1. La mitologia i el cel “ Estudi de les constel·lacions” Cicle superior Escola Sant Pau. Curs 2009-10

2. A ull nu es poden veure centenars d’estrelles. Si estiguéssiu completament a les fosques, sense cap llum, ni tan sols la de la Lluna, n'arribaríeu a veure 3.500, però com que això poques vegades passa, normalment ens hem de conformar amb veure'n unes 300.

3. Totes les estrelles que podem veure pertanyen a la nostra galàxia. Si ens hi fixem bé veurem que tenen colors: les estrelles blanques o blaves són les més calentes i joves, les grogues són semblants al nostre Sol, i les ataronjades o vermelles són gegants que es troben al final de la seva vida.

4. Els homes de l’antiguitat van agrupar les diferents estrelles entre sí, imaginant-se figures i dibuixos de persones i animals: són les constel·lacions. Això els servia per recordar la posició que ocupava cada estrella, i d’aquesta manera els era més fàcil orientar-se en el cel. Per recordar-se del nom de les constel·lacions, van fer servir les persones i animals que sortien en els seus contes i llegendes populars.

6. Les constel·lacions que podreu veure seran diferents segons l’època de l’any en que estigueu. Mirant cap al nord, sempre trobareu les mateixes constel·lacions , que anomenem circumpolars perquè sempre estan al voltant de l’Estel Polar ( que és l’únic que s’està quiet, ja que totes les altres estrelles giren al voltant seu). Mirant cap al sud és on més varia el cel segons l’època: a principis d’hivern resulta visible la constel·lació d'Orió, molt fàcil de reconèixer; i al llarg de l'any podreu veure desfilar les constel·lacions zodiacals , que aniran canviant cada mes.

7. Darrera les constel·lacions hi havia per als grecs (i també per als romans i altres pobles de la mediterrània) una llegenda d'algun heroi o heroïna que havien estat convertits pels déus en constel·lació com a mostra del seu reconeixement o estimació, per tal de mantenir el seu record per sempre i donar-los d'aquesta manera una mena d'immortalitat. A través d'aquestes llegendes s'esforçaven en explicar els misteris vitals i projectaven els seus anhels i les seves preocupacions. Constel·lacions i llegendes

9. Andr ò meda En la mitologia grega, Andròmeda era la filla del rei Cefeu rei i de la reina Cassipoea, reis d'Etiopia. En certa ocasió, Cassiopea va ofendre Posidó, rei del mar, quan va afirmar que ella i Andròmeda eren més boniques que les Nereides (nimfes del mar) Aquest es va enfadar molt i va castigar el país enviant un monstre que només es calmaria si li donaven la princesa Andròmeda, filla única dels reis. Per això va ser encadenada en una roca com a ofrena al monstre. Després del seu alliberament per Perseu, tant ella com els seus pares van ser convertits en constel·lacions.

10. Representa Ganimedes, un jove troià raptat pels déus per la seva bellesa i dedicat a omplir les copes en els banquets dels déus, més tard convertit en constel·lació. Aquari

11. Àries Representa un xai amb la pell d'or, fill del déu Posidó. Frixos i Hel·le eren dos germans. La seva madrastra, Ino, va maquinar un engany per aconseguir que el pare els matés. Els camps no donaven cap fruit, així que es va decidir que consultarien l'oracle per conèixer què calia fer per solucionar el problema. El rei va enviar un missatger, aquest va rebre ordres de la madrastra de dir a Atamant que calia sacrificar els nens com a ofrena als déus. En el moment que el pare estava a punt de sacrificar els seus fills Zeus va enviar aquest xai perquè els salvés i els posés a resguard. Aconseguir la seva valuosa pell que protegeix de les malalties és l'objectiu de l'expedició de Jàson i els Argonautes, que l'oferiran a Zeus, el qual el convertirà en constel·lació.

12. Bessons Leda, havia tingut en el mateix part dos fills de pares diferents: un era fill del déu Zeus que l'havia seduïda i l'altre del seu espòs, el rei d'Esparta. Tots dos s'estimaven tant que quan el germà mortal, Càstor, mor en una baralla, el seu germà, Pòl·lux, no pot suportar la seva absència i aconsegueix del seu pare, Zeus, poder compartir amb el seu bessó tant la vida com la mort, de manera que tots dos passaven plegats la meitat de l'any al regne dels morts i l'altra meitat al món dels vius o més ben dit, a l'Olimp on vivien els immortals, fins que van ser convertits també junts en aquesta constel·lació.

