Lo Catalanisme. Motius que el Legitimen, Fonaments Científics i Solucions Pràctiques Autor: Valentí Almirall Data: 1886.

2. I
©
^
Hibrcría ^aubilí |
LIBIIOS ANTKJUOS
Bolcrs,
10BARCELUNA-2-(E8pana)
®
^
PURCHASED FOR THE
UNIVERSITY OF TORONTO LZBRARY
FROM THE
CANADÀ COUNCIL SPECIAL GRANT
FOR
CATALAN LANGUAGE &
I
ITERATÜRE 68

3. *x>

5. Digitized by the Internet Archive
in
2010 with funding from
University of Toronto
http://www.archive.org/details/locatalanismemotOOalmi

7. LO CATALANISME
.^Iti-

8. Es propietat
del autor, que se
reserva Us drets de traducció.
Queda
ca
fet lo dipòsit
que mar-
la lley.
Imprenta La Renaixensa, Xuclà,
13,
baixos.

9. LO
CATALANISME
MOTIUS QUE
'l
LLEGITIMAN
FONAMENTS CIEXTIFICHS Y SOLUCIONS PRACTICAS
VALENTÍ ALMIRALL
President dels Jochs Florals
d'
enguany.
'^^^^
BARCELONA
LLIBRERIA DE VERDAGUER
Rambla
LLIBRERIA DE LÓPEZ
Rambla
del Miij n." 5
1886
del Mltj n.°
20

10. DP
ITTbr^^
.<^
'^f C
3 ,968

11. /L
JOVENT DEL "CENT[[E CATALÀ"
Entremitj del ensopiment que
de
la
gent de
la
y ganas
ofereixo, donchs, aquest llibre,
que
'1
té relació
veig en
intel•lectuals,
vosaltres certs afany de saber
tensió de
ha apoderat
nostra terra, en quant
àb los interessos morals é
Vos
s'
d' estudiar.
no ab
prengueu com obra de
Catalanisme particularista, sinó ab
la
la
pre-
text del
més mo-
desta de que vos fassi lo meteix servey que fa
programa
als
que cursan una assignatura.
L*
AlTOR.
un

13. QUATRE PARAULAS AL LECTOR
Avans de entrar en matèria, uos
interessa dir quatre paaquest llibre, que té la seva historia, puig que la cosa mes insignificant no deixa de tenirla.
A mitj Febrer poch més ó menys, va ocórrens lo pensament de celebrar la diada dels «Jochs Florals», que hem de
presidir aquest any, ab la publicació d' un llibre sobre Catalanisme. Concebut lo pensament, vam resoldre realisarlo,
sens amidar las dificultats. La primera ab que vam topar,
fou del ordre material. Necessitavam paper, y com no n' hi
havia de a propòsit en los magatzems, vam haver d' encarregarlo exprés. Aquesta petita dificultat nos va /er perdre
quinze dias.
A primers de Mars va rebre la imprenla los primers ori-
raulas sobre
com
s'
ha
fet
endemà vam
corretjir las primeras probas. Haimpressor, que 1 dia 20 de Abril li
entregariam lo final, à fi de poder ell terminar la confecció
del llibre en temps útil; y efectivament, lo dia marcat, ha
rebut las darreras fullas. Lo llibre queda fet y en disposició
de ser donat à llum, mes /Jo contingut se resent tal vegada
d' aquestas pressas?
No podem dirho, puig al estampar aquesta advertència
preliminar en lo primer full, qual impressió vam deixar pera
r últim, no hem tingut quasi ni temps de rellegir lo llibre.
De segur que s' hi notaran vuits; de segur que s' hi trovaràn
repeticions. Nosaltres n' hem observat bastants dels primers
y algunas de las darreras. Aqaeslas bi fan poch mal, puig
ginals, y al
viam convingut ab
lo

14. que
sòls
dependeix de la benevolensa dels lectors lo dispenno tenen ja lemey, per lo qual hem de redu-
sailas. Aquells
hiruos à consignar que,
si
gunas ideas que no hem
fet
ara fós à fer,
desenrotllariam al-
més que indicar.
molt per damunt lo nostre travall.
se 'ns ha
Al rellegir
ocorregut una observació que no deixaran de ferse los que lo
llegeixin. Lo caràcter català, dihem en éll,
y en aquest fet
—
—
basem una bona part dels rahonaments, es eminentment
iinalisador y poch amich de generalisacion?, y
nostre lliI
bre està generalisant quasi constantment.
los nostres rahonaments falsos, ó 1 nostre
són,
donchs,
llibre es
poch
català.
Realment, generalisem bastant: però notis, que hem probasantnos sempre
en los fets, comprobals per la observació directa. No nos
apartem, donchs, del criteri positivista que es 1' únich que
escau al particularisme. Per altra part, no tenim cap inconvenient en confessar, que hem fet esforsos pera generalisar,
no sòls à íi de acomodarnos al gust que se 'ns ha empeltat,
sinó perquè lo particularisme te reunits ja prou elements
pera poder fundarhi sa teoria. Las nostras generalisacions,
ademés, son dolentasó bonàs. Si son dolenlas, confirman lo
(jue dihem sobre '1 caràcter del nostre poble, del qual lo
nostre llibre serà una demostració més
si fossin bonàs, no
voldrian dir sinó que, ó nosaltres som una excepció à la recurat fugir de idealismes y abstraccions
,
:
gla general,
que
la
confirmaria, ó que
la
matèria
s'
hi presta
que
fins los
menys aptes trobem medi de condensar
principis
que se
'n
tant,
desprenen, fentlos servir de base
à
los
un
sistema.
Hem posat al nostre llibre lo títol massa general de «Lo
Catalanisme.» En lo subtítol precisem ja més lo pensament
que hem procurat desenrotllar.
Barcelona 22 de Abril de 1886.

15. PART PRIMERA
MOTIUS DEL NOSTRE CATALANISME REGIONALISTA.

17. GAPITOL
I.
ESTAT ACTUAL DE LA NACIÓ ESPANYOLA
L•o
programa del catalanisme es lo meteix en totas las manifestacions de
acjuest.— Exemples en los terrenos literari é histórích —Pobresa de la
vida nacional d' avuy.— Ignorància é inmoraiitat.— Falta de solidés en
las institucions —Vicis en qué la nació espanyola va al davant de totas
las demés.— Estat dels partits y collas políticas.— Impotència mostrada
per I' unitarisme.— Lo catalanisme regionalista ha de ser,ademés d'un
sentiment, una convicció. Sobra de negacions y falta de ideas po-
—
sitivas.
Lo programa
-no pot ésser
la
del catalanisme en tolas
més que un: rompre
sas manifestacions
las Iligaduras
que tenen
à
nostra Regió agarrotada y subjecta, substituhintlas per los
«uaus y dolsos llassos del afecte que la germanor fa uaixer.
Aquest programa té aplicació al terreno politich social de
Ja
meteixa manera que
als
demés terrenos que
s'
han con-
reubat fins ara. Quan, anys enrera, va iniciarse lo Renaixe-
ment
literari,
vegada,
à
va tendirse
compondre y publicar un
pre
tot seguit,
sens haverne esment
las lligaduras
travall
ab qué nos
literari
en català, va rom-
tenia agarrotals y subjectes la
literatura castellana, y, per lo sol fet de deixondar
gua que dormia, va
la possibilitat
de
la
tal
posar en pràctica lo programa. Lo primer que va
oferir à las altras regions
de
la
una llenPenínsula
de substituhir aquellas lligaduras per los llassos
germanor
literària.
havia passat avans en
Lo meteix, exactament
lo terreno hisfórich:
lo
lo
meteix,
meteix, exac-

18. PART PRIMERA. — CAP.
lament
meieix, devia succehir
lo
en que
destorbs que
dels
mes sempre,
acció lliure:
han
la lligadura,
d'
en altres camps
tart
ha anat entrant. Los cultivadors de
s'
deslligat
medis
més
I.
notis be, al acte meteix de
germanas
ofert à las regions
extrényer
lo
lots ells
bon
afecte
que
han
s'
ó impedian
dificultavan
"Is
la
rompre
lo desilj
y
'Is
ab greu re-
las uneix,
cansa dels explotadors de totas, que jamay han logral intro-
duhir entre ellas
Catalunya, a cada
desunió deüniliva.
la
nova manifestació de son Renaixemeut, ha
tras grans
comarcas de
Has de carinyo, ab
lo
Peniusula lo bras
la
nus
fet
y
tot,
naixement
que
s'
ha aumentat
lo
nou
"1
nus
escorri.
s"
à
cada nova manifestació del Re-
la
riquesa general en la matèria à
aplicava.
s"
Ab
ni
ademés, que
notis be,
en
demanantlos que hi afe-
gissen la baga que ha de impedir que
Y
allargat à las alficat ja
lo
trencament de
las lligaduras literarias,
ni la
prosa
poesia castellanas hi han perdut res, y en cambi, lo
la
moviment
artíslich
nova
està
tal
general espanyol
que ha produhit
literatura,
vegada destinada
à
nova sava que
introduhinllii
lo teatre castellà
ab que
s"
ha enriquit ab una
de mèrit, y que
en las d' altras regions,
ja obras
influir
las rejoveneixi.
lo nostre Soler
Res ha perdut
ne sostingui duranl
molts anys un altre ab sas produccions exuberants d" imaginació y rublertas de vida, ja que probablement lo nostre
gran dramútich may hauria pensat en dedicarse à
si
sols
hagués tingut mitj oberlas,
— que
mé.<las tenen los que fora de Madrid
la castellana.
èQué hauria
hagués trobat ab
lo
fet
viuhen,—
lo nostre
Renaixement, que
li
la
escena,
milj oberlas tot lo
las porlas
Verdaguer
oferia
si
de
no se
camp amplí-
ssim pera exalar en un llenguatge abundós sos sentiments
mistichs, y donar íormas arrodonidas à la metafòrica
pressió de son
amor
que
1"
ni
1"
un
ni
à las tradicions pàtrias?
altre
s"
Ben segar
exes,
haurian alsat damunt del nivell dels-

19. 3
ESTAT ACTUAL DE LA N^ClÓ
que ab veu esmorluhida nos
produhit ó produheix
com un eco
fan senlir
's
que avuy se trova, de venir
mósfera de convencionalisme que
nostre teatre lo moviment,
la
lo
que ha
en castellà, essencialment
la literatura
cortesana. Ben segur es, que aquesta no
possibilitat en
1
,
la
trovaria en la
à refrescar
T at-
envolta, aprofitant del
acció escènica que
1
caracteri-
espontànea franquesa y la llibertat en
concebir y expressar los sentiments é ideas, que forman la
y apropiantse
sa,
la
nota dominant aixís en
«n
los
demés generós
la
poesia
y descriptiva,
lírica
que
literaris
s'
han conquistat
com
en
lo
nostre Renaixement carta de naturalesa.
Ab
lo
trencament de
la historia castellana,
ferse
la
Uigaduras ab que 'ns amarrava
general d" Espanya, qu' avans del nostre Renaixe-
manca y coixa, que janiay hauria
«lent era tan
íil
las
ha sigut possible que comensés a re-
nivell
que
li
pertoca.
Al referse,
guanyat una riquesa que un dia ó
Espanya
no es sols
ja
de
íjue al costat
las
la terra
enorgullirnos d'
lograt posarse
general ha
historia
omplirà
altre la
del Cid y de
grans figuras castellanas
menys grans aragonesas y de
dem
la
d' orgull.
Guzmàn, sinó
s'
alsan las no
demés regions. Avuy poalguna cosa mes que dels cops d' eslas
pasa dels héroes llegendaris y del esprit de dominació y de
•conquista dels capitans histórichs de
fnenlres
ells
devian concentrar tots
ia invasió agarena
que amenassava
à
vivian més allunyats dels punts en que
puig
Castella,
llurs esforsos
Europa,
la
la lluyta
ó vida, podian ocupar una bona part de
la
que
en contenir
los
que
era de mort
seva activitat en
empresas marítimas y colonisadoras, que van fer d" Aragó
una gran potencia mediterrànea, precursora del poder sens
exemple que van alcansar després
las
regions unidas
las portas fins llavoras tancadas del Occeà.
íil
costat
que
de
la
la dirigia
política castellana,
que pe
'I
al
obrir
Avuy sabem que
caràcter del poble
devia ser absorvent y dominadora,
basanlse

20. PART PRIMERA.— CAP.
14
no mes que en
la
imposició y
temperament
debia ser menys brillant però molt
lliure,
no en
sòlida, basantse
en
la forsa, sinó
molt a
de
la plenitut
la virilitat,
no ha arrival encara
pera-
la
marxa no
I"
sols
tant
é inteleclual
ho necessita per
se
si
la
nostra Regió,
Renaixement
"I
exten-
s'
meteixos
los
los altres terrenos?
lo
lo
La
patrimoni nacional de
molt atrassat que
lo
tot
que,
relaciona,
ensemps de
la
se produhirian
han caracterisat en
Tan endarrerits estem avuy en
efecte
de
Península.
terreno politich-social,
que
de
y es ben segur que tindrà vigor suficient
primera consecuencia seria aumentar
ideas,
ni
edat
tQui, donchs, duptarà de que
fenòmens que
ilo
y,
la
sinó de toías las de
al
mútua
la
de sas forsas! Deixem que alcansi
influhir directament en la
gués
nàixer
fa
això y molt més,
ja lot
nostre Renaixement histórich
de-
més
de>pólica que pot produhir
la unitat
unió expontànea que
la
Avuy sabem
conveniència.
conquista, se desenrolllav»
la
que conduLida per uns pobles
aragonesa,
política
la
I.
que ab
la
"s
irova.
vida moral
causa ó efecte,
ó
causa y
nostra decrepitut, aqueixa pobresa de
vida es lo més eloqüent signe del estat
trisl d
que havem
arrivat.
Però per més que
tots lo
coneguem y no tinguem ni esma^
hem de comensar la nostra
pera negarlo, per son examen
tasca, y à la exhibició
los
primers capítols
de
las uostras miserias
d' aquest
llibre.
tenim destinats
Avans
exposar
d"
lo-
nostre programa y de entrar en sa defensa, bo es que tan-
tejem
la terra
es presentar
que hem de
lo
Irepiljar.
Un
dels nostres objectes
particularisme regionalista
com un remey »
y pera poder judicar de
d' un remey, lo que primer interessa es conèixer
la
nostra situació actual,
cions del malalt y
"Is
Serem, no obstant,
sintomas y efectes de
tant
curts
la
bondat
las
condi-
la malaltia.
com sabrem,
en aquesta.-
primera part. La situació desesperada à que ha arrival

