1. El sector terciari
TEMES 7 i 8
2n - Batxillerat
INS Thos i codina

2. 1. El sector terciari: definició
El sector terciari: o de serveis, agrupa
totes les activitats econòmiques que no
produeixen béns materials. El seu producte
és intangible. A més, es reuneixen aquí totes
les activitats que no es poden incloure en els
altres dos sectors.

3. 0. El sector terciari: definició
Són terciaris:
 L’administració pública
 Els serveis financers
 El comerç
 El Transport i les comunicacions
 Les activitats culturals, d’esport i d’oci
 El turisme
 Els serveis sanitaris i educatius
 La Transmissió de la informació (ràdio, TV, premsa, ...)
 Les assessories (advocats, publicistes, consultors, etc.)

4. 0. El sector terciari: definició
Activitats heterogènies:
 Actualment, es tendeix a diferenciar entre el
sector terciari clàssic, que inclou els
transports i les activitats més tradicionals, del
sector quaternari o conjunt d'activitats més
qualificades, altament tecnificades i de gestió,
R+D, TIC, etc.
 Gran varietat d’activitats, algunes de poc valor
afegit (però no menys necessàries), com ara els
serveis de neteja.

5. 1. Causes de l’expansió del
sector terciari
1. Canvis en els processos
productius:
 L’externalització de serveis (gestió,
assessoria, consultoria, informàtica,
recursos humans, etc).
 Guanyen importància el disseny, la
publicitat, el màrqueting, els serveis
postvenda, distribució.... (activitats
prèvies i posteriors a la fabricació).

6. 1. Causes de l’expansió del
sector terciari
2. La societat de consum:
 La millora de les condicions laborals dels
obrers als països desenvolupats permet
disposar de més temps lliure (oci, cultura,...).
 A la vegada que augmenta la renda disponible
i el poder adquisitiu de les famílies
(consumisme).
 Incorporació de la dona al mercat laboral,
desenvolupant, en molts casos, activitats
terciàries (per tradició: infermeres, mestres,
secretàries...) Actualment, estan presents a
totes les activitats (policia, l’exèrcit, alts
càrrecs...)

7. 1. Causes de l’expansió del
sector terciari
3. Desenvolupament de l’Estat del
Benestar:
 Conjunt de polítiques orientades a
garantir tota una sèrie de serveis
socials amb caràcter universal, com ara
l’educació, la sanitat o la seguretat.
 A Espanya, l‘Estat garanteix l'accés a
l'ensenyament, la sanitat, els subsidis de
malaltia, incapacitat, atur, jubilació...
 La descentralització de l’Estat ha suposat
un fort creixement del sector serveis:
administració central, autonòmica i local.

8. 2. El sector terciari com a
indicador de benestar
Més sector terciari pressuposa més
sanitat, més educació... més serveis
socials.
Aportació del sector terciari al PIB
Països desenvolupats: 60% del PIB
Països en vies de
desenvolupament: 50% del PIB
Països subdesenvolupats: 40% PIB
PIB (Producte Interior Brut): és el valor de tots els béns i serveis finals produïts a una
economia en un període de temps determinat. El PIB reflecteix la riquesa o renda
generada en aquest territori, però per conèixer quina és la riquesa o la renda mitjana
de la seva població, és a dir, el PIB per càpita, s’ha de dividir el PIB del territori
considerat entre el nombre d’habitants.

9. Distribució al món

10. 2. El sector terciari com a
indicador de benestar
Percentatge de treballadors ocupats al
sector terciari:
 Països desenvolupats: 60% de la població
activa dedicada als serveis.
 Països en vies de desenvolupament o
Països subdesenvolupats: sector serveis
precari (baixa o nul·la qualificació).
 A Espanya les CCAA amb més serveis són
Catalunya, Madrid, Balears, Canàries,
València i Andalusia.

