3. Els objectius del treball han estat principalment
aprofundir en l’estudi de personatges femenins
rellevants de l’Antiguitat Clàssica en diferents
camps, i contribuir a l’educació per la igualtat de
drets entre els sexes.
La recerca d’informació, en la major part dels
casos, ha resultat laboriosa, ja que en la història
“oficial” sempre s’acostuma a ometre l’aportació de
les dones.

4. DONES DEL MÓN CLÀSSIC
SULPÍCIA
HIPÀTIA
CINISCA
METRODORA
ATALANTA
SAFO

5. HIPÀTIA
Va nàixer en el 370 dC
Matemàtica
Filòsofa
Directora del Museu
d’Alexandria
Va morir en el 415 dC

6. Una màrtir de la ciència
El seu pare, filòsof i matemàtic, inusualment, va permetre que
s’instruira; volia crear “un ésser humà perfecte”
Durant vint anys, va investigar i va ensenyar
Matemàtiques, Geometria, Astronomia, Lògica, Filosofia i
Mecànica des de la seua càtedra del Museu.
Els cristians la van identificar amb el paganisme, i per no renunciar
als seus coneixements, durant la quaresma del 415 la van assassinar
cruel i públicament, arrossegant el cos esquarterat pels carrers
d’Alexandria
Segons Sòcrates Escolàstic: “li van tallar la pell i les carns, fins que
l’alé va abandonar el seu cos...”.

7. METRODORA
Va viure en el
segle II dC
Es pot considerar
la primera
ginecòloga de la
història

8. Esborrada de la medicina
Fou la primera en redactar un informe sobre
malalties femenines, a més de tractar malalties de
l’úter, estòmac i ronyons
Fou la primera en demostrar i diagnosticar els
primers casos d’anorèxia amb descripcions molts
precises
Dissortadament, els seus estudis van ser difosos
sota noms masculins per atorgar-los credibilitat

9. SAFO
Va nàixer l’any 612
aC a l’illa de Lesbos
dins d’una família
aristocràtica
Casada i mare de dos
fills
La poetessa més gran
de la literatura grega

10. Víctima dels prejudicis
Per enfrontar-se al tirà Pitac, que governava Lesbos, va ser
desterrada a Sicília durant uns anys
Va fundar una acadèmia per a dones joves dedicada a Afrodita en
la seua illa natal
A més de la seua tasca pedagògica, va desenvolupar una intensa
activitat poètica, que es va quedar enfosquida pels prejudicis a
partir de l’Edat Mitjana
Però Plató l’havia considerada la “desena Musa”
En 1892 l’astrònom Max Wolf va batejar un asteroide amb el nom
de Safo

11. SULPÍCIA
Va viure a Roma
durant el regnat de
l’emperador August
Neboda de Messala
Corví
Formava part del
cercle de Mecenes

12. Salvada de l’oblit
Alguns dels seus poemes han arribat fins a nosaltres gràcies a
Tibul, un altre poeta del cercle de Mecenes
Tibul va intercalar unes breus elegies epigramàtiques de Sulpícia en
el llibre III del anomenat Corpus Tibullianum
Els seus versos són d’una simplicitat realista i ens parlen del seu
amor per Cerint, un nom que potser amagava al mateix Tibul
Tenim notícies d’una altra Sulpícia, que va viure en temps de
Domicià, dedicada a una poesia de caràcter més eròtic que no ha
sobreviscut fins als nostres dies

13. CINISCA
Filla d’un rei d’Esparta
Auriga grega
Única dona guanyadora
de curses de cavalls
Només se’n conserva una
estàtua a Olímpia

14. Orgull de campiona
A la base de la seua estàtua, erigida per ella mateixa, es
pot llegir la següent inscripció:
“Els meus avantpassats foren i són reis d’Esparta.
Després de la meua victòria en la cursa de
cavalls, jo, Cinisca, he erigit aquesta estàtua. Assegure ser
l’única dona a tota Grècia que ha obtingut aquesta
corona”

15. ATALANTA
Heroïna, filla de
Iassos, rei d’Arcadia, i de
Clímene
Va ser abandonada al
bosc pel seu pare
Experta caçadora i gran
corredora
Devota de la deessa
Àrtemis

16. Convertida en llegenda
Assetjada pels pretendents, va decidir que es casaria amb aquell que
la poguera véncer en una cursa, i qui no ho aconseguira seria
executat
Fins que un pretendent, Hipòmenes, va demanar ajuda a
Afrodita, qui li va donar tres pomes d’or, i quan Atalanta se li
avançara, n’havia de llançar una fora de la pista per agafar
avantatge
Ho va fer tres vegades i va arribar el primer a la meta, però se’n va
oblidar de fer sacrificis d’agraïment a la deessa
Segons el poeta Ovidi,Afrodita, com a càstig, els va convertir tots
dos en lleons

17. Exposició dels pòsters al centre

18. CONCLUSIÓ
FINAL
Recuperar la memòria de totes aquestes dones, i
de tantes altres, és avançar un pas més en el camí
de situar a la dona en el lloc que li correspon dins
de la nostra societat

19. Treball elaborat per:
Yolanda Albert, Almudena Badenes, Mari Barreda, Maria
Marín, Nerea Molina, Tamara Mollón i Mónica Roda
(Alumnes de 1r Batxillerat Científic)
i Mariló Limo
(Professora de Llatí)
10 de març de 2006