Font: Òmnium Cultural. Data: Març 2012.

1. 14 país >>>
La projecció Som un país amb un
potencial únic i, malgrat tot,
internacional
se’ns coneix poc com a tal.
Qualsevol estratègia de
projecció exte­ ior ha de
r
de Catalunya
comptar amb dos elements
que en aquest article analitzem
amb dete­ i­ ent: una marca
nm
lligada a uns atributs propis
i un relat i uns instruments
Per: Albert Royo i Mariné | Il·lustracions: Arianne Faber | Infografia: Juliana Eslava per explicar-se al món.

2. La projecció internacional de Catalunya 15
C
atalunya és un país mil· Avui dia, però, tota organització que
lenari, amb una clara vo· busqui influir en el seu entorn necessita
cació internacional i amb contactes internacionals i projectar-se al
un cert autogovern des món. Ho fan les empreses, les universi·
de fa trenta anys. Disposa tats, els sindicats o les ONG. I ho fan els
d’actius de fama mundial, territoris, que competeixen en un mercat
tant geogràfics (Barcelona, la Costa Bra· global per atraure inversions i defensar
va, els Pirineus, el delta de l’Ebre...), com els interessos dels seus ciutadans allà on
culturals (la llengua, la literatura, el estiguin en joc. La vella diplomàcia esta·
modernisme, una potent indústria edi· tal ha donat pas a unes relacions interna·
torial, etc.). Ha gaudit i gaudeix de per· cionals molt menys rígides, multinivell i
sonatges de reputació mundial en molts obertes a tot tipus d’òrgans i institucions.
camps: la pintura, l’arquitectura, la mú· Els estats segueixen tenint la paella pel
sica, la literatura, la cuina, la ciència, mànec, però Catalunya no pot esperar
l’esport, l’empresa, etc. I ha tingut opor· a tenir un estat per disposar d’una polí·
tunitats úniques per projectar-se al món, tica de projecció exterior. És més, sense
com ara uns jocs olímpics, un equip de aquesta, difícilment tindrà un estat propi
futbol que ha fet història o una literatura (en cas que el vulgui). La defensa d’una
que ha estat la convidada d’honor de la política exterior pròpia, però, no ha de
Fira del Llibre de Frankfurt. Som un país partir d’un posicionament nacionalista,
amb un potencial únic i, malgrat tot, sinó de la necessitat de comptar amb una
se’ns coneix poc com a tal. I alguns dels política pública destinada a l’acció exte·
que ens coneixen ens veuen com un fo· rior, com existeix en qualsevol altra ma·
cus de tensió i victimisme constant. Po· tèria i com la tenen molts territoris del ha un gran desconeixement de qui som,
dem identificar fàcilment una causa que món, siguin ciutats o regions. més enllà de quatre països més propers
explicaria aquesta situació: no comptem Segons els experts, qualsevol estratè· culturalment i geogràfica». D’exemples,
amb els elements propis d’un estat que gia de projecció exterior ha de comptar n’hi sobren, però esmenta l’experièn·
ens permeti projectar-nos eficaçment amb dos elements que analitzarem amb cia recent dels Castellers de Vilafran·
i sense interferències. Antoni Bassas, deteniment: una marca lligada a uns ca a l’Índia, on eren identificats com un
corresponsal de TV3 a Washington, atributs propis i un relat i uns instru· equip espanyol que practica una tra·
és taxatiu: «en el món d’avui, qui no té ments per explicar-se al món. dició espanyola. «I això que els caste·
un estat propi no existeix. Com que la llers, una cosa tan nostra, formen part
política és molt més important que la Existeix una marca Catalunya? del patrimoni cultural immaterial de la
cultura, la teva identitat l’homologa un Agustí de Uribe-Salazar, president de UNESCO». «No ens coneix ningú», sen·
passaport, no la llengua o la història». l’Associació Catalana de Comunicació tencia Germà Capdevila, director del
I afegeix: «fins i tot presentar-se com i Estratègia Polítiques, parla clar: «no Catalonia Today. «Hem de deixar de
d’una cultura separada de l’Estat que veig que existeixi una marca-país prou creure’ns tan bons, obrir el zoom i veu·
legalment et correspon acaba sent entre potent, sinó una dispersió sectorial, on re que som el que som i que hi ha molta