11. 3. Els serveis socials
La societat del benestar
 Aquests serveis tenen com a finalitat garantir
unes condicions de vida adequades a la
població i evitar que les persones quedin
desemparades en determinades circumstàncies
problemàtiques (atur, malaltia...)
 Als països desenvolupats són considerats un
dret, com l’educació, l’assistència sanitària, la
seguretat pública, etc...
 Una gran part dels serveis són públics,
atesos i finançats per l'Estat, als països
europeus. (Públic NO vol dir gratuïts!! Els
paguen tots els ciutadans amb els seus
impostos)

12. 3. Els serveis socials
Els bàsics són:
1. L’administració pública, sector públic que fa
funcions administratives i gestió. A Espanya, hi ha un
elevat nombre de funcionaris (actualment, patint,
fortes retallades, privatitzacions i reestructuració).
2. L’educació, està estretament lligada amb el grau de
desenvolupament d’un país. Els països menys
desenvolupats no poden afrontar els costos i la seva
població roman analfabeta.
 El segon dels objectius de desenvolupament del mil·lenni de
l’ONU és aconseguir “ensenyament primari universal”.
A Espanya és obligatòria fins els 16 anys. Foment de la
post obligatòria (FP per sobre dels estudis universitaris). La
qualitat és baixa (informes PISA). Despesa en educació per
sota de la mitjana europea. Important el pes de l’escola
privada i concertada.

13. 3. Els serveis socials
Els bàsics són:
3. La sanitat és un indicador del nivell
socioeconòmic d’un país. Dret exigit per l’ONU a la
Declaració dels drets humans i a la Constitució.
A Espanya hi ha una bona qualitat de servei, som
pioners en transplantaments.
Actualment, hi ha problemes de finançament i les
respostes polítiques són restriccions d’accés a la
sanitat pública, implantació de sistemes de
copagament (com l’euro per recepta, ara suspès),
la privatització de la gestió hospitalària o la
limitació de les operacions quirúrgiques (augment
de les llistes d’espera).

14. IDH en educació

15. IDH en educació

16. 4. El turisme
1. Història:
 El turisme és una forma de lleure tradicional però, fins
la segona meitat del segle XX només la practicava una
minoria de persones amb un poder adquisitiu molt alt.
 A partir de la creació de la màquina de vapor i la
revolució dels transport, els viatges comencen a
popularitzar-se:
 Creació del ferrocarril i dels vaixells de vapor.
 Al 1841 en Thomas Cook realitza en primer viatge
organitzat i crea la primera agència de viatges.
 A partir dels anys 1950-60 comença el turisme de
masses.

17. 4. El turisme
2. Causes de l’augment del turisme:
 S’aconsegueix el dret a tenir un període de
vacances pagades anual (millora de la
legislació laboral).
 El creixement de les rendes.
 Millores en els transports (en els darrers
anys, aparició de les companyies low cost).
 Noves pautes de comportament, com la
necessitat de conèixer altre parts del món.
 La liberalització de la circulació de persones.

18. 4. El turisme
3. Definició
Turisme és qualsevol desplaçament que fem a un lloc fora
del nostre entorn habitual on ens quedem almenys 24
hores. Si la sortida dura menys d’un dia parlem
d’excursió.
El turisme és una de les principals font d’ingressos i de
treball de molts països, i involucra un munt d’activitats
econòmiques: hostaleria, transport , agències de viatge,
restauració, etc. També és un important factor de
transmissió de valors, idees i productes.
L’Organització Mundial del Turisme (OMT) va ser creada en 1925 amb
el propòsit de fomentar el turisme. És l’organisme de les Nacions Unides
encarregat de promoure un turisme responsable, sostenible i accessible a
tothom. Té seu a Madrid, Espanya, i compta amb 155 estats membres.
El missatge: El turisme es riquesa per a la persona, per a la família, per
a la comunitat, pel país i pel món sencer.

19. 4. El turisme
4. Diferents modalitats de turisme
Cultural: motivat pel desig d’ampliar coneixement.
Ecològic: per visitar espais poc afectats per l’acció
antròpica.
El turisme religiós: pelegrinatges.
Rural: viatges per allunyar-se de la vida urbana.
De salut: per recuperar-se físicament o psíquicament
(balnearis).
Esportiu: per practicar esports tradicionals o
d’aventura.
De sol i platja: turisme a la costa. PRINCIPAL RECLAM D’ESPANYA!!
De muntanya: neu, senderisme...
De negocis: viatges efectuats amb motius
professionals.