21. !
ESTAT ACTL'AL DF LA NACIÓ
la
de fora
formem
Dació de que
ni
viure,
que
ne toquem
fan
ellas se
no
part,
las
ignora ningú de dintre
la
Los que tenim
d" ella.
la fatalitat
d"
haverhi de
conseqüencias à cada moment, puig
sentir
dolorosament en
vida. Los que desde lluny
tots los actes
se 'n riuhen ó 'ns tenen llàstima.
exlranger.
Ningú'ns pren en
que sobran
los
la
He pogut comprobarho
al
lo pitjor del cas
es
serio,
ly
motius pera no péndrenshi!
Tot lo nostre porta, ja
fa
anys ó
sigles,
segell
lo
ignorància y de la inmoralitat. Lo primer dato que
estudiar un pays,
al
de
enteran de las nostras cosas, ó
s'
cions fonamentíils, y
es saber quinas
la vritat
es
que
à
son
"s
de
la
busca
sevas institu-
las
Espanya
ni institucions
Àvuy vivim per casualitat en monarquia, però ^.qui es capas de dirnos com viurem demà?
La calaverada d" un de tants generals com tenim, va assentar
la restauració damunt de fonaments tan poch estables com
lo pronunciament triunfant d" uns quants batallons, de mafonamentals
nera que
com
1
s"
hi troban.
regnat de don Alfons va ser tan casualitari,
casualitarias havian
sigut
havian anomenat república,
es la regència
que viu
tal
vegada no més que perquè tothom, aixis
amichs com
los
enemichs, convenen en que no pot viure.
actual,
los
quasidictaduras que se
las
com casuaUlaria
Si qualsevol
matí ns ve
cambi radical en
lo
nent, ningú tindrà la
puji
la
mosca
al
la
noticia
que deuria ser
de que
ha hagut un
més perma-
hi
la institució
menor sorpresa. Tot
es qüestió de
que
nas de mitja dotzena de generals... ó de
sargentos. descontents per qualsevol motiu, ó de que una
dotzena de banquers ó taruguistas de guants blanchs vul-
guin fer una bona jugada à
1"
alsa ó à la baixa.
son los fonaments de las que deurian
;Tan
sólits
ser institucions fona-
mentals del Estat espanyol
iCom
pot
ningú pendre en serio
^hir, per exemple,
que
la política
un gobern restringia
lotas las
's
fa, si
que aqui ne

22. PART PRIMERA.- CAP.
,5
dihem
I.
y avuy un altre gobern, ab la meteixa
ab idénlicas lleys y ab igual organisació del
llibertats,
Constitució,
pays, las deixa exercitar, encara que sigui sols interinament,
confondres ab la llicencia? ^Pot ningú pendre en
fins à quasi
de par-
serio lo nostre sistema representatiu ab pretensions
lamentari,
partit
si
que
ara
que ocupa
'1
acoslan eleccions sabem ja que lo
s'
poder obtindrà igual majoria que
'I
que
y mani-
ahir r ocupava, disposant del meteix cós electoral
fassejant idénticas llisfas?
La nació espanyola
sols
en duas cosas va avuy
de las de Europa, y aquestas duas cosas son:
Estat y 'Is oficials generals de son exèrcit.
al
davant
deute del
lo
Lo primer puja en absolut més que '1 de naiion« tan ricas
Alemania,
y poderosas com los Estats-Units d' Amèrica,
Austria-Hungria è
Itàlia,
inaguantable.
rossímil,
y relativament es exorbitant, invemanca al deute del Estat
li
Poch
eepanyol pera importar los dos tersos del de
tanya, y
i
la
Gran Bretanya es
al
la
Gran Bre-
menys cinquanta vegadas
més rica que nosaltres Aixís y tol, cada dia 'ns empenyem
més y més, y à cada nous pressupostos puja mes alta la
I
xifra, ja
astronòmica, del capital y dels interessos.
Lo meteix succeheix ab los oficials generals. En absolut
ne tenim més que Fransa é Inglaterra, doblem los de Itàlia
y quasi 'Is de Alemania, y relativament estem tant per endavant de r Àustria, que es la nació que més se 'ns acosta,
que
si
aquesta
tants, nosaltres
fonts
té disset
generals per cada milió de habi-
ne tenim trenta
sis,
genuïnament madrilenyas. Y,
cepcions,
recordan à
d' ells,
I
quins generals!
la
capitania de
durant
la
la
segons datos
fetas algunas
trets
de
pocas ex-
Algunas frases cèlebres que se
nostra ciutat los retratan.
Un
mar
re-
guerra carlista,
volia enviar per
forsos à Lleyda, y las mostras de ciència à n' aquesta altura
son tant abundants, que
n' hi
hauria pera omplir un llibre.

23. ESTAT ACTUAL DE LA NACIÓ
Del
que
privilegi
Irist
davant de
le
la
'7
nació espanyola d' anar al
tolas en
punt à deute públich y à oficials generals,
desprèn que 'Is dos grans càncers de son cos gangre-
S3 'n
nat siguin
misèria del tresor y
la
•de la nostra historia
'1
La
militarisme.
síntessis
contemporànea pot reduhirse à pronun-
ciaments, quals únichs efectes han
devorar
sigut
poch
lo
capital que 'ns quedava. Ja quasi res tenim.
Uns pronuncia-
ments van empassarse ab pocas bocadas
bens de
los
des-
la
amortisació eclesiàstica; uns altres van engolir los de la
beneficència; uns altres van rosegar los de propis, y entre
van
fer de manera que lo millor que teniam, com las
anomenada universal, passessin à mans d' extraogers que las explotan. Nos quedan alguns boscos,
y ja estem
tots
minas
d'
cavilant
bem
com nos ne desfarem, encara que ab
d' arruïnar la agricultura,
[lunars, sechs y erms,
mans
altras
no
que
n' arri
<|ue
las
i
ílors.
Ab
tot
y això,
darrer pronunciament.
alguns més. Ben clar nos ho diuhen
sovint abortan.
Es inevitable que un dia ó
algun à nàixer ab prou vida pera ensorrar
'us fora difícil trobar
tota la nació,
demés
íirriva à
alguna altra matèria, en
una bona p ^rt
del nostre Continent.
guanyar en
la
manifesta no sols en
ciutats y vilas
h
fet lo
altre
tot lo
destorbi.
1
No
no
tot
poms de
hagi ja
hem de veure encara
N'
los
si
s'
aca-
grans trossos de terra, que posats en
serian verdaders
cregui pas que
's
la tallada
y de convertir en payssalges
que,
davant de
d' aquestas,
en efecte,
va
inmoralitat pública y privada que se
la capital, sinó en la major part de
d' importància.
però
Cap
la
al
d' ella
Madrid
fa
veure que viu de
que realment sosté son luxo y satisfà sos
capritxos, elevats à necessitats, no son pas los sous que espolítica,
curan
fan ab
lo
los pressupostos, sinó los chanchullos
tot lo
que ha de ser
lona, per exemple,
lo
resolt
y traficas que se
en sas oficinas. A Barce-
chanchullo y
la trafica
d'
expedients

24. — CAP.
PART PRIMERA.
l8
oficials
no pot pas
I.
lanla importància
lenir
com
però en cambi, en mollas ocasions se treu de
dels americans que arriban ab
fortuna que han
la
més que de
la
nostra vida,
y sempre
confia
que
's
Bolsa, ab lo que
que
te la debilitat d'
làlicli, tant
ó
fa a la
's
Madiid:
à
la explotaciófet
en
me-
gran indústria, que dihem es
més en
joch
lo
ploma desvergonyidament
's
Iíí•
descubert
al
al
atansarshi ab algun diner, que no pas en
Se
los barcos del port ó en los telers
de
las fabricas.
que això
la
explotació dels descui-
fa
's
per
arreu; que
tot
'ns dirà
dats no es cosa exclusivament nostra, y que tolas las Bolsas
mon son més ó menys un joch no ja d' elzar, sinó de
del
ventatja, en lo qual uns quants
completament à
pas. Farem,
van sobre segur, y Is demés
No ho negarem
foscas y desorientats.
las
notar que tota aqueixa trafica no
si,
fa
s
quasi
en lloch en tan gran escala com entre nosaltres. Aquí,
major part pretén per
tals
medis no
Aquí, de
quirshi en pochs mesos ó pocas horas.
la
bacanal bursàtil, en que hi va pendre part tothom;
munió de
somiat
d'
darrer»
aquella
Societats mentida, quals capitals de farsa no
may
ni d
Londres, no
més que un camí de
'n
la
sols viurehi, sinó enri-
queda
res,
s'
han
absolutament res
ferro arruïnat y alguns milers
de duros
En punt a inmoralilat, per desgaque 's mouhen y agitan en la nació
en projectes impossibles.
cia,
quasi ningú dels
podria
tirar la
dregar
al
piimera pedra
inmoral,
que passan per
las
y s'evaporan, de
com
à la
mans
la
si
algun dia
la
manera que
la
'Is
que poden
Provincià, dels Municipis y fins
de moltas Societats particulars.
mesos; de
tractés d' ape-
dels funcionaris del Estat se fonen
meteixa
abastar los funcionaris de
richs, sens haver
's
adúltera deia Biblia. Los diners
Los ministres se retiran
may guanyat més que
'1
sou de
sis
ó vuyt
meteixa manera que molts regidors ó diputats
se fincan després de desempenyar durant igual temporada
un càrrech que deuria ser gratuil y honorifich, essent la

25. ESTAT ACTUAL DE LA NACIÓ
que
piljor del cas,
la
sentiment que uns y altres inspiran à
"1
generalitat, no es
IQ
de
lo
la
indignació repulsiva, sine lo de
la enveja mal dissimulada.
cap ahont se vulgui en
Giris la vista
més
poca cosa
se veurà
que inmoralitat
nostre pays, y
lo
é ignorància.
En
la
inmoralitat é ignorància generals se basan los que explotaa
la nació
en grau escala desde
més que
eleccions estan,
que Is ministres troban
alts llochs
"Is
del Estat.
Las
falsejadas, proslituhidas. gracias à
fins
en los més arrecooats districtes
un número de gent prou inmoral pera ajudarlos en
llur des-
Los empleats prevarican, y quasi no poden
cosa, puig si algun volgués mantenirse pur, los
tructora tasca.
altra
fer
particulars ab qui ha de
vendres ó perdre
De
tal
tractar
lo lloch
V obligarian à optar entre
que ocupa.
resum V
situació del país n' es lo
estat dels partits
y collas polílicas. Tots estan formats no més que per los que
volen viure à coslas de la generalitat de la nació, y cap
d' ells te arrel fonda en lo pays.
més que anarsen
Lo qui
vol formarne un
de
Madrid y arbolar bandera. Al
punt li surtiràn uns quants desesperats a cada poble que li
serviran de Comitès, y tot seguit se trobarà en situació d'en-
nou, no
te
trar en joch
cridar
més
y de comensar à fer equilibris. Lo gefe que sa[>
que Is demés, es lo qne n treu més profit.
fort
Al repartirse
bona
com
part, en
lo
boti,
forma
pot
estar
ben segur
d"
endursen una
de diputat y de senador,
aixís d" actas
de credencials d' estanquer ó mosso del correu.
La organisació dels
eloqüent mostra de
un
à
sol d" ells
s"
la
partits
y
avergonyeix de tenir un gefe, quals ordre»
despóticas son acatadas per tots ab
portan cap
al
políticas actuals e*
collas
degeneració à que havem arrivat. Ni
pressupost, y
s
dona
de que creguin que
tal
I
trist
d'homens que volen passar per
una
pila
que
fins disfrutan
de posició
social, se
espectacle de que
seriós é il•lustrats
y
converteixin volun-

