Publicidad
Publicidad

Más contenido relacionado

Publicidad

Más de Carme Aranda- Mònica Navarro(20)

Publicidad

Unitat 7: La Revolució Russa

  1. Unitat 7. La Revolució Russa C.Aranda & J.Manero C.Aranda & J.Manero
  2. Antecedents La Rússia dels tsars C.Aranda & J.Manero
  3. La situació econòmica i social Imperi rus 22M km2, 174M habitants 150 pobles, ètnies (la presó dels pobles) russificació forçada cercant cohesió Força més aparent Endarreriment econòmic i social que real País semifeudal Sant Petesburg, 1900 C.Aranda & J.Manero
  4. País agrícola, endarrerit. 75% pagesos dominats per grans terratinents (noblesa, Església i Corona) El 1861 Alexandre II acabà amb la servitud feudal. - Alguns pagesos aconseguiren terres i prosperar (Kulaks) - La immensa majoria continuaren vivint en la misèria (Mugiks) Poca indústria i localitzada a les grans ciutats. A partir del 1880, accelerada industrialització (capitals foranes) Concentració d'obrers i fàbriques, en algunes ciutats (Moscou, Petrograd) Socialment. Aristocràcia continua monopolitzant el poder i la terra. Burgesia dèbil, però formada i amb ganes de canviar la situació. Obrers i camperols, continuen patint condicions de vida i treball miserables. C.Aranda & J.Manero
  5. Grans diferències socials: aristòcrates, obrers i camperol. C.Aranda & J.Manero
  6. La situació política Monarquia Absolutista (Tsar) Autocràcia Nicolau II (Romanov) Poble sense Burocràcia drets ni Exèrcit llibertats Església ortodoxa individuals Policia (Okhrana) Dumes municipals Immobilisme polític total Ni partits, ni parlament… No es vol limitar l’absolutisme C.Aranda & J.Manero
  7. La capital, Sant Petesburg, 1906 C.Aranda & J.Manero
  8. El creixement de l’oposició No s’accepta la situació Oposició Clandestina Reprimida (presó, exili, desterrament, execucions) C.Aranda & J.Manero
  9. Oposició al Tsarisme Oposició revolucionària Oposició reformista OPOSICIÓ REVOLUCIONÀRIA Nihilistes (s. XIX) Marxistes (de l'intel.lectualisme al terrorisme) P. Obrer Socialdemòcrata Rus (Plekhanov)1898 Populistes (Narodniki) Pro-camperols 1903 Terroristes Anti-occidentals Menxevics Bolxevics "Esserites" SR Lenin (1901) (Kerenski) C.Aranda & J.Manero
  10. Nihilistes Assassinat d’Alexandre II C.Aranda & J.Manero
  11. Menxevics, Martov, Plekhànov Partit obrer de masses Socialdemòcrates (cooperar amb la burgesia) Primer revolució burgesa, després proletària Bolxevics, Lenin Partit minoritari, revolucionaris professionals Cal preparar la revolució Trotski Lenin C.Aranda & J.Manero
  12. El pensament de Lenin Ideologia: marxisme La revolució democràtica i burgesa ha de portar a la revolució socialista Concepció del La revolució l’ha de dirigir una organització moviment sòlida, vanguàrda del proletariat. El Partit revolucionari bolxevic L’ha de controlar un partit únic (PCUS) que Idea de l’Estat estableixi una dictadura del proletariat Resultat el règim soviètic (URSS) El qual haurà d’estendre la revolució a altres països. (III Internacional) C.Aranda & J.Manero
  13. La Revolució del 1905 i els intents de reforma C.Aranda & J.Manero
  14. La Revolució del 1905 Entre 1904 i 1905 Rússia pateix una Crisi econòmica conjuntural Agreujada per una Guerra contra el Japó per Manxúria (1904-05) Que suposa la Derrota russa (PortArthur i Manxúria). Això provoca una - Millores en les condicions de vida Demanda popular - Democratització de l'Estat (Duma) Primer intent de crear monarquia constitucional C.Aranda & J.Manero
  15. La revolució de 1905 Primera Fase Demandes populars Vagues gener – juny, 1905 9 de gener "Diumenge Sagnant" duríssima repressió (Tsar) provocarà Revolta total (cuirassat Potemkin, 14 Juny) Bolxevics (creació dels soviets d’obrers, soldats i camperols) C.Aranda & J.Manero
