SlideShare una empresa de Scribd logo
1 de 43
Descargar para leer sin conexión
Anàlisi dels canvis en els usos i cobertes del sòl a Catalunya 
l í d 2002 2007 i 2007 2012 i t di d len els períodes 2002‐2007 i 2007‐2012 i estudi de les 
velocitats i acceleracions de canvi en el període 1987‐2012
Oscar González Guerrero
Xavier Pons FernándezXavier Pons Fernández
Ivette Serral Montoro
Continguts:
1 Obj i1. Objectius
2. Generació dels MUCSC 2007 i 2012
3. Metodologia aplicada per a l’estudi de canvis
4. Resultats
5. Conclusions
6 Línies futures6. Línies futures
1 Obj ti1. Objectius
1. Anàlisi dels canvis en les cobertes del sòl en els períodes 
2002‐2007 i 2007‐20122002 2007 i 2007 2012
2. Estudi de les velocitats i acceleracions de canvi en el 
període 1987‐2012període 1987 2012
Es disposa de la sèrie prèvia de Mapes d’Usos i Cobertes del Sòl de Catalunya
(MUCSC) dels anys 1987, 1992, 1997 i 2002 generats per l’ICGC  Mapes de
21 categories generats mitjançant tècniques de classificació digital a partir21 categories generats mitjançant tècniques de classificació digital a partir
d’imatges Landsat. Escala 1:250 000
Cal generar els mapes de 2007 i 2012 per poder realitzar l’anàlisi de canvis,
velocitats i acceleracions.
2 G ió MUCSC 2007 i 2012 (1/2)2. Generació MUCSC 2007 i 2012 (1/2)
• Generació dels mapes d’usos i cobertes a partir d’imatges Landsat
– 4 escenes Landsat per cobrir tot Catalunya.
– Entre 5 i 7 imatges Landsat per escena i MUCSC a generar
 48 imatges processades en totalg p
– Aproximació quinquennal per maximitzar el nombre d’imatges útils (pocs núvols) 
disponibles 
• MUCSC‐2007  imatges de 2005 a 2009
• MUCSC‐2012  imatges de 2010 a 2014
– Classificació automàtica mitjançant l’algorisme no paramètric d’intel∙ligència artificial 
kNN
• Àrees d’entrenament i test extretes dels Mapes de Cobertes del Sòl de 
Catalunya (MCSC)  MCSC‐3v2 (2005‐2007) i MCSC‐4 (2009)Catalunya (MCSC)  MCSC 3v2 (2005 2007) i MCSC 4 (2009)
• Altres dades auxiliars per millorar certs aspectes de la classificació: p p
– Mapa Urbanístic de Catalunya (MUC): MUC‐2010 i MUC‐2013
– Graf de carreteres de 2009 i de 2013
Perímetres oficials d’incendis de la Generalitat de Catalunya per a l’any central del– Perímetres oficials d incendis de la Generalitat de Catalunya per a l any central del 
quinquenni (2007 i 2012).
2 G ió MUCSC 2007 i 2012 (2/2)2. Generació MUCSC 2007 i 2012 (2/2)
• Resultats del procés de classificació:
– MUCSC 2007 i MUCSC 2012  Mapes temàtics amb llegenda de 23 
categories, continuista amb la llegenda de 21 categories de l’ICGC. 
ió d i i ll d i j iDesagregació de Bosquines i prats en Matollars, Prats de terra mitjana i Prats 
de terra baixa. Escala 1:70 000
– Qualitat temàtica avaluada amb àrees de test independents:– Qualitat temàtica avaluada amb àrees de test independents:
 Encerts globals per sobre del 94% en tots dos mapes.
3 Metodologia aplicada per a l’estudi de canvis (1/3)3. Metodologia aplicada per a l estudi de canvis (1/3)
Consideracions prèvies:
1/ L’error temàtic associat a la capa derivada de la comparació de dues capes 
prèvies ve determinat pel grau d’encert (la qualitat temàtica) d’aquestes, i que 
es calcula multiplicant l’encert de les dues capes a comparar. 
Exemple: Mapa A amb encert global 80% x Mapa B amb encert global 75% 
= Comparativa amb un encert global del 60 %= Comparativa amb un encert global del 60 %.
2/ La combinació entre dos mapes de 21 categories genera una matriu de2/ La combinació entre dos mapes de 21 categories genera una matriu de 
canvis amb 441 combinacions possibles.  S’han generat mapes de llegenda 
simplificada per detectar fàcilment els grans canvis.
• Tanmateix, estan a disposició les dades per a cada combinació , p p
elemental.
3 Metodologia aplicada per a l’estudi de canvis (2/3)
S’ha aplicat dues metodologies diferents a l’anàlisi de canvis:
3. Metodologia aplicada per a l estudi de canvis (2/3)
1. Canvis aparents: 
– Combinació analítica de capes directa.
– No té en compte errors de georeferenciació Augment de soroll estadístic 
en el resultat. 
L’anàlisi es fa sobre el 100% de la s perfície dels mapes comparats– L’anàlisi es fa sobre el 100% de la superfície dels mapes comparats.
3 Metodologia aplicada per a l’estudi de canvis (3/3)
2 Canvis consolidats:
3. Metodologia aplicada per a l estudi de canvis (3/3)
2. Canvis consolidats:
‐ Té en compte errors de georeferenciació.  Erosió prèvia de la vora dels 
polígons de les diferents categories del mapapolígons de les diferents categories del mapa
‐ Informa amb major certesa dels canvis esdevinguts en el territori.
‐ L’anàlisi NO es fa sobre el 100% de la superfície dels mapes comparats.p p p
4 R lt t (1/11)4. Resultats (1/11)
Superfície (ha)
Usos/cobertes del sòl 2002 2007 2012 2007‐2002 2012‐2007
Aigües continentals                 14 974.1 14 404.9 15 622.3 ‐569.2 1 217.4
Congestes                           205.3 204.2 204.2 ‐1.1 0.0
Infraestructures viàries            30 158.3 22 406.1 22 829.0 ‐7 752.2 422.9
Urbanitzacions                      58 047.8 70 866.9 71 015.6 12 819.1 148.758 047.8 12 819.1 148.7
Nuclis urbans                       40 889.9 39 220.8 39 210.7 ‐1 669.1 ‐10.1
Zones industrials i comercials      22 913.3 44 747.5 45 132.1 21 834.2 384.6
Conreus herbacis de secà            479 374.1 390 203.7 403 776.4 ‐89 170.4 13 572.7
Conreus herbacis de regadiu 185 292 4 172 740 3 172 971 1 ‐12 552 1 230 8Conreus herbacis de regadiu         185 292.4 172 740.3 172 971.1 ‐12 552.1 230.8
Fruiters de secà                    227 395.0 199 824.7 201 336.8 ‐27 570.3 1 512.1
Fruiters de regadiu                 75 785.1 94 866.4 93 897.0 19 081.3 ‐969.4
Vinyes                              76 970.7 66 606.5 68 143.1 ‐10 364.2 1 536.6
Prats de terra baixa 3 886 3 6 143 6 2 257 3
Bosquines i prats
Prats de terra baixa               
837 346.6
3 886.3 6 143.6
8 871.6
2 257.3
Prats de terra mitjana              36 837.6 32 022.2 ‐4 815.4
Matollars                           805 494.3 801 797.7 ‐3 696.6
Prats supraforestals                69 687.8 114 381.4 108 159.2 44 693.6 ‐6 222.2
B d' l fil l 270 031 0 266 849 1Boscos d'esclerofil∙les             205 157.3 270 031.0 266 849.1 64 873.8 ‐3 181.9
Boscos de caducifolis               168 341.7 265 193.6 273 831.4 96 851.9 8 637.8
Boscos d'aciculifolis               610 921.3 532 034.4 508 984.8 ‐78 886.9 ‐23 049.6
Vegetació de zones humides          3 604.0 3 541.0 3 511.3 ‐63.0 ‐29.7
Sòls amb vegetació escassa o nul∙la 88 358.1 58 840.7 55 003.6 ‐29 517.4 ‐3 837.1
Zones cremades                      11 050.2 1 531.5 17 500.7 ‐9 518.7 15 969.2
Sorrals i platges                   4 359.5 3 343.0 3 265.8 ‐1 016.5 ‐77.2
Total 3210832.4 3211206.8 3211207.7 374.4 0.9
Superfície ocupada per cada ús/coberta del sòl i diferències de 
superfície (ha) en els quinquennis estudiats (21 i 23 categories).
4 R lt t (2/11)
U bà i i
Usos/cobertes del sòl 2002 (%)
4. Resultats (2/11)
2002‐2007 (8 categories)
Usos/cobertes del sòl
2007 (%)
Aigües
continentals
Aigües
marines
Congestes
Urbà i vies
de
comunicació
Conreus
Vegetació
natural
Zones
cremades
Sorrals i
platges
Sense
dades
Aigües continentals 63.90 0.01 0.00 0.04 0.05 0.05 0.00 0.25 0.05
Aigües marines 0 11 98 73 0 00 0 05 0 00 0 01 0 00 5 10 0 02Aigües marines 0.11 98.73 0.00 0.05 0.00 0.01 0.00 5.10 0.02
Congestes 0.00 0.00 99.31 0.00 0.00 0.00 0.00 0.00 0.00
Urbà i vies de comunicació 0.33 0.16 0.00 59.95 1.50 0.54 0.14 2.05 0.37
Conreus 2.93 0.02 0.00 5.37 71.37 2.05 0.25 0.76 1.68
Vegetació natural 12.33 0.05 0.00 7.72 9.55 92.46 97.26 22.12 2.66g
Zones cremades 0.00 0.00 0.00 0.01 0.01 0.06 0.00 0.00 0.00
Sorrals i platges 0.07 0.10 0.00 0.01 0.00 0.00 0.00 46.53 0.01
Sense dades 20.34 0.93 0.69 26.85 17.51 4.83 2.35 23.19 95.20
Total 100 100 100 100 100 100 100 100 100
Usos/cobertes del sòl Aigües Aigües
Congestes
Urbà i vies
de Conreus
Vegetació Zones Sorrals i Sense
Total
Usos/cobertes del sòl 2002 (%)
% canvi consolidat llegenda simplificada 1: en què es converteixen els usos que canvien de 2002 a 2007
2007 (%) continentals marines
Congestes de
comunicació
Conreus
natural cremades platges dades
Total