26. PART PRIMERA. — CAP.
I.
tariament en soldats, y abdiquin del crileri propi, encarre-
gant
nous Papàs de Madrid que pensin per
als
ells.
«[Pobre
del pays, diu un cèlebre autor exlranger, en lo qual
<ració y
la ilus-
riquesas no donan independència als que las
las
disfrutan!» ;Pobre del nostre, afegim nosaltres, en
que estan
(ois los
feservan
Y
la
afiliats à
llora.
Desde
s
veu
que dintre de
un
ni
sol raig
qual
organisació actual
la
d esperansa de mi-
cayguda del absolutisme, que
la
extrem de
la
cada bugada, com se
'ns havia portat
hem intentat
hem probat, y à
havem perdut un llensol. Ma-
abjecció y de
la
decadència,
Tot ho
y una formas constitucionals.
<:ent
lo
politica ni tan sols se
independència de judici!
lo piijor del cas es,
del nostre pays no
íil
una fracció
sol dir,
lament estavam en los últims temps del regnat de donya
Isabel de Borbon, quant
absolutisme,
íle la
y
la
monarquia havia tornat quasi
malament estiguérem en
revolució, aixis durant
regnat de don
la interinitat,
Amadeo de Saboya. Va
que no va deixar cap
los
rastre,
y que per
com quan
venir
la
la
guanyar
res.
Res nos queda
d"
d' unificació
moment
probem un nou
organisació?
La impotència del unitarisme;
afany
nova
ja pera ensajar dintre del
unitarisme. ^^o es ja, donchs, hora de que
sistema
ni la
que va substituhirla, nos
interinitat ni la restauració d miljas
fer
lo curt
república,
seva impotència
va poder ser tirada à terra sens cap estrèpit, però
van
al
primers temps
ha tingut
la
malehida sombra que
pera nosaltres desde
lo
fatal
"I
en que va nàixer, foran argument de prou forsa en
pró del nostre Regionalisme, expressió
fora nou en una gran part de
nos relativament grans y
la
d'
Península,
felissos,
un sistema que no
puig que va fer-
quan, confederats ab
demés regions aragonesas, no s' havia encara fet
íib Castella
mes tal argument, purament negatiu,
:
sols pera apoyar un sentiment negatiu també,
la
las
unió
serviria
no pera ba-

27. ESTAT ACTUAL DE LA NACIO
una convicció positiva, que
sarlii
unilarisme absorvenl del Estat
al
grupo dominant
resultat (jue
fins ara
aumentar
una negació més à
de
la
nostre entendre es i»
al
ns reduliissim à ser catalanislas per odi
precís produhir. Si
en
tal
com
I"
ba
constiluliil lo
nació, no conseguiriam altre
la
perlurbació en que vivim, afegint
la
y una que son
las cent
la
proba més forta
nostra poslració actual.
No
tampoch exlendre
"ns bastaria
catalanisme, conver-
lo
lo moviment puguin
demés regions de la Península, si aquest
sentiment hagués de nàixer també en la forma negativa de
en regionalisme
lintlo
péndrehi part
odià
que
la
s
de que en
fi
laa
Es precis
organisació aclual.
si
per fonament
"s
logra que
la
particularisme cienlífich. Sols serem forts
lo
que tenen amarradas
nyolas, estem en lo lerreno ferra de
pel progrés y
la
mera resumirem
en
hem
1
à totas las
la
fins ara,
pretendre afluixar
regions espa-
ciència, y travallén)
hem emprés
Eo la pri-
dividit en varias parts.
motius del nostre catalanisme regiona-
los
sentiment, y en las successivas tractarem de basaria
la teoria partícularista,
presentantla baix distints aspectes
y aplicant sas conseqüencias
tents,
al
millora generals. Per tals motius
present llibre y
com
es precís
qual sols se
catalanisme regionalista tingui
"1
convicció arrelada de que,
las lligaduras
lista
més:
lo
que, ademés del sentiment que "ns ha mogui
tinguem
lo
fer
produheixi una convicció positiva,
conseguirà
lo dia
à
en general, y
Lo nostre pays
al
es
de
la
avuy
negacions. Lo cansament,
al
régimen de
las
nacions exis-
nostra, en particular.
lo teatre d'
la fatiga,
1"
una infernal orgia de
excepticisme nos ins-
piran sols ideas negalivas. Fins en religió, prescindint dels
fanàtichs,
no trobarem més que incrèduls ó indiferents que
negau. Pregunteu
nó; però
si "Is
à
molts
demaneu
també ab un nó com una
si
si
son católichs, y vos diran que
son protestants, vos respondràs
casa.
Cambieu
lo
tema de
la
pre-

28. PART PRIMERA. ^CAP
I.
gaiila; tracteu d' inquirir quinas ideas professan en política,
y vos trobareu ab que una bona part no son monàrquichs ni
Avuy se mostran en general contraris
tanopoch republicans.
de
la
que
monarquia, perquè es
la
forma actual de gobern: demà
hagués república, se
"n
mostrarian contraris ab igual
hi
La qüestió es negar sempre. Se nega en
forsa.
nega en
no troba
jecte positiu
religió; se
se nega en ciència. Qualsevol idea ó
politica;
altre aculliment
pro-
que un chor de nega-
cions.
^,Qué volen,
donchs, los que no son católichs, però tam-
poch protestants,
ni
juheus, ni res que tingui forma positiva;
los que son antimonarquichs, però sense ser republicans;
ios
que negan V espiritualisme en ciencias y en
sens ser raaterialistas
volen res:
ni
cansats y aburrits de
estan
arts,
però
professar cap sistema intermedi?
tot
No
que son inca-
lo
passcs fins de probar. Los que vejetan pobrement en los poblets,
no tenen pena
pera sortir de
los
ni glòria,
llur estat
que viuhen en
ni
miserable
las ciutats
mes
fan lo
grans, explotan
la
poblets, y uns y altres travallan pera sostenir
fantasmagòrica de
trat encara à
la capital.
Espanya.
Som un
sols apariencias
historia desde
'1
misèria dels
la
opulència
Lo verdader progrés no ha enpoble caduch, plé de vicis
íilimentats per la ignorància, però
los tan
lleuger esfors
ignorància y de rutina;
d"
brillants.
comeusament de
ab pocas forsas pera dar-
Lo desenrotllo
edat
la
fatal
de
la
moderna nos ha
conduhit a una caducitat prematura, seus haver passat per
lo periodo de
la
virilitat.
Som com
aquells individuos infe-
que corcats de cos y d' esprit, à vint anys repapiejan
y à trenta moren de vells. Aixís s' explica T indiferentisme
lissos,
iMussulma,
la
que son avuy
inmoralitat aterradora,
los caràcters
gullosa nació espanyola.»
la
ignorància supina,
més marcats de
la
«hidalga y or-

29. CAPÍTOL
II.
LO CARÀCTER CASTELLA
—
Diferencias entre las regions de la Península. Contenen varias rassas ó
pobles, que s poden condensar en dos grupos
Lo caràcter castellà es
un dels més marcats.— Contraposició ab 1' anglo-saxó.— Encarnació del
tipo en don Quiiote.— Gran epopeya castellana.— Situació pobre de
Castella al enpéndrela.— Resum del descubrime it, conquista v assimi*
lació de Amèrica.— Postració en que va quedar lo poble castellà.— Desequilibri entre 'Is elements de son caràcter.— Predomini del idealisme
generalisador y del esprit d' absorció y de imposició.
Decahiment y
degeneració actual. — Un ficaciódel idioma.— Autoritarisme y oligarquia
fills del caràcter castellà.— No es interessat, sinó pródich.— Auxiliars
de la oligarquia dominant.- Dificultats que trovarà lo catalanisme
—
—
regionalista.
Suposem que
però que no
à
la
te
hi
ha un extranger iluslral y esparvillat,
cap noció de geografia
polilica.
fitant
un
d'
lurarse en
mesos,
aqueixos «vialjes circulars» que donan dret à delas
visita las
principals
poblacions, empleanlhi dos ó Ires
provincias bascas y las duas Castellas, do-
nant una escapada a Galicia y Asturias avans
Madrid, y després, fent
fms à Càdiz y Màlaga, se
surt d'
las
Suposem que
estació de Irún pren lo carai de ferro espanyol, y apro-
volta
'n
torna per Alacant y
Espanya per Cerbère, havent
poblacions catalanas.
que ha
per
la
De
las
d'
arribar à
regions andalusas
pas.sat
Valencià,
y
alguns dias en
retorn a sa terra, pregunteuli
durant son vialje, y es ben segur que vos respondrà que ha estat en tres ó quatre nacions distintas. Provist
cureu convénsel de que en son passeig no ha
instant d'
una meteixa nació, y no lograreu pas
sortit ni
ferli
un sol
creureho.

30. PART PRIMERA.
24
home
1"
Si
es una
mica
no una llengua y
parlar,
— CAP.
vos dirà que ha seolit
filólech,
distints dialectes,
la
sola una
Península
de
la
las rassas
gent que
de
la parla,
de
las
de-
que forma per
ella
es
gran espècie mediterrànea. Vos
la
ademés, que Gos prescindint de
dirà,
sinó varias llen-
com bo
guas, alguna lan diversa de las altras
més de
II.
que parlan
la
llengua basca, inde-
pendent de totes
las
indo-europeus
ha sentit varias llenguas greco-romànicas
,
varietats y
las
grupos del*
perfectament caracterisadas y sens mes relació entre ella*
que r ayre de familia y
que distingeixen
en alguna
Is
efectes
de
la
comunitat d' origen
vos farà observar que
à totas las llatinas, y
aqueixas llenguas hi ha notat alguna particula-
d'
que suposa una influencia extranya que no
ritat
las altras,
puig que sens dupie
filólech, te algunas
més brancas
haurà cridat
s
la
nota en
atenció lo
deixar los moros en las region*
element semitich que van
castellanas y andalusas.
li
Si
"1
home, ademés de ser
nostre
nocions d' antropologia, etnografia y de-
similars de la ciència, vos afegirà
que no
llengua, sinó moltas altras condicions físicas y morals
sols la
li
han
demostrat que en los payssos recorreguts hi viuhen distints
pobles. Si avuy que estan en predicament, es aficionat à la*
observacions folklóricas, vos sostindrà
ni
ni
Isjochs bascos
'Is
cants ni
la
se
semblan gens
à
ni
peu y à cavall, que
mica
als
castellans,
poesia dels andalusos, voluptuoses fins quan
son devots, y empapats sempre del placivol allanguiment à
que
convida
"Is
comú ab
sos, ni
tinta
las
ab
de
la
la
exuberància de
las dels gallegos,
que caracterisa à
las plaljas, riberas
1
viatjer
naturalesa, res tenen
de
qual suau melancolía es tan distotas las del poble andalús,
y raonlanyas
recorts y misleriosas
Si
la
enérgicas manifestacions populars dels aragone-
d'
com
Andalusia son en aspecte,
llegenda» diferents de las
de Galicia.
que suposem, ha volgut enterarse deia situació
y condicions generals dels payssos recorreguts, haurà sapigut que en algun d'
ells,
com
la
provincià de Barcelona,
la

31. LO CARÀCTER C^iTELLA
població es tan espessa
com
lómelre quadrat conté cent
com
allras,
puig
d Inglaterra,
vuit
provincias de Albacete,
las
caJa ki-
f|iie
menlres que en
habitants,
Càceres,
Cuenca,
Guadalajara y Soria, la despoblació està al nivell de Rússia,
puig que no passan de quinze los habitants per kilómetre.
Haurà
que mentres
vist,
sament
las regions
de terreno menys
las
pobladas, que son preci-
fèrtil,
se
veulien
emplear en
la
que
Is
cultura, Jas
menys pobladas, moltas de
las
terra,
indústria los brassos
han de deixar de conreuharla ó
manera rudimentària, puig que
no donan
1'
abast pera
nostre viatjer
s'
ferli
"Is
conreuhan
la
al
la agri-
quals tenen bona
d"
una
brassos de que disposaii
produhir
tot lo
que podria.
ha enterat del estat juridich,
profondament sorprès
obligadas à
sobran de
Si lo
haurà quedat
veure que algunas regions, que te-
nen cossos de lleys completament sistemàtichs, basats en los
grans principis de la llibertat civil, los conservan en la raeteixa situació en
que
grans institucions
d' aplicació
cadas,
com
vida; aixis
si
per" ellas
com
namental de
"s
trobavan dos sigles endarrera, ab
actual petrificadas y
hagués deturat
s"
altras regions varian
llur dret,
perit d" autoritarisme
com
si
que
I"
jamay
à
fos
momili-
moviment de la
cada punt lo mes folo
prou absorvent
l'es.,
Tot això y molt més
diria en apoyo de sa opinió V exlranger que s trobés en
r estat que suposem,
yab
perfecta llógica vos sostindria son
parer, de que lo que ha vist
sinó
inspira.
vàrias nacions. Si a la
en son vialje no es una nació,
fi,
en presencia de las
cei.t
y una
Constitucions que s'han ensajat, y dels mil y un decrets, lleys,
ordres, circulars y
tota la
demés disposicions ab
parL espanyola de
la
las
que
s'
obliga à
Península, hagués de convencers,
de que real y efectivament los payssos que ha recorregut
forman una sola nació, políticament unificada, es ben segur
que
s"
explicaria V estat de
decahiment y retràs que hauria
als que per forsa han
notat per tot arreu, y compadeixeria

