2. SINTAXI
La sintaxi dóna compte de
les relacions que
s’estableixen entre les
paraules per tal de generar
sintagmes i oracions. De
manera que amb un
nombre altíssim però limitat
d’unitats (les paraules) i una
sèrie també limitada de
regles (les regles
sintàctiques) podem
generar un infinit nombre de
missatges lingüístics
complexos (textos).
3. CATEGORIA SINTÀCTICA
El concepte de categoria és
un concepte que ens
serveix per a ordenar les
paraules per classes
segons una sèrie de
característiques
relacionades amb:
el significat,
la forma i
la funció
4. Categories (o calaixos per a
ordenar paraules)
Determinant (Det)
Nom (N)
Pronom (Pron)
Adjectiu (Adj)
Verb (V)
Adverbi (Adv)
Preposició (Prep)
Conjunció (Conj)
I també:
Possessius (Poss)
Numerals (Num)
Indefinits (Ind)
Relatius (Rel)
Interrogatius (Int)
5. DETERMINANT
Es tracta d’una categoria gramatical que exerceix principalment la
funció de determinar un nom, d’especificar-ne i precisar-ne el
significat.
Hi ha l’article, que precedeix el nom i hi concorda en gènere i
nombre. D’article, n’hi ha determinat o definit (el, la, els, les), i
indeterminat o indefinit (un, una, uns, unes)
Hi ha els demostratius, que indiquen la proximitat de l’element a
què es refereix el nom que modifiquen
Aquest, aquesta, aquests, aquestes
Aqueix, aqueixa, aqueixos, aqueixes
Aquell, aquella, aquells, aquelles
Hi ha també les formes este, esta, estos, estes; i eixe, eixa,
eixos, eixes
6. NOM
El nom és la categoria gramatical amb què es
designen tota mena d’entitats, concretes i
abstractes (això és, persones, animals, coses i
idees)
Es tracta d’una categoria que presenta variació de
gènere i nombre. És, per tant, com els
determinants, variable.
És el nucli del sintagma nominal.
Marta, Joan, camí, gos, amic, tristesa, motxilla,
amor, company, records, alcaldessa, alumne,
individu, etc. són elements de la categoria nom
7. PRONOM
Es tracta d’una categoria els elements de la qual
substitueixen altres elements, generalment sintagmes i
oracions.
Quan el pronom fa referència a la persona gramatical
del discurs s’anomenen pronoms personals. Aquests
poden ser forts (jo, mi, nós, tu, vosté, vós, ell, ella,
nosaltres, vosaltres, vostés, ells, elles) o febles (em, et,
ens, l’, etc.).
Alguns d’aquests pronoms (el, la, els, les) juntament
amb d’altres (en, ho, hi) poden no ser personals, és a
dir, no fer referència a les persones gramaticals del
discurs. D’aquests pronoms també se’n diu febles.
8. ADJECTIU
És la categoria gramatical que acompanya el nom i
n’indica una qualitat o característica.
També és una categoria variable. Concorda en gènere i
nombre amb el nom a què acompanya (la casa roja i no
*la casa roig).
És nucli del sintagma adjectival.
Roig, violent, informe, tranquil·la, embriac, fred, nòmada,
gris, alegre, etc. són elements de la categoria adjectiu.
9. VERB
El verb és la categoria gramatical que expressa
existència, estats, accions, processos d’un subjecte.
És una categoria variable (conjugació, persona,
nombre, temps, mode, aspecte)
És el nucli del sintagma verbal i, per tant, del
predicat verbal.
Hi ha verbs atributius (ser, estar, semblar o
paréixer) i predicatius (la resta: córrer, dormir, saltar,
canviar, etc.).
10. ADVERBI
Es tracta d’una categoria els elements de la qual modifiquen, afegint alguna
informació circumstancial, el verb, l’adjectiu, un altre adverbi o tota una oració.
Es tracta d’una categoria invariable.
És el nucli del sintagma adverbial.
Hi ha adverbis:
De lloc: ací, allà, amunt, avall, arrere, avant, baix, dins, on, enlloc, fora, lluny,
prop, etc.
De temps: abans, ahir, aleshores, anit, demà, encara, hui, després, ja, mai, tard,
sovint, prompte, etc. (hi ha també les locucions adverbials de temps com ara: a
hores d’ara, a punt, a vegades, de moment, de seguida…)
De quantitat: almenys, bastant, gens, massa, menys, més, mig, molt, només,
prou, tan, quasi, etc. ( i locucions com: a més a més, a muntó…)
De manera: formes acabades en –ment: freqüentment, ràpidament,
alegrement…; així, bé, com, corrents, mal, millor, pitjor, tot, etc. (i les locucions: a
cegues, a colp calent, a contracor, a la babalà…)
D’afirmació, de dubte i de negació: sí, no, fins, també, potser, tampoc (o les
locucions: de segur, per descomptat, si de cas, de cap manera…).
11. PREPOSICIÓ
Categoria invariable els elements de la qual són nucli del
sintagma preposicional.
No tenen un significat massa definit, més aviat funcionen
de nexe entre diferents elements lingüístics.
A, amb, de, en, per, per a, cap a, contra, davall, des de,
des de, entre, fins, malgrat, segons, sense, sobre, ultra,
vers, vora.
Hi ha també una sèrie de locucions preposicionals com
ara: a causa de, a través de, per mitjà de, quant a…
12. CONJUNCIÓ
És la categoria gramatical que enllaça oracions o
elements d’una mateixa oració.
Com la preposició o l’adverbi, és una categoria
invariable.
I, ni, o, així i tot, sinó, tanmateix, amb tot, altrament,
doncs, de manera que, ni tan sols, que, abans que, fins
que, des que, mentre, quan, com que, perquè, per tal
que, si, com, com si, encara que, tot i que…
13. POSSESSIUS
Indiquen propietat o pertinença respecte de l’element a
què fa referència el nom que modifiquen.
Mon, ma, el meu, el teu, les nostres, els vostres, les
seues, etc.
Presenten, com es veu, variació de gènere i nombre.
15. INDEFINITS
Determinen el nom amb el mínim de precisió.
Algú, algun, alguna cosa, altre, altri, cada, acadscú,
cadascun, cap, cert, meteix, ningú, qualsevol, res, tal,
tot, tothom, un…
Com es veu, n’hi ha de variables i d’invariables.
16. RELATIUS
Els pronoms relatius realitzen una doble funció: enllacen
elements i en substitueixen.
En tenim de variables i d’invariables.
Què, qui, on, qual, la qual cosa, cosa que.
17. INTERROGATIUS
La funció dels interrogatius és preguntar sobre les
persones i les coses. També s’usen en frases
admiratives o exclamatives.
Què, qui, quin, quant, on, quan, com.
També n’hi ha de variables i d’invariables.
