SlideShare una empresa de Scribd logo
1 de 10
IES Massanassa                                                                     Departament de Socials




                 El naixement del
                   món modern
                 En aquest tema has de:

                 •Saber dir quines són les principals conseqüències de la desaparició
                 de les grans epidèmies del segle XIV.
                 •Explicar quines van ser les característiques principals de
                 l’humanisme.
                 •Dir quines van ser les causes que van conduir a la reforma
                 protestant i a la posterior contrareforma catòlica.
                 •Conèixer les característiques principals de l’art del renaixement.
IES Massanassa                                                                        Departament de Socials

 La recuperació del s. XV: Creixement demogràfic i agrícola
 •   La desaparició de les grans epidèmies permetrà un increment de la
     població
 •   Una part de l’increment de la població va a parar a les ciutats que
     en molts casos passaran dels 50.000 habitants.
 •   L’augment de població provoca un increment de la demanda
     d’aliments. Per això es tornen a conrear terres que estaven sense
     utilitzar i se’n treballen de noves
 •   La terra continua en mans dels grups privilegiats (noblesa i clero).

 El desenvolupament comercial
 •   L’increment de població estimulà l’activitat comercial, tant pel que
     fa al comerç terrestre com al comerç marítim.
 •   L’increment del comerç tingué com a conseqüència l’augment de la         Retrat de Jacobo Fugger, de Durer. Els
     producció artesana i el creixement de les ciutats que tenien un port     Fugger eren una família de banquers
     important.                                                               alemanys molt poderosa.

 Altres conseqüències
 •   L’esplendor de la banca. Per a afavorir els intercanvis comercials la banca comença a prestar
     diners. També, i per a facilitar els pagaments, es van crear les lletres de canvi.
 •   L’ascens de la burgesia. El poder de la burgesia es basava en la possessió de capital (diners) amb
     els que feia negocis: fabricaven objectes, compraven i venien productes, prestaven diners...
 •   L’enfortiment de la monarquia. Poc a poc els reis van llevant poder als nobles i convertint-se en
     molt poderosos. Aquestes monarquies fortes es diuen monarquies autoritàries.
IES Massanassa                                                                               Departament de Socials

  L’humanisme: una nova manera de pensar

  Al segle XV naix a Itàlia un moviment cultural que
  després s’estendrà per tota Europa conegut com a
  Humanisme.
  L’humanisme ja no posa a Déu com a centre de tot,
  com en l’època medieval. Ara el centre del món serà
  l’ésser humà.
  Les característiques principals de l’humanisme són:
  •Exalça l’ésser humà i rebutja la mentalitat medieval.
  •Es fixa en el que van fer els grecs i els romans i els    Reproducció d’una impremta semblant a la de Gutenberg.
  imitaran.
  •S’interessen per la ciència i el progrés tècnic.
  •Utilitzen les llengües vernacles (derivades del llatí).


  L’expansió de l’Humanisme
 L’humanisme va tenir una gran difusió gràcies a:
 • La invenció de la impremta.
 • Les acadèmies, on es potenciaven les
    traduccions i l’intercanvi de coneixements i
    idees.
                                                             Dibuix d’anatomia de             Pàgina del primer llibre
 • Les universitats, on la gent es formava i                 Leonardo da Vinci.               imprés: la Bíblia de Gutenberg.
    aprenien nous coneixements.
IES Massanassa                                                                                Departament de Socials

 Les causes de la Reforma
 Les principals crítiques que se li feia a l’església
 catòlica eren:
 •El luxe exagerat de molta gent de l’església.
 •L’escassa cultura d’una part important del clero.
 •La compra-venda de càrrecs importants de
 l’església.
 •La venda de butles i indulgències. La gent amb
 dinars podia pagar per a obtenir el perdó.



                                                           La venda de butles i indulgències per a costejar la construcció
                                                           de Sant Pere va ser una de les causes que va portar a Luter a
 Les religions protestants                                 la seua crítica a l’església catòlica.

 El Luteranisme. La va difondre Martí Luter, un monjo que va criticar durament la venta de butles i
 indulgències per a pagar la construcció de Sant Pere del Vaticà.
 Luter negava el poder del Papa i planteja que la gent deu llegir la bíblia i interpretar-la lliurement.

