1. Normativa bàsica de la llengua
Fonètica i ortografia
Les vocals
Classifiqueu les paraules destacades en dos grups, segons que la vocal tònica correspongui al
so de [ɛ] oberta o al de [e] tancada:
a) No bec cervesa. e) Celles espesses.
b) Bec de cigonya. f) Guerra cruenta.
c) No ho ha comprès. g) S’ha fos el gel.
d) I si me’n comprés una? h) Semàfor verd.
Classifiqueu les paraules destacades en dos grups segons que la vocal tònica correspongui al
so de [ɔ] oberta o al de [o] tancada:
a) Té molta sort. e) Un terròs de sucre.
b) No hi sent: és sord. f) Tela de color terrós.
c) S’ha fet un bony. g) Les llavors germinen.
d) La roda està torta. h) I llavors el veié.
Marca la síl·laba tònica (T) i les àtones (A) de les paraules següents i, després, transcriu-ne
fonèticament els sons vocàlics a sota, d’acord amb el sistema del català oriental. Per exemple:
T A T A A T
vent ventós ventijol
[e] [ɔ] [o] [ə] [i] [ɔ]
a) plat - platet - platerets
b) fulla - fulleta - fullaraca
3
2
T
rets
[ə]
A
te
[ə]
A
pla
[a]
T
tet
[ə]
A
pla
[ə]
T
plat
[a]
Té molta sort. No hi sent: és sord.
Un terròs de sucre. Tela de color terrós.
La roda està torta. S’ha fet un bony.
I llavors el veié. Les llavors germinen.
So de [ɔ] oberta So de [o] tancada
No bec cervesa. Bec de cigonya.
Celles espesses. I si me’n comprés una?
Guerra cruenta.
No ho ha comprès.
S’ha fos el gel.
Semàfor verd.
So de [ɛ] oberta So de [e] tancada
1
©

2. c) serra - serrar - serradora
d) roca - rocam - rocallós
e) dorm - dormir - dormilega
f) córrer - correràs - corredissa
Classifica els monosíl·labs de les frases següents en tònics i àtons i fes la transcripció fonèti-
ca dels sons vocàlics. Recorda que la gran majoria de monosíl·labs són tònics i que els àtons són
aquells que necessiten una altra paraula contigua que els faci de suport.
a) Ha arribat a casa seva.
Ha: T, [a]; a: A, [ə].
b) Ahir al matí em va passar per alt.
al: A, [ə]; em: A, [ə]; va: T, [a]; per: A, [ə]; alt: T, [a].
c) És cert: es veia tot des del pis de dalt.
és: T, [e]; cert: T, [ɛ]; es: A, [ə]; tot: T, [o]; des: T, [e]; del: A, [ə]; pis: T, [i]; de: A, [ə]; dalt: T, [a].
d) Què vols? Desitges que vingui?
Què: T, [ɛ]; vols: T, [ɔ]; que: A, [ə].
e) Pescava amb un ham molt especial.
amb: A, [ə]; un: A, [u]; ham: T, [a]; molt: T, [o].
f) Pel passadís hi ha pèl de la gossa.
Pel: A, [ə]; hi: A, [i]; ha: T, [a]; pèl: T, [ɛ]; de: A, [ə]; la: A, [ə].
Pronuncia els parells de mots següents. T’adonaràs que s’assemblen molt (són parònims) o es
confonen en pronunciar-los (són homòfons en català oriental). Aplica’ls en diverses frases, de ma-
nera que quedi ben clar el significat de cada mot.
Activitat oberta. Exemple de resposta orientatiu:
efecte / afecte
El cafè té un efecte estimulant. / A la seva mare sempre li demostra l’afecte que li té.
lliurament / lliurement
El lliurament de la tramesa es farà efectiu demà mateix. / Ha vingut a treballar lliurement, sense cap pres-
sió.
compra’n / compren
Si trobes maduixes al mercat, compra’n. / Els turistes sempre compren algun objecte de record.
al·ludir / eludir
5
4
A
sa
[ə]
T
dis
[i]
A
re
[ə]
A
cor
[u]
T
ràs
[a]
A
re
[a]
A
cor
[u]
A
rer
[ə]
T
cór
[o]
A
ga
[ə]
T
le
[ɛ]
A
mi
[i]
A
dor
[u]
T
mir
[i]
A
dor
[u]
T
dorm
[ɔ]
T
llós
[o]
A
ca
[ə]
A
ro
[u]
T
cam
[a]
A
ro
[u]
A
ca
[ə]
T
ro
[ɔ]
A
ra
[ə]
T
do
[o]
A
ra
[ə]
A
ser
[ə]
T
rar
[a]
A
ser
[ə]
A
ra
[ə]
T
ser
[ɛ]
A
ca
[ə]
T
ra
[a]
A
lla
[ə]
A
fu
[u]
A
ta
[ə]
T
lle
[ɛ]
A
fu
[u]
T
lla
[ə]
A
fu
[u]
©

3. Només vaig al·ludir al seu passat per posar un exemple. / Ho va encarregar a la seva companya per eludir
la responsabilitat de fer-ho ell..
jutge / jutja
El jutge va ser molt estricte a l’hora de dictar sentència. / Ella sempre el jutja malament.
manar / menar
La mare li va manar que fes tots els deures abans de sortir a jugar. / El gos pastor ha après a menar el ra-
mat amb molta efectivitat.
accepció / excepció
El mot altaveu només té una accepció al diccionari. / Avui faré una excepció i et deixaré menjar xocolata
desfeta per berenar.
espècia / espècie
La canyella és una espècia que s’utilitza per fer la crema catalana. / Aquells bolets són tots de la mateixa
espècie.
accés - accedir / excés - excedir
Per accedir al recinte només hi ha un accés obert. / El seu excés de pes tindrà conseqüències greus. / Està
prohibit excedir el nombre de passatgers que marca la llei.
Completa les paraules següents segons la norma general.
el quadr… abstract… la quadr… negr…
el quadre abstracte la quadra negra
el nostr… cotx… la nostr… biciclet…
el nostre cotxe la nostra bicicleta
la pintur… abstract… l’espatll… esquerr…
la pintura abstracta l’espatlla esquerra
la cap… negr… el colz… esquerr…
la capa negra el colze esquerre
un altr… cov… la conduct… dign…
un altre cove la conducta digna
un act… correct… una cur… benign…
un acte correcte una cura benigna
una altr… cov… el conduct… rect…
una altra cova el conducte recte
l’escriptur… correct… un air… benign…
l’escriptura correcta un aire benigne
Completa les paraules següents d’acord amb les excepcions de la norma.
un traum… terribl… una mar… jov…
un trauma terrible una mare jove
un profet… lliur… una catàstrof… terribl…
un profeta lliure una catàstrofe terrible
un monarc… jov… un artist… lliur…
un monarca jove un artista lliure
un tem… cèlebr… una superfíci… enorm…
un tema cèlebre una superfície enorme
un fantasm… invisibl… una fras… cèlebr…
un fantasma invisible una frase cèlebre
un comet… enorm… una torr… invisibl…
un cometa enorme una torre invisible
7
6
©

4. una fas… nòmad… un atlet… entusiast…
una fase nòmada un atleta entusiasta
un homicid… indígen… un goril·l… nòmad…
un homicida indígena un goril·la nòmada
un patriot… entusiast… una class… indígen…
un patriota entusiasta una classe indígena
Passa al plural aquestes paraules tenint en compte l’observació corresponent.
una perruca groga una taronja dolça
unes perruques grogues unes taronges dolces
una peça obliqua una plaça antiga
unes peces obliqües unes places antigues
una raça autèntica una esponja xopa
unes races autèntiques unes esponges xopes
una figa seca una llengua indígena
unes figues seques unes llengües indígenes
D’acord amb les normes i les excepcions, torna a escriure cada frase següent passant-la al sin-
gular, si és plural, o al plural si és singular.
Per exemple:
jo no perdia temps → nosaltres no perdíem temps;
s’apugen els preus dels bitllets → s’apuja el preu del bitllet.
a) Pensàveu unes altres coses?
Pensava una altra cosa?
b) Té una idea vaga del fet.
Tenien unes idees vagues dels fets.
c) Desitja un sou digne.
Desitgen uns sous dignes.
d) Avui comencen els altres actes.
Avui comença l’altre acte.
e) Omplen les cantimplores.
Omple la cantimplora.
f) Obriu les finestres!
Obre la finestra!
g) Busques un paraigua de butxaca?
Busqueu uns paraigües de butxaca?
h) Havia de pagar una fiança.
Havies de pagar unes fiances.
i) Eren unes persones pobres.
Era una persona pobra.
j) Amaga una prova al jutge?
Amagaven unes proves als jutges?
k) Veniu de pressa!
Vine de pressa!
l) Recorren el país.
Recorre els països.
Completa les frases següents, d’acord amb les normes del so de la u feble:
a) Toc… el pian… per esbarj… .
10
9
8
©

5. Toco el piano per esbarjo.
b) Li han enviat el trofe… per corre… .
Li han enviat el trofeu per correu.
c) La casa disposa d’un porx… a l’entrada.
La casa disposa d’un porxo a l’entrada.
d) Celebren la festa segons el rit… ortodox.
Celebren la festa segons el ritu ortodox.
e) És un individ… que és molt assid… en el treball.
És un individu que és molt assidu en el treball.
f) Mir… el sald… de la llibreta.
Miro el saldo de la llibreta.
D’acord amb la norma i les observacions, escriu el plural (-s, -os, ø) dels mots següents:
musclo … raig … complex … casc …
musclos raigs / rajos complexos cascs / cascos
focus … despatx … virus … gust …
focus despatxos virus gustos
superflu … filferro … mig … cas …
superflus filferros mitjos casos
residu … pedaç … tros …
residus pedaços trossos
Completa amb a/e les paraules següents i, al costat, escriu-hi un altre mot de la mateixa fa-
mília (més curt) que tingui tònica la vocal que hi falta. Per exemple: manual → mà.
peixater → peix frenada → fre besar → bes
bestiar → bèstia espantar → espant ratllar → ratlla
llampec → llamp empentar → empenta pesar → pes
ferrater → ferro banyador → bany passar → pas
Completa amb o/u les paraules següents i procedeix com en l’activitat anterior. Per exemple:
muntanya → munt.
dotzena → dotze calorós → calor enllumenat → llum
rigorós → rigor unglot → ungla dormilega → dorm
duresa → dur punxegut → punxa puntejat → punt
mocador → moc forner → forn plomall → ploma
D’acord amb les normes i els casos especials, copia les frases següents i completa-les amb a o
bé amb e:
a) L’avioneta ha at…rrat en un t…rreny enf…ngat.
L’avioneta ha aterrat en un terreny enfangat.
b) Vés al f…rrer que canviï les f…rradures a l’euga.
Vés al ferrer que canviï les ferradures a l’euga.
c) El gos d’atura m…nava el b…stiar cap a la portella del d…vant.
El gos d’atura menava el bestiar cap a la portella del davant.
d) V…ntava les brases amb un v…ntall per revifar el foc.
Ventava les brases amb un ventall per revifar el foc.
e) S’han aj…gut sota l’…rbreda amb un s…ntiment de m…l…nconia.
S’han ajagut sota l’arbreda amb un sentiment de melanconia.
f) L’…mbaixador féu una m…ravellosa recepció a l’…mbaixada.
14
13
12
11
©