  16. Segona Fase Demandes populars Vagues octubre, 1905 Soviet de Sant Petersburg Vaga General greu perill revolucionari en conseqüència El tsar Nicolau II publica el Manifest d'Octubre Accepta fer reformes: Duma Accepta sufragi universal Reformes més aparents que reals ara bé (no parla de la constitució) C.Aranda & J.Manero
  17. Antecedents Rússia i la Gran Guerra C.Aranda & J.Manero
  18. La conjuntura de la Primera Guerra Mundial Després de la Revolució de 1905, certa estabilitat a Rússia Teòricament, En la pràctica, Monarquia Parlamentària Tsar continua acaparant el poder (Duma sense poder efectiu) La situació econòmica millorà Baixa molt la conflictivitat social Aquesta situació canvià radicalment amb la Gran Guerra C.Aranda & J.Manero
  19. Provoca una crisi social, econòmica i política Les derrotes de Rússia provocaren Grans pèrdues humanes Dos milions de morts el 1916 4 milions de ferits Misèria (carestia de vida, preus alts i sous baixos) Escassetat de productes de primera necessitat Tancament de fàbriques Desorganització i corrupció política (Rasputin) Aquesta situació provoca Descontentament social i polític desprestigi encara major del Tsar Rasputin C.Aranda & J.Manero
  20. La Revolució de Febrer del 1917
  21. La caiguda del tsarisme (febrer de 1917) Les derrotes, el cansament i la misèria provoquen la revolta el febrer de 1917 Manifestacions i vagues Revolta militar Provoquen Abdicació de Nicolau II El poder passa a la Duma Es crea un Govern provisional de la República Amb el príncep Luov Rússia és una república democràtica burgesa Luov deixarà pas a Kerenski (SR) Reconeix drets i llibertats, es compromet a fer reformes No atura la guerra ni la misèria Paral·lelament, a Rússia es multipliquen els soviets C.Aranda & J.Manero
  22. La dualitat de poders (març-octubre del 1917) El govern burgès no dóna resposta a les reivindicacions populars El poble vol: Descontentament popular - Terres tensió, vagues - Millors condicions de vida - Sortir de la guerra Poder legal, del govern provisional amb el suport dels SR i menxevics Existeixen dos poders S’enfronta Poder real, els soviets controlen el carrer Assemblees de delegats dels pagesos, soldats i obrers amb el suport dels bolxevics C.Aranda & J.Manero
  23. Lenin, amnistia (torna de l’exili) publicarà les Tesis d’Abril - Pau immediata - Terra per als camperols - Fàbriques sota control obrer - Poder als soviets - Rebuig al govern provisional - Col·laboració entre obrers i camperols Pau, pa i terres Tot el poder per als soviets C.Aranda & J.Manero
  24. - Guerra Bolxevics, cada cop més forts - Fam - Revoltes pageses aprofiten el caos - Vagues - Desercions massives - Revolta del general Kornilov Lenin intentarà el juliol arribar al poder Fracassarà i marxarà a l’exili Ara bé el govern provisional és molt impopular cada cop té menys recolzament C.Aranda & J.Manero
  25. La Revolució d’Octubre del 1917
  26. Les jornades revolucionàries Els soviets controlen l’ordre públic Sota la influència del partit bolxevic (Lenin) Provoca un cop d’Estat contra El govern provisional Comitè Militar Revolucionari (Trotski) Octubre: 9, Lenin arriba a Sant Petersburg 10, Comité Central Bolxevic decideix fer insurrecció armada 16, es crea el Comitè Militar Revolucionari (Trotski) 24, Lenin s’instal·la a l’Institut Smalni seu Soviet de Sant Petersbug i del Comitè Central Bolxevic 25, dia del Segon Congrés dels Soviets Guàrdia Roja assalta el Palau d’Hivern (seu govern provisional) Èxit, revolta arreu del país C.Aranda & J.Manero
