 Tecnologia actual
 Neurociència cognitivo-social
 Àmbit clínic
 Biologia molecular

16. Estudis de memòria, aprenentatge i plasticitat

17. 8. Relacions amb la Psicobiologia
 Neurociència Cognitiva i Psicologia Fisiològica  arrels comunes
 Neurociència Cognitiva  combina l’estudi de Psicologia amb mètodes
de les ciències biològiques. Passa a ser de la Psicologia Cognitiva a la
Psicobiologia.
 Estretes relacions amb Psicologia fisiològica, Psicofisiologia i
Neuropsicologia, però té uns límits clars amb cada una d’elles.

18. Ciència Comparteix Es diferencia per
Psicologia fisiològica Mètodes: registre, estimulació i lesió.
Tècnica: Estimulació magnètica
transcraneal (TMS).
Objecte d’estudi: sexe, gana set,
conducta maternal, explicacions
moleculars (hormonals, químiques...)
de la conducta.
Subjecte d’estudi: animals.
Psicofisiologia Objecte d’estudi: correlats fisiològics
de la conducta.
Tècniques: registre d’activitat
electromagnètica cerebral.
Subjecte d’estudi: humans.
Objecte d’estudi: motivació, estrès,
son.
Tècniques: registre d’activitat
vegetativa.
Neuropsicologia Objecte d’estudi: funcions
psíquiques complexes i les seves
relacions amb el còrtex cerebral.
Subjecte d’estudi: humans.
Mètodes: conductuals en pacients
neurològics.
Tècniques: neuroimatge.
Proves conductuals:
psicomètriques, específiques,
adaptades al context cultural
(clíniques) o comparacions amb grups
controls (d’investigació).
Paradigmes: de la Psicologia
Experimental i Animal.
Explicacions: en termes de
circuiteria cerebral neuroanatòmica