1. Josep Maria de Sagarra
Laura Cánovas
Aleix Capdevila
Joan Porres
Sergio Rivero
Natalia Ros
1rBatxiller CH

2. Vida
Va néixer el 1894 al barri gòtic de
Barcelona
Va estudiar als jesuïtes de Casp
Va fer la carrera de dret
Guanya els jocs florals l’any 1913.

3. Vida
Ràpidament es va fer un nom com
a escriptor.
Inicialment amb poemes
lírics, seguit de poemes narratius i
més endavant cançons.
Paral·lelament presenta una
trajectòria ascendent en el món
del teatre.
Coneix la Costa Brava.
Guanya el premi més prestigiós de
la novel·la catalana amb “ Vida
privada” l’any 1932

4. Vida
El juliol de 1936 marxa a
viure a París.
Quan torna a Catalunya es
troba amb un país ocupat.
Participa a revistes
clandestines.
A partir del 1946
modernitza el teatre
català.
Mor el setembre de 1961.

5. Obra
Modernista neoromàntic fora
d’època
Mentalitat d'aristòcrata
Finalment influenciat pel
Noucentisme
Obra variada i vasta
Abarca gran quantitat de gèneres
Sagarra gran capacitats per ser
escriptor

6. Poesia
Poesia de Sagarra tots els
públics
Conseqüència versos mal
comptats; rimes falses
Clara i senzilla
Recursos de la poesia tradicional
Dos vessants
o Líric: Cançons de rem i vela
o Narratiu o èpic: llegendes
tradicionals El poema de Nadal

7. Teatre
Classes socials atretes pel seu teatre
Efectista, sentimental o còmic
No realitat contemporània
Llenguatge brillant; escrit en vers
Dos vessants
o Costumista: comèdies, farses i
entremesos Un estudiant de Vic
o Poètic: Teatre romàntic. Finalment
de caire religiós

8. Prosa
Tres contes
Tres novel·les
Influenciat per Proust i Huxley
Abans de la guerra civil articles
periodístics
Obra més coneguda Memòries
Memòries personalitat de Sagarra

9. Escenaris
S’amplien a principis dels
anys vint.
Poeta de la bellesa natural
de la muntanya descobreix
el mar.
Se centra en la Costa Brava.

10. Interpretació del paisatge
Publica diversos articles
referents a el Port de la Selva.
S’hi descriu les primeres
impressions de l’autor
(colors, olors i sons).
Visió allunyada dels
noucentistes, descripció
allunyada de l’interès històric.
Es recullen en un volum
anomenat Litosferes.

11. Cançons de Rem i de Vela

12. Les cançons
L’autor projecta el neguit de voler
conèixer el mar.
L’autor projecta el neguit de voler
conèixer el mar.
Insinua un dolor intern.
Format per dues parts:
- La cançó popular (vint-itres
poemes) recursos de reiteració i
experiments amb la sonoritat de
la llengua  versos al final de
l’estrofa.
- Dues balades

13. El poble, la terra
Quietud
Repòs
Paisatge enriquit amb
elements naturals:
- Vinya
- Olivera
- Romaní
- Menta

14. La mar
Costa, port  no parla de
les profunditats marítimes
Mar: element viu i dinàmic
S’oposa als ideals del
poble
Hi projecta els seus
sentiments amorosos

15. L’amor
Projectat al mar
Discret i de poques paraules
Angoixant i neguitós
Estat interior de tristesa
Paisatge: es complau de
l’autor

16. Les balades
Apareixen figures al paisatge, fins ara desert
Balada: gènere narratiu característic de la literatura
anglosaxona, introduït a Catalunya durant el
Romanticisme
Balades principals: “Luard el mariner” i “Quimet, el
clavell morenet”

17. Luard el mariner
El poema sintetitza la
trajectòria del protagonista
El que defineix la seva
existència són els fets
repetitius, la taverna, les
cançons, la pipa...
Existència cíclica: unit al
mar des de naixement, i
retorn al mar a la seva mort

18. Quimet, el clavell morenet
Capta l’adolescència
En Quimet és un noi de 12 anys que ho té tot per
aprendre i conèixer
Significa el projecte, la il·lusió i la incertesa, al
contrari que en Luard

19. Llengua poètica
Ús de totes les seves facultats
lingüístiques
Predominació de l’adjectivació i
l’enumeració en els textos
descriptius
Precisió verbal a l’hora de
descriure la natura
Sintagmes d’elements enllaçats
de tres en tres

20. Llengua poètica
Partidari de la retòrica, del gust per la forma
Inscrit en el moviment del neopopularisme
Recerca de la musicalitat
Construcció de versos bimembres i construccions
paral·lelístiques

21. Lletra i música
Creació d’un lied català
Col·laboració entre poetes i
músics, intensificada durant el
modernisme
Musicalització d’himnes i odes
pensats per al cant coral. Més
tard creació de cançons
pensades per una sola veu

22. Lletra i música
Eduard Toldrà va musicar principalment l’obra de
Josep Maria de Sagarra
La Nova Cançó va tornar a musicar obres poètiques
Destaquem les versions de “L’amor que passa a la
vora del mar” i “Vinyes verdes vora el mar” de Lluís
Llach