20. 4. El turisme
Exemples
Cultural: Precisa de recursos històric i artístics pel seu
desenvolupament. És més exigent i menys estacional.
• Urbà: vinculat a les grans ciutats amb Patrimoni de la Humanitat.
• Monumental: vinculat exclusivament a monuments històrics i/o artístics .
• Arqueològic: vinculat a llocs amb jaciments.
• Etnogràfic: vinculat als costums i tradicions dels pobles.
• Literari:vinculat a esdeveniments de caràcter bibliogràfic.
• D’altres: formació (idiomes), Científic, Gastronòmic, Enològic...
Ecològic: es realitza en espais naturals i està
estretament relacionat amb el turisme rural o al voltant
d’un parc natural.
• Agroturisme: és aquell on el visitant s’allotja en una habitació, però
participa de les feines agrícoles, conviu i consumeix els aliments amb la
família que els acull.
• D’altres Ornitològic, Rural, etc.

21. 4. El turisme
• Altres classificacions
Es consideren activitats de turisme actiu
(vinculat al Turisme Rural):
 Senderisme
 Cicloturisme i Bicicleta Tot Terreny (BTT)
 Turisme Eqüestre
 Escalada
 Activitats desenvolupades en aigües braves (ex. ràfting)
 Activitats subaquàtiques
 Rem i navegació (ex. kayak de mar, vela)
 Activitats aèries (globus, paracaigudisme)
 Activitats de neu (exceptuant l’esquí nòrdic i alpí)
 Multiactivitat (ex. raids)

22. 4. El turisme
• Segons les característiques dels turistes (una altra
classificació):
Juvenil, de la tercera Edat, familiar, de grup, de parella...
Turisme de masses: destinacions molt populars que,
sovint, es troben massificades per l’elevada afluència de
turistes que arriben atrets pel baix preu i el paquets turístics.
Exemple: Benidorm o Mallorca.
Turisme de minories: es tracta de destinacions poc
freqüentades pel turista, amb poca o gens infraestructura, i
poc conegudes pel públic, en general. També pot incloure el
turismes de luxe. Exemple: Bhutan, Mongòlia o la Ruta de la
Seda.
Al voltant del turisme s’ha generat tota una activitat comercial que
organitza viatges i estades són els operadors turístics o tour
operadors. Són els majoristes que actuen com a intermediaris
entre l’establiment turístic i les agències de viatges minoristes.
Actualment, creix la contractació de viatges per Internet.

23. 4. El turisme
5. Destinacions:
5.1. A nivell mundial
1. Europa: destaca l’àrea Mediterrània (França, Espanya, Itàlia)
beneficiats per les revoltes al nord d’Àfrica.
2. Àsia-Pacífic: Xina, Japó (reducció per la crisi nuclear),
Tailàndia, Indonèsia... (lleugera recuperació des del Tsunami
del 2004).
3. Amèrica: destaquen els EUA i zona del Carib
Font:Índex UAB d’activitat turística. 2012.

24. Principals destinacions turístiques al món

25. 4. El turisme
5.2. A Espanya
 El turisme és un dels principals motors de l’economia espanyola.
Gràcies a les divises que s’ingressen pel turisme, es pot pagar el
dèficit comercial exterior del país.
Segons dades de l’OMT, Espanya és la quarta destinació mundial
pel que fa al nombre de visitants, darrere de França, EEUU i la Xina.
En volum d’ingressos som els segons, després dels EUA.
Les Illes Balears són la comunitat autònoma amb més places
hoteleres, per davant de Catalunya i Andalusia.
 El turisme estranger o exterior representa 2/3 del volum del
moviment turístic. L’altra tercera part correspon al turisme espanyol
o turisme interior. Els visitants forans procedeixen
fonamentalment de la UE: destaquen Alemanya, França i el Regne
Unit.
 Demanda creixent d’altres modalitats de turisme: cultural,
esportiu, no només de sol i platja (3 “S”).
 Excessiva estacionalitat: desequilibris demogràfics (superpoblació
determinades èpoques) i alta temporalitat del treball.
 Fort impacte ambiental: edificació incontrolada, ports esportius o
estacions d’esquí, abastiment i depuració d’aigües, subministrament
energètic, tractament de residus, saturació de les vies de
comunicació o contaminació acústica.

26. Principals destinacions turístiques a Espanya

27. 4. El turisme
5.3. A Catalunya
 Té un gran protagonisme en el
sector terciari català i en el
conjunt de l’economia catalana.
 És la principal destinació turística
de tota la Mediterrània, amb
més de 23 milions de turistes
l’any 2011. Raons: diversitat de
paisatge, clima, patrimoni
cultural...
 Procedència dels turistes forans:
França, Regne Unit i Alemanya.
 Espanyols: Madrid, València,
Andalusia i Aragó. Sumen prop
de 6 milions.

