1. Salvador Espriu Noelia Sardinero 1r Batx. ART.

2. Salvador Espriu La seva obra poètica és una de les més brillants i ambicioses de la postguerra, única pel caràcter absolutament original del seu plantejament i la seva riquesa temàtica. Té un compromís cívic amb el país i la llengua. Característiques:

4. Registre satíric: present en poemes en què el poeta remarca allò que de groteschi ha en situacions, tipus i fets de la vida real i quotidiana.

6. No saps que les aixetes s’han fet Perquè no hi ragi l’aigua I les cases perquè hi passis Més saludable fred, I els trens i els camins per al suport Del meritori nivell De la general felicitat? Com que no vol mai ploure, És clar que no hi ha llum, I amb el diner no compres Res del que vols i perversament necessites, Excepte l’entrada Per al futbol de les festes O per a la intangible cursa nacional La pell de brau Poesia satírica: Amb el recurs de la ironia es retrata la postguerra, època caracteritzada per la degradació de les condicions de vida, la misèria i la llibertat controlada pels ciutadans.

7. Els meus ulls ja no saben Sinó contemplar dies I sols perduts. Com sento Rodar velles tartanes Pels rials de Sinera! Al meu record arriben Olors de mar vetllada Per clars estius. Perdura En els meus dits la rosa Que vaig collir. I als llavis, Oratge, foc, paraules Esdevingudes cendra. Cementiri de Sinera Poesia elegíaca: Petita elegia d’un món i un temps feliços que s’han perdut per sempre i que només es recuperen gràcies a la memòria i el record.