SlideShare una empresa de Scribd logo
1 de 4
.
LECTURA 3-10-2014
Els terribles caníbals
-Què és el que fa tan temible, doncs, Nova Zelanda? -va preguntar
Glenarvan.
-Els salvatges -va respondre Paganel.
-Els salvatges? -va exclamar Glenarvan-. No podem evitar-los seguint la
costa? D’altra banda, l’atac d’uns quants miserables no ha de preocupar deu
europeus ben armats i decidits a defensar-se.
-No es tracta de miserables –va respondre Paganel brandant el cap-. Els
neozelandesos formen tribus terribles, que lluiten contra la dominació anglesa,
contra els invasors, als qui guanyen sovint i als qui es mengen sempre!
-Caníbals -va exclamar Robert-, caníbals!
Després tots van sentir que murmurava aquests dos noms:
-La meva germana, la senyora Helena!
-No tinguis por, fill meu -li va respondre Glenarvan per tranquil·litzar-lo-.
El nostre amic Paganel exagera!
-No exagero gens ni mica -va respondre Paganel-. Robert ha demostrat
que és un home i així el tracto, sense amagar-li la veritat. Els neozelandesos
són els més cruels, per no dir els més golafres dels antropòfags. Devoren tot el
que els cau a l’abast. Per a ells, la guerra és solament la manera d’enxampar una
caça saborosa anomenada home, i cal confessar que és l’única guerra lògica. Els
europeus maten els seus enemics i els enterren; els salvatges maten els seus
enemics i se’ls mengen.
Com ha dit molt bé el meu company Toussenel, el mal no consisteix tant a
rostir l’enemic quan ja és mort, com a matar-lo quan no vol pas morir.
-Aquí, Paganel -va dir Glenarvan-, hi ha matèria de discussió, però ara
no és el moment. Tant si és lògic com si no és lògic ser menjat, nosaltres no
volem que se’ns mengin. Però com és que el cristianisme encara no ha destruït
aquests costums d’antropofàgia?
-Us penseu, doncs, que tots els neozelandesos són cristians? -va
replicar Paganel-. Són una minoria. I els missioners resulten encara, i massa
sovint, víctimes d’aquests brètols. L’any passat, el reverend Walker va ser
martiritzat amb una crueltat terrible. [...]
I aquest assassinat es va produir l’any
1864, a Opotiki, a poques llegües d’Auckland, sota els ulls, per dir-ho així, de les
autoritats angleses. Amics meus, calen segles per canviar la natura d’una raça
d’homes. Els maoris seran durant molt de temps el que han estat fins ara.
PC2 Ensenyament -
Aprenentatge
Nom arxiu els terribles canibals vers Octubre 2014 0
Elaborat : Pla lector Revisat Aprovat
Pàgina 1
de
Tota la seva història és feta amb sang. Quantes tripulacions han assassinat i i
devorat, des dels mariners de Tassman fins als del Hawes
! I no és la carn blanca la que els va obrir la gana.
Molt abans de l’arribada dels europeus, els zelandesos recorrien a l’assassinat per
sadollar la seva golafreria. Diversos viatgers que han viscut amb ells, han assistit a
àpats caníbals on l’únic que empenyia els convidats era el desig de menjar alguna
cosa delicada, com la carn d’una dona o la d’un nen!
-Bah! -exclamà el major-. Voleu dir que la major part d’aquests relats no
són deguts a la imaginació dels viatgers,que volen presumir d’haver tornat
sans i estalvis de països perillosos i de no haver acabat dins els estómacs dels
antropòfags?
-Ja deixo de banda l’exageració -va respondre Paganel-. Però homes
dignes de fe, com els missioners Kendall i Mardsen, els capitans Dillon,
d’Urville i Laplace, i d’altres, n’han parlat i jo crec els seus relats, els he de
creure. Els zelandesos són cruels de mena. Quan moren els seus cabdills,
sacrifiquen víctimes humanes. Amb aquests sacrificis pretenen aplacar la
còlera del difunt, que podria caure sobre els vius, i al mateix temps oferir-li
servidors per a l’altra vida! Però, donat que es mengen aquests servidors
pòstumament després d’assassinar-los, un té motius per creure que els
empeny més l’estómac que no pas la superstició.
-Tanmateix -va dir John Mangles-, imagino que la superstició té un paper
en les escenes de canibalisme. Per això, si la religió canvia, canviaran també. els
costums.
-Bé, amic John -va respondre Paganel-. Amb això que heu dit, plantegeu
la greu qüestió de l’origen de l’antropofàgia.
És la religió o bé la fam el que ha empès els homes a devorar-se entre ells? En
aquest moment, la discussió seria, pel cap baix, ociosa. El perquè
