ReflexionARTTutories d'Art 2010-2011

ReflexionARTTutories d’Art
2010-2011
Generalitat de Catalunya
Departament d’Ensenyament
Escola d’Educació Infantil i
Primària Mestre Morera

Index
1- Presentació:
- Què és ReflexionArt- tutories d’art?
- Institucions i escoles participants
- Fases de desenvolupament del projecte
2- El model ReflexionART: Fer recerca a través de les arts
3- El tema d’aquest any: El gènere i la seva construcció
4- La tutoria MNAC - Escola Mestre Morera:
Com resolen els conflictes els homes i les dones, els nens i les nenes?
- L’escola Mestre Morera
- Les col·leccions del MNAC a través d’un filtre nou
- Processos de treball:
- observar
- buscar referents. Què explica l’art sobre el tema dels conflictes?
- crear – expressar
- el projecte final
- exposem
- el seguiment del projecte
- avaluem resultats

ReflexionART: Tutories d’Art
• Que és?
És una experiència pilot de formació - acció, sorgida del grup de treball de
Llenguatges Artístics del Consell de Coordinació Pedagògica de Barcelona.
• Objectiu:
Unir institucions culturals i centres educatius en una reflexió sobre un tema
comú, que en la primera edició ( curs 2010 - 2011) ha estat el gènere i la seva
construcció.
• Un model de treball col·laboratiu entre institucions culturals i centres educatius
- Cada centre educatiu ha estat tutelat per una institució i ha disposat de l’ampli
patrimoni artístic de la ciutat com a referent cultural per engegar una reflexió
transversal que ha sorgit ha partir de les seves inquietuds.
- Aquestes recerques han generat diverses peces artístiques que juntament
amb els processos de treball i les constel·lacions de patrimoni que han servit
de referents, es van mostrar a l’exposició que va tenir lloc del 6 al 16 d’octubre
de 2011 a la Sala 0 del Museu Picasso de Barcelona.

Institucions i escoles participants en el projecte

1- Definició del mètode de treball
• Una pregunta com a motor per a la reflexió.
Les institucions i els centres escolars es qüestionen sobre el tema transversal: el gènere i
la seva construcció.
• L’obra d’art com a instrument de reflexió.
Institucions i centres escolars fan una relectura del patrimoni en clau de gènere.
• Identificar els recursos patrimonials de totes les institucions en relació al tema.
Selecció de les obres que possibiliten múltiples lectures sobre el patrimoni en clau de
gènere.
• Construcció de mapes conceptuals “constel·lacions” a partir de les preguntes
formulades pels centres educatius y del patrimoni relacionat utilitzat com a referent.
• Definició del mètode per a desenvolupar la recerca.
2- Creació d’un espai virtual compartit
Fases de desenvolupament del projecte

3- Formació
Formació específica a tots els membres del grup de treball mestres i representants
dels serveis educatius de les institucions sobre:
- Gènere
- Sobre processos reflexius - creatius en temes de gènere
- Presentació del model de recerca - artística a seguir
- Visites a les diferents institucions patrimonials
4- Constitució de la tutoria
- El centre escolar presenta un projecte previ dissenyat amb l’ alumnat sobre el tema
que es proposa.
- En funció del projecte presentat es fa l’assignació de les institucions tutores als centres
educatius.
Fases de desenvolupament del projecte

El model ReflexionART
El mètode científic aplicat a la recerca artística

La tutoria MNAC - Mestre Morera
L’Art per a pensar el món.
Les produccions del patrimoni cultural, tangible o intangible, amb la seva diversitat de
llenguatges (plàstic, musical, literari, visual, escènic...) recullen l’imaginari col·lectiu
de la humanitat al llarg de la història i permeten entre altres possibilitats, observar, analitzar i
reflexionar sobre qüestions relacionades amb els fenòmens humans.
Els temes transversals de l’educació toquen aquells aspectes que ens constitueixen com
a éssers individuals i socials. En aquests temes ens sentim implicats, tenim una experiència,
estem o ens hem de posicionar, toquen a les emocions. Reflexionar a través de les obres
d’art el que altres han fet o dit abans, ens ajuda a prendre una posició crítica i compromesa i
ens aporta la capacitat de triar i transformar el nostre present. L’objectiu final és construir
unes relacions més humanes i solidàries entre les persones.

