SlideShare una empresa de Scribd logo
1 de 5
Descargar para leer sin conexión
“Observar per adaptar-se”
Col·loqui Internacional de canvi climàtic en
zones de muntanya

L'adaptació és la protagonista del Col·loqui internacional de canvi climàtic en
zones de muntanya, que es celebra aquest 6 de novembre a Pamplona, organitzat
per la Comunitat de Treball dels Pirineus en el marc de l'Observatori Pirinenc del
Canvi Climàtic (OPCC) i en el que, entre d'altres qüestions, s’aborda la necessitat de
la cooperació transfronterera per al desenvolupament de mesures que contribueixin
a reduir els efectes adversos del canvi climàtic i gestionar les noves oportunitats.
Sota el lema “Observar per adaptar-se”, uns 150 investigadors, tècnics
mediambientals, representants de l’administració i de les institucions regionals,
nacionals i europees, actors socials i econòmics es congregaran en aquesta trobada.
Un dels objectius d’aquesta reunió és la generació de sinergies que facilitin el
treball compartit sobre el canvi climàtic en zones de muntanya i fer conèixer les
experiències transferibles entre els diversos territoris.
També s’hi presenten els resultats de les accions que l'Observatori Pirinenc del
Canvi Climàtic ha desenvolupat en col·laboració amb els seus socis en el marc del
projecte OPCC-POCTEFA EFA/235/11.
L’OPCC és el primer observatori transfronterer del canvi climàtic a nivell europeu i ha
estat una iniciativa de la Comunitat de Treball dels Pirineus (CTP). L’Observatori
compta amb finançament del Programa Operatiu de Cooperació Territorial
Espanya-França-Andorra 2007-2013 (POCTEFA).
La trobada, que se celebra al Planetari de Pamplona en un entorn privilegiat on
ciència i divulgació s'uneixen, comença a les 10 del matí amb la intervenció de
Yolanda Barcina, Presidenta de la Comunitat Foral de Navarra i Presidenta de la
Comunitat de Treball dels Pirineus; Gilbert Saboya, Ministre d'Assumptes
Exteriors del Govern d'Andorra i President de l’Organisme Andorrà de
Cooperació Transfronterera; Marc Carballido, Vicepresident de la Regió de
Migdia-Pirineus i Ronan Uhel, Cap del Programa “Sistemes Naturals i
Vulnerabilitat” de l'Agència Europea de Medi ambient, AEMA.
Per la seva banda, Eduardo Martínez de Pisón, Catedràtic Emèrit de Geografia
Física de la Universitat Autònoma de Madrid, aborda la temàtica Canvis a les
muntanyes. Després d’una pausa-cafè, és el torn de José Manuel Moreno,
Catedràtic d’Ecologia de la Universitat de Castilla-La Manxa i Vicepresident del
Grup II de l’IPCC (Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic), que
presenta el cinquè Informe d'Avaluació de l’IPCC, posant l’accent especialment en
les qüestions que afecten les zones de muntanya i, en particular, el Pirineu.
A les 12 del midgia s’exposen les experiències de diferents zones europees de
muntanya en qüestions d’adaptació, amb l’objectiu de posar en comú accions i
bones pràctiques que puguin ser transferibles als diversos territoris. Així doncs, a més
d’un representant del Comitè de Regions de la UE, intervénen Ronan Uhel, Cap del

+ logo OPCC
Programa “Sistemes Naturals i Vulnerabilitat” de l’AEMA; Filippo Montalbetti, de
l’Oficina d’Enllaç de la UNEP a Viena i Convenció Càrpats; Yves Pietrasanta del
Consell regional Llenguadoc Rosselló i Juan I. López Moreno de l’Institut Pirinenc
d’Ecologia.
A la tarda, es presenten els resultats de les accions del projecte OPCC-POCTEFA
sobre Clima, Biodiversitat, Boscos, Riscos Naturals, Aigua, Teledetecció i
Adaptació.
En la cloenda, Bienvenido León, periodista i doctor en Ciències de la informació,
Professor de la Facultat de Comunicació de la Universitat de Navarra, intervé
sobre el Canvi climàtic i els mitjans de comunicació.