6. L’ambaixador féu una meravellosa recepció a l’ambaixada.
g) Tr…urà foc pels queixals si s’ass…benta que s’ha av…riat la màquina.
Traurà foc pels queixals si s’assabenta que s’ha avariat la màquina.
h) Els nuvis estan respl…ndents d’alegria; demà contr…uran matrimoni.
Els nuvis estan resplendents d’alegria; demà contrauran matrimoni.
i) L’ass…ssinat s…mblava obra d’un mateix ass…ssí.
L’assassinat semblava obra d’un mateix assassí.
j) Com que és una …valuació av…ntatjosa, li ren…ixeran les il·lusions.
Com que és una avaluació avantatjosa, li renaixeran les il·lusions.
Copia les frases següents i completa els mots de les frases següents amb o/u. Després, cerca’n
el mot primitiu i agrupa’ls en columna segons siguin:
a) Adreçà paraules d’agraïment en la cl…enda de l’acte. / L’assemblea votà l’excl…sió d’alguns
membres. / Té l’excl…siva de la retransmissió del partit. /És
un so consonàntic ocl…siu.
Adreçà paraules d’agraïment en la cloenda de l’acte. / L’assemblea votà l’exclusió d’alguns membres. / Té
l’exclusiva de la retransmissió del partit. / És un so consonàntic oclusiu.
b) Volen d…plicar els beneficis. / Van d…blar el personal de l’oficina.
Volen duplicar els beneficis. / Van doblar el personal de l’oficina.
c) És una botiga de roba j…venil. / El j…vent d’avui no és com el d’abans.
És una botiga de roba juvenil. / El jovent d’avui no és com el d’abans.
d) L’Au Fènix va ress…rgir de les pròpies cendres. / Els ins…rgents volien enderrocar el govern, però
la ins…rgència fracassà.
L’Au Fènix va ressorgir de les pròpies cendres. / Els insurgents volien enderrocar el govern, però la insur-
gència fracassà.
e) La llet materna és ideal per al n…driment dels nadons. / La n…trició dels habitants del país és
escassa.
La llet materna és ideal per al nodriment dels nadons. / La nutrició dels habitants del país és escassa.
f) Tenia setanta p…lsacions per minut. / Duia una p…lsera d’or. / És una p…lsió que li ve de dins.
Tenia setanta pulsacions per minut. / Duia una polsera d’or. / És una pulsió que li ve de dins.
g) Aquest menjar deixa b…cassa. / L’aire no troba obstrucció en la cavitat b…cal.
Aquest menjar deixa bocassa. / L’aire no troba obstrucció en la cavitat bucal.
15
a) cloure cloenda exclusió, exclusiva, oclusiu
b) doble doblar duplicar
c) jove jovent juvenil
d) sorgir ressorgir insurgents, insurgència
e) nodrir nodriment nutrició
f) pols polsera pulsació, pulsió
g) boca bocassa bucal
h) pols espolsar, polseguera expulsió, expulsar
i) fondre foneria fusió
j) córrer discorregut recurrent
Mot primitiu Derivats populars Pseudoderivats
©

7. h) Va esp…lsar les catifes al terrat. / El va amenaçar amb l’exp…lsió, però no el va exp…lsar. / La
notícia aixecà molta p…lseguera.
Va espolsar les catifes al terrat. / El va amenaçar amb l’expulsió, però no el va expulsar. / La notícia aixe-
cà molta polseguera.
i) Investiguen la f…sió nuclear. / A la f…neria treballen els metalls pel procediment de fosa.
Investiguen la fusió nuclear. / A la foneria treballen els metalls pel procediment de fosa.
j) La manifestació ha disc…rregut amb ordre i sense incidents. / És un fenomen rec…rrent, que tor-
na de tant en tant.
La manifestació ha discorregut amb ordre i sense incidents. / És un fenomen recurrent, que torna de tant
en tant.
D’acord amb les normes i els casos especials, copia les frases següents i completa-les amb o o
bé amb u:
a) Pl…maren l’ocell i del pl…matge en feren pl…malls.
Plomaren l’ocell i del plomatge en feren plomalls.
b) En aquesta p…blació s’han tr…bat n…mbroses tr…balles arque…lògiques.
En aquesta població s’han trobat nombroses troballes arqueològiques.
c) Han c…mplert la promesa de fer el c…briment de la via fèrria.
Han complert la promesa de fer el cobriment de la via fèrria.
d) Tots conc…rregueren a la ballada. Hi hagué una gran conc…rrència.
Tots concorregueren a la ballada. Hi hagué una gran concurrència.
e) Vol assab…rir el iogurt end…lcit amb ed…lcorants.
Vol assaborir el iogurt endolcit amb edulcorants.
f) P…dríeu haver triat un tít…l millor per tit…lar aquesta novel·la.
Podríeu haver triat un títol millor per titular aquesta novel·la.
g) Juga amb les j…guines del germà petit. Sempre està enj…gassat. És un noi molt j…ganer, però
no li agrada fer j…guesques.
Juga amb les joguines del germà petit. Sempre està enjogassat. És un noi molt juganer, però no li agrada
fer juguesques.
h) Començà a pl…visquejar. De cop, pl…gué a bots i a barrals. Féu un dia molt pl…jós. L’endemà
encara queia un pl…gim molt fi.
Començà a plovisquejar. De cop, plogué a bots i a barrals. Féu un dia molt plujós. L’endemà encara queia
un plugim molt fi.
i) Nosaltres c…llirem les prunes de la pr…nera i vosaltres rec…lliu les de terra.
Nosaltres collirem les prunes de la prunera i vosaltres recolliu les de terra.
j) S…rtosament, hem s…rtit sans i estalvis: pensàvem que no ens en s…rtiríem, d’aquell t…rment.
Sortosament, hem sortit sans i estalvis: pensàvem que no ens en sortiríem, d’aquell turment.
16
©

8. Normativa bàsica de la llengua
Fonètica i ortografia
La síl·laba, el hiat i el diftong
Representa l’estructura sil·làbica d’aquests mots. Observa la presència de dígrafs (dues lletres
que representen un so consonàntic).
monstre nyap ullals paquiderm gruix ferms assaig
monstre: mons-tre / CVCC-CCV
nyap: nyap / CVC
ullals: u-llals / V-CVCC
paquiderm: pa-qui-derm / CV-CV-CVCC
gruix: gruix / CCVC
ferms: ferms / CVCCC
assaig: as-saig / V-CVC
Divideix les síl·labes de cada mot:
desaparèixer, carruatge, assídua, estrènyer, bacallaneria, benaurat, brúixola, innocentment, metzina,
revetlla, beuratge, despatxar, mitjana, anul·lar, escenari, cinquena, coincidir, cellajunt, sol·licitud, in-
hòspit, reembossament, transalpí, aiguabarreig, malagraït, superabundar, inaccessible, emmotllatge.
des-a-pa-rèi-xer, car-ru-at-ge, as-sí-du-a, es-trè-nyer, ba-ca-lla-ne-ri-a, be-nau-rat, brúi-xo-la, in-no-
cent-ment, met-zi-na, re-vet-lla, beu-rat-ge, des-pat-xar, mit-ja-na, a-nul-·lar, es-ce-na-ri, cin-que-na,
co-in-ci-dir, ce-lla-junt, sol-·li-ci-tud, in-hòs-pit, re-em-bos-sa-ment, trans-al-pí, ai-gua-bar-reig, mal-
a-gra-ït, su-per-a-bun-dar, in-ac-ces-si-ble, em-mot-llat-ge.
Copia el text següent deixant les mateixes ratlles però corregint els errors de separació de pa-
raules a fi de ratlla.
El famós detectiu estava a- El famós detectiu estava as-
ssegut d’esquena a mi. Teni- segut d’esquena a mi. Te-
a un bastó de fusta massi- nia un bastó de fusta massis-
ssa. La virolla era de fe- sa. La virolla era de fer-
rro. Amb una lupa va ex- ro. Amb una lupa va exa-
aminar el bastó. Estava a- minar el bastó. Estava ar-
rrepapat al sofà, expe- repapat al sofà, expel-
l·lint rodonetes de fum lint rodonetes de fum
que s’enlairaven oscil· que s’enlairaven oscil-
lant cap al sostre. Jo l’ob- lant cap al sostre. Jo l’ob-
servava amb curiositat. servava amb curiositat.
L’experiència li havia ensen- L’experiència li havia ense-
yat que un despistat es de- nyat que un despistat es dei-
ixava el bastó en com- xava el bastó en comp-
ptes de la targeta de vis- tes de la targeta de visi-
ita després d’esperar ta després d’esperar-
-se a casa d’algú durant u- se a casa d’algú durant
na hora. Com que la virol- una hora. Com que la viro-
la del bastó estava molt lla del bastó estava molt
desgastada, li costava d’ desgastada, li costava d’ima-
3
2
1
©

9. imaginar-se’l a les mans d’ ginar-se’l a les mans
un metge de ciutat. d’un metge de ciutat.
Digues si els grups sil·làbics destacats formen hiat, diftong o triftong:
a-e-rò-drom, io-ga, què-ieu, ai-re, re-a-li-tat, cre-ueu, cui-na, far-mà-ci-a, di-uen, pèr-du-a, a-
de-qüeu.
Llegeix en veu alta les paraules següents i digues si la i dels mots destacats en cursiva fa de
nucli o de marge sil·làbic. Després, separa’n les síl·labes amb un guionet.
a) una cruïlla perillosa – una cuina de gas
cru-ï-lla (nucli sil·làbic) – cui-na (marge sil·làbic)
b) duies el mòbil – conduïes de pressa
du-ies (marge sil·làbic) – con-du-ï-es (nucli sil·làbic)
c) queien sempre - traïen els amics
que-ien (marge sil·làbic) – tra-ï-en (nucli sil·làbic)
d) els proveïa d’aliments – veia el mar
pro-ve-ï-a (nucli sil·làbic) – ve-ia (marge sil·làbic)
e) la veïna amable – la beina dels pèsols
ve-ï-na (nucli sil·làbic) – bei-na (marge sil·làbic)
f) fruita del temps – fruïa del lleure
frui-ta (marge sil·làbic) – fru-ï-a (nucli sil·làbic)
Llegeix en veu alta les frases següents i digues si la u dels mots destacats en cursiva fa de nu-
cli o bé de marge sil·làbic. Després, separa’n les síl·labes amb un guionet.
a) horari diürn – arribarà diumenge
di-ürn (nucli sil·làbic) – diu-men-ge (marge sil·làbic)
b) el repeu de la columna – la peülla del porc
re-peu (marge sil·làbic) – pe-ü-lla (nucli sil·làbic)
c) mira de reüll – és reu de traïció
re-üll (nucli sil·làbic) – reu (marge sil·làbic)
Separa les síl·labes de les paraules següents i fes-ne dos grups segons que continguin un dif-
tong creixent o un diftong decreixent:
quatre, iogurt, boira, guarir, esplai, preuada, lleure, freqüent, suau, hiena, feina, xemeneia, plou-
re, contigua, riure, iaia, truita, quota, palau, llengües.
qua-tre, io-gurt, boi-ra, gua-rir, es-plai, pre-ua-da, lleu-re, fre-qüent, su-au, hie-na, fei-na, xe-me-ne-ia,
plou-re, con-ti-gua, riu-re, ia-ia, trui-ta, quo-ta, pa-lau, llen-gües
boi-ra, es-plai, lleu-re, su-au, fei-na, plou-re, qua-tre, io-gurt, gua-rir, pre-ua-da, fre-qüent,
riu-re, trui-ta, pa-lau hie-na, xe-me-ne-ia, con-ti-gua, ia-ia, quo-ta,
llen-gües
Diftong creixent Diftong decreixent
7
6
5
4
a-e-rò-drom, re-a-li-tat, io-ga, ai-re, cui-na, di-uen, què-ieu, cre-ueu, a-deqüeu
far-mà-ci-a, pèr-du-a,
hiat diftong triftong
©

