1. Projecte Hort - Document Transcript
1. PROJECTE: HORT ESCOLAR ECOLÒGIC Ernest Zarzoso
2. JUSTIFICACIÓ El projecte es justifica per que creiem que és necessari introduir
nous elements i situacions d’aprenentatge a l’escola per tal de poder fer que
l’escola encara més atractiva a l’alumnat i als pares. Amb l’hort escolar es pretén
motivar i responsabilitzar als alumnes partint dels seus interessos fent servir
eines suggestives i atraients, així com possibilitar-los el domini de tècniques
instrumentals i estratègies que possibilitin una participació activa, crítica i
creativa. Els objectius didàctics del projecte amb els seus corresponents
continguts es distribuiran al llarg del curs seguint tres cicles naturals: tardor,
hivern i primavera i es desenvoluparan dintre de l’àrea de coneixement del medi
natural i social i en els eixos transversals d’educació per la salut, medi ambient,
alimentació correcta i sostenibilitat . L’hort escolar ecològic es basa en el
profund respecte de la natura i els diversos ecosistemes, procurant un cultiu
racional amb mitjans naturals que conservin les característiques del sòl, i
l’enriqueixin any rera any, per aquest motiu farem servir adobs naturals, humus
de plantes, fems d’animals i rotació de conreus. Amb l’hort els alumnes podran
prendre consciència de l’importància de protegir i conservar la natura evitant
l’utilització de productes no naturals que actualment es fan servir (herbicides,
fungicides, insecticides i verins) i produeixen alteracions en animals i persones
tals com alteracions del sistema nerviós, de l’aparell reproductor i alteracions
cel·lulars, esgotant els sòls i deixant-los improductius. En aquest projecte
treballaran tots el nivells de l’escola, adaptant els objectius generals del projecte
als objectius de cada unitat de l’àrea ce coneixement del medi natural i social.
3. OBJECTIUS GENERALS DEL PROJECTE CONCEPTUALS Conèixer tots els
aspectes relacionats amb l’hort escolar, i la cura de - plantes i animals de
l’entorn (insectes, microorganismes,...) Analitzar les diferents actuacions
humanes i les seves conseqüències. - Aplicar els coneixements adquirits a la
vida ordinària. - PROCEDIMENTALS Saber fer anar les diferents eines i
materials de l’hort. - Recollir dades i informació. - Interpretar dades. -
Confeccionar materials de treball vàlids per l’activitat. - Planificar l’activitat
conjuntament. - Utilitzar les tècniques instrumentals, lectura, escriptura i càlcul,
al - conreu de l’hort. Transformar i incloure els productes de l’hort dins de la
dieta de - cadascun. ACTITUDINALS Habituar-se al fet que la vida a l’aire
lliure és saludable. - Apreciar la importància de la feina agrícola - Valorar la
importància de tenir cura d’animals i plantes. - Interessar-se pel medi ambient
natural. -
4. CONTINGUTS CONTINGUTS CONCEPTUALS 1. Els adobs naturals (fems,
humus, purins, etc…). 2. El clima de cada estació de l’any. 3. Els vegetals i les
seves parts. 4. Les tasques del conreu en les diferents estacions de l’any. 5. Les
verdures, hortalisses i llegums que conreem i les seves propietats. 6. Les eines
apropiades i els seus noms. 7. Plantes insecticides. CONTINGUTS
PROCEDIMENTALS 1. Observació de la formació de sòls fèrtils amb adobs
naturals. 2. Diferenciació i anàlisi de sòls. 3. Ús de les habilitats per fer anar les
eines de l’hort. 4. Planificació del treball en equip. 5. Utilització d’un major
nombre de verdures i hortalisses en la dieta alimentària. 6. Ús d’instruments
meteorològics. 7. Formulació d’hipòtesis sobre cultius. 8. Experimentació de
1

