Els peixos de les Illes Balears estan classificats taxonòmicament en tres classes (Agnatha, Chondrictyes i Osteichtyes), que suposen unes 128 famílies i al voltant de 493 espècies.
Les espècies de peixos no viuen aïllades unes d’altres, sinó que es troben en una estreta relació formant distintes agrupacions o comunitats. En general la distribució de les espècies, i per tant de les comunitats que s’estableixen, estan determinades en l’espai per la fondària, el tipus de fons i les característiques oceanogràfiques de les masses d’aigua. Hi ha altres factors, com per exemple la disponibilitat d’aliment, les relacions depredador-presa i altres competències intra i interespecífiques, que també condicionen aquesta distribució.
D’aquestes espècies de peixos que es troben a les Illes Balears, aproximadament unes 120, independentment de la seva abundància i el seu valor comercial, són objecte de la pesca a les nostres aigües i tenen una presència més o menys constant als mercats insulars. Moltes altres espècies, que no tenen cap valor comercial, també son capturades de manera accidental. De fet, s’ha calculat que entre un 25 i un 40 per cent de la captura realitzada és rebutjada i retornada a la mar.
La pesca professional que es practica a les Illes Balears, i en general a la Mediterrània, és una pesca multiespecífica, encara que donada la seva abundància i alt valor comercial, algunes de les espècies es poden considerar com l’objectiu principal de la pesca. Aquestes espècies varien en funció de la modalitat de pesca però son bàsicament el moll de fang Mullus surmuletus, el lluç Merluccius merluccius, la maire Micromessistius poutasou, la mòllera Phycis blennoides, el jonquillo Aphia minuta, la llampuga Coryphaena hippurus, el cap roig Scorpaena scrofa, el déntol Dentex dentex i la pàgara Pagrus pagrus, entre d’altres.
A les Illes Balears hi ha unes 682 embarcacions dedicades a la pesca professional, de les quals el 88.27% es dediquen a la pesca amb arts menors, el 8.94% es dediquen a la pesca d’arrossegament i minoritàriament el 2.06% i el 0.73% es dediquen a la pesca d’encerclament i palangre de superfície, respectivament. A més de la pesca professional s’ha de destacar la importància de la pesca recreativa, amb 31.000 llicències de pesca, tant per l’activitat econòmica com per les captures que representa.
La pesca actua directament sobre les espècies i els hàbitats, i per tant una gestió inadequada d’aquesta activitat pot tenir repercussions negatives sobre l’ecosistema. A més dels factors biològics no s’han d’oblidar les conseqüències socials i econòmiques que es poden derivar fruit d’una mala gestió de la pesca. En general, les mesures de gestió estan encaminades d’una banda a protegir les poblacions de peixos, mitjançant l’establiment de quotes que limiten la captura i la reducció de l’esforç per disminuir-la, i d’altra a la protecció
Beatriz Rodríguez - La problemàtica de les espècies exòtiques invasores als e...
