1. El projecte acústic d’activitat i la
resolució de conflictes veïnals
Sergi Soler Rocasalbas
AUREA ACUSTICA S.L.
Associació Catalana de Consultors Acústics
Col·legi d’Enginyers Tècnics i pèrits de
Telecomunicació de Catalunya
Estructura de la presentació
1. El conflicte: Percepció, molèstia i incompliment normatiu
2. La solució: El projecte acústic d’activitat
3. Conclusions
1

2. Percepció, molèstia i incompliment normatiu
PERCEPTIBLE ≠ MOLEST ≈ DENUNCIABLE ≠ NOCIU
Soroll:
“Contaminant físic que consisteix en una barreja complexa de sons de
freqüències diferents, que produeixen una sensació auditiva considerada
molesta o incòmoda i que amb el pas del temps i per efecte de la seva
reiteració pot esdevenir perjudicial per a la salut de les persones“
Llei 16/2002
• La molèstia és un concepte subjectiu i no només depèn del soroll.
• El marc normatiu tècnic ha d’ésser objectiu per comparar a valors límit,
permetent quantificar i dimensionar els problemes i les solucions tècniques.
Aquesta traducció molèstia – incompliment és el
que fa millor o pitjor a una normativa i la tònica
general és seguir les pautes que dicta la ISO1996
Percepció, molèstia i incompliment normatiu
Punt de vista tècnic: - Exemple d’un possible conflicte veïnal simple -
Mesura_001 Cursor v alues
[dB] LAFmax: 98,5 dB
LAeq: 91,8 dB
90
80
LCeq= 90’7 dBC
70
LCeq-LAeq= -1,1dB
60 LAIeq-LAeq= 5’7dB
50
40 Promig estança:
LAeq= 74dBA
30
20
31,5 125 500 2k 8k 31,5k
AC
[Hz]
2

3. Percepció, molèstia i incompliment normatiu
Punt de vista tècnic:
Suposant un aïllament al soroll aeri realista, DnT = 41(0;-3)dBA, el veí rep:
Percepció:
80
Leq Emissió LAFmax = 36dBA
70
Leq Recepció Percepció claríssima en la majoria
60 LFmax Recepció d’espais interiors (soroll residual “comú”)
50
40
Compliment 16/2002+D176/2009:
dB
30
20 LAeq = 25’8 dBA
10 LAIeq-LAeq=5’7dB → Ki=3dB
0
LAr,i = 28’8 dBA < 25+5 (30 min.)
-10
-20
per 1’2 dBA… no podem
assegurar el compliment.
50
63
80
100
125
160
200
250
315
400
500
630
800
1000
1250
1600
2000
2500
3150
4000
5000
[Considerant la incertesa
Freq. [Hz] dels mesuraments]
Percepció, molèstia i incompliment normatiu
Punt de vista tècnic:
En l’exemple plantejat és molt fàcil assolir el compliment normatiu amb un
simple trasdossat de la divisòria, però la percepció possiblement continuarà
essent-hi.
Percepció Aïllament
A nivells tant baixos d’aïllament és prou senzill incrementar 5 o 7 dB l’aïllament
acústic al soroll aeri actuant sobre l’element constructiu divisori.
3

4. Percepció, molèstia i incompliment normatiu
Punt de vista no tècnic:
És realment un problema a solucionar ?
Serà una molèstia prou greu pel veí ? Denunciarà ?
Finalitat de Temporalitat
l’emissor (obres/futbol)
(ànim de lucre/oci)
Actitud
Sensibilitat (civisme)
del receptor Soroll Residual
(física i psicològica) (trànsit)
...
factors NO tècnics
El projecte acústic d’activitat
Particularitats del projecte acústic d’activitat:
• Múltiples focus acústics, vibratoris i d’impactes
Interiors: Veus, passes, campana extractora, evaporadores del clima, ventilació,
neveres, maquines escurabutxaques, moviment de cadires, altaveus, TV, cops
del cafè, cops de la persiana, timbre d’avis a cambrers, ...
Exteriors: Condensadores del clima, veus terrassa, cadires terrassa, soroll de la
persiana, extracció ventilació, extracció de fums, ...
• Diferents vies de transmissió
– Soroll aeri (divisòria, flancs i camins secundaris)
– Soroll d’impacte
– Vibracions induïdes a estructura
• Agreujants
– Modes propis
– Reverberació del recinte d’activitat
– Edificis amb estructura molt rígida
– Alt contingut energètic de baixa freqüència
Incertesa de mesura + penalització
4