 El Calvinisme, fundada per Joan Calví. Defensa la teoria de la predestinació, segons la qual Déu ja té
 decidit quines persones aniran al cel i quines no.

 L’anglicanisme, creada a Anglaterra per Enric VIII al negar-se el Papa a a concedir-li l’anul·lació
 matrimonial amb Caterina d’Aragó.
IES Massanassa                                                                         Departament de Socials


 La contrareforma catòlica
 L’església catòlica prendrà dues mesures
 per a atacar les idees protestants:
 •Torna a posar en marxa el Tribunal de la
 Inquisició, per a perseguir a les persones
 que no seguiren els dogmes de la religió
 catòlica
 •Crea la Congregació de l’índex, que
 s’encarregava de publicar la llista de
 llibres prohibits.

 El Concili de Trento                            Retrat de Martín Luter.          Retrat d’Alexandre VI. Aquest
                                                                                  papa valencià, va ser un dels
 L’església catòlica també intentà corregir                                       més importants de finals del
                                                                                  segle XV.
 els errors que havia comés, i ho va fer en el
 Concili de Trento.
 Algunes de les principals mesures que es
 van prendre en aquet Concili van ser:
 •Prohibició de la venda d’indulgències
 •Creació de seminaris
 •Publicació del catecisme.
 •Sols es dona com a vàlida una traducció de                               Pintura que representa una de les
 la Bíblia: la Vulgata.                                                    sessions de treball del Concili de
                                                                           Trento
IES Massanassa                                                                                      Departament de Socials

  El Renaixement
  Les característiques principals de
  l’art del renaixement són:
  •S’inspiren en l’antiguitat de Grècia i
  Roma
  •L’ésser humà és la creació més
  perfecta i busquen representar la
  bellesa ideal.
  •Es preocupen per l’anatomia
  humana i la naturalesa.
  •L’art ja no és principalment religiós.
  Els artistes representaran temes
  profans.
  •Els artistes deixen de ser anònims i
                                               El naixement de Venus, de Sandro Boticcelli.
  firmen les seues obres


  L’arquitectura
  S’inspira en les construccions de Grècia i
  Roma:
  •Pilars d’ordres grecs (dòric, jònic i
  corinti).
  •Arc de mig punt.                         Façana de Sant Pere de Roma.                      Catedral de Florència. La cúpula
                                                                                              és obra de Bruneleschi.
IES Massanassa                                                                              Departament de Socials

  L’escultura
  •   Representaran amb gran perfecció
      el cos humà, prenent com a
      referència les escultures gregues.
  •   També fan escultures de temes
      mitològics.


 La pintura
                                                 El David, de Miquel Àngel, i un detall de la Pietat, del mateix autor.
  Intenta reproduir la realitat de la manera
  més fidel possible, utilitzant dos recursos:
  •Les lleis de la perspectiva, que permeten
  crear sensació de profunditat.
  •Creació de fons naturals en els quadres.

  Els temes de la pintura del Renaixement és
  molt variat:
  •Religiosos: Capilla sixtina
  •Mitològics: el naixement de Venus
  •D’inspiració greco-romana: l’Escola
  d’Atenes
  •Retrats: La Gioconda
                                                  L’Escola d’Atenes, de Rafael.
IES Massanassa                                                                                   Departament de Socials




  Joc de xiquets, de Pieter Brueghel, el Vell               L’infern, del tríptic               Les esposalles de la Mare
                                                            d’El jardi de les                   de Déu, de Rafael
                                                            delícies, d’El Bosco




  L’Home de Vitruvi i la Gioconda, de Leonardo da Vinci   L´última cena, de Leonardo da Vinci
IES Massanassa                                                                             Departament de Socials




 La creació d’Adam




                       Detall del Judici Final




                       Un detall de la bòveda:
                       una de les sibil·les      Gràfic explicatiu de la Capilla Sixtina
  La Capilla Sixtina
IES Massanassa                                                                             Departament de Socials




 La creació d’Adam




                       Detall del Judici Final




                       Un detall de la bòveda:
                       una de les sibil·les      Gràfic explicatiu de la Capilla Sixtina
  La Capilla Sixtina