2. productes de cultiu. 9. Creació i manteniment d’un compostador. 10. Elaboració
de preparats ecològics pel control de plagues. 11. Preparació a casa de plats de
cuina elaborats amb els productes de l’hort. 12. Aplicació del que hem aprés a
plantes d’interior i altres ésser del nostre entorn. 13. Lectura relacionades amb
els conreus, plantes i animals. 14. Elaboració de fitxes amb dades recollides dels
conreus. 15. Elaboració de gràfiques sobre cultius en relació a les dades
meteorològiques. 16. Interpretació de gràfiques.
5. CONTINGUTS ACTITUDINALS 1. Valoració dels processos naturals de
recuperació del sòl. 2. Estima i gaudiment de la Natura en les diferents estacions
de l’any. 3. Hàbit de tenir cura de les verdures i hortalisses atenent al que
necessiten segons l’estació de l’any. 4. Col·laboració en les tasques que l’hort
requereix. 5. Sensibilització als alumnes de tenir cura de les plantes en general.
6. Solidaritat, cooperació i treball en equip. 7. Valoració de les tasques que es
fan a un hort. 8. Responsabilitat amb la vida de les plantes i animals que estan al
nostre entorn. PLA DE TREBALL I METODOLOGÍA A principi de curs es
repartirà un dossier on es podran estudiar els - diferents vegetals que s’aniran
plantant en les diferents èpoques de l’any. Es començarà a realitzar el seguiment
meteorològic. Es prepararà la terra: airejaments, neteja, adobs i regs per poder -
començar els conreus. Es té cura dels conreus fins a l’època de recol·lecció. - Es
treballarà en equip en les diferents classes, - S’informarà als nois/es dels
objectius per a la seva posterior - autoavaluació i es passarà a treballar amb les
fitxes i el material adequat. Plasmació mitjançant treballs que es posaran a
Internet mitjançant - xtec. Posterior elaboració de plats de cuina a casa amb els
productes - conreats.
6. TEMPORALITZACIÓ I SEQÜENCIACIÓ Trimestralment es farien aquestes
activitats - Preparació de la terra. - Parcel·lació dels conreus. - Preparació i
col·locació dels aparells meteorològics (només el 1er trimestre). - Posta a punt
del planter i de les safates per les llavors. - Elaboració del dossier de conreu amb
les fitxes apropiades. (Tot l’any). - Adquisició de dades de l’hort. - Plantar els
diferents productes, segons el trimestre. - Elaboració de les fitxes del clima. -
Control i manteniment de plagues. - Reg de les plantes. - Creació i manteniment
del compostador . - Neteja de les zones plantades. MATERIAL • Eines per a
treballar la terra i les plantes (aixades, pales, rasclets, punxons de plantar, safates
de planter, tisores, galledes, aparells per ruixar,…) • Compostador • Terres •
Adobs • Llavors i planters
7. AVALUACIÓ Serà formativa i es tindrà en compte també autoavaluació al
finalitzar el trimestre: Els instruments d’avaluació: • Elaboració d’un dossier
d’equip que constarà de: 1. Fitxa de treball personal. 2. Fitxa control del clima.
3. Fitxa informativa dels vegetals a treballar durant aquest trimestre. 4. Fitxa
d’incidències. 5. Fitxa evolució vegetals. • Valoració per part del professor del
treball del dossier per part del grup. RELACIÓ AMB ALTRES PROJECTES I
ÀREES Presentació del projecte a Internet i a intranet de l’evolució del vegetals,
el control meteorològic amb gràfiques i fotografies treballant a l’àrea
d’informàtica. Tot això estarà relacionat directament amb les àrees de
matemàtiques medi natural i llengües.
8. CONTROL DEL TEMPS TRIMESTRAL Sessions 1era 2ª 3ª 4ª 5ª 6ª Data
Temperatura Precipitacions Velocitat vent Humitat Pressió Atmosfèrica
9. CONTROL EVOLUCIÓ VEGETALS (Tardor-Hivern) SESSIONS 1era 2ª 3ª 4ª
5ª 6ª Creixement Estat Creixement Estat Creixement Estat Creixement Estat
Creixement Estat Creixement Estat VEGETALS general general general general
2

3. general general Enciam francès Enciam maravilla Enciam Escarola Bledes
Porros Col-i-flor Col Col llombarda Pèsols Faves Ceba dolça julivert
10. Estat general: plagues, insectes, sequedat, podridura,... CONTROL
D’INCIDÈNCIES Sessions 1era 2ª 3ª 4ª 5ª 6ª HORT SÒL CLIMA PLAGUES
11. ROTACIONS CONREUS SOLANÀCIES LLEGUMINOSES Faves Pèsols
Tomàquet Mongetes Pebrot CRUCÍFERES Albergínies Cols . Raves . Naps .
COMPOSTES UMBELÍFERES Enciams Pastanagues Endívies Api Escaroles
LILIÀCIES QUENOPODIÀCIES cebes Espinacs Porros Bledes Alls
CUCURBITÀCIES Cogombres Carbassons
Aquest treball pretén ser una guia per a qualsevol escola, equip directiu, claustre o
mestre/a que estigui interessat en iniciar el projecte de l’hort a l’escola.
Nosaltres, basant-nos en la nostra experiència durant el pràcticum, creiem que per
dur a terme aquest projecte cal tenir en compte els següents punts:
Com hem explicitat anteriorment, aquesta guia està dirigida als i a les membres
d’un equip directiu i/o claustre de qualsevol CEIP. Però pel que fa referència al
projecte, aquest pot englobar tota la comunitat educativa, tot i que està destinat
especialment per l’alumnat i pel professorat.
Els avantatges que podem trobar amb la realització d’aquest projecte són:
• Major motivació en l’aprenentatge, ja que l’hort permet la participació de
tots els i les alumnes, independentment del seu nivell i necessitats.
• El seu treball afavoreix que s’instal·lin en l’alumnat unes actituds i valors
cíviques i ecològiques.
• Facilita l’adquisició de comportaments responsables, ja que si no treballen
l’hort les hortalisses es moren.
• Aprendre a acceptar que a la vida succeeixen imprevistos que ens desbullen
els nostres plans, nogensmenys hem de tirar endavant.
3