32. — CAP.
PART PRIMERA
2f,
11.
de viure dins d' un sistema que no pot deixar de pesar damunt d" una grau part d" ells com una iusoportable tirania.
La discordancia, ó
millor encara,
ralesa y la organisació del Estat
(e sent la
causa principal de
oposició entre la natu-
sigut y segueix sens
dup-
que han arrivat
postració à
la
que forman
las varias regions
la
lia
nació espanyola.
la
Las diferencias que hauria observat
lo
viatjer extrauger
que suposem, indican, en efecte, que en la part espanyola de
la Península hi viu no un poble, sinó varis pobles. Pera confirmar
la
no tenim que
indicació,
fer
més que examinar
los
més marcats. Per poch que aprofondira
en tal examen, ne sortirem completament convensuis de que
dintre de la Espanya actual, las rassas diversas que van pocaràcters dels grupos
blaria no
s'
aumeutar
sinó que, al contrari, lo desent-
han fós encara,
rotllo histórich las
ha portadas no sols à mantenir sinó
Agafarem no més que
que ha
rem
pera
tres
classificar,
'1
poble català, y
cap
altra
de
las
No entra-
moltas que po-
puig que 'ns sortiriam del nostre propòsit,
que 'm basta demostrar, que entre nosaltres y 'Is noshi ha prou diferencias pera ser considerats
"1
dominadors
com dos
tudi
pobles distints.
antropológich,
altre, ni dels
No farem tampoch un verdader es-
elnogiafich ni etnológich de Y un y del
individuos de que
objecte no requereix sinó
cias,
xa
que forma
la
lograt imposarsens, ó sigui la castellana.
à estudiar la basca, ni
driam
à
duas que més directament nos
las
interessan: la nostra, ó sigui
la
fins
llurs diferencias características.
la
's
forman. puig
demostració
ab indicacions dels efectes que han produhit en
històrica del nostre
pays.
Es,
nostre
lo
d" aquellas diferenla
mar-
ademés, innegable, que
per més que à Espanya puguin trobarse moltas varietats,
grupos y subgrupos, los més marcats per llurs caràcters,
més que distints, diversos y fins oposats, son los dos de que
anem
à
ocuparnos. Los demés
s'
aproximan
à
1"
un ó à
1"
altre

33. LO Caràcter castellà
lleis dos,
de
lo
qué
dors actuals de
classificarse en
que mirats en globo
"n resulla
part espanyola
la
de
en
nort-orienlal, de la
la
los
la
centralmeridio-
gent castellana, y
pirenaica ó
la
que formem part nosaltres. La agrupació
central meridional le per centre las duas Castellas y
à totas las regions que van
per
las arnias castellanas: la
pon dels antichs
agrupació nort -oriental se com-
Estats que formaren la Confederació arago-
Tols aquestos Estats y regions,
tenen
la
tre
fins
golf de Cantàbria.
al
los
que parlan llengua
mes punts de contacte ab
caràcter català que ab
Lo poble
los
dels
temperament y
lo
habitants del centre y del
Península.
es
castellà
un dels més marcats que hi ha en-
actuals pobladors d" Europa, ahont tant
"Is
extén
deventshi afegir tots los que ocupan las ves-
nesa-calalana,
miljoru de
s'
reconquistadas dels moros
ser
sants de part d' ensà dels Pirineus, fins
distinta,
pobla-
Península, poden
la
duas grans agrupacions:
nal, personificada
27
s"
han barrejat
confós las antiguas rassas, varietats y grupos. Per certas
condicions, no lindriam cap reparo en col-locarlo en un dels
y
fins
extrems de
la escala, qual altre
saxona. Si aquesta es
la
extrem ocupés
la
gent anglo-
mes completa representació
del po-
sitivisme basat en lo sentit pràctich individualista, aquell es la
lo més inconstant
Don Quijote y John Bull no s' han pogut
compendre ni 's compendràn jamay. Sempre 's compadeixeràn r un à 1" altre. A John Bull no li cap al magí qne Don
genuina expressió del idealisme, apoyat en
afany
d' abstraccions.
Quijote sospiri encara per lo recobro
res
li
serviria, puig
de barcos y
que
1'
"1
altre
que
li
de Gibraltar, que de
sobran à dotzenas los ports buyts
orfens de comers.
Després de tants anys com fa
posseheix, no pot encara compendre
pera recobrarlo; però positivista
1"
com
afany que sent
es,
tot
arron-
sant las espatllas y sonrihent de compassió, va aumenlant cada
dia sas fortificacions inexpugnables, é hi sosté constantment

34. PART PRIMERA —Cap.
28
II.
una guarnició que es quasi un exèrcit, disposada à lotas horas
al toch de alarma. A Don Quijole no li entra at
à acudir
que John Bull
cervell
autonomia, com
fa
sigui
anys ha
1'
capàs de donar
ha deixada
Irlanda
à
pendre
al
la^
Canadà,
Cap de Bona Esperansa y à la majoria de
1" element
europeu, y 1 comlas colonias en que hi abunda
padeix desde "1 fons de la seva ànima. Quan, fa pochs dias,
à
la
ha
Austràlia,
al
que
llegit,
tot
aquell garbuji dels carrers de Londres, ab
de vidres y desaparició de joyas y
de socialisme, no ha donat lloch à cap mida
tota aquella trencadissa
rellotjes al crit
extraordinària ni pretext pera fusellarne
nom
center^ars, en
algunas dotzenas ó
del ordre y dels grans principis ultratjats,
r ha pres verdaderament per boig rematat. Si à Madrid ha-
gués succehit
la
ceniéssima part de
lo
de
de Ingla-
la capital
Don Quijote, armat de totas armasy ab veu tan pavorosa com la que feu en la Venia quan la cregué convertida
en nou Campo de Agramante, no sols hauria proclamat
terra,
1'
estat
de
morts y
en
sili fins
las
disculidas Carolinas y omplert de
carrers y plassas
ferits
à cel y terra, pretenent que
,
las
sinó que hauria amenassat
demés nacions
seguissin lo
seu exemple y fessin grans escarments en prevenció de lo
que podria
tal
vegada ocorre. Pera evitar
perills ideals
expulsar als julieus y moreschs, subjectantse
mal
real
de
del comers
consumar
la
despoblació del pays y
y de las industrias, y lo que ha
cent vegadas,
està
va
tot satisfet al
fet
la
ruina
no una sinó
disposat à repetirho cent y cent vegadas
més. Don Quijote no
s' excarmenta may, y fins quan se veu
macat pels blaus de las bastonadas rebudas en decaygut y
fensa d' una donzella encantada, no espera sinó que torni à
semblarli que
pera alsarse
la
meteixa ó una altra demana quart y
com pugui
y anar
tot
tintinejanl à
aj'ida,
cercar qui
lorni à amidarli la esquena.
Puig que no
n"
lii
ha cap duple: un dels grans mèrits de

35. LO CARÀCTER CASTELL*
la
29
celebrada concepció de Cervantes es haver encarnat en
«on
genuinament
liéroe lo tipo
nerós, amich
de
Es desinteressat, ge-
castellà.
bonàs fornaas y mirall de cortesia. Es
ja dèbil de cos, però més encara d' inteliigencia, y no obstant
las
se sent ab prou
pera sortir à combatre contra
alé
visible é invisible
ha
S'
una
fet
creu bonament destinat
lley
de
móns
Is
y se
no la
la cavalleria,
imposaria à qualsevol que
à
vulgui admetre de bon grat.
Te un arreplech de llochs comuns, y persuadit de que en ells s' enclou tota la erudició
científica, los usa à totas horas y 's veu capàs de discutir ab
qui
1
contradigui, arrelantli aquesta ilusió
Jogra sempre sinó convèncer,
fer callar à
discurs sobre armas y llelras y tots
ocasió
presenta dirigeix
"s
son molt més semblants
las
de
Corts
meteixa
als
de solidés y
falla
la
à
facilitat
ab que
demés que quan
prestan
s
que avuy fan
que sembla
lo
los
que
als
la
Sancho Pansa. Lo
p«imara
la
à escoltarlo,
delicias
las
Tenen
vista.
de
la
meteixa eruberancia de paraulas.
Quatre llochs comuns, disfressats ab amples ropatjes de colors
llampants, fan
1"
ofici d"
arguments, y
allà
arrivin hi arrivarà la llansa ó la espasa,
no conservi
ja quasi forsa
ni
ahont aquestos no
ab
tot
pera manejarlas.
y que
Dou
1
bras
Quijote
es lo lipo delgeneralisador sens base d" observacions propias
ni recullidas per ï estudi.
Creu que
fórmula simple
é indiscutible.
pretén resoldre
lo
de imposar
la
genuinament
mes
intrincat
solució als demés.
s'
al
admira
que posseheix
d'
problema, y tracta tot seguit
^Por donarse un tipo mes
entengui que pretenguem rebaixarlo,
«inó molt
ningú ha
pot reduhirse à una
divagació ben vestida
castellà?
Al dir això, no
al
tot
Ab una
contrari.
Per aquella regla de que
las qualitats
admirar tant
castellà,
com
oiedalla.
Per
las
nostra
part
à n' ell
cada qual
li
mancan,
bonàs condicions del caràcter
nosaltres los catalans,
la
que
no
que som
'ns dòl
la
revers
de
la
confessar, que las

36. PART PRIMERA.— CAP.
apreciem ea
lo
mes enmotllaü
II.
que valen, y que "ns encantan laut nies, (juanE
gran creació literària que 1 con-
lo lipo à la
densa.
tQue mes que
rival
1
quijolisme podia donar
llocli à la
sens-
epopeya castellana, que no ha sigut encara cantada per
cap dels 'poetas de
causa,
tal
decadència de que va ser principal
la
vegada perquè
dessangrament que va imposar
lo
pays venia à ploure sobre mullat? ^Quin poble sinó un
al
tant idealista y divagador en
generaliaació
la
com
de
lo castellà,
hauria trobat en aptitut d' empendre lo descubriment,
s'
conquista, població y assimilació de las Américas, ni
ria atrevit à tal
empresa en
Som amichs de
hau-
s'
en que
las circunslancias
"s
tro-
lo
y puig la passió no ns treu
coneixement, no tenim cap inconvenient en consignar que,
al
nostre entendre, la epopeya castellana pot posarse al costat
al
menys de
bava?
las
la justicia,
més grandiosas que
que coneixem. Gran y de
al costat
de
las
las
grandesas, es
epopeya de
la
las
voltant dels
al
res deturava aquells
la superioritat
la
fins
fins al
cor de
1"
Egipte.
Mes
als pobles;
ni
aquestos
queViSadmiranen
extenentse à
un costat, y per
Plena de grandesas, però
1'
tari
degué sostenir
espasmódica que
Ujyta que va donar lloch à
fets, ni altres
la historia,
ble castellà. Los grechs y
"Is
conduhits-
passeig triunfal
la Índia,
que mes
cristiana contra la forsa
comunicava
lo
murallas xiuas per
las
de miserias, fou la lluyta
Europa
hadas.
grega
prop de
d' esclaus
un amo, acaba ab
mes eusà de
altre fins
també
aixams de milions
llurs plaijas per
soD pas
1"
heroichs
los
murs de Troya, y després de passar
maravellosas Uuytas en que un grapat d' homens lliu-
combats
de
las ciutats gregas,
comensa per
unificacions assiàlicas; epopeya que
üns à
hisloria^
la
invasions de las extensas
baluart inexpugnable contra las
per
trovau en
's
que presentan menys miserias
"1
las
Koràiv
creu-
de menos trascendencia
sobrepujan
al
culminant del po-
creuhats van mautecir, es veritat >•

37. LO CARÀCTER CASTELLA
de
lo ceulre
y de la cultura en Europa; però lo
la eivilisació
món.
génit castellà va doblar de cop y volta llur imperi eu lo
No
hi
ha cap allre
fel
humà que pugui
compararseli en con-
seqüencias.
Y
epopeya americana va
la
fent lo Quijote
trucar ó
cosa
que
porta de Castella,
la
realisarla
com jamay. Quan
la
per mes que altra
aquesta,
cregui, era una terra pobre y despoblada. La pintura
's
fan d' ella los
pochs
viatjers
de
la
època, quals escrits
Desde ï any liG3
se conservan, es Iristissima.
baró de Bohèmia, Lleó de Rosmital va visitar
trals d'
terial
en que
's
de son
llibre se 'n
guesa per
lo
cen-
d5
Itàlia, y
la inferiotat
ma-
trobava Castella respecte dels altres esmen-
payssos. Lo viatjant, anant cap
fins à Segòvia,
desprèn
liGI, lo
al
las regions
Espanya, Fransa, Inglaterra, Portugal é
totas las pííginas
tats
gent castellana
desdonat Colombo va
lo
Portugal, va internarse
à
desde ahont va dirigirse ala frontera portu-
camí de Salamanca, y de retorn, va passar per
Mérida, Madrid y Guaidalajara, y va retornar à Fransa perla
via de Saragossa.
milj
Per
arreu no va veure
tot
mes que
terras
ermas, plenas de salvias y romanís, ab escassissims bos-
cos y arbredas, y no va trobar mes que misèria, fins
de que en molts punts, com
dels animals
trista
com
Senat
la
la
pera
ferlii
que acabem
fa
foch y courehi lo menjar
d'
al
extrem
notar, «empleavan los fems
apuntar es
la
relació
>>
(1).
que
fa à
Tan
son
embaixada veneciana de Vincenzo Quirini, en
que «en
la
aqueixos regnes y provincias
de Castella podia haberhi unas trenta duas ciutats y cent cinqual se
fa const.ir
tots
quanta poblacions tancadas (murate), entre grans y petitas, y
uns dos mil pobles oberts (vilkgi)
y encara que 1 pays
:
(i)
Itineris a Leone de Rosmital, nobiü Bohemo, annis i4ò5-'467 per
Germaniam, Angliam, Franciam, Hispaniam, Poriugaliam adque Italiam
confecti.— Bibliothek des literarischen Verein, tomo vii.

