Resum de les característiques més importants del cap. IV de Pilar Prim de Narcís Oller

1. ARGUMENT
Lineal
Ram de roses --- anada a missa --- trobada
amb en Deberga
Anada a missa
A la confiteria
Descobriment que el
ram ha estat enviat
per en Deberga
En Deberga és a
Puigcerdà i les ha
anat a trobar
Trobada amb en Deberga. Les Dou el
conviden a visitar-les.
Finalitat del capítol
Evidenciar la rivalitat entre la Pilar Prim i l’Elvira , arran de
l’atracció que senten cap a en Deberga

2. PUNTS DE VISTA
Narrador extern: omnisciència limitada pels personatges de
Pilar Prim i l’Elvira
Inici capítol
Arran del misteri del ram de flors,
el narrador cedeix la paraula a
l’Elvira a través de l’ESTIL
INDIRECTE LLIURE
A través del capítol trobem una caracterizació
progressiva de les protagonistes. No és important
l’anècdota del ram, sinó l’impacte emocional que
produeix en les nostres protagonistes i com això els
permet evolucionar dins la trama de la novel·la.

3. L’ESPAI
El paisatge deixa de tenir protagonisme principal
“la
finestra”
Llarg paràgraf dedicat a la descripció del paisatge rural
Emotivitat impròpia d’un narrador objectiu
Ús d’un llenguatge poètic
La mirada al paisatge actua com a espai-reflex que
provoca l’entendriment de l’Elvira.
Descripició de dalt (general) a baix (detallat):
tècnica realista
Dins l’església
La celebració eclesiàstica com a acte social
Espai força utilitzat en la literatura
realista(relacions tenses i somriures forçats)
Hi queda reflectit el refinament propi de la
Pilar envers les altres dones

4. ALTRES
ASPECTES
Destaca l’acotació temporal a l’inici
del capítol: canvi de ritme
important que indica que una cosa
important és a punt de succeir.
Canvi en la trama i en la
psicologia dels
personatges
L’anonimat del ram no és
important, el que és important
són les vacil·lacions i dubtes
que provoca i que reflecteixen
la manera com els afecta i
modifica aquest succés a les
protagonistes en funció de la
seva sensibilitat.
L’Elvira: no amaga la seva
alegria i el seu interès per en
Deberga
La Pilar: la seva situació no li
permet ser expressiva i ha de
dissimular (=goig interioritzat)
Inici de la rivalitat mare-filla, intuïda per la Pilar davant les
confidències de l’Elvira
Retrobament amb en Deberga Plena de tons emotius per part
dels tres personatges implicats

5. PERSONATGES
L’ELVIRA
Se’ns presenta com un
personatge rodó amb una
personalitat complexa i
evolutiva
Ho descobrim
gràcies a l’Estil
Indirecte Lliure i a
l’espai-reflex.
L’atracció per en Deberga
la fa entendrir , encara
que es manté coherent
amb la seva personalitat
FAMÍLIA ROIG
S’accentua el
seu retrat
caricaturesc
S’afirma que
van darrere
una dot
Oposició
clara a l’estil
i refinament
de la PPrim
Rossendo=
xafarder, petulant
i mentider

6. PERSONATGES
PILAR PRIM
No pot fer evident
els seus desitjos
(≠Elvira)
Manca
d’espontaneïtat
El seu conflicte només té
lloc en un pla psicològic,
introspectiu perquè no
és capaç d’exterioritzar-
lo
Detesta els
Ortal, però no
actua en
conseqüència
Estima en
Deberga però
pateix la seva
pròpia
autocensura
Presenta un
aspecte molt
recurrent en
altres obres de
l’època
El
pensament
entès com
Un privilegi: l’inidividu
que pensa (Artista /Pilar
Prim) s’oposa a una
generalitat mediocre
(societat/ Ortal)
Una condemna: el pensament
genera recances i insatisfaccions
i porten a la manca
d’espontaneïtat
El
personatge
pren una
trascendèn
cia que va
més enllà
de
l’anècdota
exposada
per l’autor