  27. Les primeres mesures revolucionàries Èxit de la Revolució A l’octubre s’estableix una Dictadura del proletariat Govern dels Comissaris del Poble Lenin, president Trotski, afers exteriors Stalin, nacionalitats Rikov, interior Comença a legislar aplicant Tesis d’abril C.Aranda & J.Manero
  28. Decrets d’Octubre Decret sobre la Pau. Es negocia la pau de Brest-Litovsk (març, 1918) Decret sobre la Terra. Expropiar als terratinents i entregar-la als pagesos i comitès agraris (la terra però, és propietat de l’Estat) Decret sobre els deutes de l’Estat. No es reconeixen els deutes de l’estat tsarista ni del govern provisional. Decret sobre les nacionalitats. Es proclama el dret a l’autodeterminació. Decrets econòmics. Nacionalització de les fàbriques de més de cinc treballadors, del comerç exterior i de la banca. C.Aranda & J.Manero
  29. C.Aranda & J.Manero
  30. La guerra civil i la construcció de l’Estat Socialista C.Aranda & J.Manero
  31. La Guerra Civil i el comunisme de guerra Lenin imposa el règim soviètic La pau amb els alemanys (Brest-Litovsk) Els decrets sobre la terra L’abolició de l’Assemblea (Duma) Provoca una reacció antisoviètica Guerra civil (1918-1921 Exèrcit Roig (dirigit per Trotski) Contra comunistes Exèrcits Blancs Burgesia Tsaristes Liberals Anticomunistes Ajuda internacional C.Aranda & J.Manero
  32. SM C.Aranda & J.Manero
  33. Guerra civil (1918-1921 Lenin aplica el “Comunisme de Guerra” Nacionalització indústria Socialització agrària - Camperols paguen en espècie - Les collites es venen a l’Estat - Es fixen preus màxims Disciplina laboral duríssima Trotxki Creació de l’Exèrcit Roig Lenin Duríssima repressió / Dictadura total Txeca Intervenció estrangera a favor dels blancs por als bolxevics Però la... Victòria comunista no cobren deutes C.Aranda & J.Manero
  34. La consolidació del poder bolxevic i la formació de l’URSS Novembre, 1917 Eleccions a l’Assemblea Constituent anunciades pel govern provisional Desfeta bolxevic 9 milions de vots sobre 36 Nova Assemblea és social-revolcionària intenta refer els decrets d’octubre intenta controlar els soviets Lenin reacciona Tanca l’Assemblea És una institució burgesa que representa la falsa democràcia burgesa a partir d’ara Comença la democràcia popular, dels soviets S’instaura un règim de partit únic Persecució sistemàtica de l’oposició, dissidència Txeca (policia política) C.Aranda & J.Manero
  35. Victòria en la Guerra Civil, va possibilitar la creació del’URSS 1921, el partit bolxevic s’anomena Partit Comunista de la Unió Soviètica (PCUS). Centre del poder dirigit per un Politburó. El seu secretari general és també el cap d’Estat. 1922, Congrés dels Soviets (Òrgan suprem de l’Estat i poder legislatiu) Creació de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques Basada en els soviets Soviets - Triats cada 4 anys - Estructura piramidal: Local, Regional, República, Suprem l’URSS serà un règim de partit únic, PCUS C.Aranda & J.Manero
  36. LA NEP Durant la guerra civil, Comunisme de Guerra Greus problemes econòmics El país arruïnat per Gran Guerra i Guerra Civil Lenin Cal recuperar l’economia del país, la instauració del comunisme fou massa ràpida NEP Pas enrere, cert compromís amb el capitalisme, fase transitòria per estimular la producció Estat manté el control econòmic i la propietat de les indústries bàsiques Es permeten el comerç i els beneficis privats C.Aranda & J.Manero