13. Bover No està clar l’origen d’aquest “pastor de bous”, però sembla que representa Icari, pagès àtic que va aprendre a fer vi del déu Dionís (Baccus) i que va donar-lo a tastar a uns veïns que es van emborratxar i van matar Icari pensant que havia volgut enverinar-los. La seva filla, Erígone, es mata pel dolor que sent quan troba mort el seu pare i també la seva gosseta Mera. Dionís va castigar els assassins i va convertir el pagès en la constel·lació de “ Bootes”, la seva filla en la de Vigo i la gosseta en la Canícula.

14. Capricorn és un compost de capra i cornius , cabra i cornamenta. Quan Zeus infant estava amagat a l’illa de Creta va ser alletat per una cabra, Amaltea. Com a reconeixement de la seva tasca quan va morir Zeus la va col·locar al cel. A més, la seva cornamenta va esdevenir el corn de l’abundància.

15. Cassiopea En la mitologia grega era la mare d'Andròmeda i la muller de Cefeu, rei d’Etiopia. La reina presumia de la bellesa de la seva filla, i la comparava amb les Nereides, filles del déu del mar . Aquestes, indignades, li van demanar a Posidó venjança i ell en resposta va enviar a un monstre marí a les costes del país causant mals considerables.

16. Cranc Heracles ( Hèrcules roma) era un heroi, fill del propi Zeus i Alcmena. Des de ben petit ja va destacar per la seva descomunal força i, com tots els herois, es va dedicar a salvar la terra dels monstres que l'amenaçaven. Hera el va castigar i va enviar un cranc gegant per acabar amb la seva vida mentre aquest lluitava amb la temible serp Hidra. Tanmateix, Heracles va resultar victoriós. Com a recompensa pels seus esforços la deessa va formar les constel·lacions del Cranc i l'Hidra al cel. .

17. Cigne Aquesta constel·lació pot representar moltes llegendes de la mitologia grega: segons una llegenda un dia Leda, la reina d’Esparta, va veure que una àliga anava a atacar a un cigne, i va obrir els braços per protegir-lo. El cigne, però, era en realitat el déu Zeus disfressat. Aquest es va unir a la jove, i va deixar-la embarassada. Aquella nit però, el marit de Leda, el rei Tindareu, també va mantenir relacions amb la noia, que va quedar doblement embarassada. En el part la reina va posar dos ous, dels quals van néixer els Bessons. Castor era el fill mortal de Tindareu, mentre que Pollux era el fill immortal de Zeus.

18. Drac El drac va ser el primer animal mitològic, primer representat com una serp i més tard amb cap de cavall o camell, urpes de tigre, ales i dents esmolades, i treu foc pel nas. Tot i que em alguna cultura, com la xinesa, és un animal benèfic, a occident el Drac simbolitza la maldat i matar-lo representa la lluita de a humanitat per mantenir l'harmonia còsmica. En totes les cultures hi ha herois que maten al Drac: Hèrcules, Jàson, Sigfrid, Sant Jordi...

19. Anomenat Heracles, és l'heroi més conegut dels grecs i gairebé tots els pobles expliquen proeses d'un heroi com ell, encara que els noms canviïn. Fill d'un déu (Zeus) segons la mitologia grega i d'una gran força participa en moltes llegendes; potser els episodis més coneguts són els dotze treballs o proves que va haver de realitzar sota les ordres del rei Euristeu, com a càstig pel crim que havia comès quan, enfollit per la gelosa deessa Hera, havia donat mort als seus propis fills. Hèrcules

20. Lleó Hèrcules va realitzar la primera de les dotze proves matant un lleó monstruós que tenia atemorida la regió de Nemea, Com que la seva pell no podia ser travessada per cap arma va escanyar-lo i després li va arrancar la pell, que a partir d'aquest moment li servirà de capa a l'heroi, però el lleó va ser convertit en aquesta constel·lació. D'altra banda en tot l'entorn mediterrani el lleó es un animal molt venerat, representant la força.

21. Lliure o Balança En els darrers temps a la mitologia grega, aquesta constel·lació, que es considerava que s'assemblava vagament a unes balances, fou considerada la representació de les balances de Astrea (identificada amb Virgo), la deessa de la justícia.

22. Peixos Afrodita i Eros fugien del gegant Tifó i quan arriben a la riba del riu Eufrates es llencen a l'aigua i uns peixos els ajuden a creuar.