Zones de muntanya i canvi climàtic
Les zones de muntanya s’han identificat com especialment sensibles al canvi climàtic,
entre elles el massís pirinenc. El Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC)
preveu a finals del segle XXI un augment de la temperatura d’entre 2,8 i 4ºC, així com
una disminució de les precipitacions d’entre un 10,7 i un 14,8%. Les previsions indiquen,
d’altra banda, que la vessant espanyola es veurà més afectada que la francesa.
En l’àmbit de la biodiversitat, el 60% de les espècies vegetals de muntanya podrien
estar en perill d'extinció. El canvi més destacable del bosc de muntanya en resposta als
impactes climàtics és el moviment de les masses arbrades cap a zones més altes de la
muntanya. De fet, les espècies forestals pugen a raó de 3 metres a l'any als Pirineus
des de fa més de 30 anys.
La retracció de les glaceres constitueix també un bon indicador per observar el canvi
climàtic al Pirineu, ja que en aquest massís es mostren particularment vulnerables. Si el
1870 ocupaven 45 quilòmetres, l’any 2000 ocupaven únicament 5 quilòmetres.
Actualment, als Pirineus existeixen 25 glaceres i congestes per sobre dels 2.700 metres.
La més gran és la Glacera de l’Aneto-Maladeta, que es va fragmentar en dus parts el
2009 com a conseqüència de la pèrdua de gruix del gel. Si el ritme de creixement de la
temperatura es manté, les glaceres pirinenques podrien desaparèixer aproximadament
el 2070. Aquest fet provocaria un impacte significatiu sobre l’aportació d’aigua als rius i
zones humides i, per tant, sobre l’agricultura, la capacitat de producció d’energia
hidroelèctrica, l’abastament urbà i el turisme.
La reducció de les glaceres serveix per il·lustrar que el canvi climàtic no solament
afecta els ecosistemes, sinó també totes les activitats desenvolupades en aquests
territoris: el pastoralisme, l’agricultura, el turisme d’hivern i l'explotació forestal, la
silvicultura, la gestió hídrica, entre d’altres.
Pel que fa al turisme, per exemple, un augment mitjà de 2ºC provocaria, a partir dels
1500 metres, una disminució del nombre de dies de neu equivalent a un mes. Aquesta
tendència seria especialment perceptible als Pirineus centrals i orientals de la
Península ibèrica.
Concretament, amb el pas de 3 a 2 mesos de dies de neu, amb un augment del límit de
les condicions d'esquí satisfactòries de 150 m per grau, les estacions d'esquí de
muntanya podrien encarar-se a una disminució d'una quarta part del seu volum de
facturació.
Per aquest motiu, l’adaptació al canvi climàtic suposa una dimensió clau a tenir en
compte a l'hora de plantejar mesures econòmiques i socials als territoris de
muntanya.

Per què cal adaptar-se?

+ logo OPCC
Constatat el canvi climàtic, és indispensable actuar de manera simultània a dos nivells:
la mitigació i l’adaptació.
D'una banda, només una reducció immediata i dràstica de les emissions de gasos amb
efecte d'hivernacle frenarà les greus repercussions que suposa i pot suposar, encara
més, el canvi climàtic: es tracta de l'acció de mitigació.
D'altra banda, les societats del món sencer han d'acceptar el repte d'haver d'adaptar-se
a les conseqüències del canvi climàtic reduint la vulnerabilitat i adaptant els actors i els
territoris a aquests canvis: es tracta de l'acció d'adaptació al canvi climàtic. En efecte,
les mesures d'adaptació s'han convertit en un complement inevitable i
indispensable de les mesures de mitigació de les emissions de gasos amb efecte
d'hivernacle.
La CTP i els seus socis s’han compromès amb l’adaptació, en el marc de l’Observatori
Pirinenc del Canvi Climàtic, per tal de monitoritzar el seguiment de la transformació
del territori pirinenc davant els impactes i, així, poder donar suport a una veritable
estratègia d'adaptació per al massís.
En aquesta línia s’ha desenvolupat “l’Estudi sobre l'adaptació al canvi climàtic als
Pirineus”, projecte liderat per la regió Migdia-Pirineus i la CTP en el marc del projecte
OPCC-POCTEFA, i que ha estat realitzat per ACTeon (França), BC3 (Espanya) i
FreshThoughts (Àustria).
Es tracta d’un estudi pioner que permet analitzar les vulnerabilitats del territori pirinenc
davant el canvi climàtic i conèixer les iniciatives d'adaptació desenvolupades als
Pirineus i en altres espais de muntanya. Així, s'han analitzat 85 mesures reproduïbles i
transferibles que contribueixen a l’adaptació, entre les que destaquen aquelles
relacionades amb l’agricultura i la gestió de l’aigua, que suposen més de la meitat del
total i que estan representades en gairebé totes les regions pirinenques.
Una guia adreçada als actors socials, econòmics i institucionals pirinencs recull de
manera sintètica les recomanacions per a cada un dels sectors investigats. L’estudi
mostra que existeix una conscienciació davant el fenomen i una actitud proactiva en les
institucions del Massís Pirinenc, que s'està convertint en un referent europeu en
aquesta matèria.
Un reconeixement que queda reflectit també en l’informe “Adaptació a Europa”, que
presenta l’estratègia de la Unió Europea en aquesta matèria, i on es destaca la labor de
l’OPCC a través de la cooperació amb regions i països europeus. Tot això demostra
que, malgrat que l'Observatori és encara molt recent, la seva visibilitat a Europa no
para de créixer.
Mesures de cobenefici
Un dels principals reptes de l’adaptació és la presa de decisions en un context
d'incertesa.
Per això és convenient centrar-se en mesures de cobenefici, és a dir, aquelles que, a
més de contribuir a adaptar-se al canvi climàtic, generen per si mateixes beneficis
mediambientals, socials o econòmics.
Per aquest motiu, un dels objectius de l’OPCC és detectar i difondre les bones
pràctiques transferibles entre diferents territoris del massís pirinenc i entre altres zones
de muntanya i aquests, amb l’objectiu que les autoritats de cada territori puguin prendre
les decisions oportunes i endegar unes estratègies d’adaptació coherents davant el
canvi climàtic.