4. • Possibilitat d’inferir coneixements apresos durant el projecte a altres
contextos familiar, social, ...
L’hort, juntament amb la ramaderia, ha estat la font de subsistència més utilitzada
pels humans, a pràcticament totes les cultures, al llarg de tota la història.
Actualment, però, sobretot el món occidental està immers en una espiral de
consumisme en la qual les persones que hi entrem no en podem sortir, i ens
convertim en persones menys autosuficients i més dependents. Per exemple, quan
volem abastar-nos de vegetals anem al supermercat o a alguna botiga en comptes
de pensar que nosaltres podem abastar-nos d’una part d’aquests aliments, de
manera autònoma, a través d’un hort.
No obstant, no hem de caure en l’error de voler cultivar totes les plantes
alimentàries que necessitem per viure, sinó que ens hauríem de centrar en unes
quantes d’aquestes de manera que ens permeti desenvolupar la nostra autonomia, la
creativitat, tranquil·litat, ... en definitiva que resulti un espai on ens trobem a gust
amb nosaltres mateixos i amb l’entorn.
A més, hem de tenir present que a la Terra hi ha altres éssers vius que conviuen
dins una xarxa ecològica complexa i si nosaltres, amb les nostres actuacions, la
modifiquem al nostre gust es pot tornar en contra nostra.
Aquesta afirmació pot semblar molt utòpica, però realment hi ha aspectes que ho
demostren, com pot ser l’augment de plantes (boscos, parcs, horts, jardins, ...), que
faciliten la disminució de CO2 a l’atmosfera, ja que aquestes amb la realització de
la fotosíntesi agafen el CO2 de l’entorn i expulsen com a gas residual O2, element
indispensable per a la vida. A més, el fet de disposar d’un hort a casa, ens evita
haver d’utilitzar el transport, fet que deixa més palès la disminució del diòxid de
carboni.
4

5. També, gràcies a l’ús de productes naturals (que podem obtenir gràcies a l’hort) en
detriment d’elements envasats (que podem obtenir en els comerços), fa que hi hagi
menys quantitat de residus no biodegradables o difícils de descompondre en la
natura, generant un ambient més pur i ecològic per als éssers que hi vivim.
A banda de l’aprenentatge conceptual, l’hort facilita i potencia la intel·ligència
interpersonal entre l’alumnat, entre el professorat i entre aquests dos col·lectius.
És a dir, ofereix un context idoni per aprendre a pensar, per educar-se
emocionalment, per a què s’entrenin en el domini de les habilitats socials i
aconsegueixin el desenvolupament i creixement moral, i tot això, englobat en un
marc pràctic, vivencial i manipulatiu.
Al llarg dels anys, l’hort ha estat liderat per diverses persones. La primera va ser
qui va engegar tot el projecte i va començar treballant aquest espai amb alumnat
que tenia problemes de comportament. Amb el pas de l’EGB a Primària, aquest
càrrec va passar a mans del segon mestre, el qual, durant uns dos anys, va
continuar tirant endavant el projecte. Seguidament, va entrar en joc un tercer
mestre, que es va jubilar l’any passat, el qual va impulsar el treball de l’hort amb
alumnat de l’aula ordinària amb l’ajut de practicants. Actualment, l’hort ha caigut
en mans de dos mestres.
Els objectius que perseguim amb la realització i posada en pràctica d’aquest
projecte són els següents:
5