10. D’acord amb les normes i les observacions anteriors, separa les síl·labes de les paraules se-
güents i fes-ne dos grups segons si la i o la u fan de nucli sil·làbic o de marge sil·làbic:
riera, aigüera, boia, pèrdua, coure, sessió, usuari, guaitar, coiot, consciència, quasi, cua, tèbia, baia,
peüc, aire, aïllar, suar, creuen, il·lusió, ioga.
ri-e-ra, ai-güe-ra, bo-ia, pèr-du-a, cou-re, ses-si-ó, u-su-a-ri, guai-tar, co-iot, cons-ci-èn-ci-a, qua-si,
cu-a, tè-bi-a, ba-ia, pe-üc, ai-re, a-ï-llar, su-ar, cre-uen, il-·lu-si-ó, io-ga.
La normativa estableix que no hi ha diftong quan les vocals i i u van entre consonant i vocal.
Separa convenientment, amb un guionet, les síl·labes dels mots següents.
a) Dues línies aèries europees.
b) La Clàudia estudia Història i en Màrius, Ciències.
c) Darrerament, l’empresa tenia pèrdues contínues.
d) La ràdio col·labora en la campanya publicitària a favor d’Etiòpia.
e) Tingues en compte la vàlua extraordinària d’aquesta estàtua.
Du-es lí-ni-es a-èri-es eu-ro-pe-es.
La Clàu-di-a es-tu-di-a His-tò-ri-a i en Mà-rius, Ci-èn-ci-es.
Dar-re-ra-ment, l’em-pre-sa te-ni-a pèr-du-es con-ti-nu-es.
La rà-di-o col-·la-bo-ra en la cam-pa-nya pu-bli-ci-tà-ri-a a fa-vor d’E-ti-ò-pi-a.
Tin-gues en comp-te la và-lu-a extra-or-di-nà-ri-a d’a-ques-ta es-tà-tu-a.
Explica les diferències gràfiques i de distribució sil·làbica entre cuota i quota, i entre adequar
i evacuar.
Cuota: cu-o-ta. La u situada entre consonant i vocal es considera nucli sil·làbic i per tant el contacte amb
la vocal que segueix es resol en hiat.
Quota: quo-ta. La u [w] precedida de q i seguida de vocal forma un diftong creixent.
Adequar: a-de-quar. La u [w] precedida de q i seguida de vocal forma un diftong creixent.
Evacuar: e-va-cu-ar. La u situada entre consonant i vocal es considera nucli sil·làbic i per tant el contac-
te amb la vocal que segueix es resol en hiat.
10
9
8
ri-e-ra, pèr-du-a, ses-si-ó, u-su-a-ri, ai-güe-ra, bo-ia, cou-re, guai-tar, co-iot, qua-si,
cons-ci-èn-ci-a, cu-a, tè-bi-a, pe-üc, a-ï-llar, ba-ia, ai-re, cre-uen, io-ga
su-ar, il-·lu-si-ó
Nucli sil·làbic Marge sil·làbic
©

11. Normativa bàsica de la llengua
Fonètica i ortografia
L’accent gràfic i la dièresi
Classifica els mots de les frases següents en monosíl·labs (tònics i àtons) i polisíl·labs (aguts,
plans i esdrúixols).
a) Els ibers es refugiaven en uns poblats que construïren als cims dels turons.
b) De la medul·la òssia se’n diu el moll de l’os i de les pupil·les dels ulls en diem ninetes.
c) Son pare va treballar des que tenia catorze anys amb màquines tèxtils.
Desplaça l’accent prosòdic dels mots següents de manera que en resultin uns altres i acom-
panya’ls d’un context. Per exemple: pati de l’escola / patí de rodes.
record, consol, angles, avis, secretaria, perdo, conte.
Activitat oberta. Exemple de resposta orientatiu.
Record: Record de viatge. / Rècord del món de velocitat.
Consol: Donar consol. / Cònsol de França.
Angles: Problema d’angles. / Llibre d’anglès.
Avis: Casa dels avis. / Deixa un avís.
Secretaria: Treballa a secretaria. / Treballa de secretària.
Perdo: Perdo la paciència. / No té perdó.
Conte: Conte infantil. / Conté objecte fràgil.
Desplaça l’accent prosòdic de les formes verbals de manera que en resultin unes altres i indi-
ca’n els temps verbals. Per exemple: beure (infinitiu) / beuré (futur).
moure, veieu, obris, menjarem, parlareu, cantes, fugi.
Moure: (infinitiu) / mouré (futur).
Veieu: (present d’indicatiu) / vèieu (imperfet d’indicatiu).
Obris: (present de subjuntiu) / obrís (imperfet de subjuntiu).
Menjarem: (futur) / menjàrem (perfet d’indicatiu).
Parlareu: (futur) / parlàreu (perfet d’indicatiu).
Cantes: (present) / cantés (imperfet de subjuntiu).
Fugi: (present de subjuntiu) / fugí (perfet de subjuntiu).
3
2
1
cims Els, es, en, uns, ibers, poblats, refugiaven,
que, als, dels turons construïren
diu, moll, os, ulls De, la, se, ’n, el, de, diem medul·la, pupil·les, òssia
l’, i, de, les, dels, en ninetes
va, des, anys Son, que, amb treballar, pare, tenia, catorze, màquines
tèxtils
Monosíl·labs Polisíl·labs
Tònics Àtons Aguts Plans Esdrúixols
©

12. Converteix els mots esdrúixols següents en paraules planes i agudes, i acompanya-les d’un
context. Per exemple: fàbrica tèxtil / fabrica teixits / fabricà xandalls.
ànima, càrrega, contínues, còpia, íntegra, màquina, òpera.
Activitat oberta. Exemple de resposta orientatiu.
Ànima: Ànima en pena. / Anima els nois. / Animà la festa.
Càrrega: Càrrega pesada. / Carrega el carro. / Carregà amb la culpa.
Contínues: Baralles contínues. / Si vols, continues. / Li va dir que continués.
Còpia: Fes-te’n una còpia. / Copia la recepta. / Copià durant l’examen.
Íntegra: És molt íntegra. / Integra molts ingredients. / S’integrà de seguida al grup.
Màquina: Màquina de pastar. / Maquina alguna malifeta. / Ell maquinà el robatori.
Òpera: Canta òpera. / El cirurgià l’opera. / L’operà de cataractes.
Divideix les paraules següents en síl·labes, subratlla’n la tònica i accentua-les quan calgui, d’a-
cord amb les normes de l’accent gràfic.
examen diari cançó historia
e-xa-men di-a-ri can-çó his-tò-ri-a
burges convencer examens diaria
bur-gès con-vèn-cer e-xà-mens di-à-ri-a
cançons perdia burgesia tanquin
can-çons per-di-a bur-ge-si-a tan-quin
tauro escas debil erroni
tau-ró es-càs dè-bil er-ro-ni
trauran freqüencia taurons escassos
trau-ran fre-qüèn-ci-a tau-rons es-cas-sos
feble erronia recorrer esclau
fe-ble er-rò-ni-a re-cór-rer es-clau
Justifica la presència o l’absència d’accent gràfic en aquestes paraules: cantareu, cantaria,
cantaran, Ramon, corríeu, ambigua, Pasqües, pràcticament, paciència.
Cantareu: És aguda i acaba en vocal, i s’hauria d’accentuar, però com que la -u forma part d’un diftong
decreixent, no s’accentua.
Cantaria: És plana i acaba en vocal, i per tant no s’accentua.
Cantaran: És aguda i no acaba ni en vocal ni en vocal + s, ni en -en o -in, i per tant no s’accentua.
Ramon: És aguda i no acaba ni en vocal ni en vocal + s, ni en -en o -in, i per tant no s’accentua.
Corríeu: És plana i acaba amb una -u que forma part d’un diftong decreixent, i per tant s’accentua.
Ambigua: És plana i acaba en vocal, i per tant no s’accentua.
Pasqües: És plana i acaba en vocal + s, i per tant no s’accentua.
Pràcticament: La forma femenina de l’adjectiu del qual deriva (pràctica) duu accent, i aquest es manté.
Paciència: És esdrúixola, i per tant s’accentua.
Accentua quan calgui les paraules de les frases següents, d’acord amb les normes i les obser-
vacions anteriors:
a) En Marius no compren prou be per que els propietaris compren tants retols si no els faran ser-
vir tots.
En Màrius no comprèn prou bé per què els propietaris compren tants rètols si no els faran servir tots.
b) Tot i que perde el partit, rebe forts aplaudiments d’admiracio.
Tot i que perdé el partit, rebé forts aplaudiments d’admiració.
c) Apren frances i angles en una academia d’idiomes.
Aprèn francès i anglès en una acadèmia d’idiomes.
4
7
6
5
©

13. d) Si fossiu mes considerats apagarieu el telefon mobil.
Si fóssiu més considerats apagaríeu el telèfon mòbil.
e) El mossen demanara un prestec per restaurar l’esglesia, que s’ha malmes molt a causa dels ul-
tims aiguats.
El mossèn demanarà un préstec per restaurar l’església, que s’ha malmès molt a causa dels últims aiguats.
Utilitza els parells de mots següents en una frase que doni a entendre el seu significat. Per
exemple: mà /ma: Dóna la mà a ma germana.
és / es ós /os pèl / pel què / que sí /si
dóna, dónes / dona, dones
són /son té / te ús / us vés / ves sòl / sol
véns, vénen / vens, venen
Activitat oberta. Exemple de resposta orientatiu.
és / es: Es pensa que és bona persona.
ós /os: Van trobar un os d’ós polar.
pèl / pel: El va agafar pel pèl.
què / que: Què vols que faci primer.
sí /si: Si em dius que sí, vindré.
dóna, dónes / dona, dones: Si ell en dóna a la seva dona, tu en dónes a les altes dones.
són /son: Això són símptomes de la son que té.
té / te: Té, agafa aquestes bossetes de te.
ús / us: Us vaig avisar que no en féssiu un mal ús.
vés / ves: Ves que no t’ho hagi de repetir: vés a dormir de seguida.
sòl / sol: Va venir tot sol a analitzar aquell tipus de sòl argilós.
véns, vénen / vens, venen: Si véns aviat ells et venen qualsevol ganga; però si vénen tard els la vens tu a
ells.
Copia les frases següents i escriu l’accent diacrític on calgui:
a) L’Ajuntament vol apujar els impostos que graven els bens immobles.
L’Ajuntament vol apujar els impostos que graven els béns immobles.
b) Si vens a la muntanya per veure com els bens pasturen pels prats, emporta’t unes botes que si-
guin molt bones.
Si véns a la muntanya per veure com els bens pasturen pels prats, emporta’t unes botes que siguin molt
bones.
c) El net i la neta venen a veure els avis. Van ben nets i polits.
El nét i la néta vénen a veure els avis. Van ben nets i polits.
d) El rei feu donar en feu tota aquesta comarca al comte de Mataplana.
El rei féu donar en feu tota aquesta comarca al comte de Mataplana.
e) –Que fora millor, celebrar la festa a fora o a dins?
–No se com se celebraria mes be.
–Què fóra millor, celebrar la festa a fora o a dins?
–No sé com se celebraria més bé.
f) –Qui es?
–Soc jo, en Raül; ja son les dotze i es veu que dorm com un soc.
–Qui és?
–Sóc jo, en Raül; ja són les dotze i es veu que dorm com un soc.
g) Com vols el cafè, molt o en gra? O potser t’estimes mes te?
Com vols el cafè, mòlt o en gra? O potser t’estimes més te?
8
8
©

