2. 1. Funcions de relació.
La funció de relació són el conjunt de mecanismes que permeten la captació
d’estímuls, la seva interpretació i l’elaboració de les respostes coordinades a tota la
informació rebuda.
Tots els éssers vius per adaptar-se al ambient on viuen necessiten informació
de l’entorn i del seu propi cos i han de donar resposta a la informació rebuda.
La captació dels estímuls i l’anàlisi de la informació es fa a través d’un
mecanisme que es diu percepció.
Els estímuls es capten a través dels òrgans dels sentits (vista, oïda, gust,
olfacte i tacte) i més concretament a través de receptors.
Des de que es capten els estímuls fins que s’elabora la resposta, la informació
passa a través d’un mecanisme coordinador que està format pel sistema nerviós,
sistema hormonal i sistema immunitari.
Per produir la resposta a d’haver-hi també un mecanisme efector: aparell
locomotor (elabora resposta motora) i aparell immunitari (elabora respostes de
defensa).
2. El Sistema nerviós.
El sistema nerviós és el conjunt d’òrgans que s’encarrega de la recepció dels
estímuls procedents del exterior o l’interior de l’organisme.
Si considerem l’organització anatòmica del sistema nerviós, podem
diferenciar: el sistema nerviós central (SNC), i el sistema nerviós perifèric (SNP).
Dins del SNC trobem: l’encèfal, format per cervell, cerebel i tronc encefàlic i
la medul·la espinal.
Dins del SNP trobem: els nervis i els ganglis nerviosos.
2.1. El teixit nerviós.
El teixit nerviós està format per:
Teixit nerviós pròpiament dit, format per unes cèl·lules molt especialitzades
anomenades neurones.
Teixit de sosteniment, la glia, que s’encarrega de protegir i
proporcionar aliment a les neurones del teixit nerviós.
Les neurones poden transmetre la informació a través de conexions que
anomenem sinapsis, o bé contactar amb cèl·lules musculars i provocar la contracció
2
3. dels músculs. La informació es transmet a través de impulsos nerviosos que viatgen
de les dendrites a l’axó.
2.2. El sistema nerviós central.
El sistema nerviós central està format per dos grans àrees: l’encèfal i la
medul·la espinal.
El sistema nerviós és la part de l’organisme que s’encarrega de controlar i dirigir
adequadament el funcionament dels òrgans i de coordinar la relació del nostre organisme
amb l’entorn.
L’encèfal: està constituït per tres òrgans principals: el cervell, el cerebel i el tronc
encefàlic. La funció de l’encèfal és analitzar la informació recollida pels òrgans dels
sentits i elaborar respostes que s’envien als òrgans efectors corresponents (un
múscul, per exemple, que s’encarregaria de fer un moviment).
La medul·la espinal: d’aquesta surten els nervis raquidis o espinals que porten
informació a diferents parts del cos. Els nervis formen part del sistema nerviós
perifèric.
2.3 El sistema nerviós perifèric.
El SNP és la part del sistema nerviós que connecta els receptors sensorials
amb els centre nerviosos i, aquests últims, amb els òrgans efectors. Està constituït
pels nervis i els ganglis.
Nervis: són estructures allargades formades per feixos d’axons per on passen els
impulsos nerviosos.
Ganglis: són acumulacions de cossos neuronals on s’estableixen connexions
sinàptiques entre les neurones.
El SNP es pot dividir en dues parts, que tenen funcions diferents:
Sistema nerviós somàtic: controlen funcions sensorials del cap i el coll.
Sistema nerviós autònom: arriba als òrgans interns i els controla.
2.4. Els òrgans dels sentits.
Els canvis en el medi intern i extern (estímuls), són captats a través dels
receptors sensorials. Els receptors sensorials estan per tot el nostre organisme alguns
estan acompanyats d’estructures que ajuden a captar millor els estímuls i aquestes
estructures són els òrgans dels sentits. Altres receptors es troben a l’interior del
nostre organisme i ens informen del propi funcionament de l’organisme, són els
propioreceptors.
3
4. El sentit de la vista.
Permet detectar els estímuls lluminosos per tal de percebre la forma, la
grandària, l’aspecte, el color i la distància dels objectes. Els ulls, conjuntament amb el
nervi òptic i certes estructures annexes (conjuntiva, parpelles i aparell lacrimal),
conformen l’òrgan de la visió.