6. En aquest apartat tractem dos aspectes: per una banda, les característiques de
l’espai que disposem i, per l’altra banda, el procés de preparació del sòl i les
tasques que s’han de dur a terme en l’hort.
En un costat, tenim una bassa1
on hi viuen peixos i una tortuga.
A més, també disposem de dues casetes on hi guardem les eines, una de les quals
és de maons i l’altra de fusta. La caseta de maons la destinem a guardar la majoria
d’eines i instruments mentre que la caseta de fusta, cedida per l’Ajuntament fa
poc, és on guardem el motocultor i algunes eines i llavors.
També, i d’última incorporació, disposem d’un compostador d’1 m3
.
Primerament, abans de començar a plantar i/o sembrar, s’ha de veure en quin estat
es troba el material i eines que disposem: pot ser que hi hagi alguna cosa trencada,
vella, etc. Seguidament, si és factible, ho intentarem arreglar i, si no es pot, se’n
compra una de nova. Si per al contrari, ens adonem que ens falta alguna eina, es va
a la botiga i es compra (se’n poden trobar a les ferreteries, a les cases comercials
que venen productes per al camp i per al pagès, etc.)
Seguidament, fem un llistat del material i instruments bàsics per treballar un
hort2
:
En aquest punt també és on esmolarem totes aquelles eines que ho necessitin
(càvecs, pales, xerracs o serres, tisores, etc.). Si no ho volem fer nosaltres, podem
portar les eines a algú, però el més aconsellable és fer-ho un mateix ja que no té
cap tipus de dificultat.
1
Per a més informació sobre la vida de plantes i animals en estanys o basses podeu visitar les
següents pàgines web: http://www.elestanque.com o www.mailxmail.com/curso/vida/jardines/
2
Veure annex 1
6

7. Després, s’ha de tenir en compte l’estat en que es troba l’hort i preparar-lo per al
cultiu. La constitució del sòl és un dels factors fonamentals per obtenir unes bones
collites, així que és molt important preparar bé el terreny abans de cultivar-hi res.
Segurament, ens trobarem l’hort amb males herbes, amb un pH lleugerament
modificat i un sòl compactat, poc oxigenat i pobre3
.
Perquè el pH del sòl sigui l’adequat per a la vida de les plantes s’ha de trobar,
aproximadament, entre 6 i 7.
Per saber el pH exacte del nostre hort podem fer l’anàlisi química del sòl, o bé,
deduir-lo observant les males herbes que hi han crescut.
Per fer l’anàlisi química del pH del sòl es necessita un tub d’assaig o pot
transparent, terra a analitzar, sulfat de bari, aigua destil·lada i paper o líquid
indicador. Primerament, emplenem el tub d’assaig amb la terra fins a 1cm d’alçada i
hi afegim la mateixa quantitat de sulfat de bari i aigua fins a emplenar les ¾ parts
del tub. Ho barregem, ho deixem assentar, hi aboquem el líquid indicador o mullem
el paper i observem el resultat.
Per identificar el pH a través de les males herbes que creixen a l’hort hem
d’identificar-ne el tipus: si són gramínies o són lleguminoses. Si hi ha moltes herbes
tipus gramínies, és a dir, herbes amb espigues semblants al blat, l’ordi, la civada,...
el terreny és lleugerament àcid. En canvi, si hi surten més lleguminoses com el
trèvol, la veça, la userda,... el terreny és lleugerament bàsic. Si la proporció
d’ambdues herbes és semblant, significa que el terreny és neutre.
Un sòl d’aquest tipus no és bo per a les plantes, ja que a aquestes els serà quasi
impossible estendre les seves arrels i impedirà que obtinguin nutrients del terreny
i no es desenvolupin. A més a més, si es tracten de llavors, no els serà possible fer
arribar la seva tija a la superfície abans de què aquesta hagi exhaurit l’energia que
disposava dins la llavor.
3
A l’escola hi ha una unitat didàctica per estudiar el sòl pensada per a l’alumnat de Cicle Mitjà.
7