38. PART PRIMERA.
32
com que
sigui moll gran,
eslà
— CAP.
II.
moll poch poblal, no pol con-
mes de doscenls cinquanta mil fochs ó
cedirse que contingui
faQiilias».
La
relació de
la
embaixada veneciana
quant à continuació de
lo
transcrit,
mà de
que coneix
lo
pays. «Tols
mestre y
mos-
aquestos pobles,
pintura del caràcter castellà que es de
tra lo molt
es lan verídica, en
en pocas ratllas una
fa
diu.
senyor, y
donas son tan bruts de cos com plens de
contra 1
son per naturalesa inclinats à alsarse
homens com
Tenen ingeni
aixís
gelosia.
natural, però no
aplican à doctrina ni
l'
«studi de cap mena. Viulien Iristamenl tancats à casa perquè
pobresa, y lot lo que poden estalviar
en un any ho llensan en un dia pera aparèixer mes grans de
entre ells hi ba molta
lo
que son.»
La
(li
veritat
de
las relacions qu'
acabem de transcriure ve
més dignes de
reforsada per testimonis posteriors, tant
en quant escribian quan Castella havia ja arrival
fe,
cim de
al
y era la mestressa de mitj mon. Un altre embaixador venecià, Federico Badoero, va llegir à sou Senat una
la glòria
relació
que confirma completament
de son antecessor.
la
«Aquesta proincia, diu parlant de Castella, es molt àrida.
Devegadas passa un any qne no
y endureix
fins al
— «No crech,
tingui
menys
punt de que
lii
plou, y
no
la rella
afegeix^ que hi hagi una
lo
no permet soportar grans fatigas.»
als castellans,
bresa, las monlanyas
la
forlalesas, puig
I.
terra
asseca
s'
altra provincià
que
y
si s'
esterilitat
xElls, diu
Veneti
al
cap de
preteneu que
de
atrevís à entrarhi
Relazieni deg'i Ambasciatori
que
de no
calorós del clima, que
—
pochs pàrrafos referintse
(')
la
enfonza dos dits.»
industrias y oficis, ja sigui per supèrbia
voler exercir las arts, ja à causa de
men
si
al
la terra
la
po-
son llurs
un exercit
Senato. Sèrie
i."
petit,
volú-

39. LO CARÀCTER CASTELLA
fàcilüient
fam.»
se
"1
destruhiria,
y
gran,
fos
si
33
malària
lo
la
(1)
Eq
tal situació,
puig
pecan de molt exagerats
va comensar Castella
la
tots
indicis
los
confirmau que no
que acav^m
los judicis
seva gran empresa.
d' extractar,
Mes
era
si tal
la
situació del pays, lo caràcter dels seus habitants estava en lo
mes
tra
brillant
de sos periodos. La lluyta de vuyt sigles con-
moros havia endurit
'is
los cossos
La tendència castellana estava
tats.
que en
ja
y retrempat las volunimposada à tots los
reconquista havian sigut los auxiliars directes de
la
que se
Castella, havent aquesta absorvit los diferents Estats
son afany
havian anat formant, enmotllanllos à
concentració. La guerra contra
perit del poble en favor d'
una
d" unitat
infidels havia exaltat
Is
que tan be
religió
s"
I"
y
es-
avenia
ab son temperament y caràcter, al meteix temps que la llicenciosa vida de campanya, si per uii costat 1' havia empoper altre
brit,
li
havia desperlat
1'
afany de riquesas, que no
sabia adquirir per medi del travall, puig que en tants sigles
íle trastorns n'
set
d' or,
haia quasi
perdut
1'
La
agre.
religió
acabar de decidirlo
à las difícils
sentia ab vigor sobrat.
La
empresas pera
iglesia,
al
dirse
la
genero humà, y no devia tardar à
fer aplicació del
La tendència generalisadora
fer la repartició del
cava de dret à Roma;
lot arreu
la
ahont a anar,
mon. La direcció
portava
Los uns guanyavan ànimas pera
'I
(I)
Relazione delle persone, governo e
II, letta
la
nota anterior.
-
espiritual to-
Per això per
Castella.
capitans y missioners.
catolicisme
stati
di
ioSenato da Federico Badoero nel i557
lecció citada en
li
exemple.
prompte y lleugera
castellana
temporal à
hi
no
uniíicació religiosa del
religiós; los
altres conquista van terras y vassalls pera la corona,
po
la
quals se
las
catòlica,
deixava dupte de que aspirava a
ment va
y
en extrany però molt explicable maridatje, van
Cario V.
En
la
e
que era
de
Filip-
met«ixa col-

40. PART PRIMERA. — CAP.
34
lo
punt central,
Y
bils
Papa del catolicisme polilich que somiava.
lo
va comeusar
naus
al
II.
la
epopeya castellana Ileusautse
Occeà desconegut. Sols una gent com
na de llaoras podia compendre
sols ella podia darli
al
gran visionari genovès, y
decidits pera seguirlo
companys prou
durant més de seixanta dias per una mar, quals
perills preuian à
dè-
tres
la castella-
cada moment proporcions
Tots los que havian intentat
empresa, als
1"
misteriosos
més pavorosas.
pochs dias de
navegar havian reculat aterrats y milj morts de feresa. La
primer vialje de Colombo, miris com se vulgui, es lo fet
mes
lieróich
que
s
trovaen
la historia.
una verdadera febra va apode-
Realisat lo descubriment,
rarse del poble, que havia
comprés
al
gran
Sens
almirall.
amidar sas
atendre à sa debilitat interior, sens
que
forsas,
molts anys després, y quan disposava ja de milj mon, no li
permetian tenir fora de la Península més que vint mil ho-
mens pera defensar possessions
tan extensas, (1) va decidir
conquistar, convertir y assimilarse tot aquell nou
sols havia entreist. Al segon vialje,
totas
del pays no haurian
a tanta
acompanyar
à
expedició
1«
s'
designadas, y
que
ab
pogut contenir
Colombo. En
llurs
Is
món que
embarcacions
gent
com
volia
xabechs ó carabelas de
van encabir centenars de personas més de
la
las
à llur sortida del port, los ulls
de mils y mils
quedarse à
acompanyavan
à pesar seu devian
Y
los
las
terra, los
miradas envejosas.
viatjes
,
descubriments y conquistas van multipli-
carse luego ab activitat vertiginosa. Al cap de pochs anys ja
s"
havia pres possessió del continent americà, y mentres
los Pinzon, Ojeda, Nifio, Niecuesa y molts altres
ci
i
En
vint mil honcens evalua
fora de la Península, lo
totas las forsas que tenia
ambaixador Badoero en
ment, y affgeix que sols ab grans penas
meytat.
s'
la
que
anavan avanEspanya
relació citada anterior-
haurian pogut aumentar de la

41. LO CARÀCTER CASTELLA
saut cami cada
dia à Iravers de
cebibles, Ponce de
y privacions incoD-
perills
León lograva encara
35
distingirse entre tots,
conquistant Puerto Rico y descubrint la Florida, y Vasoo
NuTíez de Balboa, ab un grapat no més dels companys que
volgueren seguirlo, atravessava las raontanyas del istme de
Panamà, à despit del clima morlifero y del terror que inspiravan las desconegudas tribus guerreras que hi vivian y
,
era
primer europeu que desde son cim veya
1
PaciGcb, que
com
tal
vegada amagava
altres
móns
ayguas del
las
tan importants
que estavan encara descubrintse, y sentava las bases
del sistema que havia d' emplearse eu llur conquista.
lo
Mes
donar
cada una de
totas aquestas figuras,
un poema,
lloch à
dels verdaders
van ser
héroes de
alguns centenars d'
homens
las
quals podria
luego eclipsadas per las
empresa. Cortés llensantse ab
la
a la conquista
un imperi po-
d"
derosament organisat, que semblava que tregués de
la terra
exercits pera oposarse al invasor, y tenint prou pit pera cre-
mar
las
naus,
meteix eu
lo
aixis
tallantse
sens altres elements que
proporcionarli, y ([ae à
avinguts,
"is
1"
retirada
mes
Estat
;
Pizarro fent lo
fort
de
més de
ser
tal
té
que
tot lo
mon completament nou
endevinar
lo
,
ab
obrant per
intuhició del génit, vao
sistema únich que pot aplicarse
à las
de payssos misteriosos, y avuy meteix encara,
es la primera potencia colonial y sap ferse
los pobles mitj civilisats,
"s
operant eu
auxilis à cenlas ó mils
los
la
demés va
que no
episodis
Irovan en cap altra. Aquells soldats aventurers,
un
Amèrica
pochs estavan sempre ma!
altura,
La epopeya castellana
ileguas de distancia,
la
que uns quants particulars podiaa
van col-locarse à
empetitirse.
tota
Perú, y dominant
no ho dèu sinó à
si
conquistas
Inglaterra
respectar de tots
I"
ús dels recursos
diplomàtichs y medis estratégichs y tàctichs que va inventar
Hernàn Cortés en
la
conquista de Méjich,
leniaul Los punts escullils per ells
com
Y
;quín cop d" ull
assieuto de las prime-

42. PART PRlMtRA. — CAP. H.
36
avuy acaparan
ras colonias, son. encara los que
còrners
tol lo
America. Las primeras barracas construhidas per Cortés
d"
portaren
de
nom de Vera
lo
es Lima, y
ciutat son
Cruz, y Vera Cruz
La metròpoli de
31éjicli.
es lo
gran port
America del Sud en
la
lo Pacificli
emplassament de Lima y
1
obra de Pizarro. En tota
bi vessa la vida. D'
una de
las
la
plans de
los
fins
la
gran epopeya castellana
expedicions parcials
al interior
del Perú, realisada per Gonzalo Pizarro, se "n separa un capità
obscur,
de
de
las soletats
consiruliit per sos
las alluras dels
y acompanyat sols
é
lo
desconegut
emprèn
riu, à
bordo
meteixos soldats
al mitj
Francisco Orellana, y llensantse
un mal bergantí
d'
d"
Andes,
segueix
corrent,
la
algunas dotzenas d' homens, sens temor
ni à las tribus
de
un
à
guerreras de que
té indicis,
Araazonas, y per entre milj de rocas, y
de salvaljes enemichs, a punt à cada moment de veures
lo riu
las
arrossegat per las corrents cap a
la
arriva ab
ruina,
la
geni
famolenca y despullada à la embocadura, y "s Irova novegant
en r Allànlicb. Havia atravessat lot lo continent americà,
desde
1"
un
al altre
bavia tingut qui
com
íés. lY aquest fet,
<?pissodí
de
que tan brillants
jamay de
la
tallons per lo
darrera d"
que
avans
ni
imi-
cent y cent d" altres, es sols un petit
fels s"
entelan
ab barbaritats y concupicencias sens
per més que Is exèrcits conquistadors
sin
tals,
gran epopeya casttllana!
la
Veritat es
mar, en condicions
precedís, ni ha tingut després qui
"1
ells
límit;
d"
un
com
rastre
d" Atila; veritat es
lirse civilisacions
dels soldats,
lo
de
que
Amèrica no passes-
categoria de companyías ó
número
mollas vegadas
veritat es,
lot lo
mes de ba-
deixavan quasi sempre
"Is
innumerables aixams
que aquella devastació general va engo-
com
de .Mèjich y del Perú, que
las
gada mereixian respecte
:
contrast es condició precisa de tots los fels
tocant als de qué "ns
tal
ve-
però precís es reconeixe que
ocupem,
fins
quan
humans, y per
la
tal
lo
negror es mes

43. LO CARÀCTER CAf.TELLA
profunda, no deixa de aparèixer algun raig brillant que arriva
Lo protagonista de aquellas conquistas, Hernàn Cortés, elevant à la india Donya Marina sinó à la categoria de muller llegítima, à la de amiga respectada; donant
à enlluhernar.
desde son altíssim lloch V exemple de barrejar la sanch europea ab la americana, y honrant al fruit de lal unió al nivell
del respecte otorgal à
dencia pera
tot,
la
la
mare, fou un precedent de tracen-
mes lart y
demés nacions colonisa-
futura assimilació: precedent que,
no han imitat gayre
Pocas d' ellas poden tampoch presentar una figura
sovint las
doras.
y venerable com
tan simpàtica
lo del
fensor infatigable dels indigenas, qual
fins al
Casas, lo de-
pare
las
amor
intens va cegarlo
que per afavorir
punt de no deixarli veure,
als
seu*
protegits, sacrificava un" altra rassa.
No tenim espay
que hem tocat per
ni es
vulgui empéndrela,
nostre objecte detallar los
lo
Deixem de bon
incidència.
la
de cantar
tasca
la
grat al
fets
que
exuberant epopeya
que ns proposem, nos basta haver
del poble castellà. Al
lectors envers unas empresas que sincridat la atenció dels
fi
tetisan
las
1"
apogéo de
la
rassa
abstraccions de totas
de r esprit
religiós
ab
las
la
totas las conciencias pera
pera Castella,
més idealista y apassionada per
de Europa. Lo maridalje extrany
la
la
pobles del
:
món
empresa americana
L" idealisme castellà
conquista
posarse més, moll més encara
afany de conquistar
y tots los
no va reduhirse en
descubriraent y à
1"
sed d' or;
Roma
al
va pro-
va voiguer unificar aquells
extensos continents, y assimilarse aquellas rassas innumerables.
Va imposarlos no
costums, los usos, y
va subjectarlo3
sols la religió,
fins las
à las sevas
sinó
preocupacions y
lleys
y
als
la
"Is
llengua, las
prejudicis;
seus goberns, ab
1<>
pretensió de tenirlos sempre fidels y sumisos à pesar de la
distancia. Pera conseguirho, va haver de dessangrarse, y
portant
al
nou món
la
vida ja escassa
de que gosava en lo