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

Resum tema 11 europa a l'edat moderna 2 ESO
Resum tema 11 europa a l'edat moderna 2 ESOResum tema 11 europa a l'edat moderna 2 ESO
Resum tema 11 europa a l'edat moderna 2 ESO
martav57
 

La actualidad más candente (20)

Unitat 3 Les Revolucions Liberals Ca
Unitat 3   Les Revolucions Liberals   CaUnitat 3   Les Revolucions Liberals   Ca
Unitat 3 Les Revolucions Liberals Ca
 
LA CRISI DE L'ANTIC REGIM (1r BATX)
LA CRISI DE L'ANTIC REGIM (1r BATX)LA CRISI DE L'ANTIC REGIM (1r BATX)
LA CRISI DE L'ANTIC REGIM (1r BATX)
 
La Monarquia Hispànica. Des de la Unió fins la conquesta d'Amèrica
La Monarquia Hispànica. Des de la Unió fins la conquesta d'AmèricaLa Monarquia Hispànica. Des de la Unió fins la conquesta d'Amèrica
La Monarquia Hispànica. Des de la Unió fins la conquesta d'Amèrica
 
Resum tema 11 europa a l'edat moderna 2 ESO
Resum tema 11 europa a l'edat moderna 2 ESOResum tema 11 europa a l'edat moderna 2 ESO
Resum tema 11 europa a l'edat moderna 2 ESO
 
La Revolució Francesa
La Revolució FrancesaLa Revolució Francesa
La Revolució Francesa
 
La Il·lustració
La Il·lustracióLa Il·lustració
La Il·lustració
 
Asteques maies i inques
Asteques maies i inquesAsteques maies i inques
Asteques maies i inques
 
Tema 3. Els recursos de la natura (GEOGRAFIA. 2n BATXILLERAT)
Tema 3. Els recursos de la natura (GEOGRAFIA. 2n BATXILLERAT)Tema 3. Els recursos de la natura (GEOGRAFIA. 2n BATXILLERAT)
Tema 3. Els recursos de la natura (GEOGRAFIA. 2n BATXILLERAT)
 
L' edat moderna. Humanisme, Renaixement i Reforma
L' edat moderna. Humanisme, Renaixement i ReformaL' edat moderna. Humanisme, Renaixement i Reforma
L' edat moderna. Humanisme, Renaixement i Reforma
 
Il·lustració
Il·lustracióIl·lustració
Il·lustració
 
Unitat 8. el renaixement, una nova concepció de l'art
Unitat 8. el renaixement, una nova concepció de l'artUnitat 8. el renaixement, una nova concepció de l'art
Unitat 8. el renaixement, una nova concepció de l'art
 
Societat estamental i societat de classes
Societat estamental i societat de classesSocietat estamental i societat de classes
Societat estamental i societat de classes
 
El capitalisme
El capitalismeEl capitalisme
El capitalisme
 
La monarquia autoritària els reis catòlics
La monarquia autoritària els reis catòlicsLa monarquia autoritària els reis catòlics
La monarquia autoritària els reis catòlics
 
Els Àustries (Imperi Hispànic i Catalunya Edat Moderna)
Els Àustries (Imperi Hispànic i Catalunya Edat Moderna)Els Àustries (Imperi Hispànic i Catalunya Edat Moderna)
Els Àustries (Imperi Hispànic i Catalunya Edat Moderna)
 
Activitats ESO 4
Activitats ESO 4Activitats ESO 4
Activitats ESO 4
 
La guerra dels 30 anys. IES Josep Tapìró.
La guerra dels 30 anys. IES Josep Tapìró.La guerra dels 30 anys. IES Josep Tapìró.
La guerra dels 30 anys. IES Josep Tapìró.
 