Els peixos de les Balears
1. Els peixos de les Illes Balears
Un recurs renovable
Joan Moranta Mesquida
Llicenciat en Biologia
Titulat superior d’investigació i laboratori
Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (IMEDEA)-Laboratori d’ictiologia
Any 2004
2. CONTINGUTCONTINGUT
2.2. Gestió i conservacióGestió i conservació
La pesca a les Illes BalearsLa pesca a les Illes Balears
Importància econòmicaImportància econòmica
Tipus de pescaTipus de pesca
Mesures de gestió i conservasióMesures de gestió i conservasió
1.1. Les espècies íctiques de les Illes BalearsLes espècies íctiques de les Illes Balears
Taxonomia i classificació:Taxonomia i classificació:
Distribució espacialDistribució espacial
Compartiments tròficsCompartiments tròfics
Les comunitats íctiques:Les comunitats íctiques:
Factors biòtics i abiòticsFactors biòtics i abiòtics
Myliobatis aquilaMyliobatis aquila
2
3. TAXONOMIA i CLASSIFICACIÓTAXONOMIA i CLASSIFICACIÓ
Taxonomia :Taxonomia : 128 famílies128 famílies ≈≈ 493 espècies493 espècies
Agnatha: 1 família i 2 espèciesAgnatha: 1 família i 2 espècies
Condrictyes – Selacis: 21 famílies i 69 espèciesCondrictyes – Selacis: 21 famílies i 69 espècies
Osteichtyes – Teleostis: 106 famílies i 422 espèciesOsteichtyes – Teleostis: 106 famílies i 422 espècies
(Tots els peixos del mar català: diagnosis i claus d’identificació. Institut d’Estudis Catalans. Barcelona, 2001)(Tots els peixos del mar català: diagnosis i claus d’identificació. Institut d’Estudis Catalans. Barcelona, 2001)
ClassificacióClassificació
Distribució espacialDistribució espacial
Compartiment tròficCompartiment tròfic
3
5. Any
1750 1775 1800 1825 1850 1875 1900 1925 1950 1975 2000
Númerod'espècies
0
50
100
150
200
250
300
350
NÚMERO ACUMULAT D’ESPÈCIES DEMERSALS DE PEIXOSNÚMERO ACUMULAT D’ESPÈCIES DEMERSALS DE PEIXOS
DE FONDÀRIA DESCRITES PER ANY (GRUPS DE 25 ANYS)DE FONDÀRIA DESCRITES PER ANY (GRUPS DE 25 ANYS)
Haedrich R.L., 1997. Distribution and population ecology. In:Haedrich R.L., 1997. Distribution and population ecology. In: Deep-Sea fishesDeep-Sea fishes, D.J., D.J.
Randall and A.P. Farrell. Academic Press.Randall and A.P. Farrell. Academic Press.
17. 0 m
200
m
3000
m
O O O O O O O O
0.00
1.00
1
2
3
4
÷%Similaritat100
200-400 m O 400-800 m 800-1400 m 1400-1800 m
LA FONDÀRIALA FONDÀRIA
J. Moranta, C. Stefanescu, E. Massutí, B. Morales-Nin, D. Lloris, TITULO: Fish community structure and depth related trends
on the continental slope of the Balearic Islands (Algerian Basin, Western Mediterranean). Marine Ecology Progress Series
(1998), 171: 233-246.
17
18. SUBSTITUCIÓ BATIMÈTRICA DE LES ESPÈCIESSUBSTITUCIÓ BATIMÈTRICA DE LES ESPÈCIES
T. minutus
C. maculatus
A. laterna
A. rueppelli
P. cataphractum
S. canicula
H. dactylopterus
G. argenteus
M. dipterygia
T. lyra
L. boscii
M. merluccius
C. caelorhynchus
S. nigrescens
S. phaeton
E. denticulatus
S. elongata
L. caudatus
C. agassizii
P. blennoides
L. budegassa
M. poutassou
G. melastomus
A. megalok inodon
H. mediterraneus
H. italicus
S. ligulatus
D. licha
C. conger
E. spinax
T. trachyrincus
E. telescopus
N. bonapartei
N. aequalis
M. moro
N. melanurum
C. alleni
A. rostratus
L. lepidion
C. labiatus
P. rissoanus
B. mediterraneus
C. coelolepis
Ch. mediterranea
C. guentheri
L. guentheri
1 2 3 4 5 6 7 8
200 400 600 800 1000 1200 1400 1600 1800
Depth (m)
5 grups d’espècies:5 grups d’espècies:
200-400 m200-400 m
Àmplia distribució:Àmplia distribució: P. blennoides,P. blennoides,
G. melastomus, N. aequalis, A.G. melastomus, N. aequalis, A.
rostratus.rostratus.