23. Sagitari És la imatge immortalitzada del centaure Quiró. Els centaures eren éssers malvats que havien nascut de la relació d’un home amb una euga. Tenien el cos meitat d’home i meitat de cavall. Eren busca-raons que es passaven el dia cercant baralla. Eren uns monstres salvatges; Quiró era una excepció. Aquest centaure era bondadós i molt savi. Va exercir com a educador d'herois com Jàson, Teseu o Hèracles entre altres.

24. Escorpí Està relacionat amb el mite d’Orió, fill de Posido. Era un caçador gegant i molt bell. Viatja per diferents terres i s'enamora de Mérope. El pare de la noia, li promet la mà de la seva filla si a canvi allibera tota la seva terra de les feres que l’atacaven. El gegant accepta el tracte però el rei no compleix la seva part. Orió s'enfada i ataca la filla. El pare de la noia invoca al déu Dionís, i aquest li prepara la venjança: dormen al gegant amb beguda i aprofiten per treure-li els ulls. Orió aconsegueix recuperar la vista desprès de viure unes aventures i decideix buscar al pare per venjar-se. Coneix, la nimfa Eos, qui s'enamora d'ell i Apol·lo s’enfada per això. Davant d'aquesta amenaça Gea envia un escorpí gegant, però el caçador aconsegueix escapar llençant-se al mar. La constel·lació d'Orió es localitza a una cúpula celeste oposada a la constel·lació d'Escorpí de manera que mai els podrem veure tots dos a la vegada, ja que Orió segueix fugint de l'escorpí

25. Verge El dibuix és la figura d’una dona que porta un feix de blat. Representa la fertilitat i el cultiu. Altres versions diuen que podria ser una deessa verge -Hèstia, Àrtemis o Atena-

26. Pegàs Aquesta constel·lació deu el seu nom a Pegàs, el cavall alat de la mitologia grega.

27. Lira Dins la mitologia la constel·lació de Lira és la lira d'Orfeu. Quan encara era un nen Orfeu rebé de son pare, Apol·lo una lira. Amb el temps Orfeu es va convertir en poeta i músic, i era el millor dels cantants. Sonava i cantava tan bé que amansia les feres i els arbres s'inclinaven por poder-lo escoltar. Per llegir el relat mitològic: http://arina-vesta.blogspot.com/2009/03/orfeu-i-euridice.html Andromeda Andromeda Andromedae Ant Antlia Màquina Neumàtica Antliae Aps Apus Ocell del Paradís Apodis Aqr Aquarius Aquari Aquarii Aql Aquila Àguila Aquilae Ara Ara Altar Arae Ari Aries Àries Arietis Aur Auriga Cotxer Aurigae Boo Bootes Bover Boötis Cae Caelum Burí Cali Cam Camelopardalis Girafa Camelopardalis Cnc Cancer Cranc Cancri CVn Canes Venatici Llebrers Canum Venaticorum CMa Canis Major Ca Major Canis Maioris CMi Canis Minor Ca Menor Canis Minoris Cap Capricornus Capricorn Capricorni Car Carina Quilla Carinae Cas Cassiopeia Cassiopea Cassiopeiae Cen Centaurus Centaure Centauri Cep Cepheus Cefeu Cephei Cet Cetus Balena Ceti Cha Chamaeleon Camaleó Chamaeleontis Cir Circinus Compàs Circini Col Columba Coloma Columbae Com Coma Berenices Cabellera de Berenice Comae Berenices CrA Corona Australis Corona Austral Coronae Australis CrB Corona Borealis Corona Boreal Coronae Borealis Crv Corvus Corb Corvi Crt Crater Cràter Crateris Cru Crux Creu del Sur Crucis Cyg Cygnus Cigne Cygni Del Delphinus Dofí Delphini Dor Dorado Dorada Doradus Dra Draco Drac Draconis Equ Equuleus Cavallet Equulei Eri Eridanus Eridà Eridani For Fornax Forn Fornacis Gem Gemini Bessons Geminorum Gru Grus Grua Gruis Her Hercules Hèrcules Herculis Hor Horologium Rellotge Horologii Hya Hydra Hidra Hydrae Hyi Hydrus Hidra Mascle Hydri Ind Indus Indi Indi Lac Lacerta Llangardaix Lacertae Leo Leo Lleó Leonis LMi Leo Minor Lleó Menor Leonis Minoris Lep Lepus Llebre Leporis Lib Libra Balança Librae Lup Lupus Llop Lupi Lyn Lynx Linx Lyncis Lyr Lyra Lira Lyrae Men Mensa Mensa Mensae Mic Microscopium Microscopi Microscopii Mon Monoceros Unicorni Monocerotis Mus Musca Mosca Muscae Nor Norma Escaire Normae Oct Octans Octant Octantis Oph Ophiuchus Serpentari Ophiuchi Ori Orion Orió Orionis Pav Pavo Gall d'Indis Pavonis Peg Pegasus Pegàs Pegasi Per Perseus Perseu Persei Phe Phoenix Fènix Phoenicis Pic Pictor Pintor Pictoris Psc Pisces Peixos Piscium PsA Piscis Austrinus Peix Austral Piscis Austrini Pup Puppis Popa Puppis Pyx Pyxis Brúixola Pyxidis Ret Reticulum Reticle Reticuli Sge Sagitta Sageta Sagittae Sgr Sagittarius Sagitari Sagittarii Sco Scorpio Escorpí Scorpii Scl Sculptor Escultor Sculptoris Sct Scutum Escut Scuti Ser Serpens Serpent Serpentis Sex Sextans Sextant Sextantis Tau Taurus Bou Tauri Tel Telescopium Telescopi Telescopii Tri Triangulum Triangle Trianguli TrA Triangulum Australe Triangle Austral Trianguli Australis Tuc Tucana Tucà Tucanae UMa Ursa Major Ossa Major Ursae Maioris UMi Ursa Minor Ossa Menor Ursae Minoris Vel Vela Vela Velorum Vir Virgo Verge Virginis Vol Volans Peix Volador Volantis Vul Vulpecula Guineueta Vulpeculae