L’Escola
L’escola està situada al peu de Collserola en
una zona vulnerable de Barcelona.
L’Equip implicat
en el projecte:
TUTORIA: Pilar Quera
TEATRE: Miriam Escurriola
FILOSOFIA: Pilar Armengol
VISUAL I PLÀSTICA: Noemi Rocabert

Objectius
Oferir eines per l’èxit escolar
Aprendre a ser, estar, resoldre, comunicar-se, expressar-se i
conviure.
Integrar des de diferents registres el coneixements: parlar, llegir,
escriure i interpretar.
Potenciar les capacitats per a comprendre millor el món a partir
de la pròpia coneixença.
Identificació de l’alumnat amb la cultura, el patrimoni i la llegua.
Equitat educativa
Oferir les oportunitats i obertures necessàries.
L’Escola

Punt de partida
de la recerca
Situació de conflictivitat i rivalitat
entre nens i nenes de la classe de 5è
Com resolem els conflictes les nenes i els nens,
els homes i les dones?
Quina és la pregunta que ens fem?
L’Escola

OBJECTIU del TREBALL
PER PROJECTES
Ens preguntem...
Com resolem els conflictes les nenes i els nens, els homes i les dones?
Passar de l’observació a l’acció
L’objecte a observar
nosaltres mateixos
els fenòmens humans
La intenció
obrir – buidar
prendre consciència
Comprendre la condició humana
Transformació
Creació
L’Escola

Observar Buscar
referents
Crear
i
Expressar
Processos desenvolupats
Com resolem els conflictes les persones?
Obrir el bagatge
Introspecció
Extrospecció
Què diu la ciència, la història,
l’art i el patrimoni, els mitjans
de comunicació
Llenguatge poètic i filosòfic,
visual i plàstic, teatral, assaig,
reflexió, creació, avaluació...

Observar Interioritzar
Què en se?
Com em sento?
Fem introspecció
Ens observem
El conflicte és a dins nostre i en el nostre entorn
Compartim l’experiència personal
i col·lectiva
Treballar sobre texts, esborranys, assajos...
Què en diu la tradició,
els costums, els entorns?
Interpretar
Imatges del “nostre monstre”Analitzar Comparar

Iniciem la recerca

Fem Introspecció:
“el conflicte és a dins nostre i en el nostre entorn”
Processos desenvolupats: Fem introspecció

Observem el nostre “MONSTRE”
1- Fem un autoretrat del nostre “monstre” interior.
Del MNAC ens arriben algunes representacions de
la lluita entre el bé i el mal. Dibuixem els nostres
dimonis.
Fem introspecció: El nostre “MONSTRE”

BARTOLOMÉ BERMEJO
Davallament de Crist als Llimbs
Cap a 1475

El nostre “MONSTRE”
2- Pintem dimonis
Fem introspecció:
El nostre “MONSTRE”: Dimonis

JOAN DESÍ
Sant Antoni Abat
turmentat pels dimonis
1500-1503
Fem introspecció:

Fem introspecció:

GRUP VERGÓS
La princesa Eudòxia davant la tomba
de sant Esteve
1495-1500
Fem introspecció:

JAUME CIRERA
BERNAT DESPUIG
Caiguda dels àngels rebels
1432-1433
Fem introspecció:

JUAN DE LA ABADÍA, DIT «EL VELL»
Sant Miquel pesant les ànimes
Cap a 1480-1495
Fem introspecció:

El nostre “MONSTRE”
3- Observem els conflictes en el nostre entorn. Fem
un dibuix del natural del llenguatge corporal quan
hi ha un conflicte.
Fem introspecció:
El nostre “MONSTRE”: El llenguatge corporal

Fem introspecció:
El nostre “MONSTRE”: El llenguatge corporal

Buscar referents Art i patrimoni
Què han dit els artistes al llarg de la història?
Busquem referents artístics
Al MNAC
Al teatre
Al cinema
A la cultura popular
Al Fotoreportatge
Lectura, interpretació, reflexió
Com ho explicaríem ara?