8. Les plantes i els altres éssers necessiten un sòl que tingui espais buits entremig i
que deixi circular l’aigua per dins seu. Per aconseguir aquestes condicions s’ha de
passar el motocultor, o bé, fer servir qualsevol eina que serveixi per remoure la
terra i esponjar-la, com poden ser la fanga o l’aixada.
Després de veure en quin estat es troba l’hort el que hem de fer és adobar-lo. Per
fer aquest pas hi ha diferents alternatives: arrencar les males herbes o no
arrencar-les i també fent servir adob orgànic, químic, ecològic, líquid, sòlid,...
Hi ha diversos tipus d’adobs (químics, orgànics, líquids, sòlids,...), nosaltres
proposem triar l’orgànic, ja que és ecològic, té tots els nutrients necessaris per al
cultiu d’hortalisses, els allibera progressivament i els fruits que s’obtenen són
100% naturals i més saludables.
S’ha de repartir l’adob per tot l’espai de manera equitativa. Tot i que és bo adobar
el terreny, ja que d’aquesta manera augmentem la fertilitat del sòl i li retornem les
substàncies absorbides per les plantes, tampoc n’hem de fer un excés. Si tenim
humus del compostador, ara és un dels moments en que s’ha de fer servir.
Les millors èpoques per adobar són la tardor i l’hivern, perquè deixen un temps més
llarg per a la descomposició.
Nosaltres hem dividit l’espai per cursos dedicant-hi 1,75m d’amplada i tota la
llargada de què disposem. Aquest espai es reparteix equitativament entre les dues
classes de cada curs. L’organització que hem seguit aquest curs ha estat:
Tot i que aquesta sigui la manera com ho hem fet nosaltres, no vol dir que no
n’existeixin d’altres. Es faci com es faci, hem de tenir sempre en compte les
característiques de l’espai.
Abans de comprar, hem de pensar què volem cultivar, tenint sempre el calendari
del pagès, quant en volem comprar, segons la mida de la parcel·la on ho volem
8

9. cultivar, i quan ho plantarem i/o sembrarem, ja que si les llavors, els esqueixos i els
bulbs passen molts dies sense ser cultivats es poden morir.
Una vegada ja ho tenim tot decidit, podem anar a una botiga especialitzada en
venta de productes per al camp i per al pagès o bé al mercat. Seguidament, deixem
allò comprat en un lloc fresc, sec i que no estigui exposat a la llum directe del sol.
Parlem de plantar, quan fem servir petites plantes o planter, mentre que quan fem
servir llavors parlem de sembrar.
Després de plantar i sembrar s’ha de veure que les hortalisses neixen i creixen,
regar-les, arrencar les males herbes, adobar, controlar les plagues i malalties,...
La quantitat d’aigua que necessita l’hort cada vegada que es rega (dosi de reg)
depèn de l’aigua que surt per la regadora o mànega i del temps que dura el reg. És
aconsellable regar fins que tota la terra quedi humida, no només la superficial. Per
saber-ho, es pot fer un foradet al terra i veure si tant la part superficial com la
inferior estan humides. És molt important no tendir cap els extrems, ja que si
reguem massa rentarem els nutrients del substrat i si reguem massa poc les
plantes patiran estrès hídric (manca d’aigua).
El temps que hem d’esperar entre reg i reg (freqüència de reg) depèn de la
rapidesa amb que l’hort perd l’aigua per evaporació i per transpiració de les plantes
o evapotranspiració. Això ve condicionat per factor molt variables com:
• L’època de l’any: si és estiu hi haurà més evapotranspiració que si és hivern.
• La climatologia: si fa núvol hi haurà menys evaporació, si fa molt vent
s’assecarà més ràpidament l’hort,...
9

10. • El tipus de plantes: si hi ha moltes plantes a l’hort hi haurà més transpiració
i s’assecarà més el substrat.
• El substrat: hi ha substrats que retenen més temps l’aigua que d’altres i ,
conseqüentment, tarden més a assecar-se.
• El sistema de reg: si es fa un bon reg manual aguantarà més la humitat que
si es fa un reg gota a gota.
Així doncs, cal observar l’hort de manera habitual estan atents a les condicions
meteorològiques.
Alguns remeis naturals contra plagues i malalties són els següents:
• Atacs de fongs: tirar sofre en pols per sobre les plantes afectades, el qual
farà una capa impermeable que no deixarà entrar la humitat i ajudarà a
absorbir els raigs solars i, per tant, la calor. També s’hi pot tirar cendra,
bullir cua de cavall o fer brou bordelès4
.
• Atacs d’ocells: utilitzar un espantaocells, penjar CDs d’una canya, col·locar
una xarxa a sobre de les plantes subjectada amb estaques o pals, etc.
• Atacs de formigues: escampar cendres pels voltants de la parcel·la.
• Etc.
També podem emprar associacions favorables de plantes, entre hortalisses i
plantes aromàtiques i de conreus ja que unes atrauen insectes beneficioses i/o
repel·leixen els nocius.
Com que hi ha diverses maneres de collir, explicarem cada una d’elles a través d’un
exemple pràctic:
La collita es pot dur a terme amb l’alumnat, sempre i quan hi hagi un adult
responsable que vigili. A mesura que es va recol·lectant es poden conservar en un
4
Brou bordelès: brou resultant de la barreja de 225g de sulfat de coure per 23 litres d’aigua i 150g
de cal.
10