T2 la revolució francesa i l'imperi napoleònic
T2   la revolució francesa i l'imperi napoleònicT2   la revolució francesa i l'imperi napoleònic
T2 la revolució francesa i l'imperi napoleònic
 
Unitat 3: Liberalisme i nacionalisme
Unitat 3:  Liberalisme i nacionalismeUnitat 3:  Liberalisme i nacionalisme
Unitat 3: Liberalisme i nacionalisme
 
Revolució francesa
Revolució francesaRevolució francesa
Revolució francesa
 

Similar a Tema 7 El naixement del món modern

01 Renaixement I Reforma
01 Renaixement I Reforma01 Renaixement I Reforma
01 Renaixement I Reforma
rafelsegui
 
TEMA 7: RENAIXEMENT i REFORMA
TEMA 7: RENAIXEMENT i REFORMATEMA 7: RENAIXEMENT i REFORMA
TEMA 7: RENAIXEMENT i REFORMA
joanet83
 
Els benedictins religió Carles i Miquel
Els benedictins religió Carles i MiquelEls benedictins religió Carles i Miquel
Els benedictins religió Carles i Miquel
lestonnac-bcn
 
Literatura. El Renaixement
Literatura. El RenaixementLiteratura. El Renaixement
Literatura. El Renaixement
msimo6
 
Sapere aude
Sapere audeSapere aude
Sapere aude
empar94
 
Influència en el canvi de mentalitat a occident de l'edat mitjana fins al seg...
Influència en el canvi de mentalitat a occident de l'edat mitjana fins al seg...Influència en el canvi de mentalitat a occident de l'edat mitjana fins al seg...
Influència en el canvi de mentalitat a occident de l'edat mitjana fins al seg...
MartaRibasTur
 
Filosofia renaixement
Filosofia renaixementFilosofia renaixement
Filosofia renaixement
rguas
 

Similar a Tema 7 El naixement del món modern (20)

Naixement del mon modern
Naixement del mon modernNaixement del mon modern
Naixement del mon modern
 
POLIS Edat Moderna i Renaixement T07.ppt
POLIS Edat Moderna i Renaixement T07.pptPOLIS Edat Moderna i Renaixement T07.ppt
POLIS Edat Moderna i Renaixement T07.ppt
 
Naixement del mon modern
Naixement del mon modernNaixement del mon modern
Naixement del mon modern
 
T7 Edat Moderna.pptx
T7 Edat Moderna.pptxT7 Edat Moderna.pptx
T7 Edat Moderna.pptx
 
T6 Edat Moderna.pptx
T6 Edat Moderna.pptxT6 Edat Moderna.pptx
T6 Edat Moderna.pptx
 
01 Renaixement I Reforma
01 Renaixement I Reforma01 Renaixement I Reforma
01 Renaixement I Reforma
 
Renaixement italia 6è curs
Renaixement italia 6è cursRenaixement italia 6è curs
Renaixement italia 6è curs
 
TEMA 7: RENAIXEMENT i REFORMA
TEMA 7: RENAIXEMENT i REFORMATEMA 7: RENAIXEMENT i REFORMA
TEMA 7: RENAIXEMENT i REFORMA
 
Els benedictins religió Carles i Miquel
Els benedictins religió Carles i MiquelEls benedictins religió Carles i Miquel
Els benedictins religió Carles i Miquel
 
L'Edat Moderna
L'Edat ModernaL'Edat Moderna
L'Edat Moderna
 
Romanic context
Romanic contextRomanic context
Romanic context
 
Adaptació edat mitjana(eso).ppt
Adaptació edat mitjana(eso).pptAdaptació edat mitjana(eso).ppt
Adaptació edat mitjana(eso).ppt
 
La literatura del s.XIV
La literatura del s.XIVLa literatura del s.XIV
La literatura del s.XIV
 
Literatura. El Renaixement
Literatura. El RenaixementLiteratura. El Renaixement
Literatura. El Renaixement
 
20130225 tema11
20130225 tema1120130225 tema11
20130225 tema11
 
Història de la Religiositat
Història de la ReligiositatHistòria de la Religiositat
Història de la Religiositat
 
Reforma i renaixement
Reforma i renaixementReforma i renaixement
Reforma i renaixement
 
Sapere aude
Sapere audeSapere aude
Sapere aude
 
Influència en el canvi de mentalitat a occident de l'edat mitjana fins al seg...
Influència en el canvi de mentalitat a occident de l'edat mitjana fins al seg...Influència en el canvi de mentalitat a occident de l'edat mitjana fins al seg...
Influència en el canvi de mentalitat a occident de l'edat mitjana fins al seg...
 