28. 4. El turisme
• Característiques del sector turístic català:
 Estacionalitat acusada, sobretot a l’estiu.
 Concentració a la franja litoral.
 La marca Barcelona és un potent focus d’atracció.
 Consolidació del turisme rural i del turisme d’interior.
 Procedència variada dels turistes.
• Tendències del turisme català:
 Creixement de la demanda turística.
 Augment del nombre d’allotjaments turístics, en particular
d’allotjaments rurals i hotels de 4 i 5 estrelles.
 Diversificació de l’oferta, amb noves modalitats de turisme.
 Creixement de les línies aèries de baix cost (low cost).
 Millora dels equipaments.
 Impuls de l’administració al sector.

29. Conferència de Davos (Suïssa), 3 de març de 2007

30. 5. El transport
1. Història
 Les transformacions en l’àmbit dels
transports i de les comunicacions van
constituir un dels aspectes més destacables de
la Revolució Industrial.
 Els nous sistemes de transport com el
ferrocarril i la navegació de vapor van facilitar
el desplaçament ràpid i massiu de persones i
de mercaderies, i amb la irrupció del telègraf i
del telèfon la comunicació a llarga distància va
esdevenir gairebé instantània.

31. 5. El transport
2. Funcions dels transports
 Necessitat o desig de desplaçament de les
persones: fluxos de persones.
 Satisfer les necessitats econòmiques: transport de
mercaderies.
 Integrar els diferents grups socials i difusió
d’idees, tècniques i cultures: enllaç de diferents
punts del territori.
En funció del medi per on es realitza el desplaçament,
es pot parlar de sistemes transport terrestre,
fluvial, marítim o aeri. Cada sistema es
relaciona amb un o diversos mitjans –automòbil,
ferrocarril, vaixell, aeronau, etc,-, i amb una sèrie
d’infraestructures –carreteres, ferrocarrils,
ports, aeroports, etc.- necessàries per canalitzar
aquests desplaçaments.

32. 5. El transport
3. Les xarxes de transport
Estan formades per eixos o línies que uneixen dos o
més punts, connectats entre si, sobre un territori
formant una xarxa més o menys densa.
Els llocs centrals d’aquests eixos són els nusos de
transport.
 Països desenvolupats tenen millors xarxes de
transport i millors vies de comunicació. Es tracta de
xarxes més denses i variades, que connecten sobretot
zones urbanes i industrials, tot i que no hi ha zones
sense connexió. Aquests països acaparen la major
part dels fluxos comercials.
 Països subdesenvolupats presenten una xarxa
incomplerta, amb àmplies zones desconnectades.
Bàsicament connecten zones productores de primeres
matèries amb centres d’exportació.

33. 5. El transport
4. La situació dels transports a Espanya
Modernització dels transports durant les
darreres dècades, gràcies als fons de
cohesió europeus: han finançat 3 de cada
10 km d’autovies o l’ampliació dels aeroports
de Madrid i Barcelona.
 El transport per carretera és el més estès a
Espanya: arriba a tot arreu i transporta el
80% de les mercaderies i el 90% dels
passatgers. Problemes de congestió i fort
impacte ambiental. Xarxa radial.

34. 5. El transport
 El transport ferroviari és el segon terrestre
en importància. Després de la Guerra Civil, el
1941, es van nacionalitzar totes les empreses del
sector i va crear RENFE (Red Nacional de
Ferrocarriles Españoles), que durant molts anys
va tenir el monopoli.
Actualment, més del 90% de la xarxa ferroviària
pertany a ADIF (Administrador de
Infraestructuras Ferroviarias) i està explotada
per RENFE Operadora. Altres companyies del
sector Ferrocarrils de la Generalitat (FGC).
Problemes: ample de via, zones de via única,
rigidesa de la xarxa, extensió de la xarxa, etc..
Fort impuls a l’AVE.