+ logo OPCC
Observatori Pirinenc del Canvi Climàtic
Es tracta d’un innovador observatori transfronterer del canvi climàtic en un
massís muntanyós europeu, que ha estat posat en marxa a iniciativa de la
Comunitat de Treball dels Pirineus (CTP).
Aquest col·loqui internacional suposa el col·lofó del projecte OPCC-POCTEFA. Per
aquest motiu, es presenten els resultats de les accions desenvolupades per
l’Observatori en el marc del seu programa d’acció 2011-2013.
El projecte OPCC ha aconseguit crear la primera xarxa transfronterera que coopera
amb la temàtica del canvi climàtic al Pirineu.
El projecte, basat en l’harmonització de dades transfronterers, ha posat en marxa una
sèrie d'indicadors per a monitoritzar l'evolució del clima i els seus impactes als
Pirineus.
Fins avui, no hi havia sèries temporals de dades climàtiques
homogeneïtzades que permetessin caracteritzar l'evolució del clima de forma conjunta
en el territori dels Pirineus.
Per això, l’acció “clima” iniciada per l’Observatori constitueix un pas fonamental que
unifica les contribucions dels diferents organismes meteorològics del territori. Com a
resultat, ja s'han completat les sèries climàtiques de temperatura, a escala dels
Pirineus, des de 1950 a 2010, la qual cosa permetrà estudiar la seva evolució.
Com a acció de “biodiversitat”, per primer cop s’ha establert una xarxa de seguiment
d’espècies de flora amb l’objectiu de poder detectar els impactes del canvi climàtic i que
s'ha convertit en un Atles Florístic dels Pirineus. Actualment, s'està seguint l’evolució de
a distribució del salze nan i de les comunitats associades que caracteritzen la vegetació
de les congestes.

Així doncs, l’OPCC representa una plataforma que reuneix als diferents actors de la
societat per comprendre junts els impactes del canvi climàtic sobre el medi natural
i les activitats socioeconòmics i poder adaptar-se.
La seva última missió: convertir les estratègies d’adaptació al canvi climàtic sobre
el conjunt del territori en polítiques públiques.
A més, l’OPCC posa a disposició d’investigadors, agents locals, regionals i europeus,
persones interessades i mitjans de comunicació, nombroses eines i recursos sobre el
canvi climàtic en zones de muntanya a través del seu web: http://www.opcc-ctp.org/
Finançament
El projecte OPCC està cofinançat amb fons europeus FEDER en el marc del Programa
Operatiu de Cooperació Territorial Espanya-França-Andorra, POCTEFA 2007-2013.
El seu pressupost ascendeix a 1.916.097 d’euros (finançat al 65% amb fons FEDER).

Un compromís per al futur de l’Observatori Pirinenc del Canvi Climàtic
El 18 de setembre de 2013, el Comitè executiu de la Comunitat de Treball dels Pirineus,
formalment, va prendre la decisió de seguir endavant amb els treballs de l'Observatori
Pirinenc del Canvi climàtic.
El Comitè destaca la necessitat d’observar aquest canvi climàtic a nivell de tot el
massís i de continuar construint un OPCC que serveixi per a la presa de decisions
polítiques coherents que contribueixin a l’adaptació.

+ logo OPCC
D'aquesta manera, el canvi climàtic segueix sent una línia d’actuació estratègica per la
CTP a causa del seu caràcter transversal i per les conseqüències que té en el territori i
en les activitats humanes.

Comunitat de Treball dels Pirineus
La Comunitat de Treball dels Pirineus neix l’any 1983 sota l’impuls del Consell
d’Europa. El 2005, la CTP es dota d’un Consorci, entitat jurídica de dret públic
espanyol, oferint-li un nou impuls, sobretot en favor de la gestió de fons i dels
programes europeus.
La CTP està formada per 3 regions franceses, Aquitània, Migdia-Pirineus i
Llenguadoc-Rosselló; 4 comunitats autònomes espanyoles, Navarra, Euskadi,
Catalunya i Aragó i el Principat d’Andorra.
Té com a principal objectiu contribuir al desenvolupament del massís pirinenc, tenint
en compte els seus reptes i la preservació de les riqueses naturals. Per això, s’ha
implicat a favor de la cooperació transfronterera.
Amb seu a la localitat aragonesa de Jaca, per donar suport a la cooperació
transpirinenca, cada entitat membre assumeix la presidència per torns durant un
període de dos anys.
Navarra va assumir la presidència entre 2011 i 2013, i el Col·loqui Internacional de
Canvi Climàtic en zones de Muntanya se celebra a Pamplona just un dia abans de
l'última sessió de la presidència navarresa de la CTP.

