ESCOLA SEGIMON COMAS CICLE SUPERIOR 6è PROJECTE DE LECTURA CONTES DEL MÓN Adaptació del conte El Sol i la Lluna del llibre La volta al món en vuitanta contes.

1. Escola Segimon Comas
Cicle Superior 6è
CONTES DEL MÓN
País: Camerun
Títol: El sol i la lluna
Adaptació: El Sol i la Lluna. Albert Jané. La volta al món en vuitanta contes.
___________________________________________________________________
Una preciosa tarda d'hivern uns nens de 6è disposats a veure món es varen endinsar en un
viatge al meravellós i divers país del Camerun. Van iniciar el viatge amb algunes cerques
d'informació a la viquipèdia, reportatges de TV, textos per explicar com era aquell país i al
finalitzar unes presentacions al google drive. Es varen engrescar tant que fins i tot van fer
un taller on van conèixer el primer conte camerunès, L'esperit de la consciència.
Amb una mica d'experiència i ganes de treballar varen fer un pas més i van decidir adaptar
un altre conte del Camerun i gravar-lo a l'audacity. La proposta els va portar a visitar la
biblioteca local i entre tots van organitzar un racó de contes del món a la biblioteca de la
seva escola. D'entre tots els contes varen cercar i buscar fins a trobar-ne un del país que
els tenia captivats.
Per tots vosaltres:
EL SOL I LA LLUNA
Conten i expliquen els saberuts camerunesos que els primers dies del món, el Sol i la
Lluna tenien la mateixa claror.
El Sol brillava de dia i la Lluna brillava de nit. Eren bons amics, i a vegades sortien junts a
passejar. Fins aquí tot rutllava de primera però un matí a trenc d'alba mentre el Sol i la
Lluna vaguejaven junts pel costat del riu, i com moltes vegades passa, tot es va complicar.
Un dia havien sortit junts, cada un amb la seva família. Una família llarga com un dia sense
pa.
- Perquè no ens anem a banyar aigües amunt, allà on neix el riu, en aquell gorg d’aigua
cristal·lina que és com una mena de piscina natural? -proposà innocentment un dels fills
Sol.
- I tant, què us sembla? -afegí com aquell que res el Sol segur de sí mateix.
A tota la família de la Lluna li va semblar de primera!
- Nosaltres ens banyarem a dalt del gorg i vosaltres ho podeu fer més avall on el curs
planeja suament entremig de meandres que serpentegen la plana. -anà planificant la
Muller Sol.
-D’acord! -assentí la Lluna convençuda de la proposta.
I la Lluna va conduir la seva família a la part baixa del gorg.
-Quan vegis bullir l’aigua voldrà dir que ja m’hi he ficat. -anuncià el Sol per assegurar la
jugada.
I havent dit això se'n va anar aigües amunt, amb tota la seva família. I quan ja ningú no el
veia:
- Talleu branques molt seques, cremeu-les i llenceu-les al riu.

