ESCOLA

1. ÀREA:
NOM:
DATA: CODI:
______________________________________________________________________
TÈCNIQUES D'ESCRIURE
CONTE
IDEA Observar, sentir, olorar, escoltar, pensar, recordar...
Activitat: pluja d'idees a la classe i al FT.
CREIXEMENT DE LA Associació d'idees: ajuntar paraules d'una llista (ex. nen/pilota)
IDEA Canvis de perspectiva: Mirar de veure les coses d'una altra manera
(ex. I si les cases volessin...)
ELEMENTS DE LA HISTÒRIA
PERSONATGES Tipus:
Principal/secundaris.
Pla/rodó.
Protagonista/antagonista.
Definició dels personatges:
Retrat: característiques físiques.
Etopeia: caràcter, comportamen i manera de ser.
TEMPS Època: present / passat / futur.
Durada: inici i final. LA LÍNIA DEL TEMPS
La línia del temps és l'ordre cronològic que passaran els fets.
ESPAI Lloc: descripció dels espais.
Situar la història en un lloc determinat.
Determinar els espais en què es mouran els personatges: les cases,
els paisatges, els vehicles, etc.
ELS ESDEVENIMENTS Fer-nos preguntes.
Tenir clar el final.
Cerca d'informació.
Parlar-ne amb algú.

2. L'ESTRUCTURA L'argument:
1. Es presenta un conflicte o plantejament. Aquesta és la primera
part de la història i no ha de ser gaire llarga. Se sol situar en un lloc
i en un temps i se solen donar les característiques del personatge
principal. Es planteja què vol el personatge i per què ho vol. Apareix
per primer cop l’antagonista.
Qui?
On?
Quan?
Què vol?
2. Es desenvolupa el conflicte o nus. El personatge comença a
moure’s per aconseguir el seu objectiu, però se li presenten
problemes de la mà de l’antagonista, que li ho fan difícil. El
desenvolupament del conflicte és la part més llarga de la història.
Què passa?
Qui és l’antagonista i quins conflictes planteja al protagonista?
Quin o quins conflictes apareixen, en cas que no hi hagi antagonista?
3. Es resol el conflicte o desenllaç. En aquesta part (que ha de ser
curta), a partir del que ha passat a la primera i la segona, el
personatge aconsegueix el seu propòsit. Alguna vegada el
protagonista no ho aconsegueix, però, en qualsevol cas, qui llegeix la
història ha de veure satisfeta la seva curiositat.
Com es resol el conflicte?
Com acaba la narració?
ELS CONNECTORS 1. Els connectors que afegeixen informació a l’enunciat. La hi podem
afegir:
A. simplement, sumant-hi informació: i
B. o bé distribuint-la: d’una banda...; de l’altra...
2. Els connectors que mostren una oposició o contrast entre dos
elements. Són, per exemple: però
3. Els connectors que estableixen una relació de causa-efecte o de
finalitat. El més freqüent és perquè.
4. Els connectors que ordenen el discurs tenint en compte el
temps. Són, per exemple: en primer lloc, a continuació, després,
l’endemà.
PUNTUACIÓ La coma (,)
La coma serveix per marcar una pausa breu. La trobem, per exemple,
en una enumeració, de manera que en separa els elements, o

3. per introduir un aclariment.
El punt (.)
El punt marca una pausa llarga. El fem servir generalment per indicar
el final d’una frase (punt i seguit), el final d’un paràgraf (punt i a
part) o el final d’un text (punt final).
Els dos punts (:)
Els dos punts marquen una pausa breu que serveix per introduir
una explicació o una enumeració.
Els punts suspensius (...)
Els punts suspensius serveixen per indicar que una frase queda
inacabada. També s’utilitzen per expressar dubte o suspens. Són
incompatibles amb la paraula etcètera, que normalment trobem
abreujada: etc. No poden anar mai precedits d’una coma i, en
posició final de frase, fan la funció de punt final.
El signe d’interrogació (?)
El signe d’interrogació s’utilitza per expressar una pregunta. Només
s’ha d’escriure al final de la frase i darrere seu no cal posar-hi punt.
El signe d’admiració (!)
El signe d’admiració s’utilitza per expressar sorpresa, ensurt o ira.
Com en el cas del signe d’interrogació, només s’ha d’escriure al final
i darrere seu no cal posar-hi punt.
El guió (—)
El guió s’utilitza en els diàlegs per marcar les intervencions dels
diversos interlocutors.
L'ESTIL Els adjectius
Una de les maneres de fer un text més interessant i més fàcil de
comprendre és fer servir els adjectius per complementar els noms.
No és el mateix dir: “Des de casa veia un tros de cel i núvols”, que
“des de casa veia un tros de cel blau esquitxat de núvols blancs”.
Les comparacions
Amb la comparació establim una relació entre dues persones,
animals o coses que tenen la mateixa característica. Entre els dos
elements, introduïm el nexe com.
Les metàfores són les comparacions directes.