Aigües continentals 67.57 0.07 0.00 0.46 4.55 9.67 0.00 0.08 17.59 100
Aigües marines 0.01 99.06 0.00 0.05 0.00 0.17 0.00 0.13 0.59 100
Congestes 0.00 0.00 100.00 0.00 0.00 0.00 0.00 0.00 0.00 100
Urbà i vies de comunicació 0.03 0.19 0.00 66.24 12.05 8.76 0.01 0.06 12.66 100
Conreus 0.04 0.00 0.00 0.89 85.62 4.93 0.00 0.00 8.51 100
Vegetació natural 0.07 0.00 0.00 0.51 4.57 88.92 0.51 0.04 5.37 100
Zones cremades 0.00 0.00 0.00 0.82 10.01 81.25 0.00 0.00 7.92 100
S l i l t 0 35 5 98 0 00 0 68 0 17 3 48 0 00 69 94 19 39 100Sorrals i platges 0.35 5.98 0.00 0.68 0.17 3.48 0.00 69.94 19.39 100
Sense dades 0.06 0.03 0.00 0.85 4.05 2.24 0.01 0.02 92.75 100
% canvi consolidat llegenda simplificada 1: de quins usos de 2002 provenen els usos de 2007.
4 R lt t (3/11)4. Resultats (3/11)
Cobertes que apareixen el 2007q p
4 R lt t (4/11)4. Resultats (4/11)
2007‐2012 (8 categories)
Usos/cobertes del sòl 2007 (%)
Usos/cobertes del sòl
2012 (%)
Aigües
continentals
Aigües
marines
Congestes
Urbà i vies
de
comunicació
Conreus
Vegetació
natural
Zones
cremades
Sorrals i
platges
Sense
dades
Aigües continentals 86.72 0.00 0.00 0.00 0.01 0.03 0.00 0.00 0.04
Aigües marines 0 00 99 56 0 00 0 00 0 00 0 00 0 00 1 16 0 01
/ ( )
Aigües marines 0.00 99.56 0.00 0.00 0.00 0.00 0.00 1.16 0.01
Congestes 0.00 0.00 100.00 0.00 0.00 0.00 0.00 0.00 0.00
Urbà i vies de comunicació 0.00 0.07 0.00 99.74 0.02 0.01 0.14 0.01 0.02
Conreus 0.32 0.00 0.00 0.00 92.01 0.84 8.55 0.15 1.45
Vegetació natural 1.96 0.01 0.00 0.02 1.50 95.11 84.25 3.63 1.21
Zones cremades 0.00 0.00 0.00 0.01 0.18 0.68 0.06 0.00 0.02
Sorrals i platges 0.12 0.03 0.00 0.00 0.00 0.00 0.00 78.39 0.01
Sense dades 10.88 0.34 0.00 0.23 6.28 3.33 7.01 16.65 97.23
Total 100 100 100 100 100 100 100 100 100
% canvi consolidat llegenda simplificada 1: en què es converteixen els usos que canvien de 2007 a 2012
Usos/cobertes del sòl Aigües Aigües
Congestes
Urbà i vies
de Conreus
Vegetació Zones Sorrals i Sense
Total
Usos/cobertes del sòl 2007 (%)
2012 (%) continentals marines
Congestes de
comunicació
Conreus
natural cremades platges dades
Total
Aigües continentals 79.83 0.01 0.00 0.00 0.61 5.06 0.00 0.00 14.49 100
Aigües marines 0.00 99.56 0.00 0.00 0.00 0.01 0.00 0.02 0.41 100
Congestes 0.00 0.00 100.00 0.00 0.00 0.00 0.00 0.00 0.00 100
Urbà i vies de comunicació 0.00 0.08 0.00 99.08 0.15 0.13 0.00 0.00 0.55 100
Conreus 0.00 0.00 0.00 0.00 90.49 2.07 0.01 0.00 7.42 100
Vegetació natural 0.01 0.00 0.00 0.00 0.61 96.76 0.06 0.00 2.56 100
Zones cremades 0.00 0.00 0.00 0.06 8.83 85.40 0.00 0.00 5.71 100
S l i l t 0 59 1 56 0 00 0 08 0 22 3 57 0 00 81 36 12 62 100
% canvi consolidat llegenda simplificada 1: de quins usos de 2007 provenen els usos de 2012.
Sorrals i platges 0.59 1.56 0.00 0.08 0.22 3.57 0.00 81.36 12.62 100
Sense dades 0.03 0.01 0.00 0.01 1.21 1.60 0.00 0.01 97.13 100
4 R lt t (5/11)4. Resultats (5/11)
Cobertes que apareixen el 2012q p
4. Resultats (6/11)
i i l i i i i à i l iPrincipals transicions i importància relativa (% de canvi en origen i en destí)
bà | Marreus | UrbPrats | Con| Matolls+Pat | Boscs s | DenudaIncendis
4. Resultats (7/11)
i i l i i i i à i b lPrincipals transicions i importància absoluta (% de canvi en origen i en destí)
bà | Marreus | UrbPrats | Con| Matolls+Pat | Boscs s | DenudaIncendis
4. Resultats (8/11)
bi ió d l d iCombinació dels dos anteriors: Importància absoluta en traç, i relativa en % 
bà | Marreus | UrbPrats | Con| Matolls+Pat | Boscs s | DenudaIncendis
4. Resultats (9/11)
i i d i à i l iTransicions a destacar, en importància relativa (% de canvi en origen i en destí)
bà | Marreus | UrbPrats | Con| Matolls+Pat | Boscs s | DenudaIncendis
4 R lt t (10/11)4. Resultats (10/11)
Velocitats i acceleracions 1987 a 2012Velocitats i acceleracions  1987 a 2012
• Exemples 1 i 2 d’entre les 10 categories
Velocitat mitjana: 3 610.4 ha/any Velocitat mitjana: ‐6 295.8 ha/any
Acceleració mitjana: ‐267.5 ha/any2
Velocitat màx.: 5 539.6 ha/any (1987‐1992)
A l ió à 971 4 h / 2 (2002 2012)
Acceleració mitjana: 69.8 ha/any2
Velocitat màx.: ‐24 124.2 ha/any (2002‐2007)
l ó à h / 2 ( )Acceleració màx.:‐971.4 ha/any2 (2002‐2012)
De 5 046.3 ha/any el 2002‐2007 a
189.2 ha/any el 2007‐2012
Acceleració màx.:‐5 460.2 ha/any2 (2002‐2012)
De ‐24 124.2 ha/any el 2002‐2007 a
3 176.6 ha/any el 2007‐2012
4 R lt t (11/11)4. Resultats (11/11)
Velocitats i acceleracions 1987 a 2012Velocitats i acceleracions  1987 a 2012
• Exemple 3 d’entre les 10 categories
Velocitat mitjana: 3 267.5 ha/any
Acceleració mitjana: ‐474.5 ha/any2
Velocitat màx.: 16 558.4 ha/any (2002‐2007)
l ó à h / 2 ( )Acceleració màx.:‐4 015.4 ha/any2 (2002‐2012)
De 16 558.4 ha/any el 2002‐2007 a
‐3 518.7 ha/any el 2007‐2012
4 R lt t (11/11)4. Resultats (11/11)
Velocitats i acceleracions 1987 a 2012Velocitats i acceleracions  1987 a 2012
• Exemple 3 d’entre les 10 categories
Període 1992‐1997:Període 1992 1997:
La pèrdua neta de 15 227 ha de bosc 
s’explica pels nombrosos i grans 
incendis produïts entre els anys delincendis produïts entre els anys del 
període (que també afecten altres 
cobertes).
4 R lt t (11/11)4. Resultats (11/11)
Velocitats i acceleracions 1987 a 2012Velocitats i acceleracions  1987 a 2012
• Exemple 3 d’entre les 10 categories
Període 1992‐1997:Període 1992 1997:
La pèrdua neta de 15 227 ha de bosc 
s’explica pels nombrosos i grans 
incendis produïts entre els anys delincendis produïts entre els anys del 
període (que també afecten altres 
cobertes).
4 R lt t (11/11)4. Resultats (11/11)
Velocitats i acceleracions 1987 a 2012Velocitats i acceleracions  1987 a 2012
• Exemple 3 d’entre les 10 categories
Període 1992‐1997:Superfície (ha)Període 1992 1997:
La pèrdua neta de 15 227 ha de bosc 
s’explica pels nombrosos i grans 
incendis produïts entre els anys del
90 000
100 000
incendis produïts entre els anys del 
període (que també afecten altres 
cobertes).70 000
80 000
50 000
60 000
Superfície (ha)
30 000
40 000
Superfície (ha)
10 000
20 000
0
1987
1988
1989
1990
1991
1992
1993
1994
1995
1996
1997
1998
1999
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
2014
2015
2016
2017
4 R lt t (11/11)4. Resultats (11/11)
Velocitats i acceleracions 1987 a 2012Velocitats i acceleracions  1987 a 2012
• Exemple 3 d’entre les 10 categories
Període 1997‐2002:Període 1997 2002:
Les zones cremades entre els anys 
del període, tot i no ser  tantes (818 
ha) impedeixen que es comenci aha), impedeixen que es comenci a 
apreciar substancialment la 
recuperació de bosc. Es produeix un 
guany net de 1 856.4 ha de bosc.
4 R lt t (11/11)4. Resultats (11/11)
Velocitats i acceleracions 1987 a 2012Velocitats i acceleracions  1987 a 2012
• Exemple 3 d’entre les 10 categories
Període 1997‐2002:Període 1997 2002:
Les zones cremades entre els anys 
del període, tot i no ser  tantes, 
impedeixen que es comenci aimpedeixen que es comenci a 
apreciar substancialment la 
recuperació de bosc. Es produeix un 
guany net de 1 856.4 ha de bosc.
4 R lt t (11/11)4. Resultats (11/11)
Velocitats i acceleracions 1987 a 2012Velocitats i acceleracions  1987 a 2012
• Exemple 3 d’entre les 10 categories
Període 1997‐2002:Superfície (ha)Període 1997 2002:
Les zones cremades entre els anys 
del període, tot i no ser  tantes, 
impedeixen que es comenci a
90 000
100 000
Superfície (ha)
impedeixen que es comenci a 
apreciar substancialment la 
recuperació de bosc. Es produeix un 70 000
80 000
guany net de 1 856.4 ha de bosc.
50 000
60 000
Superfície (ha)
30 000
40 000
Superfície (ha)
10 000
20 000
0
1987
1988
1989
1990
1991
1992
1993
1994
1995
1996
1997
1998
1999
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
2014
2015
2016
2017
4 R lt t (11/11)4. Resultats (11/11)
Velocitats i acceleracions 1987 a 2012Velocitats i acceleracions  1987 a 2012
• Exemple 3 d’entre les 10 categories
Període 2002‐2007:Període 2002 2007:
L’absència de grans incendis permet 
apreciar una gran recuperació del 
boscbosc
4 R lt t (11/11)4. Resultats (11/11)
Velocitats i acceleracions 1987 a 2012Velocitats i acceleracions  1987 a 2012
• Exemple 3 d’entre les 10 categories
Període 2002‐2007:Període 2002 2007:
L’absència de grans incendis permet 
apreciar una gran recuperació del 
boscbosc