+ logo OPCC

Más contenido relacionado

Similar a “Observar per adaptar-se” Col•loqui Internacional de canvi climàtic en zones de muntanya (Dossier premsa opcc)

Sessió de retorn de l'Estratègia Catalana d'Adaptació al Canvi Climàtic (ESCA...
Sessió de retorn de l'Estratègia Catalana d'Adaptació al Canvi Climàtic (ESCA...Sessió de retorn de l'Estratègia Catalana d'Adaptació al Canvi Climàtic (ESCA...
Sessió de retorn de l'Estratègia Catalana d'Adaptació al Canvi Climàtic (ESCA...
Medi Ambient. Generalitat de Catalunya
 
Ud 4 paisatge i medi ambient
Ud 4 paisatge i medi ambientUd 4 paisatge i medi ambient
Ud 4 paisatge i medi ambient
marcapmany
 
Ud 4 paisatge i medi ambient
Ud 4 paisatge i medi ambientUd 4 paisatge i medi ambient
Ud 4 paisatge i medi ambient
marcapmany
 
1 Baxa G4 Canvi Climatic
1 Baxa G4 Canvi Climatic1 Baxa G4 Canvi Climatic
1 Baxa G4 Canvi Climatic
Rafa M. P.
 

Similar a “Observar per adaptar-se” Col•loqui Internacional de canvi climàtic en zones de muntanya (Dossier premsa opcc) (20)

L'Observatori Pirinenc del Canvi Climàtic: la cooperació transfronterera i el...
L'Observatori Pirinenc del Canvi Climàtic: la cooperació transfronterera i el...L'Observatori Pirinenc del Canvi Climàtic: la cooperació transfronterera i el...
L'Observatori Pirinenc del Canvi Climàtic: la cooperació transfronterera i el...
 
Estratègies i instruments de mitigació i adaptació al canvi climàtic a l'Euro...
Estratègies i instruments de mitigació i adaptació al canvi climàtic a l'Euro...Estratègies i instruments de mitigació i adaptació al canvi climàtic a l'Euro...
Estratègies i instruments de mitigació i adaptació al canvi climàtic a l'Euro...
 
Sessió de retorn de l'Estratègia Catalana d'Adaptació al Canvi Climàtic (ESCA...
Sessió de retorn de l'Estratègia Catalana d'Adaptació al Canvi Climàtic (ESCA...Sessió de retorn de l'Estratègia Catalana d'Adaptació al Canvi Climàtic (ESCA...
Sessió de retorn de l'Estratègia Catalana d'Adaptació al Canvi Climàtic (ESCA...
 
Ud 4 paisatge i medi ambient
Ud 4 paisatge i medi ambientUd 4 paisatge i medi ambient
Ud 4 paisatge i medi ambient
 
Ud 4 paisatge i medi ambient
Ud 4 paisatge i medi ambientUd 4 paisatge i medi ambient
Ud 4 paisatge i medi ambient
 
Diari del 10 de desembre de 2014
Diari del 10 de desembre de 2014Diari del 10 de desembre de 2014
Diari del 10 de desembre de 2014
 
Resum unitat 4
Resum unitat 4Resum unitat 4
Resum unitat 4
 
Impactes del canvi climàtic al delta de l'Ebre i mesures d'adaptació
Impactes del canvi climàtic al delta de l'Ebre i mesures d'adaptacióImpactes del canvi climàtic al delta de l'Ebre i mesures d'adaptació
Impactes del canvi climàtic al delta de l'Ebre i mesures d'adaptació
 
ESCACC - presentació Amposta
ESCACC - presentació AmpostaESCACC - presentació Amposta
ESCACC - presentació Amposta
 
ESCACC - presentació Tarragona
ESCACC  - presentació TarragonaESCACC  - presentació Tarragona
ESCACC - presentació Tarragona
 
Mesura de Govern: Declaració d'emergència climàtica
Mesura de Govern: Declaració d'emergència climàticaMesura de Govern: Declaració d'emergència climàtica
Mesura de Govern: Declaració d'emergència climàtica
 
1 Baxa G4 Canvi Climatic
1 Baxa G4 Canvi Climatic1 Baxa G4 Canvi Climatic
1 Baxa G4 Canvi Climatic
 
ESCACC - presentació Lleida
ESCACC - presentació LleidaESCACC - presentació Lleida
ESCACC - presentació Lleida
 
T4 paisatge i medi ambient
T4 paisatge i medi ambientT4 paisatge i medi ambient
T4 paisatge i medi ambient
 
Informe Compromís de Barcelona pel Clima
Informe Compromís de Barcelona pel ClimaInforme Compromís de Barcelona pel Clima
Informe Compromís de Barcelona pel Clima
 
ESCACC - presentació La Seu d'Urgell
ESCACC -  presentació La Seu d'UrgellESCACC -  presentació La Seu d'Urgell
ESCACC - presentació La Seu d'Urgell
 
Poster i imatges canvi climàtic
Poster i imatges canvi climàticPoster i imatges canvi climàtic
Poster i imatges canvi climàtic
 
Mesures d'adaptació i mitigació al canvi climàtic en l'agricultura catalana
Mesures d'adaptació i mitigació al canvi climàtic en l'agricultura catalanaMesures d'adaptació i mitigació al canvi climàtic en l'agricultura catalana
Mesures d'adaptació i mitigació al canvi climàtic en l'agricultura catalana
 
ESCACC - presentació Girona
ESCACC - presentació GironaESCACC - presentació Girona
ESCACC - presentació Girona
 