sospitós, rar i desagradable». cadascú fa la guerra pel seu compte. Hi feina per fer». Afegeix que «ens mirem
Barcelona al món Projecció cultural: les tres ‘I’
Barcelona, com a capital de Catalunya, és una ciutat de re- Una cultura com la nostra té en la projecció exterior tres ‘I’
ferència internacional. Una metròpoli global amb un terri- que li són indispensables. D’identitat, el coneixement in-
tori molt atractiu, i una de les marques de ciutat més po- ternacional de la seva personalitat. D’identificació, l’apli-
tents del món que posem al servei del país. Vagis on vagis cació d’aquesta identitat als creadors ja reconeguts inter-
Barcelona està associada a uns valors, com els de la creati- nacionalment. D’indústria, l’expansió en els altres mercats
vitat i la innovació, que no només defineixen la nostra ciu- dels nostres productes editorials, dramatúrgics, audiovi-
tat sinó el conjunt de catalans. Tenim unes infraestructures suals... La Fira del Llibre de Frankfurt ha estat el cas més
logístiques de primer nivell i una capacitat d’atracció d’in- paradigmàtic de la unió de les tres ‘I’ amb una decidida
versions molt important; a més d’un teixit econòmic di- planificació institucional. La literatura catalana demostrà
versificat amb sectors estratègics de futur, com les noves que, quan pot actuar amb normalitat, és universal. I també
tecnologies. Tot això ens situa com a veritable capital eco- des de la creativitat i la comercialitat, com testifiquen els
nòmica del Sud d’Europa i de la Mediterrània, fet que ajuda 500.000 exemplars de Les veus del Pamano, de Jaume Ca-
sens dubte a la projecció exterior del conjunt de Catalunya. bré, venuts en alemany.
Xavier Trias, alcalde de Barcelona Josep Bargalló, exconseller en cap del Govern

3. 16 país >>>
molt el melic i, quan aixequem la vis· dels drets que els catalans re·
ta, només ho fem per mirar Espanya». ivindiquem (com l’oficialitat
Destaca, però, «el canvi de mentalitat del català a la UE) són legí·
dels catalans. Abans sempre ens pre· tims, «tot i que de vegades hi
sentàvem com a espanyols, ara hi ha un ha certa incomoditat quan
cert desacomplexament a l’hora de pre· demanem suport explícit».
sentar-nos com a catalans a l’exterior». Per la seva banda, Vicenç
I cita una entrevista a Josep Carreras al Villatoro, director de l’Ins·
diari Die Welt, on el tenor diu que «vol· titut Ramon Llull, creu que la
dria cantar Els segadors en un partit ofi· cultura catalana comença a ser
cial de la selecció catalana». visible i que «no se la percep com
Des de Nova York, Joan Salavedra, una cultura residual i folklòrica,
president del Catalan Institute of Ame· sinó com una cultura mitjana».
rica, confirma que Catalunya és desco· Considera que «la literatura ca·
neguda als Estats Units. «Barcelona és talana està en clara ascensió». Es·
molt més coneguda tot i que normal· menta l’èxit internacional de Jaume
ment s’associa a Espanya, la qual, de Cabré, un dels autors preferits del
per si, és prou desconeguda». Des de president del Parlament Europeu,
l’altra punta del globus, Montserrat l’alemany Martin Schulz. Evident·
Marí, presidenta del Centre Català ment, la Fira de Frankfurt va ser-ne el
d’Osaka, constata un cert augment del gran detonant i fenòmens com Pa Ne-
coneixement de Catalunya entre la so· gre hi estan ajudant molt. «I si un dia
cietat japonesa, sobretot entre els que arribés l’Òscar o el Nobel de Literatu·
han visitat Barcelona i entre els segui· ra...». Per contra, segons Villatoro, les
dors del Barça i de Gaudí. «Sovint quan expressions culturals no lingüístiques
dic que sóc de Barcelona, em diuen: (la pintura de Tàpies, Miró o Dalí, o
ah, ets catalana, oi?» l’arquitectura de Gaudí), no solen asso·
L’eurodiputat Raül Romeva desta· ciar-se tan clarament amb Catalunya,
ca que, en entorns polítics de la UE, tot i que molts dels seus protagonistes
«hi ha molta consciència que Catalu· ho reivindiquen. La sorpresa ha saltat, però, en trobar
