2. Ideologia il·lustrada
“Sapere aude”. = “Atreveix-te a saber / pensar” ( Horaci - Kant )
•
•
•
•
•
•
Sorgeix a Gran Bretanya i a França i s’estèn per Europa i pel
continent americà
Racionalisme.
Només és real allò que pot ser entès mitjançant la raó. El que no és
“racional” és inútil i fals. La lògica, les ciències, la intel·ligència..han
d’il·luminar-ho tot (segle de la llum).
Es posa tot en qüestió. El dubte és el camí per arribar a la veritat.
Es creu en el progrés i en la capacitat de l’home per avançar. Es té
esperança en el futur i en la possibilitat d’aconseguir una societat
millor.
La Il·lustració és laica. La caritat cristiana es transforma en filantropia i
els llibres de sants en llibres de filosofia i tractats de ciència.
Diderot, D’Alembert i Voltaire
3. •
•
Retorn al classicisme de Grècia i Roma (neoclassicisme).
Tot se somet al dictat de la raó. La producció literària és escassa.
No abunda la poesia ni la novel·la. Predomina l’assaig, la crítica i el
teatre, com a recurs didàctic per al poble
• L’educació és essencial per aconseguir el progrés de l’home i per
combatre la ignorància i la superstició.
• La burgesia ilustrada accedeix a càrrecs polítics de confiança, per
tal de portar a terme reformes urbanístiques, agràries, sanitàries,
d’educació, d’hisenda pública...
Museu del Prado.
Simetria i equilibri
neoclàssic
4. •
•
•
Avenços
Reformes: enllumenat públic, clavegueram, creació de plans d’estudis
universitaris, censos…
Descobriments: màquina de vapor, piano, sistema mètric decimal,
parallamps, termòmetre de mercuri, vacuna contra la verola…
Creació d’institucions de caràcter cultural, relacionades amb les
ciències, la llengua la història (RAE, RAH, Enciclopèdia francesa…)
Ejemplar del volumen I
de L’Encyclopédie
(1751)
5. L’Encyclopédie Française
• Les idees il·lustrades es recullen i divulguen a
l'Enciclopèdia francesa, editada per Diderot (1713-1784)
i D'Alembert (1717-1783). L’Enciclopèdia és doncs, un
gran diccionari on es recull tot el saber i on es
condensen les idees innovadores de l'època, d’autors
com Montesquieu (1698-1755) i Voltaire (1694-1778).
• A Espanya es donarà el nom d’”afrancesats” als
partidaris d’aquestes idees que proposen reformes per
modernitzar el país.
• Quan Napoleó envaeix Espanya, canviarà la
consideració dels “afrancesats” i aleshores seran
percebuts com partidaris de l’invasor i, per tant,
enemics de la pàtria.
6. Científics i pensadors
• Isaac Newton – La llei de la gravetat (1643 – 1727)
• René Descartes – Va viure al segle XVII; però és el
pare del racionalisme, corrent de pensament
típicament il·lustrat, que considera que l'única manera de
conèixer la veritat és per mitjà de la raó, ja que els
sentits són insuficients i fins i tot poden ser enganyosos.
• Immanuel Kant – Filòsof del segle XVIII: “Cal sotmetre
la raó humana a la crítica, no podem creure les veritats
establertes només perquè són anteriors. Cal determinar
quines són les possibilitats i els límits del coneixement”.
Newton, Descartes i Kant
7. Músics
•
Des del punt de vista musical, la Il·lustració representa un moment
important tant per l'excepcional personalitat dels seus compositors
(Vivaldi, Telemann, Bach, Haëndel, Haydn, Mozart ... ) com pels
avenços que hi ha ha en la instrumentació i la composició: apareix
el clavicordi i es perfecciona el piano, la creació musical es
diversifica (òpera còmica, concert, simfonia ...).