de l’existència del canibalisme encara ho ha estat resolt. Però el canibalisme
existeix i aquest és un fet greu que ens ha de preocupar per moltes raons.
Paganel tenia raó. L’antropofàgia ha passat a ser crònica a Nova Zelanda, com a
les illes Fidji o a l’estret de Torres. La superstició intervé evidentment en aquests
costums odiosos, però hi ha caníbals perquè hi ha moments en què la caça és
escassa i la fam grossa. Els salvatges van començar a menjar carn humana per
satisfer les exigències d’una fam rarament sadollada; a continuació, els sacerdots
van reglamentar i santificar aquests costums monstruosos. Menjar es va convertir
en cerimònia, això és tot.
D’altra banda, als ulls del maoris no hi ha res més natural que menjar-se
els uns als altres. Els missioners els han preguntat sovint sobre el canibalisme.
Els han preguntat per què devoraven els seus germans. Els caps de tribu
responen que els peixos es mengen els peixos, que els gossos es mengen els
homes, que els homes es mengen els gossos, i que els gossos es mengen
entre ells. Fins i tot a la seva teogonia, la llegenda diu que un déu va menjar-se un
altre déu. Amb uns precedents com aquests, com resistir-se al plaer de menjar-se
el seu semblant? A més, els zelandesos pretenen que, devorant un enemic, se’n
PC2 Ensenyament -
Aprenentatge
Nom arxiu els terribles canibals vers Octubre 2014 0
Elaborat : Pla lector Revisat Aprovat
Pàgina 2
de
destrueix-la part espiritual. S’hereten així la seva ànima, la seva força i el seu valor,
que es troben particularment continguts en el cervell. Per tant, aquesta part de
l’individu figura als festins com un plat d’honor i escollit. [...]
-Mentre els maoris no siguin membres de la Societat Vegetariana, menjaran carn,
vull dir carn humana.
-I per què no la carn dels animals? -va preguntar Glanarvan.
-Perquè no tenen animals -va respondre
e Paganel-, i això s’ha de saber, no pas per excusar els seus costums de
canibalisme sinó per explicar-los. Els quadrúpedes, fins i tot els ocells, són rars en
aquest país inhòspit. De manera que els maoris de tots els temps s’han alimentat
de carn humana. Fins i tot hi ha “temporada de menjar homes” com, en els països
civilitzats, hi ha temporada de caça. Aleshores tenen lloc les grans batudes, és a
dir les grans guerres, i poblacions senceres són servides a la taula dels vencedors.
-Així -va dir Glenarvan-, segons vós, Paganel, l’antropofàgia no desapareixerà fins
al dia que els bens, els bous i els porcs pul·lularan als pratsde Nova Zelanda.
-Evidentment, estimat lord, però hauran de passar anys perquè els maoris perdin
el costum de la carn zelandesa, la seva preferida, perquè als fills
els agradarà molt temps el que ha agradat als pares. Si els escolteu, aquesta
carn té el gust de la carn de porc però amb més aroma. Quant a la carn blanca,
-Que sibarites! -digué el major-. Peròla carn, blanca o negra, com se la
mengen, crua o cuita?
-I què n’he de fer, d’això, senyor Mac Nabbs? -va exclamar Robert.
-Què dius, fill meu? -va fer seriosament el major-. Si he d’acabar a les
dents d’un antropòfag, m’estimaria més fer-ho cuit!
-Per què?
-Per estar segur que no se’m mengen viu!
-I si us couen viu, major? -va dir Paganel.
-Bé, la veritat és que preferiria que no se’m mengessin de cap manera.
-Si això us ha de consolar, Mac Nabbs, sapigueu que els zelandesos només
mengen carn cuita o fumada.
Són gent ben ensenyada i entesa en cuina. Però, pel que fa a mi, la idea de. ser
menjat em resulta particularment desagradable!
Jules Verne.
Els fills del capità Grant.
Edicions de La Magrana. Col·lecció
L’esparver
, 130. Barcelona, 1996. Traducció de Jesús Monca
PC2 Ensenyament -
Aprenentatge
Nom arxiu els terribles canibals vers Octubre 2014 0
Elaborat : Pla lector Revisat Aprovat
Pàgina 3
de
Comprensió :
1) Segons Paganel, de tots els antropòfags, qui són, els més cruels i els més
golafres?
2) El problema, però, no és que se't mengin un cop mort, sinó...
3) Com explica Jules Verne l'origen de l'antropofàgia?
4) Per què els maoris no mengen carn d'animals: quadrúpedes o ocells?
5) Per què no els agrada gaire, la carn blanca?
PC2 Ensenyament -
Aprenentatge
Nom arxiu els terribles canibals vers Octubre 2014 0
Elaborat : Pla lector Revisat Aprovat
Pàgina 4
de

