2. Salut i Malaltia a l’Edat Mitjana
1. Quines eren les malalties habituals ?
2. Quina era la mitjana de vida ?
3. Qui exercia la medicina ?
4. Hi havia medicaments ?
5. On s’estudiava ?
Les malalties habituals durant l’edat mitjana eren la pesta negra,
la lepra i els refredats.
La mitjana de vida era als voltants del 30 anys ja que tenien poca
qualitat de vida i vivien en condicions catastròfiques.
La medicina l’exercien els jueus i els monjos, tot i que també
hi havia guaridors populars. Sovint acaben cremats per
bruixots.
Al principi es feien servir plantes remeieres i amb elles es
feien ungüents i pòcimes. La primera farmàcia va sorgir a
Florència al segle XII i al s. XIII va aparèixer el gremi dels
apotecaris. S’utilitzava el coneixements de la medicina àrab.
S'estudiava als monestirs al principi i després es va inventar
la primera universitat i les escoles ( els monjos van
compartir la seva saviesa amb tothom). les escoles i
universitats es van crear al segle XV.
3. Salut i Malaltia a l’Edat Mitjana
6. Quines eren les pràctiques habituals per curar els malats ?
7. Què eren les sagnies ? les ventoses ?
8. Quina epidèmia va ser la causa de la mort d’una tercera part de la població ?
9. Quins eren els aliments habituals de la major part de la societat?
10. Tothom menjava el mateix ?
Aprofitaven quan es moria algú malalt i l'obrien per dins per
investigar la causa de la mort, d’aquesta manera, podien
aprendre més. Mentre estava en vida, li aplicaven la
medicina natural, li canviaven la dieta, feien sanguines...
Ventoses: És una tècnica antiga, però, coneguda i practicada en la medicina
moderna.
Sanguines: Las sanguines son anèlids, parents de les cucs de terra. Es troben en
ambients terrestres i marins. “Sanguijuelas”. S’aplicaven sobre el cos perquè
xuclen la sang i així es renovava.
L’ epidemia que va causar la mort de la tercera part de la població
va ser la pesta negra.
No, quan més importància tenies en la piràmide social, més ben
alimentat. En les males èpoques, hi havia molta gent que passava
gana.
Els aliments més habituals eren el pa, el vi i els cereals. Per la gran
majoria eren escassos i de poca qualitat. Això va portar moltes
malalties.