28. Perseu Era fill de Zeus i de Dànae, princesa de la ciutat grega d'Argos, que havia estat llançada al mar en un arca juntament amb el seu fill pel pare d’aquesta ja que l’oracle l’havia avisat que el seu net el mataria. Mare i fill van aconseguir sobreviure en una illa. En arribar a la joventut Perseu marxa a la recerca del cap de la Gòrgona Medusa,monstre amb que convertia en pedra qualsevol cosa o persona que mirava i ajudat pels deus. Viatja després a Etiòpia i amb ajuda del cap tallat de la Medusa i de les armes proporcionades pels déus allibera Andròmeda, encadenada a la roca, i es casa amb ella. En el viatge de tornada a Grècia, però, participa en uns jocs esportius com a llançador de disc i mata sense voler el seu avi que es trobava entre els espectadors quan el seu disc és desviat pel vent, ja que els oracles indicaven la voluntat dels déus i sempre s'havien de complir.

29. Calisto, nimfa del seguici de joves que acompanyaven la deessa Àrtemis, va ser convertida en ossa per la gelosa deessa Hera, en venjança perquè el seu espòs, Zeus,havia seduït la jove i fins i tot havia tingut un fill amb ella, però Zeus va convertir-la en constel·lació, l’Ossa Major. Ossa major

30. . Ossa menor Està relacionada amb la de l'Ossa Major. Cal·listo va quedar embarassada de Zeus, i va tenir un fill, de nom Arcas. Una vegada transformada en óssa, Cal·listo va errar per la terra durant anys fins que, un dia, va veure el seu fill i, oblidant la seva forma bestial, va córrer a abraçar-lo; ell, espantat, li va llançar una fletxa. En aquest precís moment va aparèixer Zeus, transformà Arcas en ós i va pujar ambdós al cel. Descontenta, Hera, la dona de Zeus, va demanar Posidó, déu del mar, que prohibís a "aquelles criatures, en forma d'ós, que es banyessin a les seves aigües". I així s'ha fet des de llavors: aquestes dues constel·lacions no es posen mai sota l'horitzó.

31. Taurus Fa referència a Zeus que en alguna de les seves aventures es converteix en aquest animal, com per exemple en el rapte de la princesa Europa, que va ser transportada per un brau de color blanc a l'illa de Creta. Aquesta tenia per costum anar amb unes amigues a collir flors, un dia van trobar un toro blanc molt bell. Europa va decidir de pujar-hi, moment que Zeus va aprofitar per sortir ràpidament nedant i endur-se la noia fins a Creta, on va esdevenir la primera reina.Era Zeus que la va raptar ja que s'havia enamorat d'ella.