Más contenido relacionado

Destacado (19)

Comics
ComicsComics
Comics
 
Postmoderní myšlení v poradenské praxi
Postmoderní myšlení v poradenské praxiPostmoderní myšlení v poradenské praxi
Postmoderní myšlení v poradenské praxi
 
Chromebooky
ChromebookyChromebooky
Chromebooky
 
100762
100762100762
100762
 
What to wear at christmas men
What to wear at christmas menWhat to wear at christmas men
What to wear at christmas men
 
Otwarta chmura Microsoft
Otwarta chmura MicrosoftOtwarta chmura Microsoft
Otwarta chmura Microsoft
 
Study in Czech Republic
Study in Czech RepublicStudy in Czech Republic
Study in Czech Republic
 
Az ateista filozófia
Az ateista filozófiaAz ateista filozófia
Az ateista filozófia
 
Aristóteles
AristótelesAristóteles
Aristóteles
 
Aspectio - Company Presentation (Czech)
Aspectio - Company Presentation (Czech)Aspectio - Company Presentation (Czech)
Aspectio - Company Presentation (Czech)
 
100648
100648100648
100648
 
Adresar 2011
Adresar 2011Adresar 2011
Adresar 2011
 
Malnavas koledžai - 90
Malnavas koledžai - 90Malnavas koledžai - 90
Malnavas koledžai - 90
 
Gis 3 databaze_2012
Gis 3 databaze_2012Gis 3 databaze_2012
Gis 3 databaze_2012
 
Hodina etikety
Hodina etiketyHodina etikety
Hodina etikety
 
Aditzak
AditzakAditzak
Aditzak
 
Angielskie Zwroty
Angielskie ZwrotyAngielskie Zwroty
Angielskie Zwroty
 
BACARDÍ Art Of Cocktail (prezentace)
BACARDÍ Art Of Cocktail (prezentace)BACARDÍ Art Of Cocktail (prezentace)
BACARDÍ Art Of Cocktail (prezentace)
 
Digital graphic style
Digital graphic styleDigital graphic style
Digital graphic style
 

Más de mosansar

Plantes aromàtiques pwp (1) (1)
Plantes aromàtiques pwp (1) (1)Plantes aromàtiques pwp (1) (1)
Plantes aromàtiques pwp (1) (1)mosansar
 
L’hort del giola conferencia dia 080716.pptx
L’hort del giola conferencia dia 080716.pptxL’hort del giola conferencia dia 080716.pptx
L’hort del giola conferencia dia 080716.pptxmosansar
 
Sobirania alimentària (1)
Sobirania alimentària (1)Sobirania alimentària (1)
Sobirania alimentària (1)mosansar
 
Pwp pràctiques laboratori bis grabació
Pwp  pràctiques laboratori bis grabacióPwp  pràctiques laboratori bis grabació
Pwp pràctiques laboratori bis grabaciómosansar
 
Treball de relleu
Treball de relleuTreball de relleu
Treball de relleumosansar
 
Treballem les roques
Treballem les roquesTreballem les roques
Treballem les roquesmosansar
 
Full alumnat calor i temperatura
Full alumnat calor i temperaturaFull alumnat calor i temperatura
Full alumnat calor i temperaturamosansar
 
Totes les formes denergia
Totes les formes denergiaTotes les formes denergia
Totes les formes denergiamosansar
 
Pràctica moviment dun cotxe
Pràctica moviment dun cotxePràctica moviment dun cotxe
Pràctica moviment dun cotxemosansar
 
El moviment
El movimentEl moviment
El movimentmosansar
 
Relacions trofiques arc
Relacions trofiques arcRelacions trofiques arc
Relacions trofiques arcmosansar
 
Productors consumidors descomponedors
Productors consumidors descomponedorsProductors consumidors descomponedors
Productors consumidors descomponedorsmosansar
 
Ecosistemes alumnat
Ecosistemes alumnatEcosistemes alumnat
Ecosistemes alumnatmosansar
 