4 R lt t (11/11)4. Resultats (11/11)
Velocitats i acceleracions 1987 a 2012Velocitats i acceleracions  1987 a 2012
• Exemple 3 d’entre les 10 categories
Període 2002‐2007:Superfície (ha)Període 2002 2007:
L’absència de grans incendis permet 
apreciar una gran recuperació del 
bosc
90 000
100 000
bosc
70 000
80 000
50 000
60 000
Superfície (ha)
30 000
40 000
Superfície (ha)
10 000
20 000
0
1987
1988
1989
1990
1991
1992
1993
1994
1995
1996
1997
1998
1999
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
2014
2015
2016
2017
4 R lt t (11/11)4. Resultats (11/11)
Velocitats i acceleracions 1987 a 2012Velocitats i acceleracions  1987 a 2012
• Exemple 3 d’entre les 10 categories
Període 2007‐2012:Període 2007 2012:
Les zones cremades en els MUCSC 
2007 i 2012 corresponent a les 
oficials GenCat del mateix anyoficials  GenCat del mateix any.
Tot i que el 88.9% de la superfície de 
bosc es manté invariant, es produeix 
una pèrdua neta de bosc de 17594 
ha (incendis principalment).
4 R lt t (11/11)4. Resultats (11/11)
Velocitats i acceleracions 1987 a 2012Velocitats i acceleracions  1987 a 2012
• Exemple 3 d’entre les 10 categories
Període 2007‐2012:Període 2007 2012:
Les zones cremades en els MUCSC 
2007 i 2012 corresponent a les 
oficials GenCat del mateix anyoficials  GenCat del mateix any.
Tot i que el 88.9% de la superfície de 
bosc es manté invariant, es produeix 
una pèrdua neta de bosc de 17594 
ha (incendis principalment).
4 R lt t (11/11)4. Resultats (11/11)
Velocitats i acceleracions 1987 a 2012Velocitats i acceleracions  1987 a 2012
• Exemple 3 d’entre les 10 categories
Període 2007‐2012:Superfície (ha)Període 2007 2012:
Les zones cremades en els MUCSC 
2007 i 2012 corresponent a les 
oficials GenCat del mateix any
90 000
100 000
oficials  GenCat del mateix any.
Tot i que el 88.9% de la superfície de 
bosc es manté invariant, es produeix 70 000
80 000
una pèrdua neta de bosc de 17594 
ha (incendis principalment).
50 000
60 000
Superfície (ha)
30 000
40 000
Superfície (ha)
10 000
20 000
0
1987
1988
1989
1990
1991
1992
1993
1994
1995
1996
1997
1998
1999
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
2014
2015
2016
2017
Aplicacions: Dinàmica de la coberta bosc 2007‐2012
Aplicacions: Dinàmica de la coberta bosc 1987‐2012
Aplicacions: Dinàmica de la coberta urbà 1987‐2012
Aplicacions: Dinàmica de la coberta conreus 1987‐2012
Aplicacions: Estudi de causes de canvis concrets
• Vidal‐Macua JJ, Ninyerola M, Zabala A, Domingo‐Marimon C, 
Pons X (2017) Factors affecting forest dynamics in the IberianPons X (2017) Factors affecting forest dynamics in the Iberian 
Peninsula from 1987 to 2012. The role of topography and 
drought Forest Ecology and Managementdrought. Forest Ecology and Management
– Radiació solar, índexs d’humitat, sequera i expansió de 
l if liplanifolis,  etc.
• Vidal‐Macua JJ, Ninyerola M, Zabala A, Domingo‐Marimon C, 
González Guerrero Ò Pons X (2018) Environmental andGonzález‐Guerrero Ò, Pons X (2018) Environmental and 
socioeconomic factors of abandonment of rainfed and 
irrigated crops in northeast Spain Applied Geographyirrigated crops in northeast Spain. Applied Geography
– Distàncies a vies de comunicació secundàries i mercats 
interns al Pirineu,  etc.
Distribució i preservació (1/2)
• http://territori.gencat.cat/ca/01_departament/12_cartografia_i_toponimia/bases_cartografiques/
medi_ambient_i_sostenibilitat/bases_miramon/territori/mapa‐dusos‐i‐cobertes‐del‐sol/
Mapes:
•1987, 1992,98 , 99 ,
1997, 2002,
2007, 2012
•1987 a 2012
Distribució i preservació (2/2)
• Aquest maig 2018 s’ha aprovat l’estàndard internacional 
ISO 19165 2018 d P ió d'i f ió àfiISO 19165:2018 de Preservació d'informació geogràfica
(dades i metadades).
• L’MMZX és la primera implementació d’aquest p p q
estàndard, basada en la proposta de Pons i Masó 
publicada el 2016 a Computers & Geosciences.p p
– Idea similar a l’MMZ del 1998 desenvolupat amb l’ajut del 
DMA.
• Distribució també en ZIP (GeoTIFF etc)• Distribució també en ZIP (GeoTIFF, etc).
• Distribució alhora útil dintre i fora de la Generalitat.
5 C l i (1/4)5. Conclusions (1/4)
• Protocol millorat i llegenda ampliada: El protocol aplicat per a la g p p p p
generació dels MUCSC‐2007 i MUCSC‐2012 s’ha demostrat robust i ha 
permès l’ampliació de la llegenda en dues noves categories compatibles 
amb els mapes anteriorsamb els mapes anteriors.
• Les noves categories i la metodologia refinada, amb més encert, 
permetran en un futur fer anàlisis més fines de la dinàmica territorial.
• Categories més representatives en superfície a Catalunya al 2007 i• Categories més representatives, en superfície, a Catalunya al 2007 i 
2012: Matollars (~25%), boscos d’aciculifolis (~16%) i conreus herbacis 
de secà (~12%)
 Són també les que participen en més processos de canvi, però es mantenen 
sempre amb alts % de coincidència entre dates.
• Superfície que es manté invariant:
– 2002‐2007:  84.2 %
– 2007‐2012:  97.2 %
5 C l i (2/4)5. Conclusions (2/4)
A àli i d l it t i l i 1987 2012 [25 ]• Anàlisi de velocitats i acceleracions 1987‐2012 [25 anys]: 
3 processos de canvi clars:
1. Augment de les zones urbanes i vies de comunicació
 Creixement sostingut, d’unes 3600 ha/any, però que g , y, p q
globalment presenta desacceleració.
2. Augment dels boscos
 Tot i la inestabilitat de les superfícies boscoses (incendis i Tot i la inestabilitat de les superfícies boscoses (incendis i 
altres processos), la superfície augmenta al llarg de la sèrie de 25 
anys, en unes 3300 ha/any.
3. Pèrdua de superfície dels conreusp
Pèrdua mitjana superior a 6300 ha/any, i accelerant lentament.
5 C l i (3/4)5. Conclusions (3/4)
En els darrers períodes (2002‐2007‐2012) els canvis s’expliquen per:En els darrers períodes (2002‐2007‐2012) els canvis s expliquen per:
1. Augment de les zones urbanes i vies de comunicació:
 2002‐2007: Creixement principalment a partir de conreus (59.62 %) i sòls amb
vegetació escassa o nul∙la (18.69 %).
 2007‐2012: Creixement principalment a partir de conreus (42.54 %) i guanys a
aigües marines (24.39 %).
 La desacceleració, sobretot en el període 2007‐2012 pot ser deguda a la crisi en el 
sector immobiliari.
2. Augment dels boscos:
2002‐2007: Principalment a partir de bosquines i prats (87.98 %)
2007‐2012: Principalment a partir de bosquines i prats (87.09%)
 Successió natural i/o processos regeneració post‐incendi.
3. Pèrdua de superfície dels conreus
 Abandonament de les zones de cultius, que es converteixen en bosquines i prats 
(67.93% al 2002‐2007 i 61.84% al 2007‐2012) o en sòls amb vegetació escassa o nul∙la
(2.95 % al 2002‐2007 i 12.33 % al 2007‐2012).
5 C l i (4/4)5. Conclusions (4/4)
• Incendis com a factor de canvi:
– Tot i que el mapes només mostren les zones cremades en una data 
concreta, la gran variabilitat de categories com bosquines i prats 
s’explica principalment per incendis succeïts en els anys entre els 
moments estudiatsmoments estudiats.
– La capacitat de regeneració de les cobertes naturals és raonablementLa capacitat de regeneració de les cobertes naturals és raonablement 
alta. Una mostra n’és el creixement dels boscos al llarg d’aquest 25 
anys d’estudi.
6 Lí i f t6. Línies futures
• Ampliació de la sèrie amb MUCSC 2017 i anàlisi de 30 anys
– Necessari seguiment del territori /verificació de les tendències 
observades.
• Ús d’imatges Sentinel‐2A i Sentinel‐2B
– Millor delimitació:
• Millor resolució espacial (10‐20 m costat de píxel vs 30 m)
– Millor qualitat temàtica:
• Millor resolució temporal (imatges cada 5 dies vs 16 dies: seguiment fenològic)p ( g g g )
• Millor resolució espectral (més bandes observades: més discriminació)
• Millor resolució radiomètrica (4 cops millor: més precisió en les mesures).
En resum: millors resultats de les classificacions, especialment en certes 
classes i potser permetria l’ampliació de la llegenda.
Per exemple millorar els encerts de les noves classes de prats de terra i baixa iPer exemple, millorar els encerts de les noves classes de prats de terra i baixa i 
prats de terra mitjana, separar els fruiters cítrics de la resta de fruiters de regadiu, 
separar el arrossars de la resta de conreus de regadiu, etc.

