1. 1.1. La biodiversitat al territori espanyol
Espanya presenta una gran biodiversitat i això s’explica per tres factors:
 La situació. Posicionat a l’extrem sud-occidental d’Europa afavoreix la presència del
domini vegetal atlàntic i mediterrani. A les Canàries, domini macaronèsic(tropical).
 L’efecte refugi. Va ser un refugi d’espècies vegetals i animals europees. Migracions dels
animals porten espècies del Nord d’Europa. També van arribar espècies africanes. Noves
espècies i subespècies. Es van crear endemismes*, diferenciació florística i d’éssers vius.
 La presència de sistemes muntanyosos. Reprodueixen en altitud un progrés en el món
vegetal.
1.2. L’acció antròpica
Biodiversitat afectada per la intervenció de l’ésser humà (acció antròpica).
 Ha provocat la substitució progressiva dels boscos per camps de conreu.
 Pèrdua de superfície natural degut a la expansió de la industrialització i àrees urbanes.
 L’erosió també és una conseqüència molt greu. Genera desertització i la degradació del
sòl.
1.3. Paisatges vegetals
Diversitat climàtica fa possible diferents tipus de vegetació  configura diferents paisatges
vegetals.
Paisatge vegetal oceànic
Galícia i la Serralada Cantàbrica. La seva influència s’amplia als Pirineus, el Sistema Central o el
Sistema Ibèric.
Roure i faig. Fulles amples i caduques, no deixen penetrar la llum.
Les rouredes s’enfilen pels vessants de les muntanyes, necessiten humitat. Fusta dura.
Sobreexplotació de rouredes però no necessiten gaire cura, per tant, en creixen de nous
ràpidament.
Les fagedes no toleren tant la calor i necessiten molta humitat  boires i rosades.
Tenen un creixement més ràpid que els roures i és bona per a la fabricació de mobles.
La landa predomina per damunt dels 1600-2000 metres. Matoll atapeït.
Paisatge vegetal mediterrani
Ocupa la major part de la superfície peninsular.
L’alzinar, la formació boscosa més extensa de la península i juntament amb les suredes formen el
bosc típic mediterrani o escleròfil.
El bosc típic mediterrani està preparat per dures condicions de calor i sequera estivals.
És sempre verd i es desenvolupa lentament.
Fulles dures, petites i dentades, preparades per resistir l’evaporació de l’aigua.
Troncs llenyosos i arrels profundes.
L’alzina és de fulla perenne, no les perd mai.
Gran extensions de matollar. Pot variar segons el tipus de sòl on creix.
Paisatge vegetal de les Canàries
Vegetació escassa i adaptada a una aridesa extensa.
Gran varietat d’espècies i nombrosos endemismes.

2. Els vents, corrents marins i pendent pronunciat creen una seqüència vegetal esglaonada.
 Per sota dels 400m, matollar costaner adaptat a la sequera i als terrenys salats, com la
tabaiba i el cardón.
 Zones més humides, muntanya verda que alberga la laurisilva.
 Damunt de les parts més altes del nord i del sud, s’estén el pi canari.
 Illes Tenerife i La Palma (grans altituds), s’estén el matollar com les ginestes.
Paisatge vegetal de muntanya
A la muntanya la vegetació es distribueix en pisos d’altitud segons les temperatures i
precipitacions.
Pirineus, paisatge vegetal alpí, es distingeixen:
 Pis subalpí
 Pis alpí
 Pis nival
A altres muntanyes peninsulars només hi ha el bosc caducifoli o perennifoli.
1.4. Destrucció del paisatge vegetal: els incendis
Són una de les causes principals de destrucció dels paisatges vegetals.
Causes dels incendis:
 Sequedat dels estius mediterranis. Altes temperatures i poques precipitacions, es resseca
molt i és molt fàcil d’incendiar-se.
 Abandonament de les explotacions agràries no rendibles. Disminució de la cura de la
neteja de boscos.
 Augment de segones residències a llocs boscosos, més circulació d’automòbils 
augment de risc d’incendis.
El 97% d’incendis forestals son provocats per l’acció humana, ja sigui per intencionadament o per
un descuit. També pot ser per obra de piròmans.
2.2. El canvi climàtic
És la modificació que pateix el clima en relació amb el pas del temps i globalment.
Els éssers humans influeixen molt en el canvi climàtic. Pe referir-se al canvi climàtic d’origen
humà es fa servir l’expressió canvi climàtic antropogènic.
L’efecte hivernacle i l’escalfament global
L’energia solar escalfa el sòl terrestre, el qual torna a l’espai exterior una part d’aquesta energia
mentre la resta és retinguda pels gasos de les capes superiors de l’atmosfera i en provoca
l’escalfament. Sense aquest efecte la temperatura mitjana de la Terra seria de -22ºC. Ara és de
14ºC.
La proporció de gasos que provoquen aquest efecte ha crescut molt, impedint que l’energia surti
a l’espai exterior  s’origina un procés d’escalfament global.
L’escalfament global i els oceans
Augment global de temperatura afecta directament als oceans. Provoca el desglaç de les zones
àrtiques i de les glaceres terrestres.
L’increment en la força dels huracans i dels tifons i la violència de certes tempestes són provocats
per aquestes alteracions tèrmiques.