"De l'anonimat a la identitat: Reconstrucció facial a partir d'un crani"
"De l'anonimat a la identitat: Reconstrucció facial a partir d'un crani""De l'anonimat a la identitat: Reconstrucció facial a partir d'un crani"
"De l'anonimat a la identitat: Reconstrucció facial a partir d'un crani"mosansar
 
Eisntein 22.1.16 (2)
Eisntein 22.1.16 (2)Eisntein 22.1.16 (2)
Eisntein 22.1.16 (2)mosansar
 
El pez conejo 30.10.15 (1)
El pez conejo 30.10.15 (1)El pez conejo 30.10.15 (1)
El pez conejo 30.10.15 (1)mosansar
 
La metamorfosi .23.10.15 (1)
La metamorfosi .23.10.15 (1)La metamorfosi .23.10.15 (1)
La metamorfosi .23.10.15 (1)mosansar
 
Refugiats 16.10.15
Refugiats 16.10.15Refugiats 16.10.15
Refugiats 16.10.15mosansar
 

Más de mosansar (20)

Plantes aromàtiques pwp (1) (1)
Plantes aromàtiques pwp (1) (1)Plantes aromàtiques pwp (1) (1)
Plantes aromàtiques pwp (1) (1)
 
L’hort del giola conferencia dia 080716.pptx
L’hort del giola conferencia dia 080716.pptxL’hort del giola conferencia dia 080716.pptx
L’hort del giola conferencia dia 080716.pptx
 
Sobirania alimentària (1)
Sobirania alimentària (1)Sobirania alimentària (1)
Sobirania alimentària (1)
 
Pwp pràctiques laboratori bis grabació
Pwp  pràctiques laboratori bis grabacióPwp  pràctiques laboratori bis grabació
Pwp pràctiques laboratori bis grabació
 
Treball de relleu
Treball de relleuTreball de relleu
Treball de relleu
 
Treballem les roques
Treballem les roquesTreballem les roques
Treballem les roques
 
Full alumnat calor i temperatura
Full alumnat calor i temperaturaFull alumnat calor i temperatura
Full alumnat calor i temperatura
 
Totes les formes denergia
Totes les formes denergiaTotes les formes denergia
Totes les formes denergia
 
Treball
TreballTreball
Treball
 
La força
La forçaLa força
La força
 
Pràctica moviment dun cotxe
Pràctica moviment dun cotxePràctica moviment dun cotxe
Pràctica moviment dun cotxe
 
El moviment
El movimentEl moviment
El moviment
 
Relacions trofiques arc
Relacions trofiques arcRelacions trofiques arc
Relacions trofiques arc
 
Productors consumidors descomponedors
Productors consumidors descomponedorsProductors consumidors descomponedors
Productors consumidors descomponedors
 
Ecosistemes alumnat
Ecosistemes alumnatEcosistemes alumnat
Ecosistemes alumnat
 
"De l'anonimat a la identitat: Reconstrucció facial a partir d'un crani"
"De l'anonimat a la identitat: Reconstrucció facial a partir d'un crani""De l'anonimat a la identitat: Reconstrucció facial a partir d'un crani"
"De l'anonimat a la identitat: Reconstrucció facial a partir d'un crani"
 
Eisntein 22.1.16 (2)
Eisntein 22.1.16 (2)Eisntein 22.1.16 (2)
Eisntein 22.1.16 (2)
 
El pez conejo 30.10.15 (1)
El pez conejo 30.10.15 (1)El pez conejo 30.10.15 (1)
El pez conejo 30.10.15 (1)
 
La metamorfosi .23.10.15 (1)
La metamorfosi .23.10.15 (1)La metamorfosi .23.10.15 (1)
La metamorfosi .23.10.15 (1)
 
Refugiats 16.10.15
Refugiats 16.10.15Refugiats 16.10.15
Refugiats 16.10.15
 

Último

4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERSSuperAdmin9
 
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.Lasilviatecno
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfISMAELALVAREZCABRERA
 
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfINFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfErnest Lluch
 
feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555twunt
 
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaPrograma Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaISMAELALVAREZCABRERA
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfISMAELALVAREZCABRERA
 

Último (7)

4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
 
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
 
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfINFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
 
feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555
 
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaPrograma Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
 