35. El corredor mediterrani ferroviari
Font: http://www.bueker.net/trainspotting/maps.php

36. 5. El transport
 El transport aeri a Espanya desplaça un volum
important de passatges, la majoria en companyies
de baix cost.
Els principals aeroports d’Espanya són: Madrid-
Barajas (actua de hub o nus de coordinació de
vols des de i cap a altres aeroports nacionals),
Barcelona-El Prat i l’aeroport de Palma, a
Mallorca. Tots estan gestionats per AENA
(Aeropuertos Espanyoles i Navegación Aérea).
A Catalunya, hi ha altres aeroports: Girona, Reus i
Lleida-Alguaire.

37. Principals aeroports del món

38. Infraestructures necessàries?
Font: La Gaceta, jueves 3 de julio de 2008

39. 5. El transport
 El transport marítim té un paper destacat pel
que fa al comerç exterior, particularment el de
llarga distància (amb Àsia, Amèrica, etc), ja que
és molt competitiu.
Les mercaderies es transporten en contenidors.
Els productes poden desembarcar-se i ser
distribuïts fàcilment per ferrocarril o carretera.
València i Barcelona són els grans ports de
càrrega contenitzada.
Un sector creixent del transport marítim és el de
passatgers de creuers turístics. Barcelona és el
primer port d’Europa i de la Mediterrània.

40. Principals ports del món

41. Principals ports a Espanya

42. 6. Les comunicacions
Les TIC
 Les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC)
faciliten la relació entre persones i permeten una
circulació permanent de capitals –a través de
transaccions electròniques- i d’elements intangibles com
la cultura, les idees i la informació.
 Aquests factors resulten determinants en la creació d’un
món interconnectat que esdevé escenari global de les
comunicacions i relacions planetàries.
 En aquest sector, cal distingir entre els sistemes de
comunicació individuals i els mitjans de comunicació de
masses, d’una banda, i entre les formes de comunicació
convencional i les telecomunicacions, de l’altra:
Internet, xarxes socials...
Fractura digital: estableix la diferència socioeconòmica entre les
comunitats que disposen d'accés a les noves tecnologies i les que no. Índex
d’accessibilitat digitat: té en compte les infraestructures per connectar-
se, el preu, els coneixements dels usuaris, la qualitat de la connexió i el
nombre d’usuaris. (Recorda: la informació és poder!!)

43. La fractura digital al món (Índex d’accessibilitat digital)
Font: http://wireless.ictp.trieste.it/simulator/

44. 7. El comerç
7.1. Definició
 És el conjunt d’activitats que tenen com a objectiu intercanviar
béns i serveis, i que posen en contacte el productor (oferta) i
el consumidor (demanda).
• Característiques del comerç actual
 Concentració de la demanda en zones urbanes i industrials
(les zones més poblades i amb recursos financers).
 Major especialització, els comerciants tendeixen a treballar
aquells productes que els puguin resultar més rendibles.
 Augment del volum dels intercanvis, a causa de la millora
dels transports, donant lloc a un mercat global.
 Intervenció d’intermediaris. Ajuden a moure les mercaderies
però poden encarir el preu final del producte.
 Concentració del comerç en gran companyies que dominen
la comercialització d’un producte.
 Són necessaris els estudis, el coneixement i la planificació
(logística, marketing...)

45. 7. El comerç
7.2. Els principals fluxos comercials
Creixement dels intercanvis per dos factors:
 Liberalització del mercat  eliminació progressiva de
les barreres que frenaven el lliure comerç: Acord General
sobre Aranzels i Comerç (GATT) i impuls de l’Organització
Mundial del Comerç (OMC). Afavoreix a les grans
potències.
 Expansió de les TIC  accés desigual segons els països.
El comerç està dominat per tres grans regions:
1. Unió Europea
2. Amèrica del Nord (sobretot, els Estats Units)
3. Est i el sud-est de l’Àsia: el Japó, els “dragons asiàtics”
(Corea del Sud, Taiwan, Singapur i Hong Kong), la Xina i
l’Índia.
Organització Mundial del Comerç (OMC): s'ocupa de les normes globals que
regeixen el comerç entre les nacions. La seva funció principal és vetllar per
assegurar-se que el comerç es porta a terme de la manera més fluida,
previsible i lliure possible. Ha rebut fortes crítiques per fomentar polítiques
massa liberals i per la manca de transparència en el seu funcionament.