32. Fa referència a Ariadna, filla del rei Minos, que va ajudar l’atenès Teseu a matar el Minotaure, monstre amb cos d’home i caps de brau que es trobava al Laberint de l’illa de Creta. Va marxar amb Teseu, perquè l’estimava, però ell va abandonar-la durant el viatge de tornada a Atenes; el déu Dionís va trobar-la i s’hi va casar i va col·locar en el cel com a constel·lació la seva garlanda de noces. Corona boreal

33. Ori ó Els antics grecs explicaven que Orió, el gran caçador, era fill de Poseidó i era conegut arreu perquè alliberava el món de bèsties. Es deia que era tan alt que, fins i tot, podia travessar el mar caminant sense entrebancar-se. Això no obstant, el seu poder, l’orgull i la prepotència, el van convertir en un ésser presumit que afirmava que ningú no el podria vèncer mai. Va deixar de caçar per necessitat i caçava per divertir-se. Tant, que la deessa Artemisa va ordenar un escorpí gegant que el ferís al taló per matar-lo. Escorpí el va picar i Orió va estar a punt de morir. Quan es va curar, Orió, va deixar de caçar perquè si. Des d’aleshores ambdós són enemics. Els van posar al cel però un a cada punta, ben allunyats, de manera que quan Escorpí surt, Orió s’amaga.

34. Cefeu Cefeu era el rei d'Etiòpia, marit de Cassiopea i pare d'Andròmeda. Està relacionat amb el mite de l'alliberament d'Andròmeda per part de Perseu. Les constel·lacions de Cefeu, Cassiepea, Andròmeda, Pegàs, Perseu i Cetus, personatges mitològics implicats en aquesta història, es troben concentrades en una mateixa regió del cel, molt properes unes de les altres .

35. Cetus o balena Aquest monstre marí anomenat Cetus (la balena) estava fent molt de mal, i els vaixells ja no es volien acostar a Etiòpia, per la qual cosa el regne s’estava empobrint. Desesperats, Cefeu i Cassiopea havien decidit consultar un oracle, que els havia dit que el monstre només marxaria si se li entregava a Andròmeda en sacrifici. Andròmeda fou encadenada a una roca a la costa, perquè fos devorada pel monstre marí. Però vet aquí que Perseu, que tornava de donar mort a la medusa, va sentir els crits de la donzella, i veient Andròmeda en perill va córrer a ajudar-la.

36. Aquesta constel·lació, els grecs l'associaven amb Erictó, rei d'Atenes, inventor del carro. Assumia la figura d'un home que portava en la ma dreta un fuet i amb la ma esquerra subjectava una cabra i tres cabrits. Segons una altre llegenda, Helios (déu del Sol) recorria amb un carro de foc el cel a diari i il·luminava la Terra. Tan sols ell podia conduir els cavalls, per la qual cosa quan el seu fill, Faetó, ho va voler fer, encara que ho tenia prohibit, es va precipitar al buit. La petjada que va deixar el carro quan va sortir disparat va formar la Via Làctia. Auriga

37. El Ca Major i el Ca menor eren els gossos de caça d’ Orió. El gos més gran tenia una velocitat extraordinària, tanta que podia avançar a qualsevol animal, pel que Orió el valorava molt. Una vegada va aconseguir caçar una guineu en plena carrera. Això va impressionar tant Zeus, un déu dels grecs antics, que li va fer un camp al cel perquè mai no s’oblidés aquesta gesta. Ca Major Ca Menor

38. Àguila Pels grecs representava l'àguila de Zeus . Ganímedes era el mortal més bell de tots els homes que cobrien la terra. Un dia, Zeus, que havia conegut de la seva existència, es va fixar en ell, es va convertir en àguila i un dia que el jove estava caçant en una zona poc segura, va passar volant i el va dur entre les seves arpes per a sempre.

39. Hidra La constel·lació de l'Hidra està relacionada amb un dels dotze treballs del Heracles (Hèrcules romà). La deessa Hera, enemiga acèrrima d'Heracles va enviar un cranc gegant per acabar amb la seva vida mentre aquest lluitava amb la temible serp Hidra. Tanmateix, Heracles va resultar victoriós. Com a recompensa pels seus esforços la deessa va formar les constel·lacions del Cranc i l'Hidra al cel.

40. Ofiüc Sota aquest nom hi ha Asclepi, heroi fill d'Apol·lo , educat pel centaure Quiró del qual va aprendre l'art de la Medicina. Però com que arribava a fer reviure els morts (tasca que no li pertocava), va ser castigat per Zeus i convertit en la constel·lació d' Ofiüc, amb la forma d'un vell que porta una serp a les mans, ja que Asclepi se servia de serps sagrades per realitzar les seves curacions.