Apunts

1. FORMULACIÓ IFORMULACIÓ I
NOMENCLATURANOMENCLATURA
Apunts IIApunts II
Compostos ternarisCompostos ternaris

3. 3. COMPOSTOS TERNARIS3. COMPOSTOS TERNARIS
Compostos formats per la combinació d'àtoms de tres elements
diferents:

4. 3.1 HIDRÒXIDS3.1 HIDRÒXIDS
Són compostos iònics formats per un catió metàl·lic i l’anió hidroxil OH-
.
Els àtoms d'O i H en el grup (OH-
) són inseparables quan actuen com
hidròxid i el seu comportament és totalment similar a com ho podria fer
un element com el F, Cl o algun de les mateixes característiques.
Formulació:
Posarem el símbol del
metall sempre a l'esquerra i
el grup (OH-
) a la dreta.
La fórmula general dels hidròxids és del tipus M(OH)m
, sent el nombre
d'anions hidroxil (amb càrrega -1) igual que el nombre d'oxidació del
catió metàl·lic (+m) , perquè la suma total de les càrregues sigui zero.
Exemples: Ca(OH)2
, NaOH, Fe(OH)3
, Mn(OH)4

5. 3.1 HIDRÒXIDS3.1 HIDRÒXIDS
Nomenclatura:
Llegim de dreta a esquerra la fórmula.
Es comença nomenant el grup OH- HIDRÒXID seguit de la preposició "DE" i
després el nom del METALL, amb el nombre d’oxidació del metall en
xifres romanes si en té més d’un.
Exemples:
Li OH hidròxid de liti
Al(OH)3
hidròxid d’alumini
Fe(OH)3
hidròxid de ferro (III)
Hg(OH)2
hidròxid de mercuri (II)

6. Els oxoàcids són àcids formats per tres elements diferents:
- Hidrogen, que actua amb el seu nombre d'oxidació +1
- Oxigen, que sempre actua amb nombre d'oxidació -2
- i un no-metall que actuarà amb un estat d'oxidació positiu. (També
pot ser un metall de transició amb un nombre d'oxidació elevat, com
Cr+6
, Mn+6
o Mn+7
)
3.2.3.2. OXOÀCIDSOXOÀCIDS
A l'hora de formular posarem el no-metall entre l'hidrogen i l'oxigen: .
Hidrogen + element + Oxigen : HnXOm
La nomenclatura tradicional és la més utilitzada en els àcids habituals i
la IUPAC l'accepta com vàlida. És aconsellable que te'ls aprenguis.
H2
SO4
àcid sulfúric

7. Formulació
En la fórmula el no-metall se situa sempre entre l'oxigen (situat a la
seva dreta) i l'hidrogen (a la seva esquerra): HnXOm . Cadascun un amb
un subíndex de manera que la suma dels estats d'oxidació dels àtoms de
la fórmula sigui 0.
3.2.3.2. OXOÀCIDSOXOÀCIDS
Es formulen a partir del catió H+ i l'anió poliàtomic d'un no-metall amb
oxigen.
H+
+ SO4
2-

8. Formulació
- L’H actua sempre amb nombre d’oxidació +1
- L’O actua sempre amb nombre d’oxidació -2
- El subíndex de l’O és el necessari perquè la càrrega negativa dels O
superi el nombre d’oxidació (positiu) de l’element
- S’igualen les càrregues per tal que quedi neutre (sumi 0) amb H
Exemple : oxoàcid amb nitrogen N i nombre d’oxidació +5 ➪ H N O
Per superar aquest +5 es necessiten 3 O [3·(-2) = - 6] ➪ H NO3
Sobra una de negativa -6 +5 = -1
Per tal que la suma total sigui zero cal una càrrega positiva més: la
que aporta un H+1
i queda HNO3
3.2.3.2. OXOÀCIDSOXOÀCIDS

9. Nomenclatura
S'utilitza la nomenclatura tradicional. Per indicar amb quin nombre
d’oxidació actua l’element X, (HnXOm) s’utilitzen prefixos i sufixos:
3.2.3.2. OXOÀCIDSOXOÀCIDS
Els oxoàcids s'anomenen així:

10. 3.2.3.2. OXOÀCIDSOXOÀCIDS
Quan es parteix de l'anió poliatòmic, el nom de l'anió també serveix
per anomenar l'oxoàcid que se'n deriva:
- IC se substitueix per -AT (IC·AT/AT·IC)
- ÓS per -IT (OS·IT/IT·ÓS).
Exemple: anió carbonat CO3
2-
⇨ àcid carbònic H2CO

11. Determinar el nom d'un àcid a partir de la fórmula:
Cal conèixer amb quina valència actua el no-metall i recordar que la
suma dels nombres d'oxidació de tots els àtoms ha de ser igual a
zero.
Exemple: HBrO3 ...quin nom té?
Per conèixer amb quina valència actua el no-metall (x) es planteja la
següent equació:
1·(+1) + 1·x + 3· (-2) = 0
1 + x - 6 = 0 ➪ x = 5
Les valències del Br són (+1, +3, +5 i +7) ➪ En ser la tercera valència
s'utilitza el sufix -ic : brom+ic
Resposta: àcid bròmic
3.2.3.2. OXOÀCIDSOXOÀCIDS

12. Determinar la fórmula d'un àcid a partir del nom:
a) A partir dels prefixos i els sufixos de l'àcid (hipo-ós, -ós, -ic, per-ic) es
pot deduir el nom de l'oxoanió. Si recordem la fórmula de l'oxoanió
corresponent es pot trobar la fórmula de l'àcid.
Exemple: àcid sulfúric
Oxoàcid ➪ Oxoanió : anió sulfat = SO4
2-
➪ H2SO4
b) Una altra manera: s'ha de trobar el nombre d'oxidació del no-metall i
afegir els subíndexs perquè la suma de càrregues sigui zero.
Exemple: àcid sulfúric
El sufix -ic indica que dels nombres d'oxidació del S (+2,+4,+6) és el
més gran . El S té nombre d'oxidació = +6.
Per superar aquest +6 es necessiten 4 O-2
➪ 4·(-2) = -8 ➪ HSO4
Sobren dues de negatives -8 + 6 = -2 que seran neutralitzades per dos
d'hidrogen 2➪ H+1
➪ 2·(+1) = +2 ➪ H2SO4
3.2.3.2. OXOÀCIDSOXOÀCIDS

13. 3.2.3.2. OXOÀCIDSOXOÀCIDS
Llistat dels oxoanions i oxoàcids més comunsLlistat dels oxoanions i oxoàcids més comuns

14. Són compostos iònics entre un anió poliatòmic i un catió d’un metallSón compostos iònics entre un anió poliatòmic i un catió d’un metall
(o el catió amoni), de manera que els seus noms es formen a partir(o el catió amoni), de manera que els seus noms es formen a partir
del nom de l'anió i del metall.del nom de l'anió i del metall.
Es poden considerar derivades dels oxoàcids, per substitució delsEs poden considerar derivades dels oxoàcids, per substitució dels
àtoms d'hidrogen per un metall amb un nombre d'oxidacióàtoms d'hidrogen per un metall amb un nombre d'oxidació equivalent.
3.3.3.3. OXOSALSOXOSALS
del H2SO4 : (SO4)-2
substitució dels H+
per Fe2+
➪ s'obté la sal FeSO4
del HNO3 : NO3
-
substitució dels H+
per Ca2+
➪ s'obté la sal Ca (NO3)2
del H2SO4: (SO4
)-2
substitució dels H+
per Na+
➪ s'obté la sal Na2SO4

15. 3.3.3.3. OXOSALSOXOSALS
EXEMPLES D'OXOSALS
- Cu2SO3 Sulfit de Coure (I):
prové de l'àcid sulfurós H2SO3, de substituir 2 H+
per dos Cu+
- CuSO3 Sulfit de coure (II):
prové de l'àcid sulfurós H2SO3, de substituir 2 H+
per un coure Cu2+
- Cu2SO4 Sulfat de coure (I):
prové de l'àcid sulfúric H2SO4, de substituir 2 H+
per dos Cu+
- CuSO4 Sulfat de coure (II):
prové de l'àcid sulfúric H2SO4, de substituir 2 H+
per un Cu2+
- NaClO Hipoclorit de sodi Na+ ClO-
prové de l'àcid hipoclorós HClO, de substituir l' H+
per un Na+