Más contenido relacionado

Similar a Anàlisi dels canvis en els usos i cobertes del sòl a Catalunya en els períodes 2002‐2007 i 2007‐2012 i estudi de les velocitats i acceleracions de canvi en el període 1987‐2012

El paper dels sòls davant del canvi climàtic
El paper dels sòls davant del canvi climàticEl paper dels sòls davant del canvi climàtic
El paper dels sòls davant del canvi climàticICGCat
 
Mapa geològic de zones urbanes: caracterització geològica sistemàtica de zone...
Mapa geològic de zones urbanes: caracterització geològica sistemàtica de zone...Mapa geològic de zones urbanes: caracterització geològica sistemàtica de zone...
Mapa geològic de zones urbanes: caracterització geològica sistemàtica de zone...ICGCat
 
Presentació del nou Mapa digital de contingut en Carboni Orgànic en sòls agrí...
Presentació del nou Mapa digital de contingut en Carboni Orgànic en sòls agrí...Presentació del nou Mapa digital de contingut en Carboni Orgànic en sòls agrí...
Presentació del nou Mapa digital de contingut en Carboni Orgànic en sòls agrí...ICGCat
 
La geofísica aplicada: una eina de suport al coneixement geològic i geotècnic...
La geofísica aplicada: una eina de suport al coneixement geològic i geotècnic...La geofísica aplicada: una eina de suport al coneixement geològic i geotècnic...
La geofísica aplicada: una eina de suport al coneixement geològic i geotècnic...ICGCat
 
Centre d'Interpretació de Sòls del Pirineu i projectes actuals
Centre d'Interpretació de Sòls del Pirineu i projectes actualsCentre d'Interpretació de Sòls del Pirineu i projectes actuals
Centre d'Interpretació de Sòls del Pirineu i projectes actualsICGCat
 
El Mapa de sòls de Catalunya 1:250 000. Ús dels mapes de sòls
El Mapa de sòls de Catalunya 1:250 000. Ús dels mapes de sòlsEl Mapa de sòls de Catalunya 1:250 000. Ús dels mapes de sòls
El Mapa de sòls de Catalunya 1:250 000. Ús dels mapes de sòlsICGCat
 
El Mapa d'àrees hidrogeològiques de Catalunya 1:250.000 (SGC, ICC, 1992). Una...
El Mapa d'àrees hidrogeològiques de Catalunya 1:250.000 (SGC, ICC, 1992). Una...El Mapa d'àrees hidrogeològiques de Catalunya 1:250.000 (SGC, ICC, 1992). Una...
El Mapa d'àrees hidrogeològiques de Catalunya 1:250.000 (SGC, ICC, 1992). Una...ICGCat
 
El canvi climàtic i l'observació de la Terra, antecedents i reptes
El canvi climàtic i l'observació de la Terra, antecedents i reptesEl canvi climàtic i l'observació de la Terra, antecedents i reptes
El canvi climàtic i l'observació de la Terra, antecedents i reptesInstitut Cartogràfic de Catalunya
 
Canvi global 04 2012
Canvi global 04 2012Canvi global 04 2012
Canvi global 04 2012jcortina
 
Comportament tèrmic - Illa de calor
Comportament tèrmic - Illa de calorComportament tèrmic - Illa de calor
Comportament tèrmic - Illa de calorICGCat
 

Similar a Anàlisi dels canvis en els usos i cobertes del sòl a Catalunya en els períodes 2002‐2007 i 2007‐2012 i estudi de les velocitats i acceleracions de canvi en el període 1987‐2012 (15)

El paper dels sòls davant del canvi climàtic
El paper dels sòls davant del canvi climàticEl paper dels sòls davant del canvi climàtic
El paper dels sòls davant del canvi climàtic
 
Mapa geològic de zones urbanes: caracterització geològica sistemàtica de zone...
Mapa geològic de zones urbanes: caracterització geològica sistemàtica de zone...Mapa geològic de zones urbanes: caracterització geològica sistemàtica de zone...
Mapa geològic de zones urbanes: caracterització geològica sistemàtica de zone...
 
Presentació del nou Mapa digital de contingut en Carboni Orgànic en sòls agrí...
Presentació del nou Mapa digital de contingut en Carboni Orgànic en sòls agrí...Presentació del nou Mapa digital de contingut en Carboni Orgànic en sòls agrí...
Presentació del nou Mapa digital de contingut en Carboni Orgànic en sòls agrí...
 
La geofísica aplicada: una eina de suport al coneixement geològic i geotècnic...
La geofísica aplicada: una eina de suport al coneixement geològic i geotècnic...La geofísica aplicada: una eina de suport al coneixement geològic i geotècnic...
La geofísica aplicada: una eina de suport al coneixement geològic i geotècnic...
 
Centre d'Interpretació de Sòls del Pirineu i projectes actuals
Centre d'Interpretació de Sòls del Pirineu i projectes actualsCentre d'Interpretació de Sòls del Pirineu i projectes actuals
Centre d'Interpretació de Sòls del Pirineu i projectes actuals
 
Per què cal adaptar-se? L’ESCACC al vostre servei
Per què cal adaptar-se? L’ESCACC al vostre serveiPer què cal adaptar-se? L’ESCACC al vostre servei
Per què cal adaptar-se? L’ESCACC al vostre servei
 
T4 Edafologia AG1012
T4 Edafologia AG1012T4 Edafologia AG1012
T4 Edafologia AG1012
 
El Mapa de sòls de Catalunya 1:250 000. Ús dels mapes de sòls
El Mapa de sòls de Catalunya 1:250 000. Ús dels mapes de sòlsEl Mapa de sòls de Catalunya 1:250 000. Ús dels mapes de sòls
El Mapa de sòls de Catalunya 1:250 000. Ús dels mapes de sòls
 
ESCACC - presentació Girona
ESCACC - presentació GironaESCACC - presentació Girona
ESCACC - presentació Girona
 
El Mapa d'àrees hidrogeològiques de Catalunya 1:250.000 (SGC, ICC, 1992). Una...
El Mapa d'àrees hidrogeològiques de Catalunya 1:250.000 (SGC, ICC, 1992). Una...El Mapa d'àrees hidrogeològiques de Catalunya 1:250.000 (SGC, ICC, 1992). Una...
El Mapa d'àrees hidrogeològiques de Catalunya 1:250.000 (SGC, ICC, 1992). Una...
 