400-800 m400-800 m
800-1400 m800-1400 m
1400-1800 m1400-1800 m
18
21. EL RECLUTAMENTEL RECLUTAMENT
Labrus bimaculatus
Labrus merula
Diplodus sargus
Serranus cabrilla
Symphodus roissali
Chromis chromis
Coris julis
Mullus surmuletus
Oblada melanura
Symphodus cinereus
Symphodus doderleini
Symphodus mediterraneus
Symphodus ocellatus
Symphodus rostratus
Symphodus tinca
Lithognathus mormyrus
Diplodus puntazzo
Thalassoma pavo
Sarpa sarpa
Diplodus vulgaris
GG NNOOSSAAJJJJMMAAMMFF
Garcia-Rubies A. & Macpherson E. 1995.Garcia-Rubies A. & Macpherson E. 1995.
Substrate use and temporal pattern of recruitmentSubstrate use and temporal pattern of recruitment
in juvenile fishes of the Mediterranean littoral.in juvenile fishes of the Mediterranean littoral.
Marine Biology, 124: 35-42Marine Biology, 124: 35-42
21
22. 0 m0 m
200 m200 m
3000 m3000 m
DetritusDetritus
(Restes fecals, Restes(Restes fecals, Restes
vegetals,Cadàvers)vegetals,Cadàvers)
Producció PrimariaProducció Primaria
(Fitoplancton)(Fitoplancton)
InfaunaInfauna
(Crustacis, Cucs(Crustacis, Cucs
poliquets, Bivalves)poliquets, Bivalves)
FLUX ADVECTIUFLUX ADVECTIU
FLUX VERTICALFLUX VERTICAL
SuprabentosSuprabentos
(Petits crustacis(Petits crustacis
nedadors)nedadors)
Peixos i gambesPeixos i gambes
bentopelàgiquesbentopelàgiques Grans peixosGrans peixos
copèpodescopèpodes
eufausiaciseufausiacis
gambesgambes
mesopelàgiquesmesopelàgiques
Peixos meso iPeixos meso i
batipelàgicsbatipelàgics
22
23. 1.1. Les espècies íctiques de les Illes BalearsLes espècies íctiques de les Illes Balears
Taxonomia i classificació:Taxonomia i classificació:
Distribució espacialDistribució espacial
Compartiments tròficsCompartiments tròfics
Les comunitats íctiques:Les comunitats íctiques:
Factors biòtics i abiòticsFactors biòtics i abiòtics
CONTINGUTCONTINGUT
2.2. Gestió i conservacióGestió i conservació
La pesca a les Illes BalearsLa pesca a les Illes Balears
La pesca balear en xifresLa pesca balear en xifres
Tipus de pescaTipus de pesca
Mesures de gestió i conservasióMesures de gestió i conservasió
23
24. Mundial:Mundial: ≈≈ 90.000.000 Tm90.000.000 Tm
Unió Europea: 6.700.000 Tm (8% MÓN)Unió Europea: 6.700.000 Tm (8% MÓN)
( 5( 5èè
productor, 1productor, 1erer
importador)importador)
Espanya: 1.200.000 Tm (19% UE)Espanya: 1.200.000 Tm (19% UE)
Mediterrània: 1.500.000 Tm (2% MÓN)Mediterrània: 1.500.000 Tm (2% MÓN)
CCAAs Mediterrani: 138.000 Tm (9% MED)CCAAs Mediterrani: 138.000 Tm (9% MED)
Illes Balears: 4.000 Tm (3% CCAAs)Illes Balears: 4.000 Tm (3% CCAAs)
Importància econòmicaImportància econòmica
Nombre vaixells:Nombre vaixells: ∼∼ 680 (15% MED)680 (15% MED)
Pesca artesanal (al fresc i al dia)Pesca artesanal (al fresc i al dia)
Consum peix: 75% importat (refrigerat i congelat)Consum peix: 75% importat (refrigerat i congelat)
LA PESCA BALEAR EN XIFRESLA PESCA BALEAR EN XIFRES
1. La pesca balear al món1. La pesca balear al món
2. La pesca a la nostra comunitat2. La pesca a la nostra comunitat
24
25. 2.12.1 9.69.6
17.317.3
7171
1.81.8 9.99.9
88
80.380.3
Agricultura i pescaAgricultura i pesca
IndústriaIndústria
ConstruccióConstrucció
ServeisServeis
PIB (%)PIB (%)
∼∼ 2.500 M pts (0.5% PIB)2.500 M pts (0.5% PIB)
Llocs de treball (%)Llocs de treball (%)
∼∼1.500 (0.6% CCAA)1.500 (0.6% CCAA)