El sentit de l’oïda.
El sentit de l’oïda ens permet percebre els sons, però també la posició i els
moviments del nostre cos.
El sentit del tacte.
La pell és un òrgan que recobreix la superfície del cos, protegint-lo davant
diversos agents externs i participant en la regulació de la temperatura corporal. A la
pell s’hi localitzen també el sentit del tacte, i els receptors que capten la sensació de
dolor.
Els sentits de l’olfacte i del gust.
L’olfacte i el gust són sentits constituïts per receptors químics, que generen
impulsos nerviosos en rebre estímuls de tipus químic.
Els receptors olfactoris estan situats en la mucosa olfactòria o pituïtària groga.
Els receptors del gust estan agrupats en les papil·les gustatives.
3. El sistema hormonal.
El sistema hormonal el formen les glàndules endocrines. La seva funció és la
de controlar el sistema nerviós a través de missatgers químics.
Les glàndules endocrines són òrgans que estan distribuïts per tot el cos i el
que fan és produir i alliberar hormones. Les hormones actuen sobre les cèl·lules,
regulant-ne moltes de les seves funcions.
A l’encèfal es troba l’ hipotàlem que allibera la producció d’hormones a
través de la hipòfisi.
4
5. ACTIVITATS.
Funcions de relació.
Per què es necessària, pel ésser humà la funció de relació?
Què és la percepció?
Què és l’estímul? Posa exemples.
Com captem els estímuls?
D’ on ens arriben els estímuls? Senyala la resposta correcta.
Només de l’exterior.
Només del nostre cos.
Del exterior a través dels órgans dels sentits i del nostre cos a través dels
propioceptors.
Quin és el mecanisme que s’encarrega de coordinar la recepció dels estímuls
fins l’elaboració de la resposta?
Quin és el mecanisme que s’encarrega de l’elaboració de les respostes?
5
6. El sistema nerviós.
Digues el nom de les parts senyalades en el dibuix i digues si pertanyen al
sistema nerviós central o perifèric.
Per on passa la informació que ens arriba al SN procedent dels sentits?
El sistema nerviós es divideix en sistema nerviós central i en sistema nerviós
perifèric. Digues quines de les següents parts formen part del sistema nerviós
central i quines del sistema nerviós perifèric:
Ganglis nerviosos, encèfal, cerebel, nervis, cervell, tronc encefàlic,
medul·la espinal.
SISTEMA NERVIÓS CENTRAL SISTEMA NERVIÓS PERIFÈRIC
Quines parts del sistema nerviós estan representades en aquest dibuix? Posa
els noms
6
7. Posa les parts principals dels elements que surten en la fotografia següent:
Senyala les següents parts, al dibuix: cerebel, tronc encefàlic, medul·la
espinal, escorça cerebral, hipotàlem, hipòfisi, bulb raquidi. (Pàg. 69 del
llibre).
7
8. Digues les parts principals de la neurona:
Els òrgans dels sentits.
Digues les parts de l’ull i les funcions d‘aquestes parts.
Digues les parts principals de l’oïda.
8
9. Estructura de la pell: posa les diferents capes de la pell i les parts principals.
9
11. A partir de l’observació de les imatges anteriors digues si les següents
afirmacions són certes o falses:
- Tots els sabors es noten per igual en qualsevol punt de la llengua.
- Els receptors del gust estan agrupats en les papil·les gustatives.
- Tots els sentits estan en la mateixa zona del cervell.
- Els receptors de l’olfacte estan repartits pel nas.
- Des de els receptors de l’olfacte la informació sobre els olors passa
directament a una zona del cervell a través del nervi olfactori.
Corregeix les frases anteriors que siguin falses.
Posa en ordre les següents paraules de forma que segueixin l’ordre des de que
entra la informació a través d’un òrgan del sentit fins que arriba al cervell:
Estímul cervell receptor sensorial nervi òrgan del sentit
Sempre es segueix el mateix recorregut independentment del sentit del que
estem parlant?
Quins sentits estan representats en aquestes imatges? Què són capaços de
percebre? Posa els noms que falten als dibuixos.
11
12. El sistema hormonal.
Posa el nom de les diferents glàndules que surten a aquest dibuix:
Digues el nom de les principals hormones i les funcions que fan.
(Pàg. 76).
12