11. lloc fresc i sec per la seva posterior venta en un mercat, a una paradeta del col·legi
(per exemple, per Sant Jordi, a més de vendre llibres i roses, vendre també
hortalisses), repartir-la entre l’alumnat que hi ha participat, fer un taller de cuina,
donar-ho al personal de cuina perquè prepari algun plat,... Les possibilitats són
diverses però s’haurien de deixar clares des del principi.
No hem d’oblidar que un hort necessita ser cuidat de manera habitual i
sistemàtica. Si només se’n cuida una persona, aquesta es carrega a sobre seu
moltíssima feina, tanta, que costa de compaginar amb la docència de grups classe;
però si totes les tasques que són necessàries de realitzar es reparteixen entre
mestres i alumnes, la càrrega disminueix notòriament.
Per gestionar de manera molt més idònia i enriquidora l’hort proposem que hi hagi
una comissió de l’hort en la qual hi hagin uns responsables que s’encarreguin que
aquest projecte funcioni amb la participació de tot el claustre i fins i tot part de
professionals no docents com per exemple les cuineres, els familiars, personal
contractat per l’Ajuntament, etc.
A la següent pàgina adjuntem un model d’organigrama de la comissió que pot ajudar
a orientar una mica i a fer-se una idea més clara del que proposem. Tot seguit, hi
ha una taula en la qual es veuen especificats els càrrecs dels membres de la
comissió:
• 1 Mestre/a.
• Tècnic de l’ajuntament.
• 1 Mestre/a
• 1 Familiar de l’alumnat.
Tècnic de l’ajuntament.
• 1 Mestre/a.
1 Familiar de l’alumnat.
Secretari/a
11
ORGANIGRAMA
DE LA
COMISSIÓ

12. Al començament es convenient sortir, a l’hort amb grups de 6 alumnes, per anar
agafant confiança i pràctica. Passat un mes, aproximadament, el grup es duplicarà
sent 6 alumnes de cada classe que hi treballin, fent un grup total de 12 alumnes que
estan a l’hort de manera simultània sota la tutela d’un mestre/a. D’aquesta manera
la roda podrà començar molt més aviat, fent que el temps que tardi a anar cada
grup es redueixi i sigui només d’un mes enlloc de dos mesos.
En un principi, la resta de l’alumnat es dedicaran al treball a l’aula de ciències. Dels
dos tutors, un anirà a l’hort a primera hora i l’altra a la següent, de manera que
ambdós s’impliquin en tots dos espais per igual.
Per tal que això sigui possible, seria bo aprofitar una hora en la qual el grup classe
estigui realitzant una assignatura amb un mestre especialista.
Per exemple, suposem que tenim dos grups de 6è (6è A i 6è B). La meitat
d’ambdues classes està a educació física (o anglès, o música) i de la resta, 6
nens/es de 6èA s’ajuntaran amb 6 nens/es de 6è B i treballaran l’hort amb el
tutor/a de 6è A mentre els 12 restants (6 de 6è A i 6 de 6è B) aniran a l’aula de
ciències amb el tutor/a de 6èB. A la següent hora, es farà el mateix amb l’alumnat
que estava fent educació física però treballarà l’hort el tutor/a de 6è B mentre
l’altre va a l’aula de ciències. Així, successivament fins a final de curs.
Per iniciar aquesta proposta, es pot realitzar una sessió prèvia per motivar,
engrescar i captar l’atenció i l’interès de l’alumnat cap a l’hort tot proporcionant-
los coneixements sobre aquest espai i introduint-los-hi. Igualment, també seria
convenient realitzar una sessió final, com a cloenda del projecte, per tal de valorar
i reflexionar sobre tot el treball portat a terme.
Seguidament, exposem algunes activitats que creiem que s’haurien de tractar
durant el treball directe a l’hort.
12