Blanca Arellano, CPSV-UPC
Blanca Arellano, CPSV-UPCBlanca Arellano, CPSV-UPC
Blanca Arellano, CPSV-UPC
 

Más de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya

Procés de participació ciutadana per redactar els estatuts de l'Agència de la...
Procés de participació ciutadana per redactar els estatuts de l'Agència de la...Procés de participació ciutadana per redactar els estatuts de l'Agència de la...
Procés de participació ciutadana per redactar els estatuts de l'Agència de la...
Medi Ambient. Generalitat de Catalunya
 

Más de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya (20)

Resum executiu de l'estudi “Dona i medi ambient: el rol de la dona a l’ocupac...
Resum executiu de l'estudi “Dona i medi ambient: el rol de la dona a l’ocupac...Resum executiu de l'estudi “Dona i medi ambient: el rol de la dona a l’ocupac...
Resum executiu de l'estudi “Dona i medi ambient: el rol de la dona a l’ocupac...
 
Dona i medi ambient: el rol de la dona a l’ocupació verda a Catalunya
Dona i medi ambient: el rol de la dona a l’ocupació verda a CatalunyaDona i medi ambient: el rol de la dona a l’ocupació verda a Catalunya
Dona i medi ambient: el rol de la dona a l’ocupació verda a Catalunya
 
Crònica de la COP 27 a Sharm el-Sheikh: un món en ebullició
Crònica de la COP 27 a Sharm el-Sheikh: un món en ebullicióCrònica de la COP 27 a Sharm el-Sheikh: un món en ebullició
Crònica de la COP 27 a Sharm el-Sheikh: un món en ebullició
 
Circular Economy Hostpot Catalonia 2021
Circular Economy Hostpot Catalonia 2021Circular Economy Hostpot Catalonia 2021
Circular Economy Hostpot Catalonia 2021
 
Guia per organizar esdeveniments sostenibles .pdf
Guia per organizar esdeveniments sostenibles .pdfGuia per organizar esdeveniments sostenibles .pdf
Guia per organizar esdeveniments sostenibles .pdf
 
Estat de la natura a Catalunya
Estat de la natura a CatalunyaEstat de la natura a Catalunya
Estat de la natura a Catalunya
 
L’economia circular traça el camí cap a sistemes eficients en l´ús de matèrie...
L’economia circular traça el camí cap a sistemes eficients en l´ús de matèrie...L’economia circular traça el camí cap a sistemes eficients en l´ús de matèrie...
L’economia circular traça el camí cap a sistemes eficients en l´ús de matèrie...
 
Reptes i incerteses en l’assoliment del bon estat dels sistemes aquàtics.
Reptes i incerteses en l’assoliment del bon estat dels sistemes aquàtics. Reptes i incerteses en l’assoliment del bon estat dels sistemes aquàtics.
Reptes i incerteses en l’assoliment del bon estat dels sistemes aquàtics.
 
Eines per a la gestió de la qualitat de l'aire: la modelització atmosfèrica.
Eines per a la gestió de la qualitat de l'aire: la modelització atmosfèrica. Eines per a la gestió de la qualitat de l'aire: la modelització atmosfèrica.
Eines per a la gestió de la qualitat de l'aire: la modelització atmosfèrica.
 
Educació Ambiental: repensant el camí cap a la sostenibilitat
Educació Ambiental: repensant el camí cap a la sostenibilitat Educació Ambiental: repensant el camí cap a la sostenibilitat
Educació Ambiental: repensant el camí cap a la sostenibilitat
 
Canvi climàtic
Canvi climàticCanvi climàtic
Canvi climàtic
 
El sòl com proveïdor clau de serveis ecosistèmics i la seva integració en l’a...
El sòl com proveïdor clau de serveis ecosistèmics i la seva integració en l’a...El sòl com proveïdor clau de serveis ecosistèmics i la seva integració en l’a...
El sòl com proveïdor clau de serveis ecosistèmics i la seva integració en l’a...
 
Procés de participació ciutadana per redactar els estatuts de l'Agència de la...
Procés de participació ciutadana per redactar els estatuts de l'Agència de la...Procés de participació ciutadana per redactar els estatuts de l'Agència de la...
Procés de participació ciutadana per redactar els estatuts de l'Agència de la...
 
Convocatòria Subvencions Zones de Baixes Emissions
Convocatòria Subvencions Zones de Baixes EmissionsConvocatòria Subvencions Zones de Baixes Emissions
Convocatòria Subvencions Zones de Baixes Emissions
 
Eines de suport per a la implantació i gestió de les Zones de Baixes Emissions
Eines de suport per a la implantació i gestió de les Zones de Baixes EmissionsEines de suport per a la implantació i gestió de les Zones de Baixes Emissions
Eines de suport per a la implantació i gestió de les Zones de Baixes Emissions
 
Regulació jurídica de les Zones de Baixes Emissions
Regulació jurídica de les Zones de Baixes EmissionsRegulació jurídica de les Zones de Baixes Emissions
Regulació jurídica de les Zones de Baixes Emissions
 