Lectura 3 10-2014

  • 1. . LECTURA 3-10-2014 Els terribles caníbals -Què és el que fa tan temible, doncs, Nova Zelanda? -va preguntar Glenarvan. -Els salvatges -va respondre Paganel. -Els salvatges? -va exclamar Glenarvan-. No podem evitar-los seguint la costa? D’altra banda, l’atac d’uns quants miserables no ha de preocupar deu europeus ben armats i decidits a defensar-se. -No es tracta de miserables –va respondre Paganel brandant el cap-. Els neozelandesos formen tribus terribles, que lluiten contra la dominació anglesa, contra els invasors, als qui guanyen sovint i als qui es mengen sempre! -Caníbals -va exclamar Robert-, caníbals! Després tots van sentir que murmurava aquests dos noms: -La meva germana, la senyora Helena! -No tinguis por, fill meu -li va respondre Glenarvan per tranquil·litzar-lo-. El nostre amic Paganel exagera! -No exagero gens ni mica -va respondre Paganel-. Robert ha demostrat que és un home i així el tracto, sense amagar-li la veritat. Els neozelandesos són els més cruels, per no dir els més golafres dels antropòfags. Devoren tot el que els cau a l’abast. Per a ells, la guerra és solament la manera d’enxampar una caça saborosa anomenada home, i cal confessar que és l’única guerra lògica. Els europeus maten els seus enemics i els enterren; els salvatges maten els seus enemics i se’ls mengen. Com ha dit molt bé el meu company Toussenel, el mal no consisteix tant a rostir l’enemic quan ja és mort, com a matar-lo quan no vol pas morir. -Aquí, Paganel -va dir Glenarvan-, hi ha matèria de discussió, però ara no és el moment. Tant si és lògic com si no és lògic ser menjat, nosaltres no volem que se’ns mengin. Però com és que el cristianisme encara no ha destruït aquests costums d’antropofàgia? -Us penseu, doncs, que tots els neozelandesos són cristians? -va replicar Paganel-. Són una minoria. I els missioners resulten encara, i massa sovint, víctimes d’aquests brètols. L’any passat, el reverend Walker va ser martiritzat amb una crueltat terrible. [...] I aquest assassinat es va produir l’any 1864, a Opotiki, a poques llegües d’Auckland, sota els ulls, per dir-ho així, de les autoritats angleses. Amics meus, calen segles per canviar la natura d’una raça d’homes. Els maoris seran durant molt de temps el que han estat fins ara. PC2 Ensenyament - Aprenentatge Nom arxiu els terribles canibals vers Octubre 2014 0 Elaborat : Pla lector Revisat Aprovat Pàgina 1 de
  • 2. Tota la seva història és feta amb sang. Quantes tripulacions han assassinat i i devorat, des dels mariners de Tassman fins als del Hawes ! I no és la carn blanca la que els va obrir la gana. Molt abans de l’arribada dels europeus, els zelandesos recorrien a l’assassinat per sadollar la seva golafreria. Diversos viatgers que han viscut amb ells, han assistit a àpats caníbals on l’únic que empenyia els convidats era el desig de menjar alguna cosa delicada, com la carn d’una dona o la d’un nen! -Bah! -exclamà el major-. Voleu dir que la major part d’aquests relats no són deguts a la imaginació dels viatgers,que volen presumir d’haver tornat sans i estalvis de països perillosos i de no haver acabat dins els estómacs dels antropòfags? -Ja deixo de banda l’exageració -va respondre Paganel-. Però homes dignes de fe, com els missioners Kendall i Mardsen, els capitans Dillon, d’Urville i Laplace, i d’altres, n’han parlat i jo crec els seus relats, els he de creure. Els zelandesos són cruels de mena. Quan moren els seus cabdills, sacrifiquen víctimes humanes. Amb aquests sacrificis pretenen aplacar la còlera del difunt, que podria caure sobre els vius, i al mateix temps oferir-li servidors per a l’altra vida! Però, donat que es mengen aquests servidors pòstumament després d’assassinar-los, un té motius per creure que els empeny més l’estómac que no pas la superstició. -Tanmateix -va dir John Mangles-, imagino que la superstició té un paper en les escenes de canibalisme. Per això, si la religió canvia, canviaran també. els costums. -Bé, amic John -va respondre Paganel-. Amb això que heu dit, plantegeu la greu qüestió de l’origen de l’antropofàgia. És la religió o bé la fam el que ha empès els homes a devorar-se entre ells? En aquest moment, la discussió seria, pel cap baix, ociosa. El perquè de