ESCACC - presentació Mataró
ESCACC - presentació MataróESCACC - presentació Mataró
ESCACC - presentació Mataró
 
ESCACC - presentació Manresa
ESCACC - presentació ManresaESCACC - presentació Manresa
ESCACC - presentació Manresa
 
El canvi climàtic i l'observació de la Terra, antecedents i reptes
El canvi climàtic i l'observació de la Terra, antecedents i reptesEl canvi climàtic i l'observació de la Terra, antecedents i reptes
El canvi climàtic i l'observació de la Terra, antecedents i reptes
 
Canvi global 04 2012
Canvi global 04 2012Canvi global 04 2012
Canvi global 04 2012
 
Comportament tèrmic - Illa de calor
Comportament tèrmic - Illa de calorComportament tèrmic - Illa de calor
Comportament tèrmic - Illa de calor
 

Más de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya

Resum executiu de l'estudi “Dona i medi ambient: el rol de la dona a l’ocupac...
Resum executiu de l'estudi “Dona i medi ambient: el rol de la dona a l’ocupac...Resum executiu de l'estudi “Dona i medi ambient: el rol de la dona a l’ocupac...
Resum executiu de l'estudi “Dona i medi ambient: el rol de la dona a l’ocupac...Medi Ambient. Generalitat de Catalunya
 
Dona i medi ambient: el rol de la dona a l’ocupació verda a Catalunya
Dona i medi ambient: el rol de la dona a l’ocupació verda a CatalunyaDona i medi ambient: el rol de la dona a l’ocupació verda a Catalunya
Dona i medi ambient: el rol de la dona a l’ocupació verda a CatalunyaMedi Ambient. Generalitat de Catalunya
 
L’economia circular traça el camí cap a sistemes eficients en l´ús de matèrie...
L’economia circular traça el camí cap a sistemes eficients en l´ús de matèrie...L’economia circular traça el camí cap a sistemes eficients en l´ús de matèrie...
L’economia circular traça el camí cap a sistemes eficients en l´ús de matèrie...Medi Ambient. Generalitat de Catalunya
 
Reptes i incerteses en l’assoliment del bon estat dels sistemes aquàtics.
Reptes i incerteses en l’assoliment del bon estat dels sistemes aquàtics. Reptes i incerteses en l’assoliment del bon estat dels sistemes aquàtics.
Reptes i incerteses en l’assoliment del bon estat dels sistemes aquàtics. Medi Ambient. Generalitat de Catalunya
 
Eines per a la gestió de la qualitat de l'aire: la modelització atmosfèrica.
Eines per a la gestió de la qualitat de l'aire: la modelització atmosfèrica. Eines per a la gestió de la qualitat de l'aire: la modelització atmosfèrica.
Eines per a la gestió de la qualitat de l'aire: la modelització atmosfèrica. Medi Ambient. Generalitat de Catalunya
 
El sòl com proveïdor clau de serveis ecosistèmics i la seva integració en l’a...
El sòl com proveïdor clau de serveis ecosistèmics i la seva integració en l’a...El sòl com proveïdor clau de serveis ecosistèmics i la seva integració en l’a...
El sòl com proveïdor clau de serveis ecosistèmics i la seva integració en l’a...Medi Ambient. Generalitat de Catalunya
 
Procés de participació ciutadana per redactar els estatuts de l'Agència de la...
Procés de participació ciutadana per redactar els estatuts de l'Agència de la...Procés de participació ciutadana per redactar els estatuts de l'Agència de la...
Procés de participació ciutadana per redactar els estatuts de l'Agència de la...Medi Ambient. Generalitat de Catalunya
 
Eines de suport per a la implantació i gestió de les Zones de Baixes Emissions
Eines de suport per a la implantació i gestió de les Zones de Baixes EmissionsEines de suport per a la implantació i gestió de les Zones de Baixes Emissions
Eines de suport per a la implantació i gestió de les Zones de Baixes EmissionsMedi Ambient. Generalitat de Catalunya
 

Más de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya (20)

Resum executiu de l'estudi “Dona i medi ambient: el rol de la dona a l’ocupac...
Resum executiu de l'estudi “Dona i medi ambient: el rol de la dona a l’ocupac...Resum executiu de l'estudi “Dona i medi ambient: el rol de la dona a l’ocupac...
Resum executiu de l'estudi “Dona i medi ambient: el rol de la dona a l’ocupac...
 
Dona i medi ambient: el rol de la dona a l’ocupació verda a Catalunya
Dona i medi ambient: el rol de la dona a l’ocupació verda a CatalunyaDona i medi ambient: el rol de la dona a l’ocupació verda a Catalunya
Dona i medi ambient: el rol de la dona a l’ocupació verda a Catalunya
 
Crònica de la COP 27 a Sharm el-Sheikh: un món en ebullició
Crònica de la COP 27 a Sharm el-Sheikh: un món en ebullicióCrònica de la COP 27 a Sharm el-Sheikh: un món en ebullició
Crònica de la COP 27 a Sharm el-Sheikh: un món en ebullició
 
Circular Economy Hostpot Catalonia 2021
Circular Economy Hostpot Catalonia 2021Circular Economy Hostpot Catalonia 2021
Circular Economy Hostpot Catalonia 2021
 
Guia per organizar esdeveniments sostenibles .pdf
Guia per organizar esdeveniments sostenibles .pdfGuia per organizar esdeveniments sostenibles .pdf
Guia per organizar esdeveniments sostenibles .pdf
 
Estat de la natura a Catalunya
Estat de la natura a CatalunyaEstat de la natura a Catalunya
Estat de la natura a Catalunya
 
L’economia circular traça el camí cap a sistemes eficients en l´ús de matèrie...
L’economia circular traça el camí cap a sistemes eficients en l´ús de matèrie...L’economia circular traça el camí cap a sistemes eficients en l´ús de matèrie...
L’economia circular traça el camí cap a sistemes eficients en l´ús de matèrie...
 
Reptes i incerteses en l’assoliment del bon estat dels sistemes aquàtics.
Reptes i incerteses en l’assoliment del bon estat dels sistemes aquàtics. Reptes i incerteses en l’assoliment del bon estat dels sistemes aquàtics.
Reptes i incerteses en l’assoliment del bon estat dels sistemes aquàtics.
 
Eines per a la gestió de la qualitat de l'aire: la modelització atmosfèrica.
Eines per a la gestió de la qualitat de l'aire: la modelització atmosfèrica. Eines per a la gestió de la qualitat de l'aire: la modelització atmosfèrica.
Eines per a la gestió de la qualitat de l'aire: la modelització atmosfèrica.
 
Educació Ambiental: repensant el camí cap a la sostenibilitat
Educació Ambiental: repensant el camí cap a la sostenibilitat Educació Ambiental: repensant el camí cap a la sostenibilitat
Educació Ambiental: repensant el camí cap a la sostenibilitat
 
Canvi climàtic
Canvi climàticCanvi climàtic
Canvi climàtic
 
El sòl com proveïdor clau de serveis ecosistèmics i la seva integració en l’a...
El sòl com proveïdor clau de serveis ecosistèmics i la seva integració en l’a...El sòl com proveïdor clau de serveis ecosistèmics i la seva integració en l’a...
El sòl com proveïdor clau de serveis ecosistèmics i la seva integració en l’a...
 
Procés de participació ciutadana per redactar els estatuts de l'Agència de la...
Procés de participació ciutadana per redactar els estatuts de l'Agència de la...Procés de participació ciutadana per redactar els estatuts de l'Agència de la...
Procés de participació ciutadana per redactar els estatuts de l'Agència de la...
 
Convocatòria Subvencions Zones de Baixes Emissions
Convocatòria Subvencions Zones de Baixes EmissionsConvocatòria Subvencions Zones de Baixes Emissions
Convocatòria Subvencions Zones de Baixes Emissions
 
Eines de suport per a la implantació i gestió de les Zones de Baixes Emissions
Eines de suport per a la implantació i gestió de les Zones de Baixes EmissionsEines de suport per a la implantació i gestió de les Zones de Baixes Emissions
Eines de suport per a la implantació i gestió de les Zones de Baixes Emissions
 
Regulació jurídica de les Zones de Baixes Emissions
Regulació jurídica de les Zones de Baixes EmissionsRegulació jurídica de les Zones de Baixes Emissions
Regulació jurídica de les Zones de Baixes Emissions
 
Experiència de gestió ZBE Rondes i equipaments tecnològics
Experiència de gestió ZBE Rondes i equipaments tecnològicsExperiència de gestió ZBE Rondes i equipaments tecnològics
Experiència de gestió ZBE Rondes i equipaments tecnològics
 
Zona Baixes Emissions Rondes Barcelona
Zona Baixes Emissions Rondes BarcelonaZona Baixes Emissions Rondes Barcelona
Zona Baixes Emissions Rondes Barcelona
 
Contaminació per ozó troposfèric a Espanya
Contaminació per ozó troposfèric a EspanyaContaminació per ozó troposfèric a Espanya
Contaminació per ozó troposfèric a Espanya
 
Campanya de l’ozó troposfèric a Catalunya 2022
Campanya de l’ozó troposfèric a Catalunya 2022Campanya de l’ozó troposfèric a Catalunya 2022
Campanya de l’ozó troposfèric a Catalunya 2022
 

Anàlisi dels canvis en els usos i cobertes del sòl a Catalunya en els períodes 2002‐2007 i 2007‐2012 i estudi de les velocitats i acceleracions de canvi en el període 1987‐2012