IMPORTÀNCIA ECONÒMICAIMPORTÀNCIA ECONÒMICA
25
26. ModalitatModalitat NN mm GTGT KwKw AnysAnys Trip.Trip.
Arts menorsArts menors 602602 6.86.8 1.71.7 30.130.1 3939 1-31-3
ArrossegamentArrossegament 6161 16.616.6 60.260.2 180.6180.6 2424 4.54.5
EncerclamentEncerclament 1414 9.79.7 10.710.7 77.077.0 4242 3-73-7
Palangre superfíciePalangre superfície 55 11.811.8 13.213.2 102.9102.9 2121 4-54-5
LA FLOTA PESQUERA PROFESIONALLA FLOTA PESQUERA PROFESIONAL
ArrossegamentArrossegament
Arts menorsArts menors EncerclamentEncerclament
Palangre de superfíciePalangre de superfície
26
27. PeríodePeríode EspèciesEspècies Arts i ormeigsArts i ormeigs Fondària (m)Fondària (m)
Desembre-MarçDesembre-Març JonquilloJonquillo Aphia minutaAphia minuta JonquilleraJonquillera 5-405-40
Març-AgostMarç-Agost LlagostaLlagosta Palinurus elephasPalinurus elephas TresmallTresmall 45-15045-150
Abril-JunyAbril-Juny SípiaSípia Sepia oficinalisSepia oficinalis TresmallTresmall 2-452-45
Agost-DesembreAgost-Desembre LlampugaLlampuga Coryphaena hippurusCoryphaena hippurus LlampugueraLlampuguera SuperfícieSuperfície
Setembre-DesembreSetembre-Desembre MollsMolls Mullus sp.Mullus sp. TresmallTresmall 10-15010-150
Tot l’anyTot l’any PagueraPaguera Pagrus pagrusPagrus pagrus PalangrePalangre 50-15050-150
Tot l’anyTot l’any DentonDenton Dentex dentexDentex dentex PalangrePalangre 20-6020-60
LA PESCA D’ARTS MENORSLA PESCA D’ARTS MENORS
Pesca tradicionalPesca tradicional
Marcada estacionalitatMarcada estacionalitat
27
28. LA PESCA D’ARROSSEGAMENTLA PESCA D’ARROSSEGAMENT
PLATAFORMA:PLATAFORMA:
Flota polivalentFlota polivalent
Espècies:Espècies:
moll (130-200 Tm)moll (130-200 Tm)
≈≈ 70 m de fondària70 m de fondària
lluç (60-130 Tm)lluç (60-130 Tm)
≈≈ 200 m de fondària200 m de fondària
Gerret, morralla, pagell, cap-rojos, gall,Gerret, morralla, pagell, cap-rojos, gall,
gatógató
Altres espècies : pop (150-275 Tm)Altres espècies : pop (150-275 Tm)
TALÚS:TALÚS:
35% flota35% flota
Espècies:Espècies:
gamba (120-450 Tm)gamba (120-450 Tm)
≈≈ 600 m de fondària600 m de fondària
escamerlà (6-20 Tm)escamerlà (6-20 Tm)
≈≈ 400 m de fondària400 m de fondària
Mòllera, rap, maira, bruixesMòllera, rap, maira, bruixes
Altres espècies: cranc, gambesAltres espècies: cranc, gambes
blanca i panxudablanca i panxuda
Pesca multiespecíficaPesca multiespecífica
28
29. EspèciesEspècies PeríodePeríode Arts i ormeigsArts i ormeigs Fondària (m)Fondària (m)
SardinaSardina Sardina pilchardusSardina pilchardus Tot l’anyTot l’any TeranyinaTeranyina 5-1005-100
AlatxaAlatxa Sardinela auritaSardinela aurita Tot l’anyTot l’any TeranyinaTeranyina 45-15045-150
GerretGerret Spicara smarisSpicara smaris hiv-primhiv-prim TeranyinaTeranyina 30-7530-75
SirviolaSirviola Seriola dumeriliSeriola dumerili Tot l’antTot l’ant TeranyinaTeranyina SuperfícieSuperfície
LA PESCA D’ENCERCLAMENTLA PESCA D’ENCERCLAMENT
Pesca de pelàgics de plataformaPesca de pelàgics de plataforma
29
30. PALANGRE DE SUPERFÍCIE
Pesca molt selectiva:
Emperador
Alguns tunits i taurons
Alguns istioforids i luvarids
Problemàtica:
Captura d’exemplars inmadurs i tortugues
Xiphias gladiusXiphias gladius
Tetrapturus beloneTetrapturus belone Luvarus imperialisLuvarus imperialis
30
31. L’ALTRE PESCA DE LES ILLES BALEARS: LA PESCAL’ALTRE PESCA DE LES ILLES BALEARS: LA PESCA
ESPORTIVA I RECREATIVAESPORTIVA I RECREATIVA
Captures: ?Captures: ? Valor econòmic: ?Valor econòmic: ?
31
Pescadors: ?Pescadors: ?
Illes Balears:
5.014 km2
de superfície total
1.341 km de litoral
761.500 habitants
~40 ports
~65.000 embarcacions
42.000 llicencies
32. L’ALTRE PESCA DE LES ILLES BALEARS: LA PESCAL’ALTRE PESCA DE LES ILLES BALEARS: LA PESCA
ESPORTIVA I RECREATIVAESPORTIVA I RECREATIVA
EspècieEspècie OrmeigsOrmeigs Fons (m)Fons (m) TemporadaTemporada
SerràSerrà Volantí i canyaVolantí i canya 15-12015-120 Maig-NovMaig-Nov
RoquerRoquer Volantí i canyaVolantí i canya 5-305-30 Ago-NovAgo-Nov
RaorRaor Volantí i canyaVolantí i canya 15-5015-50 Tot l’anyTot l’any
AnfósAnfós ArpóArpó 10-4510-45 Nov-AbrilNov-Abril
SirviolaSirviola CurricàCurricà 0-450-45 Nov-AbrilNov-Abril
LlampugLlampug
aa
FluixaFluixa SuperfícieSuperfície Set-NovSet-Nov
TonyinaTonyina FluixaFluixa SuperfícieSuperfície Juny-OctJuny-Oct
32
Captures: entre 1.200 tn i 2.700 tn
Nº de pescadors: entre 6% i 10% població ~30% de pescadors sense llicencia
Jornades de pesca: entre 615.000 i 1.500.000
~ 70 espècies: 67 peixos, 3 cefalopods
Embarcació 62,9%
Terra
62,9%
Submarina 3,6%
Estiu 35%
Hivern 17%
Primavera
23.5%
Tardor
24,5%
34. Quants de peixos hi ha???Quants de peixos hi ha???
34
Característiques biològiques
Captures
Models Prediccions
35. MESURES DE GESTIÓMESURES DE GESTIÓ
Mesures que actuen directament sobre el recurs (les espècies):Mesures que actuen directament sobre el recurs (les espècies):
Reduir l’esforçReduir l’esforç Nº de barques, hams, xarxesNº de barques, hams, xarxes
Augmentar la selectivitatAugmentar la selectivitat Mida de Malla=Protecció dels juvenilsMida de Malla=Protecció dels juvenils
Talles mínimesTalles mínimes
Vedes temporalsVedes temporals Època de reproducció (Època de reproducció (el raorel raor))
Determinades talles (sirviola)Determinades talles (sirviola)
Cupos de capturaCupos de captura Limitar la captura màximaLimitar la captura màxima
35
2 exemples
Mesures que actuen directament sobre l’hàbitat:Mesures que actuen directament sobre l’hàbitat:
Àrees Marines ProtegidesÀrees Marines Protegides Protecció de l’ecosistemaProtecció de l’ecosistema
Esculls artificialsEsculls artificials Protecció i producció ???Protecció i producció ???