Filosofia renaixement
Filosofia renaixementFilosofia renaixement
Filosofia renaixement
 

Más de meteomassanassa

Más de meteomassanassa (7)

Tema 11 El Segle XVII L'Europa del Barroc
Tema 11 El Segle XVII L'Europa del BarrocTema 11 El Segle XVII L'Europa del Barroc
Tema 11 El Segle XVII L'Europa del Barroc
 
Tema 10: El regnat dels Àustries
Tema 10: El regnat dels ÀustriesTema 10: El regnat dels Àustries
Tema 10: El regnat dels Àustries
 
Tema 9 Els grans descobriments
Tema 9 Els grans descobrimentsTema 9 Els grans descobriments
Tema 9 Els grans descobriments
 
Tema 6 El Regne de València a l'Edat Mitjana
Tema 6 El Regne de València a l'Edat MitjanaTema 6 El Regne de València a l'Edat Mitjana
Tema 6 El Regne de València a l'Edat Mitjana
 
Tema 3. La ciutat medieval
Tema 3. La ciutat medievalTema 3. La ciutat medieval
Tema 3. La ciutat medieval
 
Tema 2
Tema 2Tema 2
Tema 2
 
Tema 1
Tema 1Tema 1
Tema 1
 

Tema 7 El naixement del món modern

  • 1. IES Massanassa Departament de Socials El naixement del món modern En aquest tema has de: •Saber dir quines són les principals conseqüències de la desaparició de les grans epidèmies del segle XIV. •Explicar quines van ser les característiques principals de l’humanisme. •Dir quines van ser les causes que van conduir a la reforma protestant i a la posterior contrareforma catòlica. •Conèixer les característiques principals de l’art del renaixement.
  • 2. IES Massanassa Departament de Socials La recuperació del s. XV: Creixement demogràfic i agrícola • La desaparició de les grans epidèmies permetrà un increment de la població • Una part de l’increment de la població va a parar a les ciutats que en molts casos passaran dels 50.000 habitants. • L’augment de població provoca un increment de la demanda d’aliments. Per això es tornen a conrear terres que estaven sense utilitzar i se’n treballen de noves • La terra continua en mans dels grups privilegiats (noblesa i clero). El desenvolupament comercial • L’increment de població estimulà l’activitat comercial, tant pel que fa al comerç terrestre com al comerç marítim. • L’increment del comerç tingué com a conseqüència l’augment de la Retrat de Jacobo Fugger, de Durer. Els producció artesana i el creixement de les ciutats que tenien un port Fugger eren una família de banquers important. alemanys molt poderosa. Altres conseqüències • L’esplendor de la banca. Per a afavorir els intercanvis comercials la banca comença a prestar diners. També, i per a facilitar els pagaments, es van crear les lletres de canvi. • L’ascens de la burgesia. El poder de la burgesia es basava en la possessió de capital (diners) amb els que feia negocis: fabricaven objectes, compraven i venien productes, prestaven diners... • L’enfortiment de la monarquia. Poc a poc els reis van llevant poder als nobles i convertint-se en molt poderosos. Aquestes monarquies fortes es diuen monarquies autoritàries.
  • 3. IES Massanassa Departament de Socials L’humanisme: una nova manera de pensar Al segle XV naix a Itàlia un moviment cultural que després s’estendrà per tota Europa conegut com a Humanisme. L’humanisme ja no posa a Déu com a centre de tot, com en l’època medieval. Ara el centre del món serà l’ésser humà. Les característiques principals de l’humanisme són: •Exalça l’ésser humà i rebutja la mentalitat medieval. •Es fixa en el que van fer els grecs i els romans i els Reproducció d’una impremta semblant a la de Gutenberg. imitaran. •S’interessen per la ciència i el progrés tècnic. •Utilitzen les llengües vernacles (derivades del llatí). L’expansió de l’Humanisme L’humanisme va tenir una gran difusió gràcies a: • La invenció de la impremta. • Les acadèmies, on es potenciaven les traduccions i l’intercanvi de coneixements i idees. Dibuix d’anatomia de Pàgina del primer llibre • Les universitats, on la gent es formava i Leonardo da Vinci. imprés: la Bíblia de Gutenberg. aprenien nous coneixements.