nya és un ens singular, diferent de la Recentment, s’han presentat dos que Catalunya, tot i ser molt menys
idea global que es té d’Espanya» i posa estudis sobre les marques Barcelona i coneguda, té una certa imatge de país
com a exemple el ressò especialment Catalunya, coordinats pel Brand Cen· industrial (relacionada amb el tèxtil,
positiu que ha tingut la prohibició de tre d’Esade, per encàrrec de l’Ajunta· la metal·lúrgia i la química), que pot
les curses de braus, una decisió que ha ment i del Govern. Com era d’esperar, complementar una mancança de Bar·
estat percebuda com «una mostra de conclouen que Barcelona és molt més celona: que no se la relaciona amb un
‘civilitat catalana’ enfront de l’anacro· coneguda que Catalunya i que la seva lloc on fer-hi negocis. En aquest sentit,
nisme espanyol». Romeva afegeix que, imatge va lligada al turisme, l’esport Josep M. Oroval, director del Brand
a Brussel·les, es considera que alguns (el Barça) i la cultura (sobretot, Gaudí). Centre, considera que, si Barcelona i
Catalunya a la xarxa L’esport, clau en la projecció
El .cat és el domini d’Internet de la comunitat catalanopar- Catalunya té esportistes de gran qualitat, entitats i instal·
lant. Un domini jove nascut fa sis anys quan la majoria dels lacions que amb el temps han exhibit a ulls de tot el món
altres ja en tenien vint. Però en poc temps i jugant d’igual a un model d’èxit i una reconeguda capacitat organitzativa.
igual ha sabut guanyar-se un espai i una reputació al món Amb espais com el Circuit de Catalunya, que acull els grans
a través del lideratge tecnològic i d’un nou model de crei- premis de Fórmula 1 i motociclisme, o el Centre d’Alt Rendi-
xement. El .cat ens treu de la invisibilitat. Cada cop que en- ment (CAR) de Sant Cugat del Vallès, on s’entrenen espor-
viem un correu electrònic o donem l’adreça de la nostra tistes d’elit d’aquí i de fora, gaudim de grans equipaments
web .cat, ens projectem al món com el que som, sense dis- amb una clara vocació internacional i som escenari de molts
fresses. És també la millor eina que tenen les empreses per esdeveniments d’àmbit mundial. Però també els clubs, el
adreçar-se al mercat catalanoparlant, al qual poden tractar pal de paller del nostre sistema esportiu, ens ajuden a pro-
de la mateixa manera que els altres, parlant-nos en la nos- jectar la imatge de Catalunya al món, així com les seleccions
tra pròpia llengua. El .cat és la mostra del que podem fer oficials catalanes, cada cop més nombroses, que augmen-
quan se’ns deixa jugar i és un avanç del futur que ve. ten el prestigi d’un país modern i avançat com el nostre.
Jordi Iparraguirre, director de la Fundació .cat Ivan Tibau i Ragolta, secretari general de l’Esport

4. La projecció internacional de Catalunya 17
Catalunya surten a l’exterior de la mà, imatge d’una gran multinacional de En resum, tenim molta feina per fer,
poden beneficiar-se mútuament. nom quasi desconegut que ven produc· però comptem amb els ingredients ne·
La relació entre les dues marques no tes molt populars. «La multinacional cessaris: un gran capital d’actius per ex·
deixa ningú indiferent. Christopher voldrà potenciar la marca de cadascun portar i un consens creixent per definir
Tulloch, periodista anglès que ha tre· dels productes, però el poder de deci· una marca pròpia que superi les velles
ballat per a mitjans nord-americans i sió seguirà estant en mans del presi· tensions entre els dos costats de la pla·
britànics i que coedita la Catalan News dent de la multinacional.» ça Sant Jaume.
Agency, creu que la imatge de Catalu· Però, com creem una marca? Segons
nya a l’exterior té un «perfil baix a causa Josep M. Oroval, per crear una marca La manca d’un relat polític
de l’exageració de la marca Barcelona, necessitem tres elements: que hi hagi la En paral·lel al desconeixement de la
que aixafa qualsevol intent de crear una decisió política de fer-ho, que es treba· marca Catalunya, no hem sabut cons·
marca nacional, i de l’herència fran· lli a llarg termini per superar els par· truir un relat per explicar-nos al món.