44. PART PRIMERA
^S
— CAP
II.
Qióu vell, lo poble castellà va quedar tan ancinich y debilitat
que uo ha pogut encara restaurar sasforsas. La gran epopeya
americana te per final la trista decadència de Castella. Va
meteix que à aquellas matronas,
«ucceliirli lo
d'
engendrar y criar
hermosura y
y mes
de
las gracias
Quan
las forsas.
fills
se veu à
la
fills
juvenlut, sinó també
una
aquestas mares
d'
prematurament decaygudas, rodejada
y
fillas
ulls
que ab
llur alegre
d'
sentiment general
lo
a copia
y
dèbils
y
,
una munió de
la
en que
s
sa prole,
Si algú pretén
à fer
bon paper en
menysprearia per
temps:
pot dir ab
presas dels temps
altra
fins
y
d"
la
gent
situació
las iradicions
carn,
la
de qualsevol
altre
voleu, y tingueume
si
,
la
venereu
la
debilitat y
mes explendent de
la
pobresa
las
em-
caduca y postrada, à
vida de que 'm vaig despendre
Si
estich
nn continent. Una vintena de nacions parlan
meva llengua
la
encara
meva
moderns.
banda dels mars
anima més
•allí
la fatal
veu entera que usava en sos bons
la
pei'O respecteu
de vida en que nr ha deixat
r
lo
troba, pot ben be alsar lo cap y mostrar ab orgull
més numerosa; molt més, que
poble del món. « Compadeixeume,
llàstima,
fills
acull ab veneració y respecte,
iguals sentiments té dret à exigir dels pobles civilisats
castellana.
la
la salut
bellugadissa y en lo brillejar dels
moslran ben clar que arrivaran
món,
que
perden no sols
hi
,
y per
íransmétrels.
tenen las costums y usos, y guardan
que de mi van rebre. Son carn de la
,
llurs
Vejeulas
venas circula
avuy en
la
la
forsa
sang que jo vaig
de
quietas, volubles y bulliciosas,
no desmentint
gen: però ideixeulas acabar de
la
juventut, iu-
fer
sada! Per ara ab tota
«n
lo
nou món
llur
aixis llur
ori-
y arrivar à la edat repobellugadissa, han logral ja establir
institucions nova?, sosleninllas y arrelantlasà
copia de perlurbacions y sacrificis de tota mena. ^Quí sab
que
"1
pervenir
las
lo
reserva? Cent indicis diuhen que han de
cumplir una missió trasceudental en
la historia:
la d"
armo-

45. LO CARÀCTER CASTELLA
3o
r individualisme saxó ab ï autoritarisme
iiisar
llati,
unint
la
democràcia en un admirable consorci en que
's
y
condensi una nova època de civilisació y de cultura.»
Mes si r esprit generalisador, idealista del poble castellà
llibertat
va
ferlo
la
béroe
1"
d"
aqueixa epopeya, V estat de postració en
que va quedar es lo que llogicament devia venir à continuació. En los temperaments de tal naturalesa, si la acció e«
enèrgica,
Los
reacció es enervadora en grau relatiu.
la
nòmens de
la
vida moral y, per consegüent,
los
fe-
sentiments
la lley fisica de
y passions, estan en molts cassos subjectes à
de la pèndula. Lo qui es capas de tenir grans plahers, no
pot escaparse de sentir grans dolors
riure,
no
costa gayre
li
al
;
que
plorar; los caràcters
es
propens à
mès
enters son
que més se deixan abatre pels desenganys. Los
los
assombrosos del periodo
vulsius,
fets
brillant castellà eran nerviosos, con-
quasi espasmódichs:
abatimeut de
1'
la
reacció no
podia deixar de ser abrumador y de trislissimas couseqiien-
das.
Quan
<lividuo
los
elements que forman
com
d'
es sempre fatal. Si
sobre
imaginació
preferència
1
sentir als
à lo real,
espècie.
lo
caràcter aixis d" un in-
desequilibri prové
reflexió,
la
ràcter castellans, los
perimenta
lo
un poble estan desequilibrats,
de
1'
la
decadència
del predomini de la
afany de
lo abstracte
ab
com es lo cas en lo temperament y caefectes de la decadència no sols los ex-
poble ó individuo que
que estan ab
ells units
s"
bi troba, sinó
que
"Is
fa
per relacions de qualsevol
Lo caràcter imaginatiu ab passió per
lo abstracte es
eminentment generalisador, y la generalisació fa nàixer fatalment lo desilj d" absorció y 1" afany de predomini. Lo qui
generalisa, donaàtotas las solucions que imagina
de
veritats absolutas,
tat s' afigura fer
En
això
s
y quan
un favor
se creu en possessió
als altres
si
la
de
condició
la
veri-
tracta d" imposàrsela.
distingeix del caràcter oposat, ó sigui d" aquell en

46. PART PRIMERA.
40
que
la
lo
— CAP.
It.
prové del predomini de
lo desequilibri
imaginació, del afany de
sobre
la reíle.vió
y posiliu ab preferència à
ideal y abstracte. Aquestos caràcters, com veurem al ana-
lisar lo català,
mentaa sos
lo real
arrivar à la decadència,
ai
L' excepticisme
relacionals.
dintre de casa
la
,
seva, y enlremilj
consumen. Per desgracia de
Que no
'ns
n"
han hagut de
equivoquem
tancar
de sas parets vejetan y
las regioi>s
desequilibrats per excessiva tendència
y de son decahimenl
estan
ells
indiferència los fa
s
espanyolas, lo ca-
grupo predominant pertanyia à
del
ràcter
sols ells experi-
sens ferlos sentir als que ab
efectes,
classe del»
la
idealisme abstracte,
al
patir totas.
lo caràcter
al classificar
castellà,
nos ho diu en totas y en cada una de llurs pàginas sa historia
passada y ns ho confirma sa situació actual.
raóvils
meleixos
exemple,
s'
Hem
vist ja los
seva gran epopeya, y per los
explican tots sos demés fels. Ya empendre, per
que van produhir
la
reconquista de
la
la
península contra
"Is
morori
ocupavan, y en son afany d' absorció y de predomini,
no sols venera als enemichs, sinó que subjugava als auxiliars.
que
la
IIaian nascut distints Estats,
pera
la
à tret
independència que
de
sa influencia,
1"
que lenian
un després del
provincias de son
nyirse à ser
los
meteixos
regne.
degueren aja-
altre,
Una Confederació
d' altres Estats havia pres part en la reconquista per
compte
propi, y havia adquirit prou poder pera no lemer las
de Castella, mes
sota
ni això la va salvar
de caure
al
r afany absorvenl castellà. La constància,
suplir à la forsa, y
de sirena de
Is
llur vehi,
proposava baix
de conservar
la
peu
la
a mirar à
com
altra
armas
cap y à
la
la
fi
astúcia va
Estats aragonesos, atrets per los cants
van acceptar joyosos
la
unió qu« se los
una igualtat perfecta y à condició
autonomia y vida pròpia: però tan bon punt
lo
quedà consumada
1'
litols
que van estar
Castella, y tols los
d"
unió, ja
1'
una de
las parts
va comensar
inferior y obligada à la dependència.

47. 1
LO CARÀCTER CASTELLA
De
lots los iucideDls
tella
pera couliuuar
que
la
's
4
preseotavau va pendie peu Cas-
seva obra. Si aquells Estats se moslra-
van quiets y tranquils, paulaliuament, de pas en pas, anavan
avausant pel camí de la absorció. Si la irritació los portava
desesperats à
mermar
no
justa revolta, aquesta
com
dominar
douava pretext pera
li
Lo caràcter
à càslich.
desmentit jamay. Quan se va creure
ha
s"
la
llurs atribucions
lo
món: quan
la trista
realitat
fort,
castellà
volgué
va convensel de sa
impotència pera portar à terme tan irrealisable empresa, no
va pas abdicar de sas pretensions: va limitarse à reduhirlas,
y tots sos esforsos van concentrarse en dominar à Espanya.
Mentres hi hagué reys absoluts, 1" absolutisme era I" instru-
ment de
unificació: després
de
la
cayguda
parlamentarisme ha servit pera prosseguir
Avuy
la
d" aquells, lo fals
la tasca.
gent castellana, considerada tant en son conjunt
ó formant poble,
com
individualment, està
completament
decayguda y degenerada, mes no ha perdut cap de sas condicions características. Los vicis que ha adquirit son los propis
de sou temperament, que no compensa cap
virtuts
que enlluhernavan en
grandesa. Es tan idealista
amor
d" aquellas
período de sa
com sempre; conserva
à lo abstracte, y sa passió
mini es tan marcada
-lo
com en
per
la
virilitat
lo
y
meteix
absorció y lo predo-
sos millors temps. La diferencia
se nota sols en la qualitat de las aspiracions ydels medis
que
emplea pera conseguirlas. Sos ideals son tan raquitichs com
sa imaginació alroGada; sas abstraccions no passau de paradoxas; los medis son bastos y de baixa Uey. Inepta pera tota
positiva, vegeta en la misèria moral y material, y
empresa
aquella rassa, una de las
la
Europa
mes simpàticas de
à pesar del desequilibri
à ocupar un dels darrers
Uochs en
de sas
lo
las
que poblan
facultats,
mon
ha baixat
civilisat.
Es in-
descriptible la impresió que la situació d" aquell poble causa
al
que
visita las vilas
secundarias, los poblets y las masías

48. !
PART PRIMERA.
42
de
Castella.
La gent que
Las douas, per
mas,
de
la
la finura
las varietats
més
son digna parella
llurs fesoniias y
de
la regularitat
la pell,
abundància de
sedositat y
II.
habita es físicament interessant.
'Is
de
— CAP
perfectas de la rassa blanca. Los
d'
aquestas donas, y
moviments j
tal
ells
ellas
y
las for-
acusan una
las cabelleras,
homens
donan
a
un llen-
expressió, y parlan
guatge tan cuit y fins elegant, que en poquissimas comarcas
de las primeras nacions se troba res ques' Li sembli. Aqueixa
raeteixa gent, no obstant,
que coneix son tan pocas
viu tan atrassada;
sevas casas
las
;
necessitats
las
que quasi may
,
son tan pobres y
pot assignar Uoch en la
passan de cabanyas ó de caus sota terra,
desmarxadas, que difícilment se
nuras peladas castellanas,
populosas,
hem
li
Sempre que hem hagut de recorre
civilisació actual.
sentit
al
separarnos de
una impresió profonda de
Aquells pobres homens y donas,
y
'ns
que
las pla-
las ciutats
y vilas
tristesa,
dignament
'ns rebiau
parlanvan en un llenguatge tan pur y delicat que molts
cortesans envejarian, no podian oferirnos
raulas de cortesia,
un got
d'
aygua
,
i
perquè
fins
més que bonàs pa-
perquè no
Ni una cadira,
T aygua
la
sembla que
d' aquellas localitats, per las quals
tenian;
ni
en moltíssimas
falta
hi hagi passat
una mala ventada destructora
Ja que
havem esmentat
de
fer notar
de
lo
lo
llenguatge,
que en sas condicions
que havem
sador y absorvent en
lo
la
confirmació
altra llengua
parla.
la
Allí
ahont
No
te
quasi dia-
ha introduhil
s'
ab molt insignificants modificacions se sent
llengua de Castella.
Prop de vint nacions
duas Américas, y en cap d' ellas
una varietat que pugui pretendre
n'
Cap
un esprit tan generali-
castellana
poble que
lectes de localitats ni de classes.
tampoch
no podem deixar
hi trova la
dit del caràcter castellà.
europea demostra com
lo castellà,
s"
ha nascut cap en
las
s'
lo
la
la
parlan en las
ha arrivat
nom de
grans vilas de
à
caracterisar
dialecte,
la
com
Occeanía,

49. LO CARÀCTER CASTELLA
que domina
ni en los punts de las coslas é islas africanas en
encara Espanya. Ni
mar,
ni la
la
emancipació dels pobles que
van conquistarse
cients pera
independència,
la
introduhir diferencias
prop
fa ja
seva autoritat é influhencia a
que queda
no arribava
aixis
com no
hi
ha
com
Lo ignorant pagès
rencia
si
be,
com
com
lo
d'
los
la
la frase
in-
Y
deia llengua geclasses
de moltas altras llenguas.
un racó de Castella parla
doctor de Salamanca ó
es natural,
idioma.
y de ser un
argots ó calós de
dialectes,
socials, tan caracterisats
l'
pondres pera Espanya».
té dialectes territorials, dintre
tarapocb
neral
a
un sigle
extendre
temps en que, segons
d' aquells
flada en ús, «lo sol
en
d'
món
altra part del
1'
d'
han sigut motius suGessencials
La Acadèmia de Madrid pot encara alabarse
resto
de
distancia de centas y centas lleguas
'1
à
potentat de
poca difela
Cort, y
emplea moltas menys paraulas,
las
pronuncia y agrupa en frases d' una manera anàloga. Entre 'I
castellà parlat pel poble y '1 literari, no hi ha quasi més distinció
tura.
de
que '1 major adorno y pulidés que requereix la escripLa llengua castellana es evidentment la mes unificada
las
Lo
que avuy
se parlan en las nacions civilisadas.
caràcter castellà està retratat en
sa unificació y generalitat
sinó
la
llengua no sols per
també per
sa
forma externa.
La ortografia y fonètica son de lasmessimplificadas, mentres
que la abundància de sinònims y la multiplicitat de giros li
permeten presenlarse adornada y pomposa. Cap llengua de
se presta tant al f/isn-e/c'o,— paraula intraducti-
las llatinas
ble,
— com
doctors,
la
universitats,
modo
castellana.
en
la
verdadera llengua
d' aquells
las
quals aulas, més que ciència, apremian lo
elegant de dir las cosas, y als quals han vingnl à subs-
tituhir los parlistas,
ha
Es
que «arrossegaran bayetas» pels claustres de
en quins llarchs discursos ó escrits hi
tanta riquesa de paraulas, giros y frases
pobresa
d' ideas
ben trobadas com
y conceptes. La passió per
la
forma se mos-

