Presentació de Pedro López i Saber Bouazza de 1r de BAT A d’introducció a la unitat "L'espai que ens envolta" de CMC curs 2012-2013

1. Pedro López
Saber Bouazza
Ciències per al Món Contemporani

2. Què és l’Univers?
- L’Univers és un buit en el qual hi ha milions de galàxies
- En cada galàxia hi ha milers de milions d’estels,
planetes i nebuloses
- La matèria fosca és
matèria desconeguda,
no emet radiació.
- Estel
- Planeta
- Nebulosa

3. Organització de l’Univers
Univers Supercúmul de Virgo
Via Làctia Grup Local
Sistema Solar Sol
Planeta Terra

4. L’Univers en moviment
- Tota la matèria és mòbil i sol
girar.
- La llei de la gravitació diu que
els cossos s’atreuen, tant més
com més pròxims estiguin i més
gran sigui la massa.
- L’atracció gravitacional més intensa es
produeix als forats negres.
- Els f.n tenen un camp gravitacional
que absorbeix la llum.
- Gairebé totes les galàxies investigades
contenen al seu centre un.

5. Del big bang al big rip
- L’Univers es va originar fa uns 13700 milions d’anys amb
el Big Bang.
Sorgiment de la idea
· Les galàxies s’allunyen entre
si a causa de l’efecte Doppler.
· La teoria del Big Bang va sorgir
quan es va conèixer que les
galàxies s’allunyaven.

6. La confirmació del big bang
- El 1964, Arno Penzias i Robert Wilson, van descobrir que
hi arribava una radiació molt feble de tots els punts de
l’Univers. La van anomenar radiació cósmica de fons.
- Aquesta radiació era l’eco del big bang, que havia
arribat fins al present.

7. El big bang i la història de l’Univers
2. Formació de matèria 4. L’incendi de l’Univers
1. L’etapa 6. L’energia fosca
d’inflació
5. La formació
d’estels i galàxies
3. Els primers àtoms

8. LA FORMACIÓ DELS PLANETES
Fa 4.600 milions d'anys, el Sistema Solar va ser format a
partir de la força gravitatòria d'un núvol molecular gegant
que va patir un esfondrament general. Aquest núvol inicial
probablement era d'uns quants anys llum de llargada, i va
ser el bressol on van néixer unes quantes estrelles.[3]
Encara que inicialment es pensava que el procés havia
succeït amb una relativa tranquil·litat, estudis més
recents a partir d'antics meteorits han detectat traces
d'elements que s'han format a partir de grans explosions
estel·lars i, per tant, indica que en la zona on es va formar
el Sol hi havia supernoves. L'ona de xoc d'aquestes
supernoves podria haver provocat la formació del Sol i en
la nebulosa circumdant hi hauria regions amb una
densitat molt elevada que provocarien un gran col·lapse.

9. DESCOBRIMENT DELS EXOPLANETES
El 1995 es van començar a descobrir uns planetes que orbiten al voltant
d'una altra estrella que no és el Sol, és a dir, planetes llunyans que no
pertanyen al Sistema Solar; aquests van ser anomenats extrasolars o
exoplanetes.
MÈTODES DE DETECCIÓ
Els exoplanetes són difícils de detectar perquè no emeten llum pròpia, per
tant, per observar-los hauríem de recollir la llum que reflexen procedent de
l'estrella a la qual orbiten o bé utilitzar altres procediments.
Els directes: els obtenim gràcies a una imatge detectada per un telescopi
situat a la Terra, però és bastant difícil d'aconseguir.
Els indirectes: s'aconsegueix a partir de càlculs i són els que principalment
s'utilitzen com per exemple: el mètode de trànsit, el mètode astromètric, el
mètode de la velocitat radial, el mètode de doppler, microlents, anomalíes
entre pulsars...entre molts altres.

10. 4-. Condicions per a la vida als planetes
CONDICIONS PER A LA VIDA ALS PLANETES
L'aparició dels exoplanetes ha reobert el debat al voltant de la possible
existència de vida més enllà del sistema solar. L'avenç de les noves
tècniques, cada cop més avançades, fan el possible per començar a detectar
els anomenats exoplanetes que són cossos celestes trobats a anys llum de la
Terra.
Circumstàncies que afavoreixen el desenvolupament i la permanència d'una
vida complexa en un planeta, que requereix: energia, carboni, aigua líquida i
una atmosfera.
- La distància del planeta a l'estel
- -El temps de vida de l'estel
- -Existència de planetes gegants propers
- - La situació dins la Via Làctia

11. L’ESFERA CELESTE
L'esfera celeste és una esfera imaginària de radi arbitrari i
centre en l'observador, sobre la qual es poden representar els
estels i els planetes per a estudiar les seves posicions i
moviments respecte a l'observador.
L'esfera celeste és una construcció mental que creem quan
mirem al cel. Aquesta sorgeix per la informació que rep dels
nostres ulls. La mida i la separació dels ulls ens permet
percebre el volum dels objectes, però només fins a certa
distància (visió estereoscòpica).
El moviment de l'esfera celeste és aparent i està determinat
pel moviment de rotació del nostre planeta sobre el seu eix. La
rotació de la Terra, en direcció oest-est, produeix el moviment
aparent de l'esfera celeste, en sentit Est-Oest. Aquest
moviment el podem percebre de dia, pel desplaçament del Sol
en el cel, i en les nits, pel desplaçament de les estrelles

12. ELS MAPES CELESTES
Per obsrevar el cel són útils els planisferis o mapes
celestes. Els estels mes lluents es dibuixen amb mes
gruix. Però no totes les constel·lacions es veuen durant
tot l’any ni al llarg de tota la nit.