1. LA NOVEL·LA PSICOLÒGICA EUROPEA (ANYS 20 S.XX).
La Plaça del Diamant, de M. Rodoreda.

2. Antologia de textos : principals innovadors de la tècnica
narrativa (Proust, Kafka i Joyce) que influiren en M.
Rodoreda.

5. La tècnica narrativa de La plaça del Diamant
(Carme ARNAU, Introducció a la narrativa de Mercè Rodoreda)

8. Evolució de la tècnica narrativa a La plaça del diamant
(de l'escriptura parlada al flux de la conciència o monòleg
interior)
1a part de la novel·la (la comunicació)
El primer període de la vida de la protagonista ve marcat per un procés progressiu
de dominació/submissiódes del punt de vista de la tècnica narrativa està dominada
pel diàleg: per la comunicació. La paraula de Nataàlia-Colometa, conté i reporta la
dels altres personatges que integren el seu món. Per això hi adopta tres formes
diferents de narrar:
La directa
La indirecta i
La narrativitzada
En conseqüència, el nivell de llenguatge que hi perdomina és el col·loquial, ple
d'expressions fetes, amb nombroses repeticions, amb predomini de la coordinació
sobre la subordinació i amb múltiples vacil·lacions i dubtes.

9. 2a part de la novel·la (la soledat)
En aquesta segona part hi augmenta el subjectivisme. La soledat de
Colometa es manifiesta amb el predomini de la narració d'esdeveniments
i de la descripció, que hi cobra una gran importància (recordem la
descripció de la casa dels senyors rics on hi entra a fer feina).
En conseqüència, la prosa esdevé més complexa. Ara s'hi recalca una
mateixa construcció gramatical o frase moltes vegades. Això expressa
l'exasperació de Colometa per a qui es fa insuportable una existència
com la seva, i que es concentra en una mateixa locució, tota la ràbia: “no
podia dir-li que només sentia els coloms...No podia dir-li que si un ou
queia... No podia dir-li que només sentia crits...”
Els punts suspensius i l'adequació de la descripció d'un fet o una cosa a
l'estat d'ànim hi contribueixen a l'ambientació poètica derivada d'aquest
subjectivisme.
Es tracta del dramatisme de qui pateix la guerra, i del qui viu un episodi
personal de vital importància.

10. 3a part de la novel·la (la recuperació de la pròpia identitat)
Hi predomina el monòleg, el flux de pensament de Colometa. Hi ha un
procés d'interiorització, fruït de l'aïllament, primer vinculat a una massa
vida difícil i, després, massa fàcil. Si abans el verb dominant era dir, ara és
pensar, que enllaça les diferents parts del llarg monòleg de Natàlia. Si
abans l' escriptura era poètica, ara és més que poètic: onírica.
El blau, el color oníric simbolitza aquesta etapa vital de la protagonista de La
plaça del diamant.
L'ordre i la lògica dels primers capítols desapareixen, especialment en el
darrer que és una espècie de cloenda exasperada de la ficció: una catarsi
(=alliberació del llastre del passat) a partir de la qual Natàlia pot pactar
amb la realitat. Aquí podem parlar d'un veritable monòleg interior a l'estil
de James Joyce a L'Ulyses, el flux de consciència lliure.
Les frases són llargues i més complexes, sovint mancades de lògica, però no
d'ingenuïtat, el filtre essencial de la novel·la expressat de diferents
maneres.