3. Abast del canvi climàtic
Es diu que la natura per si mateixa també provoca episodis d’escalfament global i de canvi
climàtic, però la causa essencial actualment és l’acció humana.
2.2.L’emprempta ecològica
És un indicador de sostenibilitat que resumeix quina és l’àrea necessària per produir els recursos
que utilitza per assimilar els residus que genera.
Avalua l’impacte sobre el planeta d’una determinada manera de vida.
Tocaria 1,8ha per a cada habitant del planeta si haguéssim de repartir el terreny productiu en
parts iguals. No obstant això, cada habitant gasta 2,23ha. = Estem contaminant més recursos i
generant més residus dels que el planeta pot generar i admetre.
3.1.La conferència d’Estocolm i el desenvolupament sostenible
L’any 1972 un grup de científics i de polítics independents van publicar l’informe “Els límits del
creixement” en el qual es denunciava fins a quin punt les societats occidentals estaven espoliant
el medi ambient.
A 1972 també es va celebrar la primera reunió mundial sobre el medi ambient a Estocolm. Com a
conclusió, es va redactar un document (El nostre futur comú) que remarcava l’extrema pobresa
dels països del sud i el consumisme dels països del nord.
L’ONU va establir la Comissió Mundial del Medi Ambient. Va definir el desenvolupament
sostenible com aquell que satisfà les necessitats del present sense comprometre la capacitat de
les generacions futures per satisfer les seves pròpies necessitats.
Van quedar-hi definits els tres pilars que s’han de conciliar en una perspectiva de
desenvolupament sostenible:
 Progrés econòmic
 Justícia social
 Preservació del medi ambient
3.2.La Cimera de Rio i l’Agenda 21
Es van formular diverses declaracions de principis i propostes d’actuació com el Conveni sobre el
Canvi Climàtic i el Conveni sobre la Diversitat Biològica.
3.3. L’ecologia i els moviments ecologistes
Consciència ecològica: els éssers humans són part de la natura i s’ha de mantenir un equilibri.
“Actuar localment pensant globalment” : els nostres actes poden repercutir en tots els altres i en
tot el món de manera negativa o positiva
El moviment ecologista neix per a la defensa i protecció del medi ambient.
Contra:
 Contaminació atmosfèrica
 Centrals nuclears
 Abocaments petrolífers
En defensa dels ecosistemes naturals
També se n’han creat per a protecció d’espècies vegetals i animals o de determinats paisatges.
Altres moviments denuncien els excessos del sistema capitalista (desigualtat del nostre planeta).

4. Molts grups també proposen reformes legals i consciència en les empreses. Fins i tot s’afegeixen
a reivindicacions en contra les guerres, el racisme, etc.
5.1. El valor del paisatge
El paisatge és la fisonomia externa d’un territori.
És el resultat de la interacció de factors naturals i factors humans al llarg del temps.
Inclou també els sentiments i les emocions que provoca el fet de contemplar-lo.
És un producte social, és la projecció de la cultura d’una societat sobre un espai determinat.
És un excel·lent indicador de la qualitat del medi.
És un reflex de la història: mereix ser protegir.
Parc Nacional
Territori extens on no es pot desenvolupar cap activitat d’explotació dels seus recursos naturals.
Són ecosistemes naturals, poc alterats.
Tenen grans valors ecològics, estètics, educatius i científics.
Parc Natural
Territori d’extensió variable on es permet desenvolupar activitats econòmiques compatibles amb
la conservació dels seus valors naturals.
Compatible amb habitatges, agricultura, ramaderia, turisme... per això la seva gestió és ferma i
s’exigeix un ús regulat, equilibrat i sostenible dels recursos.
Paratge Natural d’interès nacional
Territori d’extensió mitjana o petita caracteritzat per la seva singularitat i per les activitats que
s’hi desenvolupen, les quals s’han de limitar els usos tradicionals compatibles amb la conservació
del paisatge.
Reserva Natural
Territori d’extensió reduïda i d’alt interès científic, on es desenvolupen tasques de caràcter
científic.
L’accés és reduït.
Es declaren reserva natural per conservar els seus ecosistemes naturals.
Per la seva raresa, fragilitat, importància o singularitat mereixen una valoració especial.
Les reserves naturals integrals, la protecció és absoluta: zona restringida a personal científic.
5.3. Els espais protegits a Espanya
És un dels països d’Europa amb més diversitat d’ecosistemes, hàbitats i espècies naturals.
38 reserves de la biosfera
150 parcs
50 paisatges protegits
XARXA NATURA 2000  Inclou tots aquells ecosistemes que tenen algun nivell o altre de
protecció legal segons les directives de la UE, a fi de garantir la biodiversitat i la conservació dels
hàbitats naturals i de fauna i flora silvestres.

5. 5.4. Mesures de política ambiental
La legislació espanyola obliga que abans que es comenci la construcció de grans obres públiques
se’n faci una Avaluació de l’Impacte Ambiental (conseqüències que es preveu que l’obra pot
provocar en el medi ambient).
Empreses i algunes activitats econòmiques estan obligades a fer auditories ambientals, que
descriuen la influència que tenen sobre el medi ambient i denuncia si són contaminants o
energèticament poc eficients.
6.1. Els parcs de Catalunya
A Catalunya podem trobar ambients naturals molt diversos.
Per preservar el medi ambient d’algunes zones considerades excepcionals pel seu valor natural,
les administracions públiques han creat diverses figures de protecció que limiten i regulen l’acció
humana.
A Catalunya:
Parc Nacional d’Aigüestortes
Estany de Sant Maurici
3 paratges naturals d’interès nacional
1 reserva natural
Xarxa de Parcs naturals (12)
6.2. El PEIN
Seleccionen unes zones de tot l’espai català, tant terrestre com marítim, que calia protegir.
Protecció per vàlua excepcional però també per representar els diferents medis i habitats naturals
que hi ha a Catalunya.
Dins d’aquest pla també estan incloses zones d’especial protecció de les aus o zones d’especial
conservació.