Experiència de gestió ZBE Rondes i equipaments tecnològics
Experiència de gestió ZBE Rondes i equipaments tecnològicsExperiència de gestió ZBE Rondes i equipaments tecnològics
Experiència de gestió ZBE Rondes i equipaments tecnològics
 
Zona Baixes Emissions Rondes Barcelona
Zona Baixes Emissions Rondes BarcelonaZona Baixes Emissions Rondes Barcelona
Zona Baixes Emissions Rondes Barcelona
 
Contaminació per ozó troposfèric a Espanya
Contaminació per ozó troposfèric a EspanyaContaminació per ozó troposfèric a Espanya
Contaminació per ozó troposfèric a Espanya
 
Campanya de l’ozó troposfèric a Catalunya 2022
Campanya de l’ozó troposfèric a Catalunya 2022Campanya de l’ozó troposfèric a Catalunya 2022
Campanya de l’ozó troposfèric a Catalunya 2022
 

“Observar per adaptar-se” Col•loqui Internacional de canvi climàtic en zones de muntanya (Dossier premsa opcc)

  • 1. “Observar per adaptar-se” Col·loqui Internacional de canvi climàtic en zones de muntanya L'adaptació és la protagonista del Col·loqui internacional de canvi climàtic en zones de muntanya, que es celebra aquest 6 de novembre a Pamplona, organitzat per la Comunitat de Treball dels Pirineus en el marc de l'Observatori Pirinenc del Canvi Climàtic (OPCC) i en el que, entre d'altres qüestions, s’aborda la necessitat de la cooperació transfronterera per al desenvolupament de mesures que contribueixin a reduir els efectes adversos del canvi climàtic i gestionar les noves oportunitats. Sota el lema “Observar per adaptar-se”, uns 150 investigadors, tècnics mediambientals, representants de l’administració i de les institucions regionals, nacionals i europees, actors socials i econòmics es congregaran en aquesta trobada. Un dels objectius d’aquesta reunió és la generació de sinergies que facilitin el treball compartit sobre el canvi climàtic en zones de muntanya i fer conèixer les experiències transferibles entre els diversos territoris. També s’hi presenten els resultats de les accions que l'Observatori Pirinenc del Canvi Climàtic ha desenvolupat en col·laboració amb els seus socis en el marc del projecte OPCC-POCTEFA EFA/235/11. L’OPCC és el primer observatori transfronterer del canvi climàtic a nivell europeu i ha estat una iniciativa de la Comunitat de Treball dels Pirineus (CTP). L’Observatori compta amb finançament del Programa Operatiu de Cooperació Territorial Espanya-França-Andorra 2007-2013 (POCTEFA). La trobada, que se celebra al Planetari de Pamplona en un entorn privilegiat on ciència i divulgació s'uneixen, comença a les 10 del matí amb la intervenció de Yolanda Barcina, Presidenta de la Comunitat Foral de Navarra i Presidenta de la Comunitat de Treball dels Pirineus; Gilbert Saboya, Ministre d'Assumptes Exteriors del Govern d'Andorra i President de l’Organisme Andorrà de Cooperació Transfronterera; Marc Carballido, Vicepresident de la Regió de Migdia-Pirineus i Ronan Uhel, Cap del Programa “Sistemes Naturals i Vulnerabilitat” de l'Agència Europea de Medi ambient, AEMA. Per la seva banda, Eduardo Martínez de Pisón, Catedràtic Emèrit de Geografia Física de la Universitat Autònoma de Madrid, aborda la temàtica Canvis a les muntanyes. Després d’una pausa-cafè, és el torn de José Manuel Moreno, Catedràtic d’Ecologia de la Universitat de Castilla-La Manxa i Vicepresident del Grup II de l’IPCC (Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic), que presenta el cinquè Informe d'Avaluació de l’IPCC, posant l’accent especialment en les qüestions que afecten les zones de muntanya i, en particular, el Pirineu. A les 12 del midgia s’exposen les experiències de diferents zones europees de muntanya en qüestions d’adaptació, amb l’objectiu de posar en comú accions i bones pràctiques que puguin ser transferibles als diversos territoris. Així doncs, a més d’un representant del Comitè de Regions de la UE, intervénen Ronan Uhel, Cap del + logo OPCC
  • 2. Programa “Sistemes Naturals i Vulnerabilitat” de l’AEMA; Filippo Montalbetti, de l’Oficina d’Enllaç de la UNEP a Viena i Convenció Càrpats; Yves Pietrasanta del Consell regional Llenguadoc Rosselló i Juan I. López Moreno de l’Institut Pirinenc d’Ecologia. A la tarda, es presenten els resultats de les accions del projecte OPCC-POCTEFA sobre Clima, Biodiversitat, Boscos, Riscos Naturals, Aigua, Teledetecció i Adaptació. En la cloenda, Bienvenido León, periodista i doctor en Ciències de la informació, Professor de la Facultat de Comunicació de la Universitat de Navarra, intervé sobre el Canvi climàtic i els mitjans de comunicació. Zones de muntanya i canvi climàtic Les zones de muntanya s’han identificat com especialment sensibles al canvi climàtic, entre elles el massís pirinenc. El Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) preveu a finals del segle XXI un augment de la temperatura d’entre 2,8 i 4ºC, així com una disminució de les precipitacions d’entre un 10,7 i un 14,8%. Les previsions indiquen, d’altra banda, que la vessant espanyola es veurà més