14. h) T’agrada la melmelada de mores? Si dius que si te’n dona un pot.
T’agrada la melmelada de móres? Si dius que sí te’n dóna un pot.
i) Us haig de dir que feu un bon us de les vostres capacitats.
Us haig de dir que feu un bon ús de les vostres capacitats.
Escriu la dièresi només quan calgui:
frequent / esquerra esguerrar / unguent
freqüent / esquerra esguerrar / ungüent
pinguí / enguixar actui / conduir
pingüí / enguixar actuï / conduir
terraqui / requisit llengua / llengueta
terraqüi / requisit llengua / llengüeta
aillar / aigua lluint / lluit, lluida
aïllar / aigua lluint / lluït, lluïda
coissor / coincidir estudii / antiinfecciós
coïssor / coincidir estudiï / antiinfecciós
reull / reunir atapeit / atapeirà
reüll / reunir atapeït / atapeirà
Escriu accent o dièresi:
pais / paisos agraim / agraiem
país / països agraïm / agraíem
obeissin / obeissim possei / posseiu
obeïssin / obeíssim posseí / posseïu
veina / vei construia / construieu
veïna / veí construïa / construíeu
destruis / destruissis produirem / produiren
destruís / destruïssis produírem / produïren
Copia les paraules següents i escriu la dièresi quan calgui:
a) Cruilla perillosa de carrers.
Cruïlla perillosa de carrers.
b) Medicament contraindicat.
Medicament contraindicat.
c) Reunir tot el veinat.
Reunir tot el veïnat.
d) S’ha produit fortuitament.
S’ha produït fortuïtament.
e) M’amoina tant d’egoisme.
M’amoïna tant d’egoisme.
f) Paisos reunificats.
Països reunificats.
g) Suicidi increible.
Suïcidi increïble.
h) La continuitat del circuit.
La continuïtat del circuit.
i) Pujar al pòdium.
Pujar al pòdium.
j) Incendi esfereidor.
12
11
10
©

15. Incendi esfereïdor.
k) Societat preindustrial.
Societat preindustrial.
l) Maleit traidor.
Maleït traïdor.
m) Aillament acústic.
Aïllament acústic.
n) Globus terraqui.
Globus terraqüi.
o) Expressar-se amb espontaneitat.
Expressar-se amb espontaneïtat.
p) Agraiment sincer.
Agraïment sincer.
q) Delinquent reincident.
Delinqüent reincident.
r) Duia pressa quan conduia.
Duia pressa quan conduïa.
s) L’altruista estima el proisme.
L’altruista estima el proïsme.
©

16. Normativa bàsica de la llengua
Fonètica i ortografia
L’apòstrof, la contracció i el guionet
Llegeix les seqüències següents fixant-te en la redistribució sil·làbica de la transcripció fonè-
tica. Determina si el resultat del contacte vocàlic és un hiat, una sinalefa o una elisió.
ORTOGRAFIA TRANSCRIPCIÓ FONÈTICA CONTACTE VOCÀLIC
1 racó íntim [rəkointim] hiat
2 sento olor [sentulo] elisió
3 que el veus? [kəlβɛws] elisió
4 estadi olímpic [əstaδiwlimpik] sinalefa
5 ve amb mi [bemmi] elisió
6 fer el bé [felβe] elisió
7 no passi ànsia [nopasiansiə] hiat
8 adquirir el costum [ətkiɾilkustum] elisió
9 el bo i millor [əlβojmiʎo] sinalefa
Marca les sinalefes que es produeixen en les seqüències següents i després indica quantes
síl·labes en resulten. Per exemple: no hi.ha temps = 3 síl·labes
no hi aneu febrer i març
no hi.aneu = 3 síl·labes febrer.i març = 3 síl·labes
ho intentaré hi anirem tu i jo
ho.intentaré = 4 síl·labes hi.anirem tu.i jo = 5 síl·labes
hi ha un gos que hi és?
hi.ha.un gos = 2 síl·labes que hi.és? = 2 síl·labes
i aquí igual aneu entrant
i.aquí.igual = 3 síl·labes aneu entrant = 4 síl·labes
no ho veig cosir un botó
no.ho veig = 2 síl·labes cosir.un botó = 4 síl·labes
qui ho diu? ahir us vaig veure
qui.ho diu? = 2 síl·labes ahir.us vaig veure = 5 síl·labes
Marca les elisions que es produeixen en les seqüències següents i després indica quantes síl·la-
bes en resulten. Per exemple: una illa = 3 síl·labes
camí estret jardí antic
camí estret = 3 síl·labes jardí antic = 3 síl·labes
mà esquerra una altra empenta
mà esquerra = 3 síl·labes una altra empenta = 5 síl·labes
fer el bé vine amb mi
fer el bé = 2 síl·labes vine amb mi = 3 síl·labes
a mi em sembla bé matar el cuc
a mi em sembla bé = 5 síl·labes matar el cuc = 3 síl·labes
sabó especial quinze anys
sabó especial = 4 síl·labes quinze anys = 2 síl·labes
Què em dèieu? córrer amb cada una
Què em dèieu? = 3 síl·labes córrer amb cada una = 5 síl·labes
3
2
1
©

17. Escriu apostrofats, només quan calgui, els articles i la preposició de que hi ha entre parènte-
sis a les frases següents:
a) Em fa mal (la) ungla (de) un peu.
Em fa mal l’ungla d’un peu.
b) Estudia a (la) universitat austríaca (de) Innsbruck.
Estudia a la universitat austríaca d’Innsbruck.
c) Se’n tornen a (la) Àfrica el mes (de) abril.
Se’n tornen a l’Àfrica el mes d’abril.
d) (el) Ignasi i (la) Isabel surten junts.
L’Ignasi i la Isabel surten junts.
e) (la) ema i (la) ena són consonants nasals.
La ema i la ena són consonants nasals.
f) És (el) edifici de (el) organisme de (la) UNESCO.
És l’edifici de l’organisme de la UNESCO.
g) (el) IPC ha baixat dues dècimes, però (el) IVA s’ha apujat.
L’IPC ha baixat dues dècimes, però l’IVA s’ha apujat.
h) (el) any vinent jugarà a (la) NBA.
L’any vinent jugarà a l’NBA.
i) Practica (el) ioga i (el) esport (de) aventura.
Practica el ioga i l’esport d’aventura.
j) (la) una és (de) en Tomàs i (la) altra és de (el) Isidre.
L’una és d’en Tomàs i l’altra és de l’Isidre.
k) És (la) una; encara és (de) hora.
És la una; encara és d’hora.
l) (la) humitat de (el) aire de (la) illa és elevada.
La humitat de l’aire de l’illa és elevada.
Torna a escriure les combinacions següents canviant el passat perifràstic pel passat simple. Per
exemple: en vau afegir → n’afegíreu.
em vas ajudar → m’ajudares el vau utilitzar → l’utilitzàreu
et vas incomodar → t’incomodares la vau utilitzar → la utilitzàreu
es va engreixar → s’engreixà el van infectar → l’infectaren
el vam interrompre → l’interrompérem la van infectar → la infectaren
la vam adormir → l’adormírem en va aprendre → n’aprengué
Torna a escriure les frases següents transformant-les en ordres o exhortacions. Per exemple:
Cal que s’aturi aquí. → Aturi’s aquí.
Cal que l’observis bé → Observa’l bé.
Cal que els torni els diners. → Torni’ls els diners.
Cal que s’agafi fort. → Agafi’s fort.
Cal que ens ajudis. → Ajuda’ns.
Cal que el porti al metge. → Porti’l al metge.
Cal que t’aprimis una mica. → Aprima’t una mica.
Cal que m’animis més. → Anima’m més.
Escriu, d’acord amb les normes, les combinacions de pronoms següents:
a) (Se) (em) posa malament. / (Se) (em) ha posat malament.
Se’m posa malament. / Se m’ha posat malament.
7
6
5
4
©

18. b) (Se) (en) va adonar. / (Se) (en) hauria adonat.
Se’n va adonar. / Se n’hauria adonat.
c) (Se) (et) va fer llarg. / (Se) (et) ha fet difícil.
Se’t va fer llarg. / Se t’ha fet difícil.
d) (Te) (el) has menjat tot. / Menja (te) (el) tot.
Te l’has menjat tot. / Menja-te’l tot.
e) (Me) (els) tornes? / Au, vinga, torna (me) (els)!
Me’ls tornes? / Au, vinga, torna-me’ls!
f) (Me) (en) aniré. / (Me) (en) haig d’anar.
Me n’aniré. / Me n’haig d’anar.
g) No (se) (ens) té en compte. / (Se) (us) ha tingut en compte.
No se’ns té en compte. / Se us ha tingut en compte.
h) Demà (els) (hi) enviaré. / (La) (hi) enviaré.
Demà els hi enviaré. / L’hi enviaré.
Apostrofa o contreu, si cal d’acord amb les normes, els mots que hi ha entre parèntesis en les
frases següents:
a) Viu (a) (el) cinquè pis. / Vivia (a) (el) àtic. / Truca (a) (en) Marc. / Dóna-ho (a) (els) nois.
Viu al cinquè pis. / Vivia a l’àtic. / Truca a en Marc. / Dóna-ho als nois.
b) Cauen (de) (el) arbre. / Treu-lo (de) (el) mig. / Això és (de) (en) Ramon. / És un exercici (de)
(els) més fàcils. / Et trucaré (des) (de) (el) mòbil. / És un periodista (de) El Punt.
Cauen de l’arbre. / Treu-lo del mig. / Això és d’en Ramon. / És un exercici dels més fàcils. / Et trucaré des
del mòbil. / És un periodista d’El Punt.
c) (Per) (el) abril cada gota en val mil, (per) (el) maig cada dia un raig. / Tornarem (per) (els) volts
(de) (el) migdia.
Per l’abril cada gota en val mil, pel maig cada dia un raig. / Tornarem pels volts del migdia.
d) És un rellotge (per) (a) (el) Ernest. / Són proves (per) (a) (el) judici. / Són uns jocs (per) (a) (els)
nens.
És un rellotge per a l’Ernest. / Són proves per al judici. / Són uns jocs per als nens.
e) Vés a (ca) (el) ferrer / El trobaràs a (ca) (en) Pep. / És la masia de (ca) (en) Arús. / Soparem a
(ca) (els) oncles.
Vés a cal ferrer / El trobaràs a can Pep. / És la masia de ca n’Arús. / Soparem a cals oncles.
Completa les frases següents amb la combinació d’una preposició (a, de, per, per a) i l’article
definit (el, la, els, les), segons correspongui.
a) En Raül s’ha fet mal a l’ungla del peu mentre corria pel bosc.
b) Han escrit una carta al representant dels veïns i a l’administrador de finques.
c) Us duia això de part de la Irene i de l’Agnès.
d) És un oli que no és apte per al consum; només es comercialitza per a la indústria.
Ajunta, amb guionet o sense, els compostos de les frases següents:
a) El xaloc bufa del sud est. g) M’han fet malbé el para xocs.
El xaloc bufa del sud-est. M’han fet malbé el para-xocs.
b) Va ser vice president del club. h) El cobre llit és a la tintoreria.
Va ser vicepresident del club. El cobrellit és a la tintoreria.
c) Actua com un poca solta. i) Vigila, que és un busca raons!
Actua com un poca-solta. Vigila, que és un busca-raons!
d) Va xano xano rambla avall. j) És una càmera sub aquàtica.
Va xano-xano rambla avall. És una càmera subaquàtica.
10
9
8
©