  • 1. Anàlisi dels canvis en els usos i cobertes del sòl a Catalunya  l í d 2002 2007 i 2007 2012 i t di d len els períodes 2002‐2007 i 2007‐2012 i estudi de les  velocitats i acceleracions de canvi en el període 1987‐2012 Oscar González Guerrero Xavier Pons FernándezXavier Pons Fernández Ivette Serral Montoro
  • 2. Continguts: 1 Obj i1. Objectius 2. Generació dels MUCSC 2007 i 2012 3. Metodologia aplicada per a l’estudi de canvis 4. Resultats 5. Conclusions 6 Línies futures6. Línies futures
  • 3. 1 Obj ti1. Objectius 1. Anàlisi dels canvis en les cobertes del sòl en els períodes  2002‐2007 i 2007‐20122002 2007 i 2007 2012 2. Estudi de les velocitats i acceleracions de canvi en el  període 1987‐2012període 1987 2012 Es disposa de la sèrie prèvia de Mapes d’Usos i Cobertes del Sòl de Catalunya (MUCSC) dels anys 1987, 1992, 1997 i 2002 generats per l’ICGC  Mapes de 21 categories generats mitjançant tècniques de classificació digital a partir21 categories generats mitjançant tècniques de classificació digital a partir d’imatges Landsat. Escala 1:250 000 Cal generar els mapes de 2007 i 2012 per poder realitzar l’anàlisi de canvis, velocitats i acceleracions.
  • 4. 2 G ió MUCSC 2007 i 2012 (1/2)2. Generació MUCSC 2007 i 2012 (1/2) • Generació dels mapes d’usos i cobertes a partir d’imatges Landsat – 4 escenes Landsat per cobrir tot Catalunya. – Entre 5 i 7 imatges Landsat per escena i MUCSC a generar  48 imatges processades en totalg p – Aproximació quinquennal per maximitzar el nombre d’imatges útils (pocs núvols)  disponibles  • MUCSC‐2007  imatges de 2005 a 2009 • MUCSC‐2012  imatges de 2010 a 2014 – Classificació automàtica mitjançant l’algorisme no paramètric d’intel∙ligència artificial  kNN • Àrees d’entrenament i test extretes dels Mapes de Cobertes del Sòl de  Catalunya (MCSC)  MCSC‐3v2 (2005‐2007) i MCSC‐4 (2009)Catalunya (MCSC)  MCSC 3v2 (2005 2007) i MCSC 4 (2009) • Altres dades auxiliars per millorar certs aspectes de la classificació: p p – Mapa Urbanístic de Catalunya (MUC): MUC‐2010 i MUC‐2013 – Graf de carreteres de 2009 i de 2013 Perímetres oficials d’incendis de la Generalitat de Catalunya per a l’any central del– Perímetres oficials d incendis de la Generalitat de Catalunya per a l any central del  quinquenni (2007 i 2012).
  • 5. 2 G ió MUCSC 2007 i 2012 (2/2)2. Generació MUCSC 2007 i 2012 (2/2) • Resultats del procés de classificació: – MUCSC 2007 i MUCSC 2012  Mapes temàtics amb llegenda de 23  categories, continuista amb la llegenda de 21 categories de l’ICGC.  ió d i i ll d i j iDesagregació de Bosquines i prats en Matollars, Prats de terra mitjana i Prats  de terra baixa. Escala 1:70 000 – Qualitat temàtica avaluada amb àrees de test independents:– Qualitat temàtica avaluada amb àrees de test independents:  Encerts globals per sobre del 94% en tots dos mapes.
  • 6. 3 Metodologia aplicada per a l’estudi de canvis (1/3)3. Metodologia aplicada per a l estudi de canvis (1/3) Consideracions prèvies: 1/ L’error temàtic associat a la capa derivada de la comparació de dues capes  prèvies ve determinat pel grau d’encert (la qualitat temàtica) d’aquestes, i que  es calcula multiplicant l’encert de les dues capes a comparar.  Exemple: Mapa A amb encert global 80% x Mapa B amb encert global 75%  = Comparativa amb un encert global del 60 %= Comparativa amb un encert global del 60 %. 2/ La combinació entre dos mapes de 21 categories genera una matriu de2/ La combinació entre dos mapes de 21 categories genera una matriu de  canvis amb 441 combinacions possibles.  S’han generat mapes de llegenda  simplificada per detectar fàcilment els grans canvis. • Tanmateix, estan a disposició les dades per a cada combinació , p p elemental.
  • 7. 3 Metodologia aplicada per a l’estudi de canvis (2/3) S’ha aplicat dues metodologies diferents a l’anàlisi de canvis: 3. Metodologia aplicada per a l estudi de canvis (2/3) 1. Canvis aparents:  – Combinació analítica de capes directa. – No té en compte errors de georeferenciació Augment de soroll estadístic  en el resultat.  L’anàlisi es fa sobre el 100% de la s perfície dels mapes comparats– L’anàlisi es fa sobre el 100% de la superfície dels mapes comparats.
  • 8. 3 Metodologia aplicada per a l’estudi de canvis (3/3) 2 Canvis consolidats: 3. Metodologia aplicada per a l estudi de canvis (3/3) 2. Canvis consolidats: ‐ Té en compte errors de georeferenciació.  Erosió prèvia de la vora dels  polígons de les diferents categories del mapapolígons de les diferents categories del mapa ‐ Informa amb major certesa dels canvis esdevinguts en el territori. ‐ L’anàlisi NO es fa sobre el 100% de la superfície dels mapes comparats.p p p
  • 9. 4 R lt t (1/11)4. Resultats (1/11) Superfície (ha) Usos/cobertes del sòl 2002 2007 2012 2007‐2002 2012‐2007 Aigües continentals                 14 974.1 14 404.9 15 622.3 ‐569.2 1 217.4 Congestes                           205.3 204.2 204.2 ‐1.1 0.0 Infraestructures viàries            30 158.3 22 406.1 22 829.0 ‐7 752.2 422.9 Urbanitzacions                      58 047.8 70 866.9 71 015.6 12 819.1 148.758 047.8 12 819.1 148.7 Nuclis urbans                       40 889.9 39 220.8 39 210.7 ‐1 669.1 ‐10.1 Zones industrials i comercials      22 913.3 44 747.5 45 132.1 21 834.2 384.6 Conreus herbacis de secà            479 374.1 390 203.7 403 776.4 ‐89 170.4 13 572.7 Conreus herbacis de regadiu 185 292 4 172 740 3 172 971 1 ‐12 552 1 230 8Conreus herbacis de regadiu         185 292.4 172 740.3 172 971.1 ‐12 552.1 230.8 Fruiters de secà                    227 395.0 199 824.7 201 336.8 ‐27 570.3 1 512.1 Fruiters de regadiu                 75 785.1 94 866.4 93 897.0 19 081.3 ‐969.4 Vinyes                              76 970.7 66 606.5 68 143.1 ‐10 364.2 1 536.6 Prats de terra baixa 3 886 3 6 143 6 2 257 3 Bosquines i prats Prats de terra baixa                837 346.6 3 886.3 6 143.6 8 871.6 2 257.3 Prats de terra mitjana              36 837.6 32 022.2 ‐4 815.4 Matollars                           805 494.3 801 797.7 ‐3 696.6 Prats supraforestals                69 687.8 114 381.4 108 159.2 44 693.6 ‐6 222.2 B d' l fil l 270 031 0 266 849 1Boscos d'esclerofil∙les             205 157.3 270 031.0 266 849.1 64 873.8 ‐3 181.9 Boscos de caducifolis               168 341.7 265 193.6 273 831.4 96 851.9 8 637.8 Boscos d'aciculifolis               610 921.3 532 034.4 508 984.8 ‐78 886.9 ‐23 049.6 Vegetació de zones humides          3 604.0 3 541.0 3 511.3 ‐63.0 ‐29.7 Sòls amb vegetació escassa o nul∙la 88 358.1 58 840.7 55 003.6 ‐29 517.4 ‐3 837.1 Zones cremades                      11 050.2 1 531.5 17 500.7 ‐9 518.7 15 969.2 Sorrals i platges                   4 359.5 3 343.0 3 265.8 ‐1 016.5 ‐77.2 Total 3210832.4 3211206.8 3211207.7 374.4 0.9 Superfície ocupada per cada ús/coberta del sòl i diferències de  superfície (ha) en els quinquennis estudiats (21 i 23 categories).
  • 10. 4 R lt t (2/11) U bà i i Usos/cobertes del sòl 2002 (%) 4. Resultats (2/11) 2002‐2007 (8 categories) Usos/cobertes del sòl 2007 (%) Aigües continentals Aigües marines Congestes Urbà i vies de comunicació Conreus Vegetació natural Zones cremades Sorrals i platges Sense dades Aigües continentals 63.90 0.01 0.00 0.04 0.05 0.05 0.00 0.25 0.05 Aigües marines 0 11 98 73 0 00 0 05 0 00 0 01 0 00 5 10 0 02Aigües marines 0.11 98.73 0.00 0.05 0.00 0.01 0.00 5.10 0.02 Congestes 0.00 0.00 99.31 0.00 0.00 0.00 0.00 0.00 0.00 Urbà i vies de comunicació 0.33 0.16 0.00 59.95 1.50 0.54 0.14 2.05 0.37 Conreus 2.93 0.02 0.00 5.37 71.37 2.05 0.25 0.76 1.68 Vegetació natural 12.33 0.05 0.00 7.72 9.55 92.46 97.26 22.12 2.66g Zones cremades 0.00 0.00 0.00 0.01 0.01 0.06 0.00 0.00 0.00 Sorrals i platges 0.07 0.10 0.00 0.01 0.00 0.00 0.00 46.53 0.01 Sense dades 20.34 0.93 0.69 26.85 17.51 4.83 2.35 23.19 95.20 Total 100 100 100 100 100 100 100 100 100 Usos/cobertes del sòl Aigües Aigües Congestes Urbà i vies de Conreus Vegetació Zones Sorrals i Sense Total Usos/cobertes del sòl 2002 (%) % canvi consolidat llegenda simplificada 1: en què es converteixen els usos que canvien de 2002 a 2007 2007 (%) continentals marines Congestes de comunicació Conreus natural cremades platges dades Total Aigües continentals 67.57 0.07 0.00 0.46 4.55 9.67 0.00 0.08 17.59 100 Aigües marines 0.01 99.06 0.00 0.05 0.00 0.17 0.00 0.13 0.59 100 Congestes 0.00 0.00 100.00 0.00 0.00 0.00 0.00 0.00 0.00 100 Urbà i vies de comunicació 0.03 0.19 0.00 66.24 12.05 8.76 0.01 0.06 12.66 100 Conreus 0.04 0.00 0.00 0.89 85.62 4.93 0.00 0.00 8.51 100 Vegetació natural 0.07 0.00 0.00 0.51 4.57 88.92 0.51 0.04 5.37 100 Zones cremades 0.00 0.00 0.00 0.82 10.01 81.25 0.00 0.00 7.92 100 S l i l t 0 35 5 98 0 00 0 68 0 17 3 48 0 00 69 94 19 39 100Sorrals i platges 0.35 5.98 0.00 0.68 0.17 3.48 0.00 69.94 19.39 100 Sense dades 0.06 0.03 0.00 0.85 4.05 2.24 0.01 0.02 92.75 100 % canvi consolidat llegenda simplificada 1: de quins usos de 2002 provenen els usos de 2007.