afectada que la francesa. En l’àmbit de la biodiversitat, el 60% de les espècies vegetals de muntanya podrien estar en perill d'extinció. El canvi més destacable del bosc de muntanya en resposta als impactes climàtics és el moviment de les masses arbrades cap a zones més altes de la muntanya. De fet, les espècies forestals pugen a raó de 3 metres a l'any als Pirineus des de fa més de 30 anys. La retracció de les glaceres constitueix també un bon indicador per observar el canvi climàtic al Pirineu, ja que en aquest massís es mostren particularment vulnerables. Si el 1870 ocupaven 45 quilòmetres, l’any 2000 ocupaven únicament 5 quilòmetres. Actualment, als Pirineus existeixen 25 glaceres i congestes per sobre dels 2.700 metres. La més gran és la Glacera de l’Aneto-Maladeta, que es va fragmentar en dus parts el 2009 com a conseqüència de la pèrdua de gruix del gel. Si el ritme de creixement de la temperatura es manté, les glaceres pirinenques podrien desaparèixer aproximadament el 2070. Aquest fet provocaria un impacte significatiu sobre l’aportació d’aigua als rius i zones humides i, per tant, sobre l’agricultura, la capacitat de producció d’energia hidroelèctrica, l’abastament urbà i el turisme. La reducció de les glaceres serveix per il·lustrar que el canvi climàtic no solament afecta els ecosistemes, sinó també totes les activitats desenvolupades en aquests territoris: el pastoralisme, l’agricultura, el turisme d’hivern i l'explotació forestal, la silvicultura, la gestió hídrica, entre d’altres. Pel que fa al turisme, per exemple, un augment mitjà de 2ºC provocaria, a partir dels 1500 metres, una disminució del nombre de dies de neu equivalent a un mes. Aquesta tendència seria especialment perceptible als Pirineus centrals i orientals de la Península ibèrica. Concretament, amb el pas de 3 a 2 mesos de dies de neu, amb un augment del límit de les condicions d'esquí satisfactòries de 150 m per grau, les estacions d'esquí de muntanya podrien encarar-se a una disminució d'una quarta part del seu volum de facturació. Per aquest motiu, l’adaptació al canvi climàtic suposa una dimensió clau a tenir en compte a l'hora de plantejar mesures econòmiques i socials als territoris de muntanya. Per què cal adaptar-se? + logo OPCC
  • 3. Constatat el canvi climàtic, és indispensable actuar de manera simultània a dos nivells: la mitigació i l’adaptació. D'una banda, només una reducció immediata i dràstica de les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle frenarà les greus repercussions que suposa i pot suposar, encara més, el canvi climàtic: es tracta de l'acció de mitigació. D'altra banda, les societats del món sencer han d'acceptar el repte d'haver d'adaptar-se a les conseqüències del canvi climàtic reduint la vulnerabilitat i adaptant els actors i els territoris a aquests canvis: es tracta de l'acció d'adaptació al canvi climàtic. En efecte, les mesures d'adaptació s'han convertit en un complement inevitable i indispensable de les mesures de mitigació de les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle. La CTP i els seus socis s’han compromès amb l’adaptació, en el marc de l’Observatori Pirinenc del Canvi Climàtic, per tal de monitoritzar el seguiment de la transformació del territori pirinenc davant els impactes i, així, poder donar suport a una veritable estratègia d'adaptació per al massís. En aquesta línia s’ha desenvolupat “l’Estudi sobre l'adaptació al canvi climàtic als Pirineus”, projecte liderat per la regió Migdia-Pirineus i la CTP en el marc del projecte OPCC-POCTEFA, i que ha estat realitzat per ACTeon (França), BC3 (Espanya) i FreshThoughts (Àustria). Es tracta d’un estudi pioner que permet analitzar les vulnerabilitats del territori pirinenc davant el canvi climàtic i conèixer les iniciatives d'adaptació desenvolupades als Pirineus i en altres espais de muntanya. Així, s'han analitzat 85 mesures reproduïbles i transferibles que contribueixen a l’adaptació, entre les que destaquen aquelles relacionades amb l’agricultura i la gestió de l’aigua, que suposen més de la meitat del total i que estan representades en gairebé totes les regions pirinenques. Una guia adreçada als actors socials, econòmics i institucionals pirinencs recull de manera sintètica les recomanacions per a cada un dels sectors investigats. L’estudi mostra que existeix una conscienciació davant el fenomen i una actitud proactiva en les institucions del Massís Pirinenc, que s'està convertint en un referent europeu en aquesta matèria. Un reconeixement que queda reflectit també en l’informe “Adaptació a Europa”, que presenta l’estratègia de la Unió Europea en aquesta matèria, i on es destaca la labor de l’OPCC a través de la cooperació amb regions i països europeus. Tot això demostra que, malgrat que l'Observatori és encara molt recent, la seva visibilitat a Europa no para de créixer. Mesures de cobenefici Un dels principals reptes de l’adaptació és la presa de decisions en un context d'incertesa. Per això és convenient centrar-se en mesures de cobenefici, és a dir, aquelles que, a més de contribuir a adaptar-se al canvi climàtic, generen per si mateixes beneficis mediambientals, socials o econòmics. Per aquest motiu, un dels objectius de l’OPCC és detectar i difondre les bones pràctiques transferibles entre diferents territoris del massís pirinenc i entre altres zones de muntanya i aquests, amb l’objectiu que les autoritats de cada territori puguin prendre les decisions oportunes i endegar unes estratègies d’adaptació coherents davant el canvi climàtic. + logo OPCC