19. e) És una benzinera d’auto servei. k) Esclatà la crisi socio econòmica.
És una benzinera d’autoservei. Esclatà la crisi socioeconòmica.
f) És una religió judeo cristiana. l) Demà passat? Era abans d’ahir!
És una religió judeocristiana. Demà passat? Era abans-d’ahir!
Procedeix com en l’activitat anterior.
a) Se celebra un cimera hispano americana.
b) Va arrencar l’arbre de soca rel.
c) Quina poca formalitat que té! És un baliga balaga.
d) Estudia els fenòmens fisico químics de les molècules.
e) Ha mort l’ex president de la República.
f) És una base de l’exèrcit nord americà.
g) L’assemblea era un desori, un autèntic poti poti.
h) El govern ha fet públic l’avant projecte de llei.
i) Les negociacions no progressen; es troben en un cul de sac.
a) Se celebra un cimera hispanoamericana.
b) Va arrencar l’arbre de soca-rel.
c) Quina poca formalitat que té! És un baliga-balaga.
d) Estudia els fenòmens fisicoquímics de les molècules.
e) Ha mort l’expresident de la República.
f) És una base de l’exèrcit nord-americà.
g) L’assemblea era un desori, un autèntic poti-poti.
h) El govern ha fet públic l’avantprojecte de llei.
i) Les negociacions no progressen; es troben en un cul-de-sac.
Escriu amb lletres les xifres següents: 28, 45, 801, 12.825, 9.564.758.
28: vint-i-vuit.
45: quaranta-cinc.
801: vuit-cents u.
12.825: dotze mil vuit-cents vint-i-cinc.
9.564.758: nou milions cinc-cents seixanta-quatre mil set-cents cinquanta-vuit.
Escriu les combinacions de pronoms indicades darrere el verb:
a) Treu + et + el.
Treu-te’l.
b) Endreceu + us + la.
Endreceu-vos-la.
c) Descorda + el + hi.
Descorda-l’hi.
d) Escalfa + la + hi.
Escalfa-la-hi.
e) Requiseu + li + ho.
Requiseu-li-ho.
f) Organitza + els + la.
Organitza’ls-la.
g) Prohibeix + li + ho.
Prohibeix-li-ho.
h) Adoneu + us + en.
Adoneu-vos-en.
13
12
11
©

20. i) Fixem + ens + hi.
Fixem-nos-hi.
j) Pensa + et + hi.
Pensa-t’hi.
k) Vagi + se + en.
Vagi-se’n.
l) Prendre + us + ho.
Prendre-us-ho.
Escriu les combinacions de pronoms amb l’apòstrof o el guionet quan calgui en les frases se-
güents:
a) (em + el) … han d’escurçar. / … portaran a casa. / Planxa… quan puguis.
Me l’han d’escurçar. / Me’l portaran a casa. / Planxa-me’l quan puguis.
b) (et + en) No … oblidis mai. / Vull que … recordis sempre. / Vés… ben lluny.
No te n’oblidis mai. / Vull que te’n recordis sempre. / Vés-te’n ben lluny.
c) (ens + els) … escampa per tota la casa. / Han vingut a reclamar… / Guarda… aquí fins demà.
Ens els escampa per tota la casa. / Han vingut a reclamar-nos-els / Guarda’ns-els aquí fins demà.
d) (us + ho) Després … explicaré tot. / Va vendre… a molt bon preu. / Emporteu… d’aquí.
Després us ho explicaré tot. / Va vendre-us-ho a molt bon preu. / Emporteu-vos-ho d’aquí.
e) (els + en) … he deixat un de nou. / No vaig pensar a donar … / Obre… una de ben fresca.
Els n’he deixat un de nou. / No vaig pensar a donar-los-en / Obre’ls-en una de ben fresca.
14
©

21. Normativa bàsica de la llengua
Fonètica i ortografia
Les consonants oclusives
Articula els sons oclusius destacats en les seqüències següents i classifica els mots que els con-
tenen atenent al punt d’articulació (bilabials, dentals i velars) i la sonoritat (sonor i sord).
a) pany de la porta / bany de mar
pany (bilabial sorda) de la porta / bany (bilabial sonora) de mar
b) fer un gol / menja col
fer un gol (velar sonora) / menja col (velar sorda)
c) davant teu / déu egipci
davant teu (dental sorda) / déu egipci (dental sonora)
d) esbart d’ocells / corda d’espart
esbart (bilabial sonora) d’ocells / corda d’espart (bilabial sorda)
e) roca de marga / roba de marca
roca de marga (velar sonora) / roba de marca (velar sorda)
f) no fa falta / seure a la falda
no fa falta (dental sorda) / seure a la falda (dental sonora)
Substitueix els sons d’aquestes seqüències per les lletres corresponents.
a) a[t][k]irir una a[d]dicció
adquirir una addicció
b) un ca[b]dill fre[t] i super[p]
un cabdill fred i superb
c) [k]uasi [k]uaranta [g]ineus
quasi quaranta guineus
d) la solitu[t] d’un alber[k] o[p]scur
la solitud d’un alberg obscur
e) ex[p]erimentar un can[b]i
experimentar un canvi
f) l’a[d]dició de la [k]uantitat d’un [k]ilo.
l’addició de la quantitat d’un quilo.
g) les [k]uotes dels socis del clu[p]
les quotes dels socis del club
h) animal d’una [k]uota llar[g]íssima
animal d’una cuota llarguíssima
i) [k]ina mala sor[t]! No hi sent; és sor[t]
quina mala sort! No hi sent; és sord
Llegeix les frases següents parant atenció a les consonants oclusives a fi de mot i transcriu-
ne el so.
a) Si cal la terra, jo tinc adob.
adobar [b]; adob [p]
b) Fluïdesa és la característica del que és fluid.
fluïdesa [d]; fluid [t]
c) És amargant, d’un gust molt amarg. amargant [g]; amarg [k]
3
2
1
©

22. D’acord amb les normes, escriu el masculí corresponent de cadascun dels mots següents:
lloba, xopa, muda, neboda, aguda, feixuga, antiga, grega, esquerpa, superba, decrèpita, vàlida,
amarga, llarga, verda, deserta, pròdiga, pròfuga.
Llop, xop, mut, nebot, agut, feixuc, antic, grec, esquerp, superb, decrèpit, vàlid, amarg, llarg, verd, desert,
pròdig, pròfug.
Escriu el mot primitiu corresponent dels mots derivats següents:
a) Me n’he atipat. N’estic ben tip.
b) El fet de destorbar: ser un destorb.
c) Baixa serpentejant, com una serp.
d) Una praderia: un prat molt extens.
e) Un discurs absurd, ple d’absurditats.
f) Dissortadament té mala sort.
g) Sordeja, però no és sord del tot.
h) Molt càndid, d’una candidesa extrema.
i) El fet de renegar: dir un renec.
j) La ceguesa d’un cec.
k) Castigat amb un càstig molt sever.
l) Quin fangueig! Tot és ple de fang.
Cerca, en les excepcions de les normes, els mots que s’adiguin a aquests contextos i tot seguit
escriu-los.
a) un … de fans g) quin … que portes!
un club de fans quin tràfec que portes!
b) l’… per a les plantes h) un militar bon …
l’adob per a les plantes un militar bon estrateg
c) el vent càlid del … i) ecs, quin …!
el vent càlid del sud ecs, quin fàstic!
d) el … d’escapament j) un animal molt …
el tub d’escapament un animal molt feréstec
e) maneres d’un … k) li han donat un …
maneres d’un esnob li han donat un càrrec
f) el … fa demagògia l) agafa’l pel …
el demagog fa demagògia agafa’l pel mànec
A partir dels adjectius següents, forma els substantius acabats en -etud, -itud, -etat, -itat:
recte, nou, inquiet, profund, grat, breu, lent, segur, ple, apte, capaç, auster, acte.
Rectitud, novetat, inquietud, profunditat, gratitud, brevetat, lentitud, seguretat, plenitud, aptitud, capa-
citat, austeritat, actitud.
D’acord amb els grups gràfics del quadre de més amunt, completa les expressions següents:
a) no a…metre cap du…te g) les proves d’un deli…te sa…nant
no admetre cap dubte les proves d’un delicte sagnant
b) au…ment del su…ministrament h) si…nar una obra amb …seudònim
augment del subministrament signar una obra amb pseudònim
c) a…ceptar la rece…ta i) a…dicte a una su…stància
acceptar la recepta addicte a una substància
d) triar l’o…ció ò…tima j) ca…ficar-se fent un mo…lle
triar l’opció òptima capficar-se fent un motlle
8
7
6
5
4
©

23. e) un fet ca…dal, principal k) a…duir arguments su…tils
un fet cabdal, principal adduir arguments subtils
f) els re…tes actuals l) fer una su…stitució un dissa…te
els reptes actuals fer una substitució un dissabte
Explica les diferències de significat entre aquests parells de mots homòfons: cup / cub; exa-
minant / examinand; rec / reg; sumant /sumand.
cup: recipient on es trepitja el raïm.
cub: hexaedre les sis cares del qual són quadrats.
examinant: gerundi del verb examinar.
examinand: persona sotmesa a un examen.
rec: canal per on corre l’aigua per regar.
reg: acció de regar.
sumant: gerundi del verb sumar.
sumand: quantitat a sumar en fer una suma.
D’acord amb les explicacions anteriors, fes l’elocució acurada de les seqüències següents i, des-
prés, posa entre parèntesis les consonants mudes o elidides.
a) molt fecund m) sucre dissolt
mol(t) fecun(d) sucre dissol(t)
b) carn de porc e) refresc de taronja
carn de porc refresc de taronja
c) record indeleble f) perdre el rumb
record indeleble perdre el rum(b)
d) fent comptes g) impost just
fen(t) com(p)tes impost just
i) port olímpic h) banc ple de fang
port olímpic ban(c) ple de fan(g)
j) amb molts ponts n) un lloc immund
am(b) mol(t)s pon(t)s un lloc immun(d)
k) temps de llamps o) arc de Sant Martí
tem(p)s de llam(p)s arc de San(t) Martí
l) malalt valent p) no han resolt res
malal(t) valen(t) no han resol(t) res
Copia les frases següents i corregeix-les afegint la lletra t on correspongui.
a) Afortunadamen continua ploven.
Afortunadament continua plovent.
b) Aprenien eficienmen tot jugan.
Aprenien eficientment tot jugant.
c) Porten mols dies carretejan cimen.
Porten molts dies carretejant ciment.
d) No està prou aten. Sembla absen.
No està prou atent. Sembla absent.
e) Ep, l’oli bullen està fumejan!
Ep, l’oli bullent està fumejat!
f) Constanmen li està agrain el favor.
Constantment li està agraint el favor.
11
10
9
©