•
La música es converteix en un potencial cultural, un signe
d'educació Surt dels palaus i de les corts i es comença a
generalitzar. Es construeixen teatres i auditoris, perquè pugui ser
escoltada pel poble;
Wolfgang Amadeus Mozart (Salzburg,
27 de gener de 1756 − Viena, 5 de
desembre de 1791)
8. Escriptors
Daniel Defoe (1661 – 1731). Escriptor i
periodista anglès, mundialment conegut per la
seva novel·la “Robinson Crusoe”. Es va
publicar l’any 1719, quan el seu autor tenia
gairebé 60 anys.
Leandro Fernández Moratín: (1760 – 1828).
Va ser el dramaturg més important del
Neoclassicisme espanyol
Obres - “El sí de las niñas”, “La comedia nueva
o el café”.
Carlo Goldoni (1707 – 1793). Autor teatral
italià, considerat com el fundador de la
comèdia italiana moderna.
José Cadalso (1741-1782) Va ser un escriptor
i militar espanyol. Obres - “Cartas marruecas”,
“Noches lúgubres“.
Jhonatan Swift (1667-1748) Va ser un
escriptor irlandès, autor de la famosa obra “Els
viatges de Gulliver”, una crítica amarga contra
la societat i la condició humana
Moratín i Defoe
9. Esdeveniments
• 1701 - 14:Guerra de successió
espanyola, que acaba amb
l'establiment de la dinastia
borbònica al tron d'Espanya.
• 1799: Napoleó protagonitza un cop
d'estat i es converteix en dictador de
França.
• 1775 - 1783: Revolució americana
• El 1789 George Washington va ser
nomenat primer president dels
EEUU
George Washington
10. Art i literatura
• La literatura s’escriu d’acord amb
les normes clàssiques (regla de les
tres unitats) i amb un estricte rigor
mètric. Abunden els tractats i
manuals (Art poètica – Boileau).
• Es vol lluitar contra els excessos
del Barroc i es fan obres molt
mesurades i contingudes
• Es construeixen escoles, hospitals,
mercats, duanes, ports, carrers,
places. Els artistes treballen per a
la ciutat en produccions que són
utilitàries i serveixen als ciutadans.
• Les obres neoclàssiques eliminen
els sentiments desbordats I
l’ornamentació excessiva
• Valoració de la ironia i la paròdia
com a instrument de crítica.
• Es busca la claredat i correcció
lingüística.
Antonio Canova, Les Tres Gràcies, castell
de Belvoir, Leicestershire
11. “Mme Recamier”, de J.L. David.
Exemplifica l’equilibri i l’elegància neoclàssica.
El pentinat, el triclinium, així com el vestit i la posició de la protagonista ens remeten a l’antiguitat
grecollatina (predomini de la línia horitzontal que suggereix estabilitat i mesura)
12. “Mademoiselle Rivière” (D. Ingres)
És un dels retrats realitzats
per Ingres en la primera
època. Serenor, estatisme i
absència d’estridències.
Colors, línies i ambient suau.
Predomini de la verticalitat
(figura)i l’horitzontalitat
(paisatge de fons).
Estabilitat…Compendia totes
les característiques
neoclàssiques.
La model va morir mesos
després de fer-se el retrat, als
15 anys
13. “La baigneuse de Valpinçon”
Del pintor francès Dominique Ingres
(1808).
Dibuix exacte i puresa de formes.
Bellesa perfecta, suavitat i predomini
de la verticalitat
14. • El neoclassicisme català
•
SOLER FANECA (1772): Llotja, Barcelona i CAMPMENY (1804): Lucrecia. Tot i les formes
ondulades de la figura, predominen l’estatisme, la serenor i l’absència de moviment
15. Els reis francesos del segle XVIII
Lluís XV i
Mme Pompadour
Lluís XVI i la seva esposa Maria Antonieta.