l’existència del canibalisme encara ho ha estat resolt. Però el canibalisme existeix i aquest és un fet greu que ens ha de preocupar per moltes raons. Paganel tenia raó. L’antropofàgia ha passat a ser crònica a Nova Zelanda, com a les illes Fidji o a l’estret de Torres. La superstició intervé evidentment en aquests costums odiosos, però hi ha caníbals perquè hi ha moments en què la caça és escassa i la fam grossa. Els salvatges van començar a menjar carn humana per satisfer les exigències d’una fam rarament sadollada; a continuació, els sacerdots van reglamentar i santificar aquests costums monstruosos. Menjar es va convertir en cerimònia, això és tot. D’altra banda, als ulls del maoris no hi ha res més natural que menjar-se els uns als altres. Els missioners els han preguntat sovint sobre el canibalisme. Els han preguntat per què devoraven els seus germans. Els caps de tribu responen que els peixos es mengen els peixos, que els gossos es mengen els homes, que els homes es mengen els gossos, i que els gossos es mengen entre ells. Fins i tot a la seva teogonia, la llegenda diu que un déu va menjar-se un altre déu. Amb uns precedents com aquests, com resistir-se al plaer de menjar-se el seu semblant? A més, els zelandesos pretenen que, devorant un enemic, se’n PC2 Ensenyament - Aprenentatge Nom arxiu els terribles canibals vers Octubre 2014 0 Elaborat : Pla lector Revisat Aprovat Pàgina 2 de
  • 3. destrueix-la part espiritual. S’hereten així la seva ànima, la seva força i el seu valor, que es troben particularment continguts en el cervell. Per tant, aquesta part de l’individu figura als festins com un plat d’honor i escollit. [...] -Mentre els maoris no siguin membres de la Societat Vegetariana, menjaran carn, vull dir carn humana. -I per què no la carn dels animals? -va preguntar Glanarvan. -Perquè no tenen animals -va respondre e Paganel-, i això s’ha de saber, no pas per excusar els seus costums de canibalisme sinó per explicar-los. Els quadrúpedes, fins i tot els ocells, són rars en aquest país inhòspit. De manera que els maoris de tots els temps s’han alimentat de carn humana. Fins i tot hi ha “temporada de menjar homes” com, en els països civilitzats, hi ha temporada de caça. Aleshores tenen lloc les grans batudes, és a dir les grans guerres, i poblacions senceres són servides a la taula dels vencedors. -Així -va dir Glenarvan-, segons vós, Paganel, l’antropofàgia no desapareixerà fins al dia que els bens, els bous i els porcs pul·lularan als pratsde Nova Zelanda. -Evidentment, estimat lord, però hauran de passar anys perquè els maoris perdin el costum de la carn zelandesa, la seva preferida, perquè als fills els agradarà molt temps el que ha agradat als pares. Si els escolteu, aquesta carn té el gust de la carn de porc però amb més aroma. Quant a la carn blanca, -Que sibarites! -digué el major-. Peròla carn, blanca o negra, com se la mengen, crua o cuita? -I què n’he de fer, d’això, senyor Mac Nabbs? -va exclamar Robert. -Què dius, fill meu? -va fer seriosament el major-. Si he d’acabar a les dents d’un antropòfag, m’estimaria més fer-ho cuit! -Per què? -Per estar segur que no se’m mengen viu! -I si us couen viu, major? -va dir Paganel. -Bé, la veritat és que preferiria que no se’m mengessin de cap manera. -Si això us ha de consolar, Mac Nabbs, sapigueu que els zelandesos només mengen carn cuita o fumada. Són gent ben ensenyada i entesa en cuina. Però, pel que fa a mi, la idea de. ser menjat em resulta particularment desagradable! Jules Verne. Els fills del capità Grant. Edicions de La Magrana. Col·lecció L’esparver , 130. Barcelona, 1996. Traducció de Jesús Monca PC2 Ensenyament - Aprenentatge Nom arxiu els terribles canibals vers Octubre 2014 0 Elaborat : Pla lector Revisat Aprovat Pàgina 3 de
  • 4. Comprensió : 1) Segons Paganel, de tots els antropòfags, qui són, els més cruels i els més golafres? 2) El problema, però, no és que se't mengin un cop mort, sinó... 3) Com explica Jules Verne l'origen de l'antropofàgia? 4) Per què els maoris no mengen carn d'animals: quadrúpedes o ocells? 5) Per què no els agrada gaire, la carn blanca? PC2 Ensenyament - Aprenentatge Nom arxiu els terribles canibals vers Octubre 2014 0 Elaborat : Pla lector Revisat Aprovat Pàgina 4 de