13. Aquestes és un model possible, que cada mestre/a pot adaptar a les seves
necesitats tot concretant allò que voldria treballar.
Per tal que l’alumnat també gaudeixi de protagonisme en les decisions de l’hort hem
pensat oferir als nens i nenes la possibilitat d’organitzar una assemblea per classe,
amb l’objectiu de millorar el funcionament d’aquest espai.
A les assemblees es realitzaran propostes de millora, dubtes, aportacions,
valoracions, etc. que el delegat o delegada exposarà, posteriorment, en una reunió
amb els representants de cada grup. A partir del que es digui, s’elaborarà un
informe que es transmetrà a la comissió, la qual actuarà tenint en compte l’opinió
de l’alumnat implicat en l’hort.
Aquestes trobades (assemblees de classe i reunions de delegats i delegades) es
realitzaran un cop al mes durant to el curs escolar.
Un altre element a l’hora de treballar l’hort són les normes. El professorat ha de
deixar ben clar que l’hort és un espai diferent a l’aula, és un espai natural on hi
creixen plantes, arbres, flors i és la casa de diversos animalons. Per aquest motiu,
és de vital importància la seva actitud en el ha de ser de respecte, tolerància i
col·laboració.
Seguidament, podem trobar un possible llistat de les normes que poden establir-se
en aquest espai:
L’elaboració de les normes pot ser una tasca duta a terme per la pròpia comissió, la
qual és coneixedora de l’espai i pot aportar informació i punts de vista molt bons i
vàlids. Tot i això, en aquesta feina també seria bo que hi participés el professorat i
l’alumnat, ja que d’aquesta manera tothom es faria seves les normes i seria més
senzill que les respectés, les complís i les fes complir a la resta.
Quan parlem de relacions ens referim als enllaços que es poden crear, des del
nostre projecte, amb altres centres educatius amb projectes similars, ja sigui a
través de la revista “El Tarlà”, com amb el correu electrònic o realitzant visites
entre alumnes i mestres dels diferents centres.
13

14. Durant aquest curs hi ha hagut diversos centres de Girona que han treballat amb
l’alumnat el projecte d’hort escolar. A la pàgina web de La Caseta de la Devesa5
hi
ha un llistat d’algunes d’aquestes escoles a més d’un espai on estan exposades
experiències i treballs realitzats pels i les alumnes.
També es poden fer excursions per visitar els horts de les altres escoles.
Per altra banda també es poden forjar enllaços amb altres agents externs perquè
no hem d’oblidar mai que l’educació no és una tasca limitada a l’escola.
En aquesta línia es podrien fer tot un seguit d’activitats amb la finalitat de fer
conèixer el nostre projecte a altres, d’implicar a agents externs en l’hort i
conèixer el mateix projecte en d’altres àmbits.
A continuació exposem algunes activitats que s’han dut a terme aquest curs:
La sortida s’ha dut a terme al mes d’abril, tot i que també es podria fer al mes de
maig i juny perquè són les èpoques on els nens i nenes poden veure els horts amb
múltiples productes.
Una altra sortida que recomanem podria ser visitar els vivers de Sta. Eugènia.
El que proposem és que hi hagi una pàgina web que disposi de diferents espais com:
Una de les activitats que no es fa actualment i que creiem que seria interessant de
realitzar seria la d’oferir la possibilitat als familiars i/o coneguts perquè
vinguessin a explicar experiències viscudes, per aconsellar sobre coses de l’hort,
ensenyar a fer petites tasques, tallers, activitats, etc.
La nostra intenció amb aquesta activitat, no és que els pares vinguin a fer la gran
conferència sinó que intervinguin en la dinàmica de l’aula, és a dir, que hi hagi una
interacció amb els alumnes, adoptant el rol de docent.
5
http://www.ajuntament.gi/caseta/
14

15. Per organitzar aquestes activitats, cada tutor/a enviaria una circular als familiars
semblant a aquesta:
15

16. L’hort és un tema molt ampli que permet treballar múltiples aspectes: les
hortalisses, el sòl, la bassa, els arbres fruiters, les plantes aromàtiques, els
animals, les tasques del pagès, etc.
En aquest punt proposarem algunes activitats relacionades amb el tema de l’hort,
tant activitats diàries que es poden realitzar un dia qualsevol com activitats
especials, dutes a terme puntualment. Aquestes són a tall d’orientació, per tant,
cada mestre/a hauria d’adaptar-les i desenvolupar-les en funció de les
característiques de l’alumnat, l’entorn, temps, interessos,...
Aquesta activitat s’hauria de dur a terme a principi de curs amb tots aquells grups
d’alumnes que hi participaran. En ella es farà un primer contacte en el qual els nens
i nenes coneguin i/o recordin diferents aspectes de l’hort, com podria ser l’espai,
les eines i el sistema d’organització a través de fitxes6
i d’altres recursos. Seria bo
captar l’atenció de l’alumnat per tal d’afavorir la seva implicació en aquest
projecte.
Per tal de facilitar el seguiment de tot el que es realitza a l’hort es podria
realitzar la confecció d’un mural que es pot penjar a l’entrada de l’escola. Nosaltres
n’hem elaborat un que s’ha penjat a dalt de les escales, al plafó del cantó de l’aula
d’informàtica. En ell hem especificat el curs, les tasques realitzades cada setmana
i el que teníem plantat i sembrat.
Es segueix el mateix procediment amb la pàgina web7
.
Aprofitant que en aquesta estació a molts arbres els cauen les fulles i les restes
vegetals que es poden trobar al sòl, que l’alumnat que participa en el projecte pot
fer una recol·lecta de tots aquests elements de la natura i confeccionar, amb ells,
murals, decoracions, etc.
6
Veure annex 3
7
Veure annex 4
16