  37. NEP Camperols usdefruit de les terres poden vendre terres i excedents (1921-1927) paguen impostos en metàl·lic Indústria la bàsica resta en mans de l’Estat desnacionalització d’empreses de menys de 20 obrers propietat privada millores laborals Banca, comerç exterior resten en mans de l’Estat Millora importantíssima de l’economia a tots els nivells La producció agrícola i industrial es multipliquen tornen als nivells prebèl·lics També alguns problemes, - augment dels preus - augment de les diferències socials C.Aranda & J.Manero
  38. Estructura federal 15 Repúbliques federals 1924, Constitució Òrgans de poder Soviet Suprem, delegats dels soviets de les repúbliques - Soviet de la Unió - Soviet de les Nacionalitats Presidium, - Escollit pel Soviet Suprem - Funciona quan no es reuneix el Soviet Suprem - Comitè executiu - President és el cap de l’Estat Consell de Comissaris del Poble - Triats pel Comitè Central del PCUS - President és com un primer ministre Cort Suprema de Justícia Creació de la III Internacional (Komintern) C.Aranda & J.Manero
  39. SM C.Aranda & J.Manero
  40. La polèmica de la successió de Lenin Trotski - Stalin Lenin emmalaltí el 1922, morint el 1924 Conflicte successori Enterrament de Lenin Es designà una troika: Kamanev, Zimoviev, Stalin En realitat la pugna era entre Trotski i Stalin C.Aranda & J.Manero
  41. Pugna entre Trotski Trotski i Stalin Ideòleg brillant, teòric. Publicà Lliçons d’Octubre Partidari de la revolució mundial (impulsada pel Komintern i l’URSS) Denuncia la burocràcia i la NEP Demana més pressió sobre els pagesos i el control total de l’economia Stalin el va perseguir: 1927, deportat; 1929, expulsat; 1940, assassinat Home d’acció, polític pragmàtic Partidari de consolidar el socialisme en un únic país Gran coneixedor de les nacionalitats Secretari General del partit (1922) Membre de la Troika S’imposà a Trotski Acumulà tot el poder i instaurà una brutal dictadura Stalin C.Aranda & J.Manero
  42. L’inici de l’estalinisme L’ascens al poder 1917 Comissari de les Nacionalitats 1922 Secretaria general del partit 1925 Expulsió de Trotski L’estalinisme polític Dictadura personal creà un règim totalitari control de tot el poder (Estat, Partit, Exèrcit) - Domini del Partit Comunista sobre l’Estat i la societat (amb el Politburó, dominat per Stalin) - Socialisme en un sol país Primer accelerar la industrialització - Culte a la personalitat - Repressió Purgues polítiques (sobretot 1936-38) C.Aranda & J.Manero
  43. L’estalinisme polític Dictadura personal Repressió Terror Exercit al partit i a la societat Desplaçament de les elits polítiques i eliminació física dels adversaris Desplaçaments de població Purgues Amb la policia política NKVD C.Aranda & J.Manero
  44. L’estalinisme econòmic Planificació Eliminació del NEP, substituïda per Col·lectivització Planificació 1928, plans quinquennals enfortir economia soviètica autosuficiència impuls militar Estructura econòmica Planificació imperativa (5 anys) Es basa en Rebuig a l’autogestió obrera Autarquia El sector agrari finançava l’industrial Indústria pesant Inicialment, tot un èxit, a la llarga paralitza l’economia soviètic massa rígida, centralista, excessiva burocràcia... massa indústria pesant, poca indústria d’ús i consum C.Aranda & J.Manero
  45. La indústria s’ha de basar Col·lectivització en una agricultura moderna, més productiva i controlada per l’Estat Al camp, creació dels sovkhoz i kolkhoz Kolkhozos cooperatives col·lectives entre 120 i 150 famílies Sovkhozos granges estatals producció especialitzada o investigació Col·lectivització comportà problemes - Desordre productiu (massa ràpida), 1932 Gran Fam - Oposició dels Kulaks (duríssima repressió) Agricultura sempre fou el taló d’Aquil·les de l’economia soviètica C.Aranda & J.Manero
  46. Un exemple de la manipulació estalinista de la història C.Aranda & J.Manero
Publicidad