Tots dos van ser condemnats a la guillotina
Lluís XIV, el Rei Sol
16. Els reis espanyols del segle XVIII
•
Felip V, Ferran VI, Carles III. S’inaugura la dinastia borbònica
17. • Monarquies absolutistes (reformes per al
poble, però sense comptar amb l’opinió
del poble)
Carles III va personificar el prototip
del monarca il·lustrat de l’època
18. La vida quotidiana a la Il·lustració
•
•
•
Els matrimonis eren arreglats i
els cònjuges, de vegades, es
coneixien el mateix dia del
casament, fet que critiquen els
intel·lectuals il·lustrats.
Els parts en aquesta època
comencen a ser un acte “mèdic” i
no “social” com fins aleshores.
Es comencen a practicar
cessàreas, a donar importància a
la higiene i a usar instruments
per a facilitar els naixements com
el fòrceps
Es comença a donar instrucció a
les noies, tot i que encara és
diferent de la dels nois i
encaminada més a formar el
caràcter que al coneixement
intel·lectual
19. • Entre les classes socials
altes es practica un
consumisme exagerat. Es
posen de moda els
complements, les
perruques, les joies, les
festes…
• Anar de vacances a les
vil·les rurals és també un
clàssic entre els nobles i
burgesos benestants. Carlo
Goldoni critica aquesta
passió pel luxe i la fatuïtat
en la seva obra “L’estiueig”,
on un seguit de
personatges converteixen
l’obsessió per les vacances
en un objectiu de vida.
20. Rose Bertin va ser la primera modista de Maria
Antonieta, amb taller d’alta costura a Versalles.
Quan encara no existien les revistes de moda, va
idear les “poupées modèles”, petits maniquís per
mostrar i difondre els seus dissenys
Les seves creacions basades en el luxe i
l’ostentació marcaven tendència a tot Europa
Rose Bertin
30. Barrets i perruques
S'imposa la moda de la perruca,
de manera que el barret es fa molt
ample i elaborat, i inclou entre els
seus ornaments puntes i plomes,
tant per als cavallers com per a les
dames
31. Els barbers es converteixen en
perruquers
Els barbers, a més de tallar i pentinar
els cabells i la barba, practicaven
diverses operacions quirúrgiques i
extraccions dentals.
L’any 1745 una llei a Anglaterra els
prohibeix aquestes pràctiques i els
autoritza només a tallar i arreglar els
cabells.
Això provoca la ruïna de moltes
barberies i la manca de treball per a
molts barbers a Europa, ja que lleis
similars també són promulgades a
França i altres països. Però l'auge de
les perruques crea la demanda de
nous professionals: els fabricants i
dissenyadors de perruques, que a
més s'encarregaran periòdicament
de arreglar-les i perfumar-les
32. •
1780. V. Erichson. Juliana Maria de Braunschweig
Wolfenbuttel, reina de Dinamarca
El costum de empolvorar els cabells
amb farina d'arròs s'havia
generalitzat en homes, dones i nens
des de la cort de Lluís XV (17151774), això donava un to grisenc i
un aspecte de vellesa a tots els
cortesans. Aquesta “estètica de la
vellesa” era l’ideal de bellesa de
l’època.
33. • Algunes veus de seny es van rebel ·
lar contra aquest costum per poc
higiènic, mentre que la majoria
trobava immoral la despesa excessiva
i ostentosa de farina d'arròs o blat
mentre el poble moria de fam i
s'esgotava el tresor públic.
• Els excessos insospitats que va
aconseguir el món de l'aparença en la
vida cortesana a la fi aquest segle,
van incrementar el descontentament
de les classes populars i van anar
preparant la la Revolució Francesa de
1789.
34. Luxe per a les corts europees.
Impostos i fam per al poble
•
Maria Antonieta, esposa del rei Carles XVI
Sevilles angleses i arracades d’una noble de la cort espanyola
36. Barrets d’home
Va predominar l'estil tricorni o bicorni, és a dir, amb ala plegada al voltant del
cap i formant dues o tres puntes, més conegut com l'estil utilitzat per Napoleó