5. El projecte acústic d’activitat
Procediment habitual:
• Determinar la capacitat acústica de l’entorn i els receptors
• Identificar i caracteritzar els focus acústics, vibratoris i d’impactes
• Identificar les possibles vies de transmissió
• Caracteritzar mitjançant mesurament o simulació l’aïllament de cada via de
transmissió (i a ser possible l’impacte acústic de cadascun)
• Avaluar l’impacte acústic desglossat per vies de transmissió
• Definir mesures correctores (normalment de font a receptor) ben
dimensionades i justificades Instalador
• Documentar detalladament les mesures correctores
• Seguir i controlar la correcta execució de les mesures correctores
• Caracteritzar mitjançant mesurament l’aïllament assolit
• Avaluar l’impacte acústic final EPCA
• Certificar resultats
+ Comprovar i dimensionar el condicionament acústic segons CTE-HR
El projecte acústic d’activitat
Mitjans tècnics utilitzats:
• Instrumentació acústica habitual
• Experiència de projectes anteriors (Espectres tipus, patologies constructives
conegudes, coneixement del comportament dels materials a projectar,...)
• Bases de dades i documentació de fabricants de material
• Softwares de simulació
f3
d
f1
f2
f4
5

6. El projecte acústic d’activitat
Exemples de mesures correctores:
El projecte acústic d’activitat
Exemples de mesures correctores:
6

7. El projecte acústic d’activitat
Aspectes a considerar:
• A baixa freqüència la incertesa de les mesures és molt més elevada.
Elevat soroll residual + efecte dels modes propis + major incertesa de l’equip de mesura
Intercomparació de l’Associació Catalana de Consultors Acústics ’09:
Avaluant els resultats de la intercomparació pels nivells sonors en
ambient interior, s’han obtingut desviacions estàndard per baixes
freqüències de fins a 8,4 dBA pel soroll de fons i de 7,3 dBA pels
nivells de la font específica o d’interès.
L’aplicació de la Kf, entenem que únicament en cas de clara
percepció i/o manifesta molèstia, exigeix una avaluació detallada
amb un nivell de concreció superior al de la Llei per reduir la
incertesa a uns nivells raonables abans de sumar penalitzacions
als nivells globals.
El projecte acústic d’activitat
Aspectes a considerar:
• Per sota de 100Hz els models matemàtics de simulació d’aïllament i càlculs
segons ISO 12354 no es fan servir, i per tant no se’n obtenen nivells
teòrics. La penalització Kf mai es pot preveure amb una seguretat del
100%.
• La fiabilitat dels models matemàtics i els principals softwares utilitzats s’ha
comprovat en el Round Robin de l’Associació Catalana de Consultors
Acústics ’10. Les desviacions estàndard dels aïllaments globals simulats són de
l’ordre de 2-3 dBA.
• En recintes receptors petits (<75m3) els modes propis es tenen en
consideració en les mesures de control, i per tant cal tenir-los presents en
la fase de projecció de les solucions acústiques.
7

8. El projecte acústic d’activitat
Aspectes a considerar:
• Hi ha casos tècnicament impossibles de solucionar.
ex: Buc d’assaig en un pis.
• Els limitadors poden ser útils en alguns casos, però no te sentit exigir-los a
tot arreu.
Són una mesura correctora més: El Tècnic Projectista és qui hauria de determinar
quan cal posar-ne i quan no.
Conclusions
Conclusions :
• Cal diferenciar l’incivisme dels problemes tècnics. Les solucions són
totalment diferents.
• Quan el denunciant no col·labora en deixar solucionar el problema ens cal
l’ajut de l’Ajuntament. Aquesta situació és freqüent degut al següent punt.
• El sistema de control amb entitats col·laboradores fa entrar molts cops a
mesurar a casa del veí afectat.
• És bàsic que sigui el Tècnic Projectista qui faci la certificació final tal com
diu l’Annex 10 de la Llei 16/2002 i la LIIAA en el seu art. 43. Actualment no
s’està exigint.
8

9. Conclusions
Conclusions :
• El seguiment i control per part del Tècnic Projectista de la correcta execució
de les mesures correctores projectades en garanteix els resultats esperats.
• Ni l’estudi d’impacte acústic, ni el projecte acústic són un tràmit burocràtic.
És important donar-li la importància que tenen per no devaluar-ne el valor ni
la eficàcia.
• Tant la intromissió de gent sense prou formació tècnica, com la exclusivitat
d’una empresa en un determinat sector deterioren la bona praxis
professional.
• Solucionar problemes acústics acostuma a ser molt més car que fer be les
coses d’un bon començament. L’estudi d’impacte acústic per a la llicència
inicial evita conflictes i estalvia molts diners.
9