Al MNAC:
Busquem referents
A partir de la pregunta que s’ha fet l’escola hem
seleccionat obres d’art del gòtic a l’art modern que
ens ajudin a reflexionar sobre el tema del conflicte
fent especial atenció als temes de gènere.
Processos desenvolupats: Busquem referents

Que han explicat els/les artistes
del MNAC sobre els conflictes?
Que ha dit el cinema, el teatre, el
fotoreportatge...?

Bartolomé Bermejo
Davallament de Crist als llimbs
1. La lluita entre el be i el mal
Cirera i Despuig
Caiguda dels àngels rebels

1. La lluita entre el be i el mal
Joan Desi
Sant Antoni
turmentat pels dimonis
Grup Vergós
La princesa Eudoxia
davant la tomba de Sant Esteve
Juan de la Abadí, dit el Vell
Sant Miquel pesant les ànimes

2. Conflictes socials
LUCAS CRANACH, DIT «EL
VELL»
Parella amorosa desigual
ANÒNIM
Sant Jordi matant el drac
Cap a 1420-1450

MIQUEL BLAY
Els primers freds
Roma, 1892
GIANDOMENICO TIEPOLO
Expulsió dels mercaders del Temple
1750-1753
2. Conflictes socials

3. Conflictes familiars
GONÇAL PERIS SARRIÀ
Retaule de santa Bàrbara
Cap a 1410-1425
ANÒNIM. ARAGÓ
Santa Caterina
Tercer quart del segle XV

4. Conflictes amb nosaltres mateixos
MIQUEL BLAY
Perseguint la il·lusió
París, 1902
JULI GONZÁLEZ
Home cactus I
1939

MESTRE DE LA CONQUESTA DE MALLORCA
Pintures murals de la conquesta de Mallorc
1285-1290
5. Conflictes bèl·lics

RAMON MARTÍ I ALSINA
La Companyia de Santa Bàrbara
1891

JULI GONZÁLEZ
Cap cridant
Cap a 1936-1939
JULI GONZÁLEZ
Cap de Montserrat cridant
Cap a 1942
JULI GONZÁLEZ
Montserrat cridant
Cap a 1936-1939

JULI GONZÁLEZ
Bust femení
Cap a 1935-1936
JULI GONZÁLEZ
Mà esquerra aixecada
Cap a 1942
JULI GONZÁLEZ
Petita Montserrat espantada
Cap a 1941-1942

El conflicte al cinema i al teatre
Conflictes amb nosaltres mateixos Conflictes familiars

El conflicte al Fotoreportatge
Seguiment de la secció SOC LA MILLOR FOTO del diari ARA

La constel·lació de referents patrimonials

Com hem abordat l’anàlisi de les obres d’art al MNAC?
1- Quin és el tipus de conflicte representat i quins els conflictes
subjacents?
2- Definició de les parts en conflicte.
3- Constatem quin moment del conflicte representa la peça
(el presenta, el narra de forma complerta, mostra el procés de
resolució, només la solució...)
4- Analitzem quin paper juga el gènere dins d’aquest conflicte.
- Hi ha un rol diferenciat per homes i dones en aquest conflicte?
- La solució ho és en funció del gènere?
5- Analitzem de manera crítica la solució del conflicte.
- Aquest conflicte es podria haver resolt d’alguna altra manera?
En funció de què?
Processos desenvolupats: L’anàlisi dels referents

Veiem un exemple a partir d’una
de les obres de l’itinerari

Cap a 1410-1425

Aquest retaule presenta la narració complerta
d’un conflicte entre St. Bàrbara i el seu pare
per diferències religioses.