  • 4. IES Massanassa Departament de Socials Les causes de la Reforma Les principals crítiques que se li feia a l’església catòlica eren: •El luxe exagerat de molta gent de l’església. •L’escassa cultura d’una part important del clero. •La compra-venda de càrrecs importants de l’església. •La venda de butles i indulgències. La gent amb dinars podia pagar per a obtenir el perdó. La venda de butles i indulgències per a costejar la construcció de Sant Pere va ser una de les causes que va portar a Luter a Les religions protestants la seua crítica a l’església catòlica. El Luteranisme. La va difondre Martí Luter, un monjo que va criticar durament la venta de butles i indulgències per a pagar la construcció de Sant Pere del Vaticà. Luter negava el poder del Papa i planteja que la gent deu llegir la bíblia i interpretar-la lliurement. El Calvinisme, fundada per Joan Calví. Defensa la teoria de la predestinació, segons la qual Déu ja té decidit quines persones aniran al cel i quines no. L’anglicanisme, creada a Anglaterra per Enric VIII al negar-se el Papa a a concedir-li l’anul·lació matrimonial amb Caterina d’Aragó.
  • 5. IES Massanassa Departament de Socials La contrareforma catòlica L’església catòlica prendrà dues mesures per a atacar les idees protestants: •Torna a posar en marxa el Tribunal de la Inquisició, per a perseguir a les persones que no seguiren els dogmes de la religió catòlica •Crea la Congregació de l’índex, que s’encarregava de publicar la llista de llibres prohibits. El Concili de Trento Retrat de Martín Luter. Retrat d’Alexandre VI. Aquest papa valencià, va ser un dels L’església catòlica també intentà corregir més importants de finals del segle XV. els errors que havia comés, i ho va fer en el Concili de Trento. Algunes de les principals mesures que es van prendre en aquet Concili van ser: •Prohibició de la venda d’indulgències •Creació de seminaris •Publicació del catecisme. •Sols es dona com a vàlida una traducció de Pintura que representa una de les la Bíblia: la Vulgata. sessions de treball del Concili de Trento
  • 6. IES Massanassa Departament de Socials El Renaixement Les característiques principals de l’art del renaixement són: •S’inspiren en l’antiguitat de Grècia i Roma •L’ésser humà és la creació més perfecta i busquen representar la bellesa ideal. •Es preocupen per l’anatomia humana i la naturalesa. •L’art ja no és principalment religiós. Els artistes representaran temes profans. •Els artistes deixen de ser anònims i El naixement de Venus, de Sandro Boticcelli. firmen les seues obres L’arquitectura S’inspira en les construccions de Grècia i Roma: •Pilars d’ordres grecs (dòric, jònic i corinti). •Arc de mig punt. Façana de Sant Pere de Roma. Catedral de Florència. La cúpula és obra de Bruneleschi.
  • 7. IES Massanassa Departament de Socials L’escultura • Representaran amb gran perfecció el cos humà, prenent com a referència les escultures gregues. • També fan escultures de temes mitològics. La pintura El David, de Miquel Àngel, i un detall de la Pietat, del mateix autor. Intenta reproduir la realitat de la manera més fidel possible, utilitzant dos recursos: •Les lleis de la perspectiva, que permeten crear sensació de profunditat. •Creació de fons naturals en els quadres. Els temes de la pintura del Renaixement és molt variat: •Religiosos: Capilla sixtina •Mitològics: el naixement de Venus •D’inspiració greco-romana: l’Escola d’Atenes •Retrats: La Gioconda L’Escola d’Atenes, de Rafael.
  • 8. IES Massanassa Departament de Socials Joc de xiquets, de Pieter Brueghel, el Vell L’infern, del tríptic Les esposalles de la Mare d’El jardi de les de Déu, de Rafael delícies, d’El Bosco L’Home de Vitruvi i la Gioconda, de Leonardo da Vinci L´última cena, de Leonardo da Vinci
  • 9. IES Massanassa Departament de Socials La creació d’Adam Detall del Judici Final Un detall de la bòveda: una de les sibil·les Gràfic explicatiu de la Capilla Sixtina La Capilla Sixtina
  • 10. IES Massanassa Departament de Socials La creació d’Adam Detall del Judici Final Un detall de la bòveda: una de les sibil·les Gràfic explicatiu de la Capilla Sixtina La Capilla Sixtina