17. Per exemple, es podrien recollir fulles, troncs, terra i pedretes col·locar-les totes
sobre un paper de folrar transparent i tapar-les amb el mateix paper. Un cop
enganxat, retallar-ho donant formes diverses i penjar-ho del sostre, finestres,
parets,... per tot el centre i donar, així, un ambient tardorenc a l’escola.
A més, com a activitat col·lectiva, hi hauria la celebració de la Castanyada.
Com diu el títol, plantegem que es treballi de manera interdisciplinar una hortalissa
de l’hort. D’aquesta manera treballem conjuntament diferents àrees de
coneixement al voltant d’un mateix tema.
Una manera de fer-ho seria escollir una de les hortalisses plantades a l’hort, com
pot ser l’enciam, i realitzar tallers d’amanides a l’hora de plàstica, inventar i cantar
cançons de l’enciam a música, a educació física jugar a jocs cooperatius relacionats
amb hortalisses (el joc de l’amanida, el joc de la pastanaga, etc.), a anglès estudiar-
ne el vocabulari, a informàtica cercar informació sobre les característiques de
l’enciam, a coneixement del medi treballar-ne el cicle de vida i les seves parts.
Una activitat que hem realitzat en aquest sentit és un “memory” de les
hortalisses8
.
Per tal d’introduir l’hort dins la programació d’aula, podem dur a terme diverses
activitats relacionades amb els animals invertebrats que podem trobar al sòl9
.
L’alumnat implicat en el projecte podria fer fotografies d’algun element de l’hort.
Seguidament, farien un petit estudi sobre el vegetal o animal fotografiat. Per
acabar, anirien a la classe d’algun grup que no participa en l’hort i fer-los una petita
exposició fotogràfica.
Les imatges més maques i originals es podrien revelar i penjar-se a l’entrada de
l’escola.
Aquest dia es reuniran alumnes de diferents centres que desenvolupen el projecte
d’hort escolar a la plaça del Lleó. El motiu d’aquesta trobada és el de vendre les
8
Aquest joc es troba a l’Aula d’Acollida. Veure annex 3.
9
Veure annex 5.
17

18. hortalisses i fruits que han recol·lectat. Així mateix, fan ressò a la societat
d’aquest projecte dut a terme a l’escola.
Paral·lelament a això, es desenvolupen activitats destinades als i les alumnes.
A través de totes les fotografies que s’han fet al llarg de tot el curs respecte el
projecte d’hort (excursions, activitats de l’aula, tasques de l’hort, aula de ciències,
tallers de familiars,...) l’alumnat realitzaria una presentació en format PowerPoint.
Per dur-ho a terme organitzaríem als nens i nenes en funció del grup de treball a
l’hort.
Per tancar aquest projecte hem pensat de realitzar una activitat de caire més
lúdic en la qual duríem a terme un taller d’amanides. En ella els nens i nenes haurien
de portar, abans de la seva realització, els ingredients necessaris com enciam,
tomata, olives, ceba, pastanaga, tonyina, llenties,... i els estris (també se’n pot
ocupar el mestre/a). Per grups, elaboren una amanida tenint en compte el seu
aspecte, és a dir, que sigui creativa i original. Seguidament, tot l’alumnat juntament
amb el mestre/a poden passar a mirar i a tastar les amanides amb l’objectiu de fer
una menja saludable envoltats dels nostres companys i companyes amb els que hem
compartit tantes experiències a l’hort.
Com és suposable, no tot l’alumnat pot participar al mateix temps a l’hort. Per
aquesta raó, proposem un model organitzatiu que afavoreixi que tots els grups de
l’escola puguin treballar l’hort en dos anys, de manera que cada curs participin tots
els cicles (un any un curs, i a l’any següent l’altre). No obstant, perquè això
18

19. funcionés, seria bo que aquest projecte estigués inclòs dins la programació d’aula,
deixant, per exemple, una hora setmanal reservada a aquest espai.
19