50. PART PRIMERA. — CiP.
44
punl
tra intol lerant en
lo castellà
nunciar
ab
Lo qui no sàpiga profills de Castella, ó no
al llenguatje.
l'
II.
accent pur dels
que
logri, al escriurel, donarli los giros
"s
tenen per castissos
esperar consideració ni tan sols miseriy genuhins, no pot
còrdia. Encara que sos discursos é escrits continguin grans
pensaments, no logranin
fer
camí. Lo castellà es tan apa-
ssionat per las formas d'expressió, que fins à un filosoph ó à
un matemàtich
lo
judica més que pel fondo, pel
ropalge ab
que vesteix sas ideas.
De
que forman
lotas las condicions
no
castellà
de resultar
sols n" havia
la
base dei caràcter
autoritarisme, sinó
1"
quo
dintre d" aquest havia de predominar una oligarquia, y aixis
ha suicehit en
periodos de
tols los
la historia.
dificadas en los
es
una de
temps moderns per
las manifestacions
encarnats en las costums.
de
Fins quan lo&
las lleys,
mo-
esprit d" imitació,
que
elements oligàrquichs han quasi desaparegut de
1'
decadència, han quedat
la
Un poble que
sent
I"
afany de
ma-
nar y predominar no pot viure sens gefesque "I conduheixin.
Los temperaments generalisadors se subjectan de bon grata!
que consideran representant de una abstracció que hagi fet
com tota la historia castellana se
homens que sobressurlen del nivell
de la catalana, que com veurem en son
entre ells fortuna. Reparis
reconcentra en
comú,
alguns
à diferencia
lloch, se Irova
ràcters
com
lo
condensada en algunas institucions. Los cacastellà
quals cremar insens.
terreno.
necessitan
Los mes venerats tenen
motiu, Madrid es
la
tenir ídols
Avuy meteix no
ciutat
1"
santa,
altar à
la
davant dels
mancan en cap
Madrid
per tal
n" hi
;
Meca de
la
gent cas-
tellana.
Judican malament
interessat y egoista.
fangat en tots los
lo caràcter castellà los
que
"I
tenen per
Fins en miij de sa decadència; fias en-
vicis
com avuy
desinteressat. Estudiant lo
se troba,
temperament
es generós y
castellà eu
1'
indi-

51. LO CARÀCTER CASTELLA
viduo, veuriam que
Aixís en
tendència à
la
sada
al
que més
'1
io després.
se
sembla es
ií
com en
individuos
los
45
dadlvós,
lo
los
generalisació y à la abstracció es la
pobles
la
més opo-
egoisme. Quan un que per naturalesa es particulari-
sador y positivista degenera, cau en los vicis de la avarícia y
de la enveja. Quan degenera lo generalisador idealista, cau
per
lo cantó oposat,
y
D" aquí prové que
's
la
cayguda y degenerada,
torna pródicb, insolent y capritxós.
se presenti encara tan
<jue la tractan de portas enfora.
s'
surten encantats
'n
agradable als
Per això los forasters y es-
trangers que arri van à Madrid,
quatre dias y
completament de-
gent castellana,
troban bé
hi
al
cap de
han passat una
sols hi
si
curta temporada. La companyia del pródích, pel que no
li
íii
flo
ve,
té
molts més atractius que
pensa en demà, passa
tílegria
Ni
'1
ab los que
'1
1'
ssupost de
d' explotar en gran
fa
pera darse
I
à
va
la
ni
la
pobresa y en
la
tota la nació
Si
desde Madrid, son,
aqueixa agabella
y no tenintne ni pera
escala
lo
igno-
la
oligarquia política-
chanchullo y
lo
pre-
comensar, ha
la trafica,
no ho
gust del avaro que contempla embadalit los
tresors que de res
pulsada per
domina
ni interessats.
nació,
la
li
Lo qui no
avuy alegrement, compartint
poble castellà que vejeta en
donchs egoistas
avaro.
rodejan.
rància lluny dels grans centres,
financiera que avuy
la del
li
serveixen,
sinó que ho accep'a
im-
Jamay 1' afany d' atresorar arriva
castellà, com lo lleó que ha adoptat
la necessitat.
absorvirla.
Lo
tipo
per símbol, no cassa per ganas de cassar, sinó obligat per
la
gana. Lo
pensar en
més
traficant
la trafica.
Quan
passa moltas horas del dia sens
la
necessitat
T aprela, allarga
la
«rpa y agafa lo que trova à tret pera saiisferla. Un cop satisfeta no hi pensa fins que torna à sentiria, y en V entreraitj
se presenta
voras
lo
com V home més expléndit y
veureu
al teatre
desinteressat. Lla-
saborejant los cants de
la Patli
y de

52. PART PRIMERA.— CAP.
46
II
en Gayarre, ó ponderant las escenas de 1' Echegaray y de
r Ayala, ó 'I trovareu en lo cercle polilich, discutint ab calor
y vehemència los grans problemas socials, lluhiut en an y
altre cas sa facundía y Is quatre llocbs comuns y paradoxas
que forman
tirat
lot
son bagatje cientifich, ó
"1
contemplareu es-
en una butaca de casa seva... ó de alguna amiga, ó ea
una otomana del casino, mitj endormiscat y fumant ab vo1' aromàtich habano, com regraciant à la
luptuosa indolència
món y
naturalesa d' haverlo fet nàixer en la millor terra del
membre important de
destinat à ser
predestinada a gosar de tolas
las
la
oligarquia que
dolsuras de
la
's
creu
vida.
Aqueixa oligarquia tan prodiga y lleugera com insolent y
la que mana absolutament en lo pays, y pesa
capritxosa es
lo
meteix sobre
de
las
demés
comú de
1
regions.
Te
1'
la
gent castellana
que sobre
propi de son temperamenl; però degenerada fins
de
y de
la inmoralilat
no
ignorància,
la
li
quedan
elements pera combinar abstraccions que
brillanló enllubernadora.
per qué
si,
y no
's
pren
la
afany de generalisació y absorcia
's
Mana y disposa per
ni la
al
extrem
forsas ni
presentin ab
la
rahó del
molèstia de pensar, puig que
li
basta fer traduhir malament del francès tot allò que necessita
pera conservar
fins à las
lo
predomini, desde
las
Dos poderosos
auxiliars
te
la
oligarquia
portar endavant sa tasca
destructora.
regions, tan degeneraJas
com
L'
dominant pera
ensopiment de
las castellanas,
las
amor pro-
y
temperament absorvent y generalisador
aquestas. Allí ahont hi ha un castellà no hi manca
pi col•lectiu
inspira à
Constitucions ylleys,.
obras de text de las escolas.
que
I'
"1
un representant de
las aspiracions del
grupo, que, inconcien-
y propaga. Per insignificant que sigui la
posició que ocupi, no deixa de presenlarse com d' una rassa
tement y
tot, sosté
superior, y forma una malla, tan petita
xarxa ab que
te
com
se vulgui,
pres à tot lo pays la oligarquia que
"1
de
la
domi-

53. !
LO CARÀCTER CASTELLA
na. Fins las criadas
mes
ignorants, que
47
expalrian per pura
s'
Repareu
misèria, son un instrument de castelianisació.
que serveixen en
repugnan usar
las nostras casas.
lo català, si es
a las
Per anys que hi passin,
que arrivan
à apendrel,
obligan à parlarlos en la seva llengua. Es que Qns
las
y nos
cria-
del
temperament
y caràcter castellans, y en llur modesta esfera
contribuhei-
das participan del amor propi col•lectiu
xen
al
predomini del grupo à que pertanyen.
Molt, moltíssim ha de costar
trarestar
influhencia
la
del precipici.
fins
fill
nostre
al
regionalisme con-
qual predomini 'ns ha portat à ran
Lo caràcter generalisador
é idealista castellà,
decaygut, presenta punts brillants que
'1
fan simpàlich
temperament particularista y
mentres que
y agradable
positiu de las regions supeditadas, en sa degeneració 's pre"1
,
repulsiu y poch tentador. Si la lluyla sorda en que
viuhen las distintas regions deia part espanyola de la penín-
senta
sula arrivés à esclatar, fora la lluyta del pródich ab
y à nosaltres nos tocaria
iNo es donchs poch
posaria lo catalanisme,
social
ni
si
lo
paper
gayre
1'
avaro,
d' aquest.
difícil la
entrés de
empresa que
's
pro-
plé en lo terreno polílich

55. —
capítol
III.
LO CARÀCTER CATALÀ
Motius que'ns ob'igíii í ser justos é imoarcials— Fals catalanisme dels que
troban tot lo nostre inmiliorable —L' interès nos aconsella no viure de
il•lusions.— Manifestacions contradicterias del caràcter català.— Aquest
es lo oposat del castellà.— Causa determinant de la nostra decadència.
Lo poble català era genuhinament mediterrànich.-No va pendre part
activa en lo descubriment y conquista d' Amèrica.
Sa supeditació à
Castella y pèrdua de sa personalitat —Lo positivisme particnlarisador
es la base de son caràcter.— Desequilibri entre sas facultats.
Incapacitat pera la política castellana.— Menysprea del refinament de las formis. —Preferència que dona à las institucions per damunt delshomens.
Catalunya es la terra de la mitianía. -Època de complet decahiment.
Era nova que portà lo periodo constitucional
Lo moviment que
produhí, posà en descubert los nostres defectes propis y 'is empeltats.
Enumeració d' alguns d" aquestos. Exageracions perjudicials. Desequilibri entre la vida material y la moral c intel-lectuil -Energia de
la primera y ensopiment de las altras.
Indiferentisme é ignorància.
Lo nostre estat actual motiva y llegítiraa las aspiracions del catala-
—
—
—
—
—
—
—
—
—
—
nisme.
Tots aquells que
al
parlar de las cosas de
nostra
la
terra
no consenten sinó Ilahors y grandesas, poden girar full y no
llegir lo present capítol. Eu ell nos proposem ser tan justos é
imparcials
tellà,
com hem
procurat serho
y no amagarem cop
liistoria del
al pintar lo
dels defectes
nostre poble, ni deixarem
ració de sas bonàs qualitats, per trista
la
pintura. Tractantse de nosaltres
buhirse d passió
al
formular
lo
que
caràcter cas-
'ns
de pintar
ensenya
la
la
degene-
que hagi de resultar
meteixos, no podrà atri-
que diguem, y la serenitat que mostrem
de lo nostre, serà prova y penyora de
lo judici
que no ns ha mancat
al
judicar lo dels altres.
Al fer
lo
re-

56. PART PRIMERA.
5o
grupo
Irato del
— CAP.
de
castellà, al costat
lli.
hem
uo
las tiotas foscas
deixat de posarhi los tochs de colors brillants que "ns ha dat
posarnos davant del mirall pera copiar
lo natural: al
tra imatge,
no deixarem pas
ab
costat ó barrejats
ressurti
ab
més
los
emplear
d'
que
vius, encara
al
pintura nos
la
entonació obscura de molts quadros de
la
nos-
la
negrenchs
los tons
la
es-
cola flamenca.
Precisament
en
lo
sentiment catalanista
lo
decahiment
avuy un poble exemplar;
Si fóssim
y col•lectivament
la civilisació
lel-lectual
y
la
si
lo
moral, in-
nostre desenrotllo
1
que requereix
la
nostra envejable
món, lluny de poder renegar de
posició en lo
é
influencias
portat.
estiguéssim individual
si
que portan V estandart de
dels
al nivell
cultura;
y material fos
cions, lleys
apoya y Ilegitima
s'
que una munió de causas nos ha
al
la?
institu-
que estem subjectes, deuriam
à
benehirlas y procurar ab totas las nostras forsas conservarlas y auarlas perfeccionant encara. Com que per molt que
nos pesi distem molt de ser un poble exemplar;
com que
nostre nivell moral, intel•lectual y material no es ni
lo
que deuria, y
s
la nostra,
de
més baix que
trova molt
pobles qual posició en
lo
tenim no sols
lo
món
es molt
1
de molts altres
menys favorable que
dret sinó fins
b
deber de renegar
imposicions que han contribuhit
Iss iüíluencias é
lo
de tros
decaure, y han impedit que seguíssim en
la
via de
fernos
à
progré*
en que haviam lograt ficarnos en altras épocas.
Un
dels vicis
que més indica
que ns trovem es
tre inmillorable.
la
decadència y retràs en
la
petulant pretensió de trovar tot lo nos-
Molts
n' hi
ha encara,— ab
mero ha disminuhit bastant,— que no
catalanistas
à caJa punt
si
es lo primer pays del
superior
à lo
que
's fa
una vanitat estúpida
no
's
fessin constar,
mon, y
tot
à fora. Los
lo
que
tot
que
que aqui
tal
y que
1
nú-
creurian catalans ni
"s
Catalunya
produhei.^
diuheu, demostran
una ignorància deplorable.
Pera
ells,