Vedes espacialsVedes espacials Zones de reclutament o postaZones de reclutament o posta
36. EL PLA CASTELLÓ (1961-66)EL PLA CASTELLÓ (1961-66)
Diagnosi del sector (anys 50):Diagnosi del sector (anys 50):
Sobrepesca i crisis econòmicaSobrepesca i crisis econòmica
Pèrdua tripulacions cap altres sectorsPèrdua tripulacions cap altres sectors
Estratègia:Estratègia:
Àrea d’aplicació (delta Ebre-Castelló)Àrea d’aplicació (delta Ebre-Castelló)
↓↓ activitat: diària (12 h), setmanal (5 d)activitat: diària (12 h), setmanal (5 d)
↑↑ malles cop (12-14malles cop (12-14→→20 mm)20 mm)
Vedes temporals (abril-juny)Vedes temporals (abril-juny)
Fondàries mínimes per a determinats períodes (30-50 m)Fondàries mínimes per a determinats períodes (30-50 m)
Resultats (5 anys):Resultats (5 anys):
Increment desembarcs totals (21%)Increment desembarcs totals (21%)
Millora qualitativa dels desembarcsMillora qualitativa dels desembarcs
Increment rendiment econòmic (47-67%)Increment rendiment econòmic (47-67%)
36
37. LES VEDES TEMPORALS COM A EINES DE GESTIÓLES VEDES TEMPORALS COM A EINES DE GESTIÓ
PER A LA PESCA RECREATIVA: L’EXEMPLE DEL RAORPER A LA PESCA RECREATIVA: L’EXEMPLE DEL RAOR
TALLA MITJANA (mm)
120
140
160
180
200
220
50's 80's 96-99 Cabr'99
Mascles Femelles Total
M
F
Talla (cm)
% %
F
0
10
20
30
40
8 10 12 14 16 18 22
M
0
10
20
30
40
8 12 14 16 18 20 22
1999
2000
Efectes:Efectes:
↓↓ esforç pesqueresforç pesquer
Protecció postaProtecció posta
Objectiu: recuperar estocObjectiu: recuperar estoc
Estructura poblacióEstructura població
AbundànciaAbundància
Proporció sexesProporció sexes
Estratègies de gestió pesquera per a la conservació dels recursos marins a les Illes BalearsEstratègies de gestió pesquera per a la conservació dels recursos marins a les Illes Balears
37
38. ELS ESCULLS ARTIFICIALSELS ESCULLS ARTIFICIALS
Protecció !!!Protecció !!!
BarreraBarrera
d’escullsd’esculls
LARVESLARVES
????
Producció o sobreexplotació??Producció o sobreexplotació??
1.- O. Reñones, J. Moranta, J. Coll, I. Moreno. Fish
assemblages of an artificial reef in Posidonia
oceanica (L.) Delile, 1813 meadow off the souther
Balearic Islands (western Mediterranean). Bol. Inst.