  • 4. Observatori Pirinenc del Canvi Climàtic Es tracta d’un innovador observatori transfronterer del canvi climàtic en un massís muntanyós europeu, que ha estat posat en marxa a iniciativa de la Comunitat de Treball dels Pirineus (CTP). Aquest col·loqui internacional suposa el col·lofó del projecte OPCC-POCTEFA. Per aquest motiu, es presenten els resultats de les accions desenvolupades per l’Observatori en el marc del seu programa d’acció 2011-2013. El projecte OPCC ha aconseguit crear la primera xarxa transfronterera que coopera amb la temàtica del canvi climàtic al Pirineu. El projecte, basat en l’harmonització de dades transfronterers, ha posat en marxa una sèrie d'indicadors per a monitoritzar l'evolució del clima i els seus impactes als Pirineus. Fins avui, no hi havia sèries temporals de dades climàtiques homogeneïtzades que permetessin caracteritzar l'evolució del clima de forma conjunta en el territori dels Pirineus. Per això, l’acció “clima” iniciada per l’Observatori constitueix un pas fonamental que unifica les contribucions dels diferents organismes meteorològics del territori. Com a resultat, ja s'han completat les sèries climàtiques de temperatura, a escala dels Pirineus, des de 1950 a 2010, la qual cosa permetrà estudiar la seva evolució. Com a acció de “biodiversitat”, per primer cop s’ha establert una xarxa de seguiment d’espècies de flora amb l’objectiu de poder detectar els impactes del canvi climàtic i que s'ha convertit en un Atles Florístic dels Pirineus. Actualment, s'està seguint l’evolució de a distribució del salze nan i de les comunitats associades que caracteritzen la vegetació de les congestes. Així doncs, l’OPCC representa una plataforma que reuneix als diferents actors de la societat per comprendre junts els impactes del canvi climàtic sobre el medi natural i les activitats socioeconòmics i poder adaptar-se. La seva última missió: convertir les estratègies d’adaptació al canvi climàtic sobre el conjunt del territori en polítiques públiques. A més, l’OPCC posa a disposició d’investigadors, agents locals, regionals i europeus, persones interessades i mitjans de comunicació, nombroses eines i recursos sobre el canvi climàtic en zones de muntanya a través del seu web: http://www.opcc-ctp.org/ Finançament El projecte OPCC està cofinançat amb fons europeus FEDER en el marc del Programa Operatiu de Cooperació Territorial Espanya-França-Andorra, POCTEFA 2007-2013. El seu pressupost ascendeix a 1.916.097 d’euros (finançat al 65% amb fons FEDER). Un compromís per al futur de l’Observatori Pirinenc del Canvi Climàtic El 18 de setembre de 2013, el Comitè executiu de la Comunitat de Treball dels Pirineus, formalment, va prendre la decisió de seguir endavant amb els treballs de l'Observatori Pirinenc del Canvi climàtic. El Comitè destaca la necessitat d’observar aquest canvi climàtic a nivell de tot el massís i de continuar construint un OPCC que serveixi per a la presa de decisions polítiques coherents que contribueixin a l’adaptació. + logo OPCC
  • 5. D'aquesta manera, el canvi climàtic segueix sent una línia d’actuació estratègica per la CTP a causa del seu caràcter transversal i per les conseqüències que té en el territori i en les activitats humanes. Comunitat de Treball dels Pirineus La Comunitat de Treball dels Pirineus neix l’any 1983 sota l’impuls del Consell d’Europa. El 2005, la CTP es dota d’un Consorci, entitat jurídica de dret públic espanyol, oferint-li un nou impuls, sobretot en favor de la gestió de fons i dels programes europeus. La CTP està formada per 3 regions franceses, Aquitània, Migdia-Pirineus i Llenguadoc-Rosselló; 4 comunitats autònomes espanyoles, Navarra, Euskadi, Catalunya i Aragó i el Principat d’Andorra. Té com a principal objectiu contribuir al desenvolupament del massís pirinenc, tenint en compte els seus reptes i la preservació de les riqueses naturals. Per això, s’ha implicat a favor de la cooperació transfronterera. Amb seu a la localitat aragonesa de Jaca, per donar suport a la cooperació transpirinenca, cada entitat membre assumeix la presidència per torns durant un període de dos anys. Navarra va assumir la presidència entre 2011 i 2013, i el Col·loqui Internacional de Canvi Climàtic en zones de Muntanya se celebra a Pamplona just un dia abans de l'última sessió de la presidència navarresa de la CTP. + logo OPCC