  • 11. 4 R lt t (3/11)4. Resultats (3/11) Cobertes que apareixen el 2007q p
  • 12. 4 R lt t (4/11)4. Resultats (4/11) 2007‐2012 (8 categories) Usos/cobertes del sòl 2007 (%) Usos/cobertes del sòl 2012 (%) Aigües continentals Aigües marines Congestes Urbà i vies de comunicació Conreus Vegetació natural Zones cremades Sorrals i platges Sense dades Aigües continentals 86.72 0.00 0.00 0.00 0.01 0.03 0.00 0.00 0.04 Aigües marines 0 00 99 56 0 00 0 00 0 00 0 00 0 00 1 16 0 01 / ( ) Aigües marines 0.00 99.56 0.00 0.00 0.00 0.00 0.00 1.16 0.01 Congestes 0.00 0.00 100.00 0.00 0.00 0.00 0.00 0.00 0.00 Urbà i vies de comunicació 0.00 0.07 0.00 99.74 0.02 0.01 0.14 0.01 0.02 Conreus 0.32 0.00 0.00 0.00 92.01 0.84 8.55 0.15 1.45 Vegetació natural 1.96 0.01 0.00 0.02 1.50 95.11 84.25 3.63 1.21 Zones cremades 0.00 0.00 0.00 0.01 0.18 0.68 0.06 0.00 0.02 Sorrals i platges 0.12 0.03 0.00 0.00 0.00 0.00 0.00 78.39 0.01 Sense dades 10.88 0.34 0.00 0.23 6.28 3.33 7.01 16.65 97.23 Total 100 100 100 100 100 100 100 100 100 % canvi consolidat llegenda simplificada 1: en què es converteixen els usos que canvien de 2007 a 2012 Usos/cobertes del sòl Aigües Aigües Congestes Urbà i vies de Conreus Vegetació Zones Sorrals i Sense Total Usos/cobertes del sòl 2007 (%) 2012 (%) continentals marines Congestes de comunicació Conreus natural cremades platges dades Total Aigües continentals 79.83 0.01 0.00 0.00 0.61 5.06 0.00 0.00 14.49 100 Aigües marines 0.00 99.56 0.00 0.00 0.00 0.01 0.00 0.02 0.41 100 Congestes 0.00 0.00 100.00 0.00 0.00 0.00 0.00 0.00 0.00 100 Urbà i vies de comunicació 0.00 0.08 0.00 99.08 0.15 0.13 0.00 0.00 0.55 100 Conreus 0.00 0.00 0.00 0.00 90.49 2.07 0.01 0.00 7.42 100 Vegetació natural 0.01 0.00 0.00 0.00 0.61 96.76 0.06 0.00 2.56 100 Zones cremades 0.00 0.00 0.00 0.06 8.83 85.40 0.00 0.00 5.71 100 S l i l t 0 59 1 56 0 00 0 08 0 22 3 57 0 00 81 36 12 62 100 % canvi consolidat llegenda simplificada 1: de quins usos de 2007 provenen els usos de 2012. Sorrals i platges 0.59 1.56 0.00 0.08 0.22 3.57 0.00 81.36 12.62 100 Sense dades 0.03 0.01 0.00 0.01 1.21 1.60 0.00 0.01 97.13 100
  • 13. 4 R lt t (5/11)4. Resultats (5/11) Cobertes que apareixen el 2012q p
  • 14. 4. Resultats (6/11) i i l i i i i à i l iPrincipals transicions i importància relativa (% de canvi en origen i en destí) bà | Marreus | UrbPrats | Con| Matolls+Pat | Boscs s | DenudaIncendis
  • 15. 4. Resultats (7/11) i i l i i i i à i b lPrincipals transicions i importància absoluta (% de canvi en origen i en destí) bà | Marreus | UrbPrats | Con| Matolls+Pat | Boscs s | DenudaIncendis
  • 16. 4. Resultats (8/11) bi ió d l d iCombinació dels dos anteriors: Importància absoluta en traç, i relativa en %  bà | Marreus | UrbPrats | Con| Matolls+Pat | Boscs s | DenudaIncendis
  • 17. 4. Resultats (9/11) i i d i à i l iTransicions a destacar, en importància relativa (% de canvi en origen i en destí) bà | Marreus | UrbPrats | Con| Matolls+Pat | Boscs s | DenudaIncendis
  • 18. 4 R lt t (10/11)4. Resultats (10/11) Velocitats i acceleracions 1987 a 2012Velocitats i acceleracions  1987 a 2012 • Exemples 1 i 2 d’entre les 10 categories Velocitat mitjana: 3 610.4 ha/any Velocitat mitjana: ‐6 295.8 ha/any Acceleració mitjana: ‐267.5 ha/any2 Velocitat màx.: 5 539.6 ha/any (1987‐1992) A l ió à 971 4 h / 2 (2002 2012) Acceleració mitjana: 69.8 ha/any2 Velocitat màx.: ‐24 124.2 ha/any (2002‐2007) l ó à h / 2 ( )Acceleració màx.:‐971.4 ha/any2 (2002‐2012) De 5 046.3 ha/any el 2002‐2007 a 189.2 ha/any el 2007‐2012 Acceleració màx.:‐5 460.2 ha/any2 (2002‐2012) De ‐24 124.2 ha/any el 2002‐2007 a 3 176.6 ha/any el 2007‐2012
  • 19. 4 R lt t (11/11)4. Resultats (11/11) Velocitats i acceleracions 1987 a 2012Velocitats i acceleracions  1987 a 2012 • Exemple 3 d’entre les 10 categories Velocitat mitjana: 3 267.5 ha/any Acceleració mitjana: ‐474.5 ha/any2 Velocitat màx.: 16 558.4 ha/any (2002‐2007) l ó à h / 2 ( )Acceleració màx.:‐4 015.4 ha/any2 (2002‐2012) De 16 558.4 ha/any el 2002‐2007 a ‐3 518.7 ha/any el 2007‐2012
  • 20. 4 R lt t (11/11)4. Resultats (11/11) Velocitats i acceleracions 1987 a 2012Velocitats i acceleracions  1987 a 2012 • Exemple 3 d’entre les 10 categories Període 1992‐1997:Període 1992 1997: La pèrdua neta de 15 227 ha de bosc  s’explica pels nombrosos i grans  incendis produïts entre els anys delincendis produïts entre els anys del  període (que també afecten altres  cobertes).
  • 21. 4 R lt t (11/11)4. Resultats (11/11) Velocitats i acceleracions 1987 a 2012Velocitats i acceleracions  1987 a 2012 • Exemple 3 d’entre les 10 categories Període 1992‐1997:Període 1992 1997: La pèrdua neta de 15 227 ha de bosc  s’explica pels nombrosos i grans  incendis produïts entre els anys delincendis produïts entre els anys del  període (que també afecten altres  cobertes).
  • 22. 4 R lt t (11/11)4. Resultats (11/11) Velocitats i acceleracions 1987 a 2012Velocitats i acceleracions  1987 a 2012 • Exemple 3 d’entre les 10 categories Període 1992‐1997:Superfície (ha)Període 1992 1997: La pèrdua neta de 15 227 ha de bosc  s’explica pels nombrosos i grans  incendis produïts entre els anys del 90 000 100 000 incendis produïts entre els anys del  període (que també afecten altres  cobertes).70 000 80 000 50 000 60 000 Superfície (ha) 30 000 40 000 Superfície (ha) 10 000 20 000 0 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017
  • 23. 4 R lt t (11/11)4. Resultats (11/11) Velocitats i acceleracions 1987 a 2012Velocitats i acceleracions  1987 a 2012 • Exemple 3 d’entre les 10 categories Període 1997‐2002:Període 1997 2002: Les zones cremades entre els anys  del període, tot i no ser  tantes (818  ha) impedeixen que es comenci aha), impedeixen que es comenci a  apreciar substancialment la  recuperació de bosc. Es produeix un  guany net de 1 856.4 ha de bosc.
  • 24. 4 R lt t (11/11)4. Resultats (11/11) Velocitats i acceleracions 1987 a 2012Velocitats i acceleracions  1987 a 2012 • Exemple 3 d’entre les 10 categories Període 1997‐2002:Període 1997 2002: Les zones cremades entre els anys  del període, tot i no ser  tantes,  impedeixen que es comenci aimpedeixen que es comenci a  apreciar substancialment la  recuperació de bosc. Es produeix un  guany net de 1 856.4 ha de bosc.
  • 25. 4 R lt t (11/11)4. Resultats (11/11) Velocitats i acceleracions 1987 a 2012Velocitats i acceleracions  1987 a 2012 • Exemple 3 d’entre les 10 categories Període 1997‐2002:Superfície (ha)Període 1997 2002: Les zones cremades entre els anys  del període, tot i no ser  tantes,  impedeixen que es comenci a 90 000 100 000 Superfície (ha) impedeixen que es comenci a  apreciar substancialment la  recuperació de bosc. Es produeix un 70 000 80 000 guany net de 1 856.4 ha de bosc. 50 000 60 000 Superfície (ha) 30 000 40 000 Superfície (ha) 10 000 20 000 0 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017
  • 26. 4 R lt t (11/11)4. Resultats (11/11) Velocitats i acceleracions 1987 a 2012Velocitats i acceleracions  1987 a 2012 • Exemple 3 d’entre les 10 categories Període 2002‐2007:Període 2002 2007: L’absència de grans incendis permet  apreciar una gran recuperació del  boscbosc