24. Escriu tan o tant, quan o quant en aquestes frases.
a) … t’has comprat el mòbil? … t’ha costat el mòbil?
Quan t’has comprat el mòbil? Quant t’ha costat el mòbil?
b) No és … barat com sembla. No compris … impulsivament.
No és tan barat com sembla. No compris tan impulsivament.
c) Jo no puc anar … de pressa. No sabia que tu correguessis … .
Jo no puc anar tan de pressa. No sabia que tu correguessis tant.
d) No mengis … embotit, que … de greix no és bo.
No mengis tant embotit, que tant de greix no és bo.
e) … vinguis, en parlarem, eh? … temps fa que ets fora?
Quan vinguis, en parlarem, eh? Quant temps fa que ets fora?
f) S’hi dedica … que hi deixarà les celles. Treballa … com el qui més.
S’hi dedica tant que hi deixarà les celles. Treballa tant com el qui més.
En les frases següents, marca les sensibilitzacions dels sons oclusius amb el signe i els em-
mudiments, entre parèntesis.
a) Ho continuaràs fent? j) Té cent anys i vint dies.
Ho continuaràs fen(t)? Té cent anys i vin(t) dies.
b) Continuaràs fent-ho? k) Vaig amb ella o amb els altres?
Continuaràs fent -ho? Vaig amb ella o amb els altres?
c) És sant Pere Màrtir. l) Ho va explicar amb tots els ets i uts.
És san(t) Pere Màrtir. Ho va explicar am(b) tots els ets i uts.
d) És sant Antoni del porquet. m) Vol pa sucat amb oli.
És sant Antoni del porquet. Vol pa sucat amb oli.
e) Ha trigat vint hores. n) El camí és ple de fang i tolls.
Ha trigat vint hores. El camí és ple de fang i tolls.
f) Hi havia vint sol·licituds. o) Al mocador hi ha taques de sang.
Hi havia vin(t) sol·licituds. Al mocador hi ha taques de san(g).
g) Està col·laborant amb l’associació. p) Tan sols té cinc anys.
Està col·laboran(t) amb l’associació. Tan sols té cinc -tot.
h) Els pots ajudar col·laborant-hi. q) Acabarà sabent-ho tot.
Els paots ajudar col·laborant -hi. Acabarà sabent -ho tot.
i) Hi ha cent persones. r) No tinc res a perdre.
Hi ha cen(t) persones. No tin(c) res a perdre.
D’acord amb la norma, subratlla les consonants que es pronuncien geminades de les frases se-
güents i després fes-ne l’elocució adequada.
a) Vol moblar-se la casa amb mobles de primera qualitat.
Vol moblar-se la casa amb mobles de primera qualitat.
b) Aquest poble s’ha poblat molt: ha doblat la població en un segle.
Aquest poble s’ha poblat molt: ha doblat la població en un segle.
c) Les regles tres i quatre del reglament no s’ajusten a la llei.
Les regles tres i quatre del reglament no s’ajusten a la llei.
d) Els deixebles diuen que el mestre era molt amable i molt noble.
Els deixebles diuen que el mestre era molt amable i molt noble.
e) Els meteoròlegs diuen que el temps s’arreglarà i entrarem en un període estable.
Els meteoròlegs diuen que el temps s’arreglarà i entrarem en un període estable.
f) Les persones amables sempre estan disposades a ajudar els altres.
12
14
13
©

25. Les persones amables sempre estan disposades a ajudar els altres.
g) Els trobadors componien cançons perquè fossin contades pels joglars davant els nobles.
Els trobadors componien cançons perquè fossin contades pels joglars davant els nobles.
h) El mecànic diu que és aconsellable de fer el reglatge del motor d’aques vehicle.
El mecànic diu que és aconsellable de fer el reglatge del motor d’aques vehicle.
Completa les oracions següents amb els parells de mots anteriors.
a) Que … que ho has fet! / Ja … el bon temps.
Que bé que ho has fet! / Ja ve el bon temps.
b) Cal embolicar la ferida amb una … . / Cal punxar la … per treure’n sang.
Cal embolicar la ferida amb una bena. / Cal punxar la vena per treure’n sang.
c) La núvia es cobria la cara amb un … . / Aquesta ovella fa un … molt ronc.
La núvia es cobria la cara amb un vel. / Aquesta ovella fa un bel molt ronc.
d) Va governar un … imperi. / És un teixit massa …; el vull més fi.
Va governar un vast imperi. / És un teixit massa bast; el vull més fi.
e) Si em fas la traveta, no hi … jugar. /Tira-hi els fideus quan arrenqui el … .
Si em fas la traveta, no hi vull jugar. / Tira-hi els fideus quan arrenqui el bull.
f) Li agrada … el vi amb la bóta. / No m’agrada …’l patir.
Li agrada beure el vi amb la bóta. / No m’agrada veure’l patir.
g) Al bagul no hi ha res; és … . /Al dorsal de la samarreta hi duia el número … .
Al bagul no hi ha res; és buit. /Al dorsal de la samarreta hi duia el número vuit.
h) Diumenge toca anar a … . / En saber la bona notícia, va … d’alegria.
Diumenge toca anar a votar. / En saber la bona notícia, va botar d’alegria.
Fixa’t en la lletra en què acaba el mot de l’encapçalament de cada sèrie i completa amb b o v.
a) estrep: estre…ada, estre…ar g) rep: re…ia, re…ent
estrebada, estrebar rebia, rebent
b) escriure: escri…ia, escri…ent h) haurà: ha…er, ha…ia
escrivia, escrivent haver, havia
c) superb: supèr…ia, super…iós i) sap: sa…ia, sa…ent
supèrbia, superbiós sabia, sabent
d) deure: de…ia, de…ent j) breu: bre…íssim, bre…etat
devia, devent brevíssim, brevetat
e) cap: ca…ia, ca…ent k) percep: perce…ia, perce…ent
cabia, cabent percebia, percebent
f) caliu: escali…ar, escali…ada l) ou: o…al, o…alat
escalivar, escalivada oval, ovalat
Escriu la conjugació de l’imperfet d’indicatiu dels verbs acabar, arribar i trobar.
Acabar: acabava, acabaves, acabava, acabàvem, acabàveu, acabaven.
Arribar: arribava, arribaves, arribava, arribàvem, arribàveu, arribaven.
Trobar: trobava, trobaves, trobava, trobàvem, trobàveu, trobaven.
Completa els mots de les frases següents amb v o b, segons es tracti de derivats o pseudode-
rivats.
a) És una persona freda, una mica cere…ral. Li agrada resoldre enigmes per esprémer el suc de la
seva cer…ellera.
És una persona freda, una mica cerebral. Li agrada resoldre enigmes per esprémer el suc de la seva cerve-
llera.
18
17
16
15
©

26. b) Esta…a amoïnat per la seva cal…esa; ha…ia pro…at molts remeis contra la cal…ície. Pro…able-
ment es quedarà totalment cal… . Però vol fer més pro…atures.
Estava amoïnat per la seva calbesa; havia provat molts remeis contra la calvície. Probablement es queda-
rà totalment calb. Però vol fer més provatures.
c) Els diners que de…em, apunta’ls a l’apartat del dè…it del compte corrent.
Els diners que devem, apunta’ls a l’apartat del dèbit del compte corrent.
d) El mo…iment ciutadà es va mo…ilitzar contra la guerra fent trucades als mò…ils.
El moviment ciutadà es va mobilitzar contra la guerra fent trucades als mòbils.
e) La ne…ulositat augmentarà. El dia serà ennu…lat, però amb nú…ols prims.
La nebulositat augmentarà. El dia serà ennuvolat, però amb núvols prims.
f) Es diu d’un cos que té una trajectòria cur…ilínia quan segueix una línia cor…a.
Es diu d’un cos que té una trajectòria curvilínia quan segueix una línia corba.
g) Davant de casa hi ha…ia un automò…il aparcat que no el mo…ien mai de lloc.
Davant de casa hi havia un automòbil aparcat que no el movien mai de lloc.
h) La feina d’un escri…ent actual és diferent de la que feia l’antic escri…a.
La feina d’un escrivent actual és diferent de la que feia l’antic escriba.
Cerca en les llistes anteriors la paraula que correspongui a cadascuna de les definicions se-
güents i escriu-la.
a) Estoig de la fulla d’una espasa. h) De formes airoses, àgils.
Beina. Esvelt.
b) Vaca que no passa d’un any. i) Vora del mar, d’un riu.
Vedella. Ribera.
c) Vapor o gas exhalat. j) Grup de vehicles de transport.
Baf. Comboi.
d) Remar. k) Població annexa.
Vogar. Raval.
e) Estricte, no gens indulgent. l) Arrel comestible.
Sever. Rave.
f) Líquid de dintre les plantes. m) irritar-se, enfuriar-se.
Saba. Arravatar-se.
g) Peça de metall per cordar. Sivella. n) Anar a topar fort amb alguna cosa. Envestir.
Completa les següents sèries de paraules de la mateixa família lèxica amb b o v.
a) …ena, em…enar, em…enat h) a…all, da…allar, da…allada
bena, embenar, embenat avall, davallar, davallada
b) ri…a, ri…era, ri…atge, ri…erenc i) can…i, can…iar, bescan…iar
riba, ribera, ribatge, riberenc canvi, canviar, bescanviar
c) …olcar, re…olcar, em…olcar j) ca…all, ca…aller, ca…alleria
bolcar, rebolcar, embolcar cavall, cavaller, cavalleria
d) tro…ar, tro…ador, tro…alla k) go…ern, go…ernar, go…ernador
trobar, trobador, troballa govern, governar, governador
e) aca…ar, aca…ament, aca…alles l) gra…ar, gra…at, gra…ació
acabar, acabament, acaballes gravar, gravat, gravació
f) …aró, …aronessa, …aronia m) en…estir, en…estida
baró, baronessa, baronia envestir, envestida
g) co…ard, co…ardia, aco…ardir-se n) a…orrir, a…orriment, a…orrició
covard, covardia, acovardir-se avorrir, avorriment, avorrició
20
19
©

27. Escriu quatre oracions combinant dos o més mots (o derivats d’aquests) de les llistes del qua-
dre de més amunt. Per exemple: En rebentar-se un dels pneumàtics, l’automòbil ha bolcat i ha cai-
gut costa avall.
Activitat oberta.
Relaciona les paraules de la columna de l’esquerra amb les definicions corresponents de la co-
lumna de la dreta.
bellesa edat avançada
vellesa conjunt de qualitats
bis ordre de l’autoritat
vis del verb anar
ban caragol (tija cilíndrica)
van repetició
probable fer conèixer quelcom
provable rebutjar l’obediència
rebel·lar-se factible, creïble
revelar que pot ser provat
bellesa: conjunt de qualitats
vellesa: edat avançada
bis: repetició
vis: caragol (tija cilíndrica)
ban: ordre de l’autoritat
van: del verb anar
probable: factible, creïble
provable: que pot ser provat
rebel·lar-se: rebutjar l’obediència
revelar: fer conèixer quelcom
Completa amb b o v segons les normes estudiades:
com…usti…le am…ulant con…ocar
combustible ambulant convocar
desen…olupar …lindatge con…uls
desenvolupar blindatge convuls
es…rinar com…inar co…riment
esbrinar combinar cobriment
can…iar …lasfemar min…ar
canviar blasfemar minvar
…loqueig em…olicar dece…re
bloqueig embolicar decebre
23
22
21
©