Esp. Oceanogr 1998, 14 (1 y 2): 57-68
2.-J. Coll, J. Moranta, O. Reñones, A. García-Rubies,
I. Moreno. Influence of substrate and deployment
time on fish assemblages on an artificial reef at
Formentera Island (Balearic Islands, western
Mediterranean). Hydrobiologia (1998) 385: 139-152
38
39. 39
Les Àrees Marines ProtegidesLes Àrees Marines Protegides
Badalamenti et al. 2000. Cultural and socio-
economic impacts of Mediterranean marine
protected areas. Environmental Conservation
27(2): 110-125
Protecció dels hàbitats
Protecció de les espècies
Mediterrani
Illes Balears
Parc Nacional Marítim-Terrestre de l'arxipèlag de Cabrera (1991)
4 reserves de pesca (2000-2004):
•Badia de Palma
•Migjorn
•Nord de Menorca
•Freus d’Eivissa i Formentera
33 AMP
Zona reserva integral
Zona us restringit: regulació tipus de pesca
ormeig
Zones obertes a la pesca
40. 40
Àrea Marina ProtegidaÀrea Marina Protegida
Els seus efectesEls seus efectes
Protecció dels recursos naturalsProtecció dels recursos naturals
Augment de la tallaAugment de la talla
dels individus de la poblaciódels individus de la població
AugmentAugment
de la abundànciade la abundància
RecolonitzacióRecolonització
àrees superficialsàrees superficials
Augment potencial deAugment potencial de
l’aportació de ous i larvesl’aportació de ous i larves
Augment del númeroAugment del número
i talla dels depredadorsi talla dels depredadors
Augment de laAugment de la
competènciacompetència
per l’aliment i l’hàbitatper l’aliment i l’hàbitat
Augment delAugment del
reclutamentreclutament
Augment del laAugment del la
mortalitat dels reclutesmortalitat dels reclutes
Àrea noÀrea no
ProtegidaProtegida
ExportacióExportació
d’ous i larvesd’ous i larves
ExportacióExportació
d’adultsd’adults
EfectessobrelacomunitatadultaEfectessobrelacomunitatadultaEfectesdelsprocessosEfectesdelsprocessosConseqüènciessobreConseqüènciessobre
elreclutamentelreclutament
Abundància estableAbundància estable
Individus < 1 anyIndividus < 1 any
Modificat de: Planes et al. 2000. Effects of marine
protected areas on recruitment processes with special
references to Mediterranean littoral ecosystems.
Environmental Conservation 27(2): 126-143
Augment deAugment de
les capturesles captures
41. EL PARC NACIONAL DE CABRERAEL PARC NACIONAL DE CABRERA
1991 Parc Nacional: prohibició pesca recreativaParc Nacional: prohibició pesca recreativa
1993 Efectes de la protecció:Efectes de la protecció:
↑↑ nº espècies (p.e. càntara, déntol,nº espècies (p.e. càntara, déntol,
orada, espet, tord massot i sirviola)orada, espet, tord massot i sirviola)
Espècies vulnerables (p.e. anfós,Espècies vulnerables (p.e. anfós,
escorball, sard, variada, morruda):escorball, sard, variada, morruda):
> densitat (> densitat (↑↑ peixos/mpeixos/m22
))
Canvis demogràfics (Canvis demogràfics (↑↑ talles grosses)talles grosses)
> biomassa (> biomassa (↑↑ Kg/mKg/m22
):):
(x1.7) zones explotades(x1.7) zones explotades
1995 Canvis comportament:Canvis comportament:
Distribució batimètrica + superficial (p.e. anfós)Distribució batimètrica + superficial (p.e. anfós)
Peixos < esquiusPeixos < esquius
J. Coll, A. Garcia-Rubies, J. Moranta, S. Stefani, B. Morales-Nin. Efectes de la prohibició de la pesca esportiva sobre
l’estructura poblacional de l’anfós (Epinephelus marginatus Lowe, 1834. Pisces, Serranidae) en el parc Nacional de
Cabrera. Bolleti Societat Historia Natural Balears 1999, 42: 125-138.
41