quista lligada a la marca Espanya, que tidismes i que s’hi impliqui el màxim A tall d’exemple, hem intentat reformar
ha imposat estereotips com la migdiada, l’Estatut per consolidar l’autogovern
els toros o la paella a tot l’Estat». Esmen· i no hem estat capaços d’explicar-ho a
ta un exemple recent: «força gent sap «La marca Catalunya l’exterior, que ha comprat, majoritària·
que el Mobile World Congress ha tingut és desconeguda o ment, la versió de Madrid. O, ara ma·
lloc a Barcelona, a Espanya; però molt teix, malgrat seguir aportant una gran
pocs —fins i tot entre els que hi vénen— s’associa a problemes. quantitat de recursos a la resta de l’Es·
coneixen Catalunya». De fet, sembla que Quan dius Barcelona, tat en un exercici de solidaritat impo·
passa quelcom similar entre Londres i sada, Brussel·les ens veu com una re·
Anglaterra, on «la reputació de la ciutat la gent somriu.» gió responsable d’una part important
resta possibilitats a la marca país». del dèficit de l’Estat. Ens costa fer arri·
Tothom, però, està d’acord que Ca· bar la nostra versió al món, bé sigui en
talunya i Barcelona són marques com· d’agents socials que després utilitzaran polèmiques puntuals, bé sigui a l’hora
plementàries. Barcelona Global és una la marca. Seguint aquesta estratègia, el d’explicar què volem construir quan de·
plataforma de professionals i empre· Brand Centre d’Esade està coordinant manem més autogovern. Volem més lli·
saris compromesos amb el desenvolu· una iniciativa per definir el posiciona· bertat, més competències, més diners...
pament econòmic de la ciutat i la seva ment de la marca Catalunya al món. És Però fins on? I per fer què? En aquest
àrea d’influència. Mateu Hernàndez, un projecte que s’inicia amb l’antic Go· sentit, és possible que l’ús del terme na-
director d’aquesta iniciativa, impulsa· vern, al qual el president Mas ha donat cionalisme ens perjudiqui. Té una con·
da per l’empresària Maria Reig, consi· continuïtat. A partir de la consulta amb notació molt negativa a Europa i, més
dera que Catalunya ha de fer-se seva diverses entitats del país, es va acordar enllà del fet que pot semblar poc adap·
la marca Barcelona. «És trist, però la treballar en el concepte de «Catalunya tada als termes polítics del segle, no de·
marca Catalunya és desconeguda o com a entorn privilegiat per al talent». fineix un objectiu clar i crea una imat·
s’associa a problemes. Quan esmentes Ara cal posar a prova el concepte esco· ge antipàtica, de reclamació constant.
Barcelona, en canvi, la gent somriu.» llit. Els resultats d’aquest exercici, en el En canvi, en reclamar un estat federal
Hernàndez compara la situació amb qual participa Òmnium, els coneixerem (amb els matisos que calgui) o confe·
la relació que es pot produir entre la a mitjans d’any. deral o, directament, un estat propi, es
Catalunya a les Nacions Unides La internacionalització de la cultura
Per tenir presència i visibilitat a les Nacions Unides, cal vo- La internacionalització de la cultura comença per una
luntat de política multilateral. La signatura d’acords d’ente- bona recepció de les cultures foranes. És molt difícil re-
sa amb les agències i fons de l’ONU permet col·laborar amb lacionar-nos amb el que no coneixem. Per això és impor-
programes internacionals que estiguin en sintonia amb les tant disposar d’institucions que ens portin aquí les coses
prioritats del Govern. Aquesta col·laboració dóna al Govern que es creen, es pensen, es diuen i es produeixen a fora i
i al país experiència, contactes i visibilitat. Els acords, a més, que les facin entrar en relació amb les coses que es fan
poden preveure l’enviament de professionals i funciona- aquí. La bona internacionalització neix fruit de la neces-
ris catalans a treballar en aquestes institucions (com a ‘se- sitat. El procés creador demana sovint canvis de registres
condments’, JPO o voluntaris). Els catalans que treballen en que ens obliguen a mirar fora, perquè, si no, ens aturarem
organitzacions internacionals poden jugar un paper clau en i, en aquest camp, quan un s’atura, és mort. Una bona re-
la projecció exterior del país i són un capital humà de valor cepció garanteix l’entrada en relació amb creadors i savis
incalculable per a les necessitats de l’administració catalana. d’arreu. I el contacte fa coneixement, i el coneixement fa
projecte compartit, és a dir, internacional.