46. El comerç mundial

47. Els països desenvolupats
controlen gran part del
comerç mundial.
Importen, principalment,
productes primaris i
combustibles, especialment
petroli, i exporten productes
manufacturats i tecnologia.
Els països subdesenvolupats
importen manufactures i tecnologia,
i exporten productes agrícoles i
combustibles als països rics.
Tot i això, actualment en països com
ara la Xina i l’Índia les exportacions
de productes manufacturats i serveis
superen les exportacions tradicionals,
basades en els productes primaris.

48. 7. El comerç
7.3. Tipus de comerç
 Comerç Interior: és el que es desenvolupa dins de les
fronteres d’un estat, i pot ser local, comarcal, provincial o
estatal. Té com a funció distribuir la producció i les
importacions d’un país. Els productes segueixen uns canals
de comercialització, que poden ser més o menys
complexos en funció del producte.
Intermediari Comerciant
Productor Consumidor
(Majorista) (Minorista)
 Comerç al detall o minorista: les petites botigues han
perdut importància a favor dels supermercats i els centres
comercials. Les principals àrees comercials es situen al
voltant de les grans ciutats  jerarquia urbana: Madrid,
Barcelona, València, Sevilla, Saragossa o Bilbao, tenen una
àrea d’atracció que supera la de la comunitat autònoma.
Actualment, creix el comerç electrònic.

49. 7. El comerç
 Comerç Exterior o Internacional: és l’intercanvi de béns i
serveis entre diferents països del món. Es mesura tenint en compte
dos indicadors:
• Balança de pagaments: conjunt de
transaccions econòmiques d’un Estat
amb l’exterior.
(ingressos – pagaments)
• Balança comercial: registra les
diferències entre exportacions i
importacions. Espanya acostuma a
presentar dèficit pel valor elevat de
les importacions, sobretot, el petroli.
Espanya està integrada al bloc de la
UE. Comercialitza dins de la UE el
70% de les seves exportacions i el
59% de les importacions

50. 7. El comerç
7.4. Els blocs comercials
Per afavorir el comerç, molts països formen blocs comercials,
que poden ser de diversos tipus:
• Àrea de lliure comerç. Els països que formen una àrea de
lliure comerç es comprometen a eliminar els aranzels
duaners entre els seus productes i permeten la lliure
circulació de mercaderies a la zona. N’és un exemple el
Tractat de Lliure Comerç de l’Amèrica del Nord (TLC o
NAFTA).
• Unió duanera. En aquest cas, a més a més d’eliminar els
aranzels entre ells, els estats membres estableixen una
política duanera comuna per als productes procedents
d’altres països. N’és un exemple la Unió Duanera de l’Àfrica
Meridional (SACU). La Unió Europea va néixer com una
unió duanera. Els productes dels països membres circulen
lliurement i existeix una política duanera comuna per als
productes de països externs.
També hi ha associacions que s’estableixen per al comerç d’un
producte concret, com ara l’Organització de Països
Exportadors de Petroli (OPEP).

51. Els blocs comercials

52. 7. El comerç
7.4.1. L’espai Schengen
La UE, conforme als tractats fundacionals, ha impulsat la
lliure circulació de persones, mercaderies, serveis i
capitals. El 1995 va entrar en vigor el Tractat de lliure
circulació, signat a Schengen (Luxemburg).
Països que participen: Espanya, Bèlgica, República
Txeca, Dinamarca, Estònia, Alemanya, Grècia, França,
Hongria, Itàlia, Letònia, Lituània, Luxemburg, Malta,
Holanda, Àustria, Polònia, Portugal, Finlàndia,
Eslovàquia, Eslovènia, Suècia, Noruega, Islàndia i
Suïssa. Aquesta països no corresponen exactament
amb els actuals membres de la UE. Irlanda i Regne
Unit no han signat, però accepten la lliure circulació de
passatgers comunitaris. I països extra comunitaris com
Noruega, Islàndia o Suïssa sí que formen part de
l’acuerd.

53. 7. El comerç
7.5. El sector financer
Els serveis financers es
dediquen a gestionar diners.
Són els serveis que presten
els bancs, les caixes d’estalvi,
els agents de borsa, els fons
d’inversió i les companyies
d’assegurances.
Actualment, molt criticats
arrel de la crisi financera
mundial.
7.6. Comerç just? és un sistema
comercial alternatiu que ofereix als
productors del sud, accés directe
als mercats del nord, i unes
condicions laborals i comercials
justes i igualitàries.