  • 27. 4 R lt t (11/11)4. Resultats (11/11) Velocitats i acceleracions 1987 a 2012Velocitats i acceleracions  1987 a 2012 • Exemple 3 d’entre les 10 categories Període 2002‐2007:Període 2002 2007: L’absència de grans incendis permet  apreciar una gran recuperació del  boscbosc
  • 28. 4 R lt t (11/11)4. Resultats (11/11) Velocitats i acceleracions 1987 a 2012Velocitats i acceleracions  1987 a 2012 • Exemple 3 d’entre les 10 categories Període 2002‐2007:Superfície (ha)Període 2002 2007: L’absència de grans incendis permet  apreciar una gran recuperació del  bosc 90 000 100 000 bosc 70 000 80 000 50 000 60 000 Superfície (ha) 30 000 40 000 Superfície (ha) 10 000 20 000 0 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017
  • 29. 4 R lt t (11/11)4. Resultats (11/11) Velocitats i acceleracions 1987 a 2012Velocitats i acceleracions  1987 a 2012 • Exemple 3 d’entre les 10 categories Període 2007‐2012:Període 2007 2012: Les zones cremades en els MUCSC  2007 i 2012 corresponent a les  oficials GenCat del mateix anyoficials  GenCat del mateix any. Tot i que el 88.9% de la superfície de  bosc es manté invariant, es produeix  una pèrdua neta de bosc de 17594  ha (incendis principalment).
  • 30. 4 R lt t (11/11)4. Resultats (11/11) Velocitats i acceleracions 1987 a 2012Velocitats i acceleracions  1987 a 2012 • Exemple 3 d’entre les 10 categories Període 2007‐2012:Període 2007 2012: Les zones cremades en els MUCSC  2007 i 2012 corresponent a les  oficials GenCat del mateix anyoficials  GenCat del mateix any. Tot i que el 88.9% de la superfície de  bosc es manté invariant, es produeix  una pèrdua neta de bosc de 17594  ha (incendis principalment).
  • 31. 4 R lt t (11/11)4. Resultats (11/11) Velocitats i acceleracions 1987 a 2012Velocitats i acceleracions  1987 a 2012 • Exemple 3 d’entre les 10 categories Període 2007‐2012:Superfície (ha)Període 2007 2012: Les zones cremades en els MUCSC  2007 i 2012 corresponent a les  oficials GenCat del mateix any 90 000 100 000 oficials  GenCat del mateix any. Tot i que el 88.9% de la superfície de  bosc es manté invariant, es produeix 70 000 80 000 una pèrdua neta de bosc de 17594  ha (incendis principalment). 50 000 60 000 Superfície (ha) 30 000 40 000 Superfície (ha) 10 000 20 000 0 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017
  • 36. Aplicacions: Estudi de causes de canvis concrets • Vidal‐Macua JJ, Ninyerola M, Zabala A, Domingo‐Marimon C,  Pons X (2017) Factors affecting forest dynamics in the IberianPons X (2017) Factors affecting forest dynamics in the Iberian  Peninsula from 1987 to 2012. The role of topography and  drought Forest Ecology and Managementdrought. Forest Ecology and Management – Radiació solar, índexs d’humitat, sequera i expansió de  l if liplanifolis,  etc. • Vidal‐Macua JJ, Ninyerola M, Zabala A, Domingo‐Marimon C,  González Guerrero Ò Pons X (2018) Environmental andGonzález‐Guerrero Ò, Pons X (2018) Environmental and  socioeconomic factors of abandonment of rainfed and  irrigated crops in northeast Spain Applied Geographyirrigated crops in northeast Spain. Applied Geography – Distàncies a vies de comunicació secundàries i mercats  interns al Pirineu,  etc.
  • 38. Distribució i preservació (2/2) • Aquest maig 2018 s’ha aprovat l’estàndard internacional  ISO 19165 2018 d P ió d'i f ió àfiISO 19165:2018 de Preservació d'informació geogràfica (dades i metadades). • L’MMZX és la primera implementació d’aquest p p q estàndard, basada en la proposta de Pons i Masó  publicada el 2016 a Computers & Geosciences.p p – Idea similar a l’MMZ del 1998 desenvolupat amb l’ajut del  DMA. • Distribució també en ZIP (GeoTIFF etc)• Distribució també en ZIP (GeoTIFF, etc). • Distribució alhora útil dintre i fora de la Generalitat.
  • 39. 5 C l i (1/4)5. Conclusions (1/4) • Protocol millorat i llegenda ampliada: El protocol aplicat per a la g p p p p generació dels MUCSC‐2007 i MUCSC‐2012 s’ha demostrat robust i ha  permès l’ampliació de la llegenda en dues noves categories compatibles  amb els mapes anteriorsamb els mapes anteriors. • Les noves categories i la metodologia refinada, amb més encert,  permetran en un futur fer anàlisis més fines de la dinàmica territorial. • Categories més representatives en superfície a Catalunya al 2007 i• Categories més representatives, en superfície, a Catalunya al 2007 i  2012: Matollars (~25%), boscos d’aciculifolis (~16%) i conreus herbacis  de secà (~12%)  Són també les que participen en més processos de canvi, però es mantenen  sempre amb alts % de coincidència entre dates. • Superfície que es manté invariant: – 2002‐2007:  84.2 % – 2007‐2012:  97.2 %
  • 40. 5 C l i (2/4)5. Conclusions (2/4) A àli i d l it t i l i 1987 2012 [25 ]• Anàlisi de velocitats i acceleracions 1987‐2012 [25 anys]:  3 processos de canvi clars: 1. Augment de les zones urbanes i vies de comunicació  Creixement sostingut, d’unes 3600 ha/any, però que g , y, p q globalment presenta desacceleració. 2. Augment dels boscos  Tot i la inestabilitat de les superfícies boscoses (incendis i Tot i la inestabilitat de les superfícies boscoses (incendis i  altres processos), la superfície augmenta al llarg de la sèrie de 25  anys, en unes 3300 ha/any. 3. Pèrdua de superfície dels conreusp Pèrdua mitjana superior a 6300 ha/any, i accelerant lentament.
  • 41. 5 C l i (3/4)5. Conclusions (3/4) En els darrers períodes (2002‐2007‐2012) els canvis s’expliquen per:En els darrers períodes (2002‐2007‐2012) els canvis s expliquen per: 1. Augment de les zones urbanes i vies de comunicació:  2002‐2007: Creixement principalment a partir de conreus (59.62 %) i sòls amb vegetació escassa o nul∙la (18.69 %).  2007‐2012: Creixement principalment a partir de conreus (42.54 %) i guanys a aigües marines (24.39 %).  La desacceleració, sobretot en el període 2007‐2012 pot ser deguda a la crisi en el  sector immobiliari. 2. Augment dels boscos: 2002‐2007: Principalment a partir de bosquines i prats (87.98 %) 2007‐2012: Principalment a partir de bosquines i prats (87.09%)  Successió natural i/o processos regeneració post‐incendi. 3. Pèrdua de superfície dels conreus  Abandonament de les zones de cultius, que es converteixen en bosquines i prats  (67.93% al 2002‐2007 i 61.84% al 2007‐2012) o en sòls amb vegetació escassa o nul∙la (2.95 % al 2002‐2007 i 12.33 % al 2007‐2012).
  • 42. 5 C l i (4/4)5. Conclusions (4/4) • Incendis com a factor de canvi: – Tot i que el mapes només mostren les zones cremades en una data  concreta, la gran variabilitat de categories com bosquines i prats  s’explica principalment per incendis succeïts en els anys entre els  moments estudiatsmoments estudiats. – La capacitat de regeneració de les cobertes naturals és raonablementLa capacitat de regeneració de les cobertes naturals és raonablement  alta. Una mostra n’és el creixement dels boscos al llarg d’aquest 25  anys d’estudi.
  • 43. 6 Lí i f t6. Línies futures • Ampliació de la sèrie amb MUCSC 2017 i anàlisi de 30 anys – Necessari seguiment del territori /verificació de les tendències  observades. • Ús d’imatges Sentinel‐2A i Sentinel‐2B – Millor delimitació: • Millor resolució espacial (10‐20 m costat de píxel vs 30 m) – Millor qualitat temàtica: • Millor resolució temporal (imatges cada 5 dies vs 16 dies: seguiment fenològic)p ( g g g ) • Millor resolució espectral (més bandes observades: més discriminació) • Millor resolució radiomètrica (4 cops millor: més precisió en les mesures). En resum: millors resultats de les classificacions, especialment en certes  classes i potser permetria l’ampliació de la llegenda. Per exemple millorar els encerts de les noves classes de prats de terra i baixa iPer exemple, millorar els encerts de les noves classes de prats de terra i baixa i  prats de terra mitjana, separar els fruiters cítrics de la resta de fruiters de regadiu,  separar el arrossars de la resta de conreus de regadiu, etc.