2. • Context històric i cultural
• Imperi d’Orient
• La fundació de Constantinoble per l'emperador Constantí l'any 330, al
lloc on abans es trobava la colònia grega de Bizantí, va tenir una gran
repercussió en la història de la cultura i la política Occidental. També en
la història de l'art. Les raons d'aquest trasllat van ser:
– La decadència cada vegada més visible de la ciutat de Roma.
– La vigilància de les fronteres orientals de l'imperi, les més
perilloses, amb els rius Danubi i Èufrates. Que separaven els romans
dels gots i els perses.
– La creixent importància del cristianisme que volia apartar-se de la
vella ciutat de Roma tan lligada a les doctrines paganes.
3. • L'emperador hispanoromà Teodosi va dividir l'imperi en dos, l'Imperi
romà d'Occident, que va donar al seu fill Honori, i l'Imperi romà
d'Orient al seu segon fill Arcadi.
• Les principals èpoques d'esplendor de l'Imperi romà d'Orient (o bizantí)
van ser:
– L'època de Justinià al segle VI
– L'època dels emperadors de la Casa de Macedònia (Basili II) del
segles X al XII
– L'època dels paleòlegs, als segles XIII al XV
• L'imperi bizantí desapareix l'any 1453, quan Constantinoble va caure en
poder dels turcs.
6. Característiques generals
• L'art bizantí és producte de la combinació de tres elements:
• La tradició grega i hel·lenística. (Relleus, perspectiva i elegància
clàssiques)
• La tradició urbanística i monumental romana. (Voltes, cúpules i
procediments constructius)
• Les influències orientals i cristianes. (Marbres, mosaics, esmalts,
imaginària cristiana).
7. Arquitectura
• Palaus i esglésies. Sistemes de
cúpules, basíliques amb planta de
creu grega. Santa Sofia.
• Extensió de l'arquitectura
bizantina a l'Occident , a Itàlia
(Venècia San Marco, Ravenna San
Vitale, Palermo, Monreale. Espanya
(Catedrals de Toro, Zamora,
Salamanca i Plasencia), França,
Alemanya...
• L'arquitectura bizantina
continuarà, després de la caiguda
de l'Imperi, als països eslaus com
ara: Rússia, Ucraïna i Bulgària, a
més de la pròpia Grècia.
8. Pintura i mosaic
• Falta de profunditat, idealisme, fons
daurats, ornamentació exagerada,
falta d'expressió en les figures.
• Miniatures i decoració de llibres.
• Mosaics de temàtica religiosa o civil,
de tradició romana.
Mosaics de Justinià i Teodora, San
Vitale.
9. Escultura
• Molt poca importància degut a les contínues heretgies iconoclastes
(moviments integristes cristians que prohibien les representacions de
estàtues civils o religioses)
• Es manté la decoració vegetal i geomètrica als capitells, frisos i d'altres
elements arquitectònics.
12. L'edifici s'alça sobre l'antic emplaçament de la basílica de Santa Sofia
construïda per Constantí I en 325. La seva tipologia és de planta central amb
una gran cúpula, nàrtex i esonàrtex.
14. El fons del mosaic de Teodora és
d'interior de pati davant un absis
en forma de petxina i al costat
d'una porta amb cortines i una
fonteta, mentre les seves dames
es situen sota un dosel. Per contra
Justinià apareix en un espai obert
amb herba als peus acompanyat
per diversos militars i dos nobles a
la seva dreta. Els reis són
retratats amb vestits foscos per
destacar-los de la resta de
personatges de la pintura.