El conflicte es resol amb l’execució de la noia per
ordre del pare i la intervenció de la justícia divina:
Un raig del cel mata al pare.
El conflicte s’hauria resolt igual si hagués estat un
noi en lloc d’una noia?
En aquest conflicte hi ha guanyadors i perdedors?
Aquest conflicte es podia haver resolt d’una altra
manera? Com?

A la predel·la, la part baixa del retaule, l’artista representa
altres dones relacionades amb històries de submissió

Destaquem algun aspecte artístic a cada
una de les peces que té a veure amb la
història que s’explica... amb els recursos que
l’artista ha desenvolupat etc... Per exemple en
aquest cas:

Com es pot narrar una història amb imatges?
El retaule versus la pàgina de còmic

Busquem relacions amb altres obres
Conflictes familiars
ANÒNIM. ARAGÓ
Santa Caterina
Tercer quart del segle XV
Cap a 1410-1425

Busquem metàfores - objecte per presentar el conflicte
La visita al MNAC

Anotem i dibuixem al quadern d’apunts
La visita al MNAC

Seleccionem i establim relacions
La visita al MNAC

Com ressonen
aquestes obres d’art?
La visita al MNAC

El quadern d’apunts
Les obres del MNAC vistes pels nens i les nenes del
grup Els Brillants
La visita al MNAC: El quadern d’apunts

“Ella busca diners ell busca amor”

Crear Visual i plàstica
Exploracions
Observació dels materials
Fusta
Paper
Filferro
Fang
corda El projecte final
Una escultura que parla
de com resolem els conflictes
les persones
Avaluació
i
reajustament

Exploracions
Plasmem les nostres emocions en diferents materials
per a crear un projecte escultòric
Processos desenvolupats: Exploracions

Processos desenvolupats: Exploracions

El projecte final
Una escultura col·lectiva que parla de com resolem
els conflictes les persones
Processos desenvolupats: El projecte final

Processos desenvolupats: El projecte final

El Títol
“Sentim i decidim tancament
o llibertat”
5è de Primària
Classe dels Brillants

Exposem al Museu Picasso
Octubre 2011

Compartim les conclusions sobre la recerca
Exposem al Museu Picasso

El seguiment del projecte
El MNAC a l’escola

Reunions de seguiment del projecte

Seguiment de les classes de plàstica dels divendres

Compartim un matí: Com ens ha anat el projecte?

Invisibles = Processos
Han eixamplat el seu món de referències
S’han “patrimoniat” del llegat artístic
S’han endinsat en el llenguatge poètic
Han dialogat, reflexionat, consensuat criteris
S’han repartit responsabilitats
Han pres decisions
Han avaluat i modificat
Visibles = Creació
Han assajat amb esborranys
Han elaborat una peça artística
RESULTATS
Avaluació

En aquest projecte han participat:
Escola Mestre Morera:
Pilar Quera, Miriam Escurriola, Pilar Armengol, Noemi
Rocabert i l’Equip Brillant de nens i nenes de 5è curs
Departament d’Educació del MNAC:
Teresa González, Esther Fuertes amb la Col·laboració de
Laura Selicaro i Marc Aguilar
Servei Educatiu del Teatre Lliure:
Mariona Montaña

Tutories d’art 2011
Departament d’Educació
Generalitat de Catalunya
Departament d’Ensenyament
Escola d’Educació Infantil i
Primària Mestre Morera

ReflexionARTTutories d'Art 2010-2011

ReflexionARTTutories d'Art 2010-2011

Recomendados

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

La actualidad más candente(13)

Destacado

Destacado(20)

Similar a ReflexionARTTutories d'Art 2010-2011

Similar a ReflexionARTTutories d'Art 2010-2011(20)

Más de Museu Nacional d'Art de Catalunya

Más de Museu Nacional d'Art de Catalunya(20)

Último

Último(8)

ReflexionARTTutories d'Art 2010-2011