2. - Pobre lluna! -somiquejà el petit Fill Sol.
- Sembla que l'aigua ja bull, el sol ja s'haurà ficat al riu. Ara jo ja em puc banyar!
I tot de núvols de vapor es van anar ajuntant fins a formar una boira espessa que no hi
podies veure més enllà del nas.
Quan la lluna va sortir del riu els seus fills es varen sorprendre:
- Mare, estàs pàl·lida, groga i ja no brilles com abans!
El Sol burleta i rient per sota del nas va afegir unes paraules que varen ressonar per tota la
vall.
- D'ara endavant brillaré més que ningú.
La Lluna trista i encongida va entendre que el Sol havia actuat només per egoisme i perquè
el seu cos era manat per un rei que volia brillar més que ningú.
– Tranquil, fill meu, que el sol se’n recordarà d’això!
Afligida es va posar a pensar i en el seu interior es va formar una veu que li deia:
- D'aquesta malifeta te'n recordaràs, Sol, em venjaré!
Al cap d'un cert temps va venir una època de vaques magres, de fam i de misèria.
La Lluna aleshores se'n va anar a veure al Sol i li va vendre la idea d'eliminar les
respectives famílies, perquè no les podien mantenir.
Ei Sol, cada dia anem a pitjor. No tenim ni feina, ni diners. No podem donar ni de menjar a
tota la nostra llarga família. Què et sembla si matem als nostres familiars i així nosaltres
dos continuarem brillant com sempre? -etzibà la Lluna preocupada.
A mi em sembla bé. Per sobreviure s'ha d'arriscar. Ja ho diu la dita qui no arrisca no pisca.
-digué el Sol amb energia.
Jo me n'aniré riu amunt amb tots els meus. Quan veuràs que el riu baixa de color vermell,
voldrà dir que ja he matat tota la família. I tu podries fer el mateix. Si no ho fem així, encara
serà pitjor!
La Lluna convençuda que el Sol eliminaria als seus, muntanya amunt, anava preparant la
seva gesta tot pensant en la duresa de la seva venjança.
- Tireu unes bones carretades d'argila a l'aigua. -ordenà seriosa i amb veu ferma la Lluna.
- Argila? Amb quina intenció? -li demanava un fill Lluna.
- Fill meu, temps fa que el Sol brilla per sobre de nosaltres, es creu superior i ens mira
amb arrogància. Quan veurà l'aigua vermellosa es creurà que us hauré matat a tota la
família.
I quan el Sol va veure que el riu baixava de color vermell es va omplir de valor i va
començar a matar com aquell que res a la seva pròpia família.

3. - Ja ho puc fer!
El Sol no s'ho va pensar dos cops. La mort i la desesperació fluïen en aquell riu.
- Però, pare, què esteu fent?
- Fill meu, estem en una època molt difícil. Ho haig de fer per sobreviure jo mateix.
Els va matar tots un a un i no en va deixar cap de viu.
Mentre el Sol acabava de matar a tota la seva família la Lluna estava jugant feliçment.
El Sol els va veure i va començar a murmurar:
- Maleïda sigui la Lluna, m'ha ben enredat!
I a partir d'aquella feta el Sol es va quedar, efectivament, ben sol. Brilla amb una gran
resplendor, però més sol que una mona. La Lluna se li va atansar amb la seva claror
pàl·lida i li digué:
- Tu potser brillaràs més, però jo tinc una família que m'estima!
- Quina ràbia! La Lluna m'ha enganyat i jo m'he quedat més sol que un mussol i ella feliç
amb tota la seva família! Quina ràbia...
El Sol es va sentir molt frustrat.
- Mira Sol, jo ara estic més pàl·lida que una mòmia amb un color de pell més tènue però
visc acompanyada de tots els meus marits i els meus fills, Oi que sí, fills meus?
- I tant mare!
- Al final sol, Sol!
- T'has passat Lluna!
- T'equivoques, tu vares començar una guerra. Jo només he posat punt final a aquesta
història que quedarà escrita cada vegada que mirem el cel.
I aquesta malifeta el Sol la recorda cada dia de la seva llarga vida.
Tranquil·lament el nostre contacontes tanca el llibre, el deixa a la lleixa ran dels ulls de
tothom i comença a mirar al seu públic. Els nens i nenes enceten una llarga conversa i
aprenen que sempre hem de respectar-nos i que tots ens necessitem. A poc a poc
s'ajunten les seves mans i simbolitzen que junts podem fer grans coses!
Una producció dels alumnes de 6è: Núria Rodas, Èlia Pérez, Nil Huertas, Èlia Cunill, Izan Serrano,
Àdria Morata, Ísur Sabartrés, David Gil, Arnau Ortega, Martín Yavorov, Nil Valero, David Camprubí,
Carlota Provins, Maria Bragulat, David Plana, Marçal Benet, Ismael Cobaa, Lluna Picazo, Ivet Torres
i Àngela Provins.