28. Normativa bàsica de la llengua
Fonètica i ortografia
Les consonants fricatives i africades
Articula els sons fricatius destacats en les seqüències següents i classifica les paraules que els
contenen, atenent al punt d’articulació (fricatius alveolars i fricatius palatals) i la sonoritat (so-
nor i sord):
a) nedar a la braça / carn a la brasa
nedar a la braça (fricativa alveolar sorda) / carn a la brasa (fricativa alveolar sonora)
b) xec en descobert / posa’t el gec de pell
xec en descobert (fricativa palatal sorda) / posa’t el gec de pell (fricativa palatal sonora)
c) bombeta fosa / enterrar en una fossa
bombeta fosa (fricativa alveolar sonora) / enterrar en una fossa (fricativa alveolar sorda)
d) vagi al carrer / baixi al carrer
vagi al carrer (fricativa palatal sonora) / baixi al carrer (fricativa palatal sorda)
e) passar una carta / pesar una carta
passar una carta (fricativa alveolar sorda) / pesar una carta (fricativa alveolar sonora)
f) no para de manxar / no para de menjar
no para de manxar (fricativa palatal sorda) / no para de menjar (fricativa palatal sonora)
g) plantà un salze / salsa de calçots
plantà un salze (fricativa alveolar sonora) / salsa de calçots (fricativa alveolar sorda)
h) llegiu un llibre / roba amb lleixiu
llegiu un llibre (fricativa palatal sonora) / roba amb lleixiu (fricativa palatal sorda)
Substitueix els sons d’aquestes seqüències per les lletres corresponents:
a) llen[s]a la [s]endra del bra[z]er
llença la cendra del braser
b) po[z]a’n dos tro[s]os [s]en[s]er[s]
posa’n dos trossos sencers
c) hi ha set[z]e [s]iris ence[z]os
hi ha setze ciris encesos
d) la ro[s]a del lla[s]et és la Ro[z]a
la rossa del llacet és la Rosa
e) no li té [ʒ]ens d’enve[ʒ]a
no li té gens d’enveja
f) el [ʒ]ersei del col·le[ʒ]i
el jersei del col·legi
g) el gui[ʃ] és al cala[ʃ]
el guix és al calaix
h) Agafa els pe[ʃ]os de la [ʃ]ar[ʃ]a
Agafa els peixos de la xarxa
Classifica els mots destacats segons el so de la essa: sonora [z] / sorda [s].
a) han caçat un porc senglar / s’han casat pel civil
b) una peça de ferro / el ferro pesa molt
c) una zona verda / quan la flauta sona…
3
2
1
©

29. d) una noia rosseta / una roseta vermella
e) un cel estelat / un animal en zel
f) l’àguila ja ha vist la presa / té molta pressa.
g) creixen salzes a la ribera / salses picants
Completa els fragments següents amb la grafia correcta de la essa sonora.
a) distingir belle…a de velle…a j) plantar al…ines i sal…es
distingir bellesa de vellesa plantar alzines i salzes
b) omple el dipò…it de ben…ina k) al de…embre el vi…itarem
omple el dipòsit de benzina al desembre el visitarem
c) un tran…atlàntic enfon…at l) el mu…eu de l’esglé…ia
un transatlàntic enfonsat el museu de l’església
d) els dot…e signes del …odíac m) un esmor…ar molt sen…ill
els dotze signes del zodíac un esmorzar molt senzill
e) cal organit…ar el tràn…it n) fer l’anàli…i de la seva te…i
cal organitzar el trànsit fer l’anàlisi de la seva tesi
f) la col·li…ió provocà l’explo…ió o) la cri…i del na…isme
la col·lisió provocà l’explosió la crisi del nazisme
g) indemnit…ar-lo per le…ions p) els ga…os de la capa d’o…ó
indemnitzar-lo per lesions els gasos de la capa d’ozó
h) ca…os que cal re…oldre q) po…ar il·lu…ió en una co…a
casos que cal resoldre posar il·lusió en una cosa
i) els paï…os de l’À…ia central r) pe…ar monedes del bron…e
els països de l’Àsia central pesar monedes de bronze
Completa els fragments següents amb ss, s o c, d’acord amb les normes ortogràfiques de la
essa sorda.
a) una pòli…a d’a…eguran…es j) di…fre…es molt e…tranyes
una pòlissa d’assegurances disfresses molt estranyes
b) brin… de …afrà a l’arrò… k) ho per…ep com un contra…entit
brins de safrà a l’arròs ho percep com un contrasentit
c) un tro… o bo…í de can…alada l) va re…eguir tot l’auto…ervei
un tros o bocí de cansalada va resseguir tot l’autoservei
d) pa…a un dies a …arago…a m) la discu…ió del pre…upost
passa un dies a Saragossa la discussió del pressupost
e) di…oldre …ucre per endol…ir-les n) no fun…iona la impre…ora
dissoldre sucre per endolcir-les no funciona la impressora
5
4
casat caçat
pesa peça
zona sona
roseta rosseta
zel cel
presa pressa
salzes salses
Essa sonora [z] Essa sorda [s]
©

30. f) ex…edir-se amb un a…a…inat o) no el tro…egis; el vull sen…er
excedir-se amb un assassinat no el trossegis; el vull sencer
g) esperan…es de convèn…e’ls p) turi…tes e…tranger… a Eivi…a
esperances de convènce’ls turistes estrangers a Eivissa
h) tot l’entre…òl re…ona ma…a q) re…orgir entre les …endres
tot l’entresòl ressona massa ressorgir entre les cendres
i) li van re…orgir les for…es r) el pre…entiment d’una nova erup…ió
li van ressorgir les forces el pressentiment d’una nova erupció
Forma els derivats dels verbs següents que acabin amb -gressió, -gressor / gressora; -missió,
-missor/missora; -pressió, -pressor/pressora i fes els canvis que calguin perquè resulti una expres-
sió ben formada:
a) agredir un infant
agressió a un infant / agressor d’un infant
b) comprimir les dades
compressió de les dades / compressor de dades
c) transmetre els senyals
transmissió de senyals / transmissor de senyals
d) imprimir un text
impressió d’un text / impressor de textos
e) transgredir la llei
transgressió de la llei / trangressor de la llei
f) oprimir els febles
opressió dels febles / opressor dels febles
g) emetre un missatge emissió d’un missatge / emissor d’un missatge
Amb els sufixos -issa /-dissa i -assa, forma un substantiu a partir d’aquestes paraules: palla,
trencar, cuir, córrer, pi(n), llonga(n), gallina, bellugar, mula, nodrir.
Pallissa, trencadissa, cuirassa, corredissa, pinassa, llonganissa, gallinassa, bellugadissa, mulassa, nodrissa.
Segons les normes, completa els fragments següents amb les lletres s, c o ç:
a) parla amb …ignes j) persona suspica…
parla amb signes persona suspicaç
b) el llac dels …ignes k) amanir l’en…iam
el llac dels cignes amanir l’enciam
c) …essió contínua l) cobrir de cal… viva
sessió contínua cobrir de calç viva
d) fer …essió dels béns m) raó convin…ent
fer cessió dels béns raó convincent
e) la fal… i el martell n) can…alada viada
la falç i el martell cansalada viada
f) un tro… d’escor…a o) petit com una pu…a
un tros d’escorça petit com una puça
g) l’aven… o progrés p) sot…obrar una nau
l’avenç o progrés sotsobrar una nau
h) un eri…ó de mar q) una veu que en…isa
un eriçó de mar una veu que encisa
i) pudor de …ofre r) caure per un …ingle
pudor de sofre caure per un cingle
8
7
6
©

31. Agrupa per famílies lèxiques les paraules següents i completa-les amb les lletres c o ç. Per
exemple: a) braç; b) bracet; c) bracejar.
a) balan…a, for…a, gla…, feli…, peda…, cal…es, convèn…er, auda…;
b) gla…ó, cal…otets, for…ut, peda…et, feli…itat, audà…ia, conven…ut, balan…í;
c) for…ejar, feli…itació, cal…otada, balan…ejar, gla…era, apeda…ar, auda…ment, conven…iment.
Famílies lèxiques:
a) balança; b) balancí; c) balancejar.
a) força; b) forçut; c) forcejar.
a) glaç; b) glaçó; c) glacera.
a) feliç; b) felicitat; c) felicitació.
a) pedaç; b) pedacet; c) apedaçar.
a) calces; b) calçotets; c) calçotada.
a) convèncer; b) convençut; c) convenciment.
a) audaç; b) audàcia; c) audaçment.
Amb el sufix -ança /-ença, escriu en singular i plural els derivats que corresponen als verbs o
els adjectius següents. Per exemple: confiança, confiances.
puixant, creure, complaure, doler, estar, malvoler, versemblant, defallir, lloar, venjar.
Puixant: puixança, puixances.
Creure: creença, creences.
Complaure: complaença, complaences.
Doler: dolença, dolences.
Estar: estança, estances.
Malvoler: malvolença, malvolences.
Versemblant: versemblança, versemblances.
Defallir: defallença, defallences.
Lloar: lloança, lloances.
venjar: venjança, venjances.
Classifica els mots destacats segons el so fricatiu palatal: sonor [ʒ] / sord [ʃ].
a) els revolts em maregen / molts mereixen aprovar
b) vehicle de cinc marxes / anotar als marges
c) un joc de cartes / el xoc de dos cossos
d) una finestra reixada / ha pescat una rajada
D’acord amb les normes, completa les frases següents amb les lletres j o g:
a) A…uda’m a pen…ar el pi…ama. g) La vida de …esús a …erusalem.
Ajuda’m a penjar el pijama. La vida de Jesús a Jerusalem.
b) Són unes espon…es molt flon…es. h) Va a un col·le…i de …esuïtes.
Són unes esponges molt flonges. Va a un col·legi de jesuïtes.
12
11
10
9
maregen mereixen
marges marxes
joc xoc
rajada reixada
So fricatiu palatal sonor [ʒ] So fricatiu palatal sord [ʃ]
©

32. c) Sorte…en una …oia d’ar…ent. i) El …ardí és ben …ebrat.
Sortegen una joia d’argent. El jardí és ben gebrat.
d) És el refu…i del fu…itiu. j) Afe…iu-ne a l’alber…ínia un ra…olí.
És el refugi del fugitiu. Afegiu-ne a l’albergínia un rajolí.
e) Es plante…en nous ob…ectius. k) …eia en un llit ma…estuós.
Es plantegen nous objectius. Jeia en un llit majestuós.
f) És el nou pro…ecte de l’en…inyer. l) Els …ueus anomenen Déu …ehovà.
És el nou projecte de l’enginyer. Els jueus anomenen Déu Jehovà.
D’acord amb les normes ortogràfiques, completa els fragments següents amb les lletres x
o ix:
a) un pam de gru… f) o ca…a o fa…a!
un pam de gruix o caixa o faixa!
b) gui… d’engui…ar g) el seny i la rau…a
guix d’enguixar el seny i la rauxa
c) porcs d’engre… h) el país de …au…a
porcs d’engreix el país de xauxa
d) …umar-se el dit i) amba…ada …inesa
xumar-se el dit ambaixada xinesa
e) …arrup de madu…a j) el que…al del seny
xarrup de maduixa el queixal del seny
Articula els sons africats destacats en les seqüències següents i classifica les paraules que els
contenen atenent al punt d’articulació (africats alveolars i africats palatals) i la sonoritat (sonor
i sord):
a) la mosca tse-tse / el dotzè classificat
la mosca tse-tse (africat alveolar sord) / el dotzè classificat (africat alveolar sonor)
b) encendre la metxa / el metge cirurgià
encendre la metxa (africat palatal sord) / el metge cirurgià (africat palatal sonor)
c) jocs d’atzar / el tsar de Rússia
jocs d’atzar (africat alveolar sonor) / el tsar de Rússia (africat alveolar sord)
d) metzina o verí / en forma de petxina
metzina o verí (africat palatal sonor) / en forma de petxina (africat palatal sord)
e) afectats pel tsunami / tocar la botzina
afectats pel tsunami (africat alveolar sord) / tocar la botzina (africat alveolar sonor)
f) mitjons de fil / clavetejat de tatxots
mitjons de fil (africat palatal sonor) / clavetejat de tatxots (africat palatal sord)
g) potser no és res / l’ofici de rellotger
potser no és res (africat alveolar sord) / l’ofici de rellotger (africat alveolar sonor)
Substitueix els sons d’aquestes seqüències per les lletres corresponents:
a) populari[ʣ]à el mot [ʦ]unami
popularitzà el mot tsunami
b) po[ʦ]er li feien la gui[ʣ]a
potser li feien la guitza
c) els materials sòli[ʦ] i els líqui[ʦ]
els materials sòlids i els líquids
d) desi[ʤ]a la mo[ʧ]illa i l’esto[ʧ]
desitja la motxilla i l’estoig
15
14
13
©

