1. L’alfabet llatí

3. Origen de l’alfabet L’alfabet llatí apareix a Roma cap a l’any 600 aC. Al segle I aC, època clàssica, constava de 23 lletres MAJÚSCULES (les minúscules daten de finals de l’imperi) Són les lletres que veiem en aquesta imatge

4. Particularitats de les vocals: - N’hi havia cinc, però una mateixa vocal podia tenir una durada de pronunciació diferent: - llarga breu Per tant, la a llarga i la a breu tenien el mateix timbre, però diferent durada. - La u majúscula la representaven V perquè no tenien la ve baixa, no hi havia confusió possible. Al nostre diccionari trobarem la V, en realitat és una u semivocal que es troba en inicial de paraula seguida de vocal i entre vocals: uenio = venio (inuenio = invenio), moueo = moveo

5. Particularitats de les consonants: - C > K - CH > K - G > [G U ] - QU / GU > la u es pronuncia sempre - H > sempre muda - LL > L·L - PH > F - TH > T - Z > DS - X > KS Exemples: cicero, pulcher, ager, philosophia, rex, Zephirus, Gallia, sanguis, chorda, quercus, thesis, zonula, leges, carcer, theorema, ciuitas.

6. Síl·laba tònica en llatí: En llatí no hi ha accents. Per saber quina és la síl·laba tònica es pren com a referència la quantitat de les vocals de les síl·labes. Com que és un mica complicat, nosaltres utilitzarem aquest sistema: - No hi ha paraules agudes - Les paraules de dues síl·labes són totes planes. - Les paraules de tres o més síl·labes seran planes o escrúixoles seguint la nostra intuïció. - Només hi ha quatre diftongs en llatí: au, ae, oe, eu : Per tant, una paraula acabada en –ae , mai té la tònica en aquesta a: puellae, uiae, magistrae, reginae, ancillae, insulae, terrae, dominae, nautae, agricolae, incolae, agricolae, deae, scribae, dominae, matronae.