Oriol Freixa Matalonga, especialista de programa a l’Oficina
de Planificació Estratègica de la UNESCO Josep Ramoneda, filòsof

5. 18 país >>>
DAFO de la marca Catalunya al món
El DAFO és una eina de gestió empresarial que permet a les organitzacions fer-se una ‘fotografia’ del moment en què es troben, amb
l’objectiu de traçar l’estratègia futura. Les quatre inicials identifiquen les dualitats de l’anàlisi interna (Debilitats i Fortaleses) i de
l’anàlisi de l’entorn (Amenaces i Oportunitats). De la lectura d’aquest article s’extreu el següent DAFO de la marca Catalunya al món.
La premsa internacional Barcelona, atmosfera creativa
La imatge del país entre les elits polítiques, econòmiques i Sovint ens preguntem què singularitza Barcelona per haver
intel·lectuals de l’exterior depèn en part del que escriuen els estat i ser trampolí de creadors, industrials i emprenedors.
periodistes estrangers, que viuen a Madrid i llegeixen diaris Què provoca que, malgrat la manca d’ambició i influència,
espanyols, o bé viuen fora i consulten webs de la capital. El la nostra marca segueixi cotitzant a l’alça en els mercats de
Govern hauria de facilitar-los al màxim la feina perquè els futur? Totes les ciutats competim per ser capitals de la inno-
arribi de manera ràpida i organitzada una altra informació vació, la creativitat, el coneixement... Però, mentre és sen-
sobre Catalunya. Algunes idees: crear un portal sobre el país zill qualificar San Francisco de bressol TIC, Londres de capital
que aplegui notícies de tot tipus, no només oficials, i difon- financera o Shanghai d’urbs emergent, què ens defineix, a
dre’l bé; ajudar a la difusió de mitjans catalans en altres llen- Barcelona? L’atmosfera creativa és el que ens caracteritza,
gües; organitzar visites de feina a Catalunya, oferint con- ens posiciona i ens dóna allò que necessitem per esdevenir
tactes amb personatges públics i privats; aprofitar viatges a el motor econòmic que creï ocupació. Una atmosfera que
Madrid i al món per convocar premsa estrangera i parlar de hem de cuidar perquè som més que una ciutat i tenim una
temes candents. marca a protegir i, sobretot, gestionar, liderar i projectar.
Sandra Buxaderas, corresponsal a Brussel·les i Roma Maria Reig, consellera de Barcelona Global
Comenteu i amplieu el contingut de l’article al web: www.omnium.cat/article/4164

6. La projecció internacional de Catalunya 19
fan servir termes amb un objectiu clar el país. «És imprescindible tenir dele·
i que no confonen. Una bona comuni· gacions polítiques a l’exterior,
cació no servirà de res sense un missat· però no perdem el temps
ge que sigui nítid i es percebi sincer. En intentant que els delegats
aquest sentit, el Govern d’Escòcia ha tinguin estatus diplo·
aconseguit fer arribar el seu missatge màtic; no ens fem
de forma diàfana al món... i a Londres. trampes al solita·
Escòcia serà allò que els escocesos deci· ri», afegeix a tall
deixin ser. d’exemple. Per
Junt amb la manca d’un relat, Cata· la seva banda,
lunya i el seu govern han tingut sem· Antoni Mont-
pre un gran dèficit d’interlocució amb serrat, vice· a més, a buscar el
l’exterior. Els mitjans estrangers, quan president del Centre Català consens necessa·
parlen de nosaltres, sovint ho fan des de Luxemburg, reivindica la ri amb l’oposició
del desconeixement i, a vegades, massa feina feta pels anteriors go· en una matèria que
influïts pels mitjans de Madrid i sense verns a «l’hora de crear una considera d’interès nacional. En
haver contrastat les informacions rebu· necessària infraestructura aquesta línia, afirma que se segui·
des amb la versió de la Generalitat o exterior» i destaca que, «en rà amb la política de signar acords de
de persones coneixedores de la realitat temps de crisi, la projecció exterior és col·laboració estable amb els països pri·
catalana. La majoria dels correspon· més necessària que mai». Capdevila i oritaris de l’acció exterior catalana (ja
Montserrat contraposen les recents re· n’hi ha amb el Japó, l’Argentina i l’Uru·
tallades a Exteriors amb el paper de la
«Els polítics catalans societat civil a l’hora de projectar inter·
guai) i que es mantindran els acords de
cooperació que governs precedents van
sovint diuen nacionalment el país i celebren iniciati· signar amb diversos fons i agències de
coses més fortes ves com Help Catalonia o el Col·lectiu
Emma i la feina que fan les comunitats
les Nacions Unides.
