3. Sortida al Monestir de Pedralbes

4. Auca del cor menjat

5. Romance del Conde Niño

11. Construcció sobre els carrers per aprofitar l'espai, ja que la ciutat s'ha quedat petita.

12. Financiada pels gremis de la ciutat. Cada un d'aquests, tenia la seva capella amb el seu patró.

13. Monestir de Pedralbes

14. Escut de la unió de Jaume II i Elisenda de Montcada. El monestir el manà construïr la Reina Elisenda de Montcada, esposa de Jaume II.

15. Façana Monestir de Pedralbes Façana d'estil gòtic. La Reina Elisenda, al quedar-se vídua, es retirà en un palau annex, pero sense arribà mai a ser monja.

16. Lloc d'intercanvi Les monges clarisses no poden relacionar-se amb l'exterior. Amb aquest torn, cobreixen els serveis bàsics.

17. Claustre del Monestir de Pedralbes És el claustre més gran d'Europa. Al seu voltant giren les habitacions bàsiques del monestir.

18. Sala de l'abadesa Sala on la mare abadesa passava gran part de les seves hores diürnes.

19. Pou d'aigua En una de les cantonades del claustre, se situa el pou. D'aquí agafaven tota l'aigua necessària per abastir el monestir.

20. La cuina És el lloc on s'hi cuinava tot el menjar de les monjes. Hi havia una petita finestreta que comunicava la cuina amb el menjador.

21. El menjador Aquí hi menjàven totes les monges del monestir en comunitat. Els àpats es feien en absolut silenci.

22. La tomba de la Reina Elisenda des del claustre Des del Claustre, la Reina, és representada com una dona vídua.

23. La tomba de la Reina Elisenda des de l'església Per la part de l'església, la Reina és representada com a tal. Així és com vol que el poble la recordi.

24. L'església per dintre És d'estil gòtic català. Té els contraforts interns, que separen les naus laterals en capelles.

25. Clau de l'esglèsia Pedra que se situa aguantant els quatre nervis que componen el sostre gòtic de l'església.

41. Romance del Conde niño

42. Conde Niño, por amores es niño y pasó a la mar; va a dar agua a su caballo la mañana de San Juan. Mientras el caballo bebe él canta dulce cantar; todas las aves del cielo se paraban a escuchar; caminante que camina olvida su caminar, navegante que navega la nave vuelve hacia allá.

43. La reina estaba labrando, la hija durmiendo está: - Levantaos, Albaniña, de vustro dulce folgar, sentiréis cantar hermoso la sirenita del mar.

44. No es la sirenita, madre, la de tan bello cantar, sino el Conde Niño que por mi quiere finar. ¡Quién le pudiese valer en su tan triste penar!

45. Si por tus amores pena, ¡oh, malaya su cantar! y porque nunca los goce yo le mandaré matar.

46. Si le manda matar, madre Juntos nos han de enterrar.

47. Él murió a la media noche, Ella a los gallos cantar; A ella como hija de reyes La enterraron en el altar, A él como hijo de conde Unos pasos más atrás. De ella nació un rosal blanco, De él nació un espino albar; Crece el uno, crece el otro, Los dos se van a juntar; Las ramitas que se alcanzan Fuertes abrazos se dan, Y las que no se alcanzaban No dejan de suspirar.

48. La reina, llena de envidia, Ambdos los mandó cortar; El galán que los cortaba No cesaba de llorar; Della naciera una garza, Dél un fuerte gavilán Jutos vuelan por el cielo, Juntos vuelan a la par.

49. Fin del Romance

50. Fi