57. LO CARÀCTER CATALÀ
Barceloua es tan grau
com Madrid,
dongui poch més de
5
que
à pesar de
I
esta-
la
meytat de població, y lo
número de uaixemeats, defuncions y matrimonis conürmi
dística
li
la estadística:
y
la
comparacions, jamay pensan en
al establir
Marsella, Burdeus, Milàn ó qualsevol altra
cions semblants à
y Londres. Pera
viure
sinó
que
nostra, sinó
la
Is tals, la
ciutat
enfilan
més gran que
que
arts,
la
nostra riquesa
de poblacions que
>
de qualse-
la
inmensament
es
tenen moltas més fonts
com los nostres monuments, y las nostras
demés manifestacions de cultura poden sufrir ab
la comparació ab los més celebrats de per tot arreu.
falsos catalanistas no logran més que posar en ridí-
rajan, aixís
y
las
veutatja
Los
la
Paris
aranzelària
artificial
dona productes millors y més ben acavats que
vol altra nació; pera ells
de condi-
fins à
nostra gran indústria, que no pot
una atmosfera
formantli
s'
tals
Quan van
cul à Catalunya y al catalanisme.
Madrid ó a
à
exemple, y troban que la Plassa Major no es més
gran que la Real de Barcelona y molt menys monumental,
Paris, per
y tenen
la
barra de comparar
la
nostra Rambla, avergonyeixen
Hem
que
Porta del Sol ab lo que
la
diuhen plassa de Catalunya, ó
Boulevard dels
1
Italians
n
ab
verdader patriota que los
al
mes encara ne
queda molt per desgracia. Aqueixa petulant vanitat es la que
ompleix las nostras botigas d" aquells létols en que "s llegeix
«primera ó única d" Espanya», y la que sempre que s tracta
escolta.
dit
1
vici
va disminuhint,
de ostentar riquesa nos converíeix en veritables guapos de
Andalusia. Tan arrelat està encara
1
vici,
que
s'
han
vist sus-
cripcions en las que qualsevol fabricant ó mercader de
se-
gona y tercera fila, després de sostenir en son interior una
tremenda lluyta entre son temperament, naturalment interessat,
hi
ha à
y
la
la
vanitat
ombra,
ha cregut obligat
hi
lo
empeltada de treure
al
sol
ha posat quantitats superiors
prímpcep de Gales
al
més que no
à la
iniciar
la
que se
llista

58. PART PRIMtRA.— CAP.
52
oberla pera socorre
alguns d'
lo fals catalanisme pot
lo
y que
tot
guapo, devian
deixar vuits los teatres
d"
òpera, quan
y barallar.se pera omplirlos, quan fa
bulacas à deu duros una notabilitat que se 'n va à
entrada es à
pujar las
la
misèria de Londres, ab
la
meteix dia que fcyan tant
ells, lo
vegada desatendre sagrats compromisos del negoci. Sols
tal
la
III.
sis rals,
posta recorrent y explotant las ciutats secundarias d"
ropa, que havia mirat ab menyspreu
quan
Eu-
las corts se
la
disputaven.
No
ram
tot lo
culls.
més
nostre es inmillorable, ni
que han alcansat
à la altura
Y
alt
estem quasi en cap
major part
payssos
dels
ha de reconeixeho y de proclamarho
que tenim à honra dirnos catalanistas. Lo re-
això, ningú
que
"Is
que
'ns
trovem;
la debilitat
de
la
tràs en
la
la
degeneració del
nostre
nostra vida intel•lectual
y
caràcter;
moral son
la
llegilimació del nostre catalanisme. Si no esléssim retrassats,
degenerats y dèbils, no tindriam cap necessitat de proposar-
nos emplear medis
extraordinaris
y
quasi
extrems pera
avansar, regenerarnos y enfortirnos. Lo catalanisme regionalista
no
s satisfà
ab un senzill cambi de gobern
ni
d" insti-
tucions, sinó
que aspira à molt més. Lo sentiment catalanista
nos diu, que
la
las
que siguin
lo regeixin,
organisació actual del Estat espanyol, siguin
la
forma de son gobern y
no permetrà jamay à
las institucions
las regions,
que
en general, y à
Catalunya, en particular, recobrar lo Uoch à que
'1
deber
las
crida en lo concert dels pobles avansats, y aspira à deslruhir
aquella organisació,
fonaments no sols
suplintla
per un'
distints, sinó oposats
altra
als
que
basi en
"s
que avuy
la
sos-
tenen.
Per
lo dit se
som, nos
hi
juslicia, sinó
veurà, donchs,
que
també
1"
tal
com
imparcialitat
y de
à presentarnos
convida no sols V esperit
d"
interès Uegilim de la nostra causa. Si lo
unitarisme intolerant y absorvent que "ns ha dominat y nos

59. LO CARÀCTER CATALÀ
domina, nos ha portal a una situació insostenible, es evident
(jue
som
llógiclis los
d'apretarlo, nos ha
extrem de
fins al
Un que en
1"
de sa historia,
mes
d"
d'
fer
perdre
moll
1
cop
à
distingia
empresa de recobrarlo.
dificil la
de Catalunya hagués
estal actual
que
molllo,
1
caràcter que 'ns
d" estudiar
sens conèixer sos antecedents ni las vicissituls
lo lipo català,
comensés
que volem rompre
fet
s'
hi veuria
à recullir fets,
de segur
De sopte
contradictoris.
perdut
miij
puig que se
se trovaria
al
punt que
presentarian dels
n" hi
ab una barreja
tal
avens y de retràs; de costums suaus y Gns afeminadas, y
instints de feresa y de barbarisme, que no sabria pas com
conjuminarho. Pera trobar
rar la
montanya,
las
guerras
de
las
civils,
forsas
d'
tal
compa-
hauria de
incapassas de subjectarse
a la
regularitat
organisadas, y disposadas sempre a
barbaritats propias de tribus
jovent no
contrast no
ahont surten las patuleyas que sostenen
salvatjes,
ab
las
cometre
ciutats, qual
ocupa quasi més que del reGnament dels
s'
vicis
Lo contrast nascut de tan incoherent barreja, podria observarlo de
la
moures de
meteixa manera sens sortir de ciutat,
la
montanya. Veuria
que esta reunit pera
la vista
sentir
tot
que sens
que un grupo
sovint,
una pessa de música ó gosar de
d un quadro en un aparador,
s
adona de que un
lladregof vol apoderarse d" un rellolje, y al punt se transfor-
ma, y
al crit
esgarrifós de imatéulo! vol ferse
injustícia, per sa
peu y bastouadas deixa quasi mort... no
al lladregot,
vegadas, sinó a qualsevol indefens ab qui
Si
s"
la justícia,
ó
la
pròpia mà, y a cops de puny, punladas de
acostés a molts dels que
més elegants
1
moltas
ha etiuivocat.
se presentan
ab
pretensions de formar lo jovent daurat, sentiria iue d" aquellas
bocas ne surten no paraulas melosas, sinó renechs y frad" un carreter mal criat. Las causas d" aquest
ses dignas
contrast, d' afjueixa barrí'ja que no
hem
fet
mes que
indicar,
apareixeran claras més avall en aquest metcix capitol.

60. PART PRIMERA —CAP.
54
Lo
III.
caràcter català es lo revers de la medalla
En
castellà.
los
bons temps, aquest era
«xaltavan per una abstracció idealista:
condicions
las
la finura,
las
aixís
defecte,
que dava
à
elegància,
la
cuidadós de
la
Ells se
buscavam
no veya be
detalls,
eran
brusquetat no era un gran
la
era lo pecar poch ó molt pel cantó
com que abrassava un
detalls dels objectes: la
'Is
vast
camp,
nostra veya be los
mes en contra abrassava un camp
donchs, pogueren
lot lo
capital importància,
magnificència; pel català, poch
apariencias,
com ho
oposat. La mirada d" aquell,
ni
nosaltres
ventaljas positivas. Pel castellà, apasionat de las for-
sempre
A
genera-
eram eminentment analisadors.
lisador, y nosaltres
mas,
del f;enulii
lo tipo del
reduhit.
Ells,
epopeyas que van assombrar
realisar las
mon, tenint en cambi caigudas de no menys ressò
conseqüencias, mentres que nosaltres deguérem reduhir-
nos à
molt menys brillants,
fets
sólits.
Lo
fins
que
cambi molt més
però en
génit castellà no va desenrotllarse
món
'1
fora de son
se va aixamplar:
centre al punt
en gran escala
esperit català va trovarse
I'
meteix en que va tenir lloch un
•aconteixement de tanta trascendencia.
Per
lo
evidentment que proba
la
contraposició entre los
caràcters y condicions dels dos pobles que estudihem,
digne de ser observat, que
castellà, fou lo
'I
meteix
determinant de
la
fet
que va enlairar
es
al
nostra decadència. Nosaltres
teniam qualitats de vàlua mentres
lo
món
estava enclòs en
los voltants del Mediterrani, y per això los Estats de la Con-
federació
ratlla
io
aragonesa catalana
entre
'Is
pobles del mar
dominava be, y com
era de fonamentar
lo
igual
de
las nostras s'
havian col•locat en primera
grech-llatí
La nostra mirada
de que principalment se tractava
la política
pera poder competir ab
s'
en los interessos comercials,
las ciutats lliures
mercantils que
havian anat formant per
nostre caràcter analisador y positivista
tot
al
arreu, lo
se trobava
de ple

61. LO CARÀCTER CaTALA
dintre de son element
55
propi. Mentres lo
món
unificació de
peuinsula
la
presas mercantils de
la
la
cpoca atreyan poch sa atenció, puig
que no feyan pera son caràcter. Mes
lo
món
mediterrànicli; los descubrimeuts fets à
«er
va ser medi-
La reconquista y la
ocupavan, en tant que las em-
Castella no va sobressortir.
terrànich,
va deixar de
1"
altra part del
un costal, y per I" altre los que voltant i" Àfrica
vau obrir un nou cami cap à las Indias, van deixar lo mar
Occea per
1"
grecli-llatí reduhit à las
d"
un mar
en
la
interior.
nova via que davant de
distintas de las
eran molt
modestas proporcions
relativament
Las qualitats que srequerian pera entrar
la
que en
humanitat
havia obert,
s'
darrers temos medi-
los
terranichs servian pera dar la preeminència als pobles. S" en-
devinava que
però
las
la
món podia
'1
empresa era
dificil
doblarse ó mes que doblarse,
y aventurada. Era
novas terras estavan separadas de
dificil,
las vellas
perquè
per un Occeà
ple encara de misteris y de terrors: era aventurada perquè se
tractava de lo desconegut.
visme analitich
d'
da que
distingia
visió,
lo
y
que
be
's
De
res servia,
un poble com
tols
detalls en
los
la fé
lo positi-
mira-
un camp reduhit de
necesitava eran temperaments idealistas,
generalisadors y disposats, per tant,
en alas de
donchs,
lo nostre, ni la nostra
alentada per
la
à llensarse à lo
esperansa
Havia
incert
arri val la
època de Castella, que tenia condicions de caràcter y 's trola primera poten-
bava en circunstancias adequadas pera ser
Quan ella va comensar la seva epopeya,
vam comensar à baixar de la altura à que haviam
cia occeànica.
nosal-
tres
lograt
arrivar à copia de Iravalls y de constància.
No
cal
que
"ns
empenyem,
portats per aquell
catalanisme
mal entès de que hem parlat avans, en regirar arxius y pergamins pera demostrar la nostra intervenció en lo descubriment y conquista de
las
Amèricas. L' estudi del n
caràcter y qualitats nos diuhen ben clar que hi
istre
vam pendre

62. PART PRIMERA. — CAP
que
figurar
segur que
compadeixiam y
per un pobre boig que
sobre
la
vinguda de Colombo
tals recorts,
tant la
duya cap
fins
de Gènova, ó no
Los autors de
després
pena com una disputa de carrer ó
baixell
ciutat després
viatje.
nou món, pensavan que
al
haverse
d"
cosa no valia
la
arrivada d" un
la
volian carregar la
s
ruhina.
à la
minuciosos dielaris
nostra
la
positivistas é incrèduls
uDa expedició
fet
à
De
hi arrisquessin.
Is
primer
haber desembarcat de son
d'
s'
tractavam de visiona-
explica lo silenci dels nostres
s'
no hr
Is
fins los
exaltats
ris,
Aixis
sòls
activament, sinó que no podiam compendre
confederats castellans
nostres
"Is
No
pari con se desprèn de la historia.
Ud poca
deviam
III.
conciencia
alenlant una empresa que creyan una bojeria.
No
oposa
s"
pedició de
garit y
"1
à lo
que dihem
Colombo
hi anessin
lo fet
de que a
la
alguns catalans,
segona ex-
com en Mar-
frare Boil, sinó que, al contrari, aquest fet
Los dos
las nostras apreciacions.
embarcarse, no anavan ja à
lo
citats
y
"Is
confirma
demés que va»
desconegut, sinó que sabian
perfectament ahont anavan, y ï objecte que
"Is
portava
hi
no era pas corre aventuras, sinó explotar càrrechs lucratius
que
Is
havia conferit
corona. Aixis lo caballer y
la
1
frare
esmentats com alguns altres catalans que van acompanyar
genovès en son segon
número
vialje, erau gent cortesana,
indica ben be lo poch eco que
vat à Catalunya.
En
las
y
empresa havia
'1
número
dels
havia determinat, va resultar doble
al
expedicionaris que
moment
d'
embar-
carse, posant en perill lo resultat per lo molt carregats
van
sortir los
barcos.
tro-
regions castellanas, en cambi, havia
despertat entusiasme, y
s"
la
al
llur curt
Y
si
qne
això va ocorre en la segona ex-
lo
més
pedició, durant lo Uarch periodo de las conquislas difícils
hi
veyem aparèixer
ni
un
sol català en
primera
fila.
Sols
Amèricas van formar definitivament part del
tart,
quan
mon
conegut, van anar à comerciarhi y à explotaries.
las