Des dels entorns acadèmics, Ferran
a l’exterior, que no catalanes de l’exterior. Requejo, professor de la UPF i coautor
pas a l’interior.» Francesc Gambús respon amb con·
tundència: «el Govern és present allà on
del Pla de l’Acció Exterior del Govern
de Catalunya 2010-2015, identifica el
creu que ho ha de ser, sense renunciar model belga com una possible referèn·
sals estrangers presents a l’Estat són a d’altres espais on encara no hi som». I cia en política exterior per a Catalunya.
a la capital i no acostumen a moure- afegeix: «no renunciem a ser un estat de «Les relacions intergovernamentals a
se’n. Sobre aquesta qüestió, Francesc la UE. Tenim aquesta vocació. Per això Bèlgica són més horitzontals, no jeràr·
Gambús, recentment nomenat direc· la política europea és la nostra prime· quiques i verticals com a l’Estat espa·
tor general de Relacions Exteriors de ra prioritat». En aquesta època de crisi, nyol». Les regions ratifiquen els acords
la Generalitat, explica que el Govern afegeix: «hem de sortir fora; si abans el internacionals signats per la federació i
està fent un esforç per comunicar la nostre principal mercat era l’espanyol els representants regionals poden pre·
seva posició a l’exterior. Ho fa «acom· per una qüestió de proximitat, ara po· sidir una delegació estatal o, fins i tot,
panyant els corresponsals estrangers dem anar arreu del món i el Govern ha una reunió del Consell de la UE (com
presents a Barcelona, aprofitant les de facilitar aquest procés». Pel que fa va passar diverses vegades durant la
sortides del president i d’altres alts a les delegacions a l’exterior, Gambús Presidència belga de la UE, el 2010).
càrrecs a l’exterior per parlar amb la explica que «tenen una funció de pro· Pel que fa a la presència institucional
premsa i sent reactius a informacions jecció econòmica combinada amb una a l’exterior, considera el Quebec i Flan·
incorrectes o esbiaixades». Christopher d’institucional». I ressalta aquest darrer des «dos casos a estudiar de prop per la
Tulloch es felicita per les aparicions del element amb un cas concret: «estem seva ambició».
president Mas a la premsa internacio· acompanyant moltes empreses a obrir- El professor Requejo conclou que el
nal, però es mostra sorprès pel fet que se mercat al Con Sud d’Amèrica i, a l’ho· problema principal a l’hora de projectar
«els polítics catalans sovint diuen co· ra d’entrevistar-se amb les autoritats lo· Catalunya «està relacionat amb el marc
ses més fortes a l’exterior, que no pas cals, la presència de la Secretaria d’Afers constitucional espanyol, que reflecteix
a l’interior. Això demostra una manca Exteriors és imprescindible. Només una lògica afrancesada de caràcter je·
d’estratègia clara, d’una anàlisi sobre amb ACC1Ó, no ens en sortiríem». So· ràrquic i unitarista, molt allunyada dels
la necessària modulació dels missatges bre el tancament de la Delegació a Bue· estats federats. Les competències de
en funció de l’audiència». I proposa que nos Aires, justifica la decisió pel context Catalunya en l’àmbit exterior i europeu
el canal internacional de TVC emeti un d’ajust pressupostari. Aquesta realitat és són simplement ridícules. És un model
informatiu en anglès i que el Govern la mateixa que ha impedit crear l’anun· que no es pot reformar més que amb
doni més suport a les versions angleses ciada Conselleria d’Afers Exteriors. De una voluntat política de canvi cap a un
dels mitjans catalans. tota manera, recorda, «aquest govern federalisme obert i competitiu, una vo·
Germà Capdevila es mostra prag· ha unificat tota l’estructura d’Exteriors luntat que no existeix en absolut al si
màtic. «Dissortadament no tenim un dins la Conselleria de Presidència, com dels partits majoritaris de l’Estat.» Ò
estat propi i, als ulls d’Europa i del món, a mostra de la importància que dóna a
som una regió», però comptem amb un aquesta matèria». El director general >>>Albert Royo i Mariné és politòleg i vicepre·
govern que té recursos per projectar de Relacions Exteriors es compromet, sident d’Horitzó Europa.