16. Formulació:Formulació:
S'escriu en primer lloc el símbol del metall i a continuació la fórmulaS'escriu en primer lloc el símbol del metall i a continuació la fórmula
de l'anió; a continuació s'intercanvien les valències com subíndexs dede l'anió; a continuació s'intercanvien les valències com subíndexs de
manera que la molècula quedi elèctricament neutra.manera que la molècula quedi elèctricament neutra.
3.3.3.3. OXOSALSOXOSALS
Exemple:
catió Ca2+
i anió CO3
2-
➪ sal: CaCO3

17. Formulació:Formulació:
3.3.3.3. OXOSALSOXOSALS
Catió Anió FÓRMULA
Ca+2 BrO3
- Ca(BrO3)2
Na+ ClO- NaClO
Al+3 SO4
-2 Al2(SO4)3
Mg+2 PO4
-3 Mg3(PO4)2
Fe+3 NO3
- Fe(NO3)3

18. Nomenclatura:Nomenclatura:
Utilitzarem la nomenclatura tradicional (acceptada per la IUPAC, peròUtilitzarem la nomenclatura tradicional (acceptada per la IUPAC, però
no recomanada).no recomanada). S’anomenen:S’anomenen:
3.3.3.3. OXOSALSOXOSALS
Per deduir el nom tradicional d’una oxosal cal tenir en compte de quinPer deduir el nom tradicional d’una oxosal cal tenir en compte de quin
oxoàcid prové.oxoàcid prové.
Na2
SO4
sulfat de sodi
CaCO3
carbonat de calci
Pb(SO4
)2
sulfat de plom (IV)
Cu(ClO)2
hipoclorit de coure (II)

19. 3.3.3.3. OXOSALSOXOSALS
Àcid nítric: ➪ Anió nitrat: ➪ Nitrat d'or (I)
HNO3 NO3
-
AuNO3
Àcid nitrós: ➪ Anió nitrit: ➪ Nitrit de sodi
HNO2 NO2
-
NaNO2
Àcid hipoclorós: ➪ Anió hipoclorit: ➪ Hipoclorit de potassi
HClO ClO -
KClO
Per deduir el nom tradicional d’una oxosal cal tenir en compte de quinPer deduir el nom tradicional d’una oxosal cal tenir en compte de quin
oxoàcid prové.oxoàcid prové.

20. 3.3.3.3. OXOSALSOXOSALS
És molt recomanable recordar la fórmula i el nom tradicional dels
principals oxoanions. D’aquesta manera es poden deduir les fórmules i
noms dels corresponents oxoàcids i oxosals.

21. 3.3.3.3. OXOSALSOXOSALS
Determinar el nom d'una sal a partir de la fórmulaDeterminar el nom d'una sal a partir de la fórmula
a) Dissociem la sal en els seus ions. A partir de la càrrega del catió (ió
positiu) deduïm la càrrega d'anió (ió negatiu) i si coneixem el seu nom
ja podem determinar el nom de la sal.
Exemple: Na2SO4
Na+
+ SO4
2-
(SO4
2-
= ió sulfat) ➪ sulfat de sodi
b) Si no recordem el nom de l'anió hem de deduir el nombre d'oxidació
de l'àtom central (sabent que l'oxigen té un número d'oxidació -2).
Recordant els números d'oxidació amb els que actuen els elements
principals cal assignar els prefixos i els sufixos corresponents.
Exemple: Na2SO4
SO4
2-
S+6
i O-2
El S té 3 nombres d'oxidació +2, +4 +6.
En ser la tercera valència se li assigna el sufix -at = sulfat

22. 3.3.3.3. OXOSALSOXOSALS
Determinar la fórmulaDeterminar la fórmula d'una sal a partir del nomd'una sal a partir del nom
Hem d'identificar el catió i el seu nom d'oxidació.
Hem d'identificar l'anió i formular-lo. A partir del nom de l'oxoanió es pot
conèixer la fórmula. En cas contrari caldrà trobar la fórmula determinant
amb quin nom d'oxidació actua el no-metall.
Quan es coneix la càrrega de l'oxoanió escrivim la fórmula de la sal posant
els subíndexs de manera que el compost sigui elèctricament neutre.
Exemple: Nitrat de calci
El catió: Ca2+
= dues càrregues positives
L'anió: nitrat: NO3
-
= una càrrega negativa ➪ Ca(NO3)2
si no coneixem la fórmula de l'oxoanió: nitr-at= valència, la més gran
(+1,+3,+5) ➪ N+5
➪ NO3
-
➪ Ca(NO3)2