33. e) les del mi[ʧ] són més lle[ʤ]es
les del mig són més lletges
f) tenir un empa[ʧ] de forma[ʤ]e
tenir un empatx de formatge
D’acord amb les normes anteriors, completa les frases següents amb les lletres que corres-
ponguin als sons [ʒ] [ʤ] o [ʧ].
a) Aquesta font ra…a molt; fa un bon ra… .
Aquesta font raja molt; fa un bon raig.
b) Es pot dir una mi…a part o un mi… .
Es pot dir una mitja part o un mig.
c) Treu un cartu… de la cartu…era.
Treu un cartutx de la cartutxera.
d) No desi…is tant: el desi… no et deixa viure.
No desitgis tant: el desig no et deixa viure.
e) Vol bate…ar el nadó i vol celebrar el bate… .
Vol batejar el nadó i vol celebrar el bateig.
f) La posta de sol era ro…enca, d’un ro… daurat.
La posta de sol era rogenca, d’un roig daurat.
g) Era bo… i li agafaven atacs de bo…eria.
Era boig i li agafaven atacs de bogeria.
h) El va despa…ar quan sortia del despa… .
El va despatxar quan sortia del despatx.
i) Era molt lle… i la seva lle…or l’amoïnava molt.
Era molt lleig i la seva lletjor l’amoïnava molt.
Transcriu fonèticament les grafies destacades de les paraules següents segons que correspon-
guin al so de xeix [ʃ] o al so ics [ks] o [gz].
xifra inexacta, examen complex, exercici exagerat, exhibir la rauxa, exhibició de boxa, inexpert a
la xarxa, exultar d’èxit, fixar el màxim, exhalar un flux
xifra inexacta: [ʃ] [gz]
examen complex: [gz] [ks]
exercici exagerat: [gz] [gz]
exhibir la rauxa: [gz] [ʃ]
exhibició de boxa: [gz] [ks]
inexpert a la xarxa: [ks] [ʃ] [ʃ]
exultar d’èxit: [gz] [gz]
fixar el màxim: [ks] [ks]
exhalar un flux: [gz] [ks]
Fes explícit el significat d’aquests parells de mots a través d’una frase:
excedir / accedir; excepció / accepció; excés / excés.
Activitat oberta.
Marca, en les seqüències següents, on es produeixen les sonoritzacions per contacte. Després
transcriu-ne els sons i fes-ne una pronúncia acurada.
a) roig intens / roig cirera
La sonorització es produeix a roig intens: [rɔʤintɛns]
b) tots simpàtics / tots amables
19
18
17
16
©

34. La sonorització es produeix a tots amables: [toʣəmab.bləs]
c) greix sobrant / greix animal
La sonorització es produeix a greix animal: [gɾeʒənimal]
d) esquetx ofensiu / esquetx teatral
La sonorització es produeix a esquetx ofensiu: [əskeʤufənsiu]
e) complex infantil / complex traumàtic
La sonorització es produeix a complex infantil: [kumplɛgzinfəntil]
f) llençar les sobres / aturar les obres
La sonorització es produeix a aturar les obres: [ətuɾaləzɔbɾəs]
Els parells de seqüències següents són parònimes (només contrasten per la sonoritat de la
essa).
Fes-ne una pronúncia acurada i, després, explicita’n el significat amb una frase.
a) les ales / les sales
b) uns ous / uns sous
c) unes oques / unes soques
d) molts avis / molts savis
e) les eleccions / les seleccions
f) cas oposat / cas suposat
g) més alt /més sal
Activitat oberta.
20
©

35. Normativa bàsica de la llengua
Fonètica i ortografia
Les consonants nasals, laterals i ròtiques
Articula els sons nasals destacats a les seqüències següents i classifica les paraules que els
contenen, atenent al punt d’articulació: bilabial, alveolar, palatal, velar.
a) L’estadi era un clam. f) Treu la clau del pany.
b) Fes-li un reny per la malesa. g) La neu ja es fon.
c) És el clan de la màfia. h) No és un bolet sinó un fong.
d) Quin fangueig! Tot és ple de fang. i) Prop de l’estany hi ha un estanc.
e) Fan un pam d’ample. h) S’ha trencat el rem de la barca.
Substitueix els sons d’aquestes seqüències per les lletres corresponents.
a) co[m]tabilitat i[m]presci[n]dible d) és un [ɲ]icris; no res el to[m]ba
comptabilitat imprescindible és un nyicris; no res el tomba
b) co[m]fiar en el trio[m]f e) aquest a[ɲ] hi ha cra[ŋ]s de riu
confiar en el triomf aquest any hi ha crancs de riu
c) e[m]mig dels co[m]vidats f) qui[n] dri[ŋ] fa el cascavell!
enmig dels convidats quin dring fa el cascavell!
D’acord amb les normes anteriors (incloses les excepcions), completa els fragments següents
amb les lletres m, n o nn.
a) quedar i…mune h) ta…mateix ho farà p) una circu…ferència
quedar immune tanmateix ho farà una circumferència
b) una variada ga…ma i) un ca…vi i…ovador p) co…fluir dos rius
una variada gamma un canvi innovador confluir dos rius
c) s’alegrà gra…ment j) personatge i…fluent q) co…plir la promesa
s’alegrà granment personatge influent complir la promesa
d) el bar del xa…frà k) dece…i co…vuls r) gri…par per la paret
el bar del xamfrà decenni convuls grimpar per la paret
e) de tara…à i…ocent l) bo…bolla de sabó s) facultat i…ata
de tarannà innocent bombolla de sabó facultat innata
f) i…mersió submarina m) i…fondre co…fiança t) i…vocar clemè…cia
immersió submarina infondre confiança invocar clemència
g) publicar un pa…flet n) co…exió dificultosa
publicar un pamflet connexió dificultosa
Amb el prefix en- o em- forma els verbs derivats d’aquests noms. Per exemple: boig → em-
bogir.
bena, presó, muralla, fang, capçal, boig, magatzem, forn, prova, deute, màscara, fosc, pitjor, fort.
embenar, empresonar, emmurallar, enfangar, encapçalar, embogir, emmagatzemar, enfornar, emprovar,
endeutar, emmascarar, enfosquir, empitjorar, enfortir.
4
3
2
1
clam, pam, rem clan, fan, fon reny, pany, estany fang, fong, estanc
Bilabial [m] Alveolar [n] Palatal [ɲ] Velar [ŋ]
©

36. Amb el prefix con- o com- forma uns altres verbs derivats dels següents:
…penetrar, …viure, …batre, …moure, …fiar, …vèncer, …firmar, …plaure, …memorar, …figurar.
compenetrar, conviure, combatre, commoure, confiar, convèncer, confirmar, complaure, commemorar,
configurar.
Escriu els contraris dels noms següents, afegint els prefixos in- o im- segons correspongui:
…probable, …fal·lible, …vàlid, …batut, …fecund, …necessari, …mòbil, …merescut, …viable, …previ-
sible, …fèrtil.
improbable, infal·lible, invàlid, imbatut, infecund, innecessari, immòbil, immerescut, inviable, imprevisible,
infèrtil.
Escriu m o mp en les expressions següents.
a) caure en la te…tació j) saldar els co…tes
caure en la temptació saldar els comptes
b) els rails del tra…via k) el co…te i la co…tessa
els rails del tramvia el comte i la comtessa
c) assu…te delicat l) ate…tat mortal
assumpte delicat atemptat mortal
d) les e…pre…tes dactilars m) entrada trio…fal
les empremtes dactilars entrada triomfal
e) obrir un co…te al banc n) e…fatitzar una frase
obrir un compte al banc emfatitzar una frase
f) presu…ció d’innocència o) sí…tomes del còlera
presumpció d’innocència símptomes del còlera
g) animal a…fibi p) publicat a la pre…sa
animal amfibi publicat a la premsa
h) quedar exe…t del servei q) pagar al co…tat
quedar exempt del servei pagar al comptat
i) amb un so…rís als llavis amb un somrís als llavis
Articula els sons laterals destacats a les seqüències següents i classifica les paraules que els
contenen, atenent al punt d’articulació: lateral alveolar o palatal
a) un lustre són cinc anys g) el call o barri jueu
b) donar llustre a un moble h) em fa mal el coll
c) amb cola de fuster i) el mall del picapedrer
d) una colla d’estudiants j) dinar col amb patates
e) et cal un aval pel préstec k) un milió d’euros
f) el rai baixa riu avall l) és millor que te’n vagis
Articula acuradament els sons de les lletres destacades a les seqüències següents. a) llaç d’u-
na corbata / jaç per dormir
b) El ioga? –No el practica / El lloga? –A quin preu?
c) llebre al bosc / gebre al bosc
d) I amb pega, anirà bé?
9
8
7
6
5
lustre, cola, cal, aval, mal, col, milió llustre, colla, avall, call, coll, millor
Alveolar [l] Palatal [ʎ]
©

37. e) Llampega? –Anirà bé, si plou.
f) un bon lloc / un bon joc
g) i una nova cara / lluna nova
h) més de lluny / mes de juny.
i) De iot, no n’hi ha cap al port / De llot, no n’hi ha gens a la bassa.
Activitat oral.
Substitueix els sons d’aquestes seqüències per les lletres corresponents:
a) s’ha espa[ʎʎ]at el re[ʎ]otge e) la secció d’a[ll]etisme no ru[ʎʎ]a
s’ha espatllat el rellotge la secció d’atletisme no rutlla
b) ser un a[ll]icient per a un a[ll]eta f) tenen els u[ʎ]s ame[ʎʎ]ats
ser un al·licient per a un atleta tenen els ulls ametllats
c) co[ll]ecció de bi[ʎʎ]ets antics g) fica el xanda[ʎ] a la motxi[ʎ]a
col·lecció de bitllets antics fica el xandall a la motxilla
d) so[ll]icità la bu[ʎʎ]eta mi[l]ionària h) la rebe[ll]ió d’un mi[l]er de presos
sol·licità la butlleta milionària la rebel·lió d’un miler de presos
Completa aquests fragments amb les lletres l o l·l segons correspongui.
a) la insta…ació e…èctrica g) d’inte…igència e…evada
la instal·lació elèctrica d’intel·ligència elevada
b) un mi…er de gori…es h) e…ogiar una pe…ícula
un miler de goril·les elogiar una pel·lícula
c) ce…ebrar el mi…enari i) les seqüe…es de la co…isió
celebrar el mil·lenari les seqüeles de la col·lisió
d) una se…ecció de nove…es j) e…aborar noves cè…ules
una selecció de novel·les elaborar noves cèl·lules
e) co…aborar en la so…ució k) fer la so…icitud amb ante…ació
col·laborar en la solució fer la sol·licitud amb antelació
f) anu…ar les e…eccions l) pa…iar l’a…èrgia al po…en
anul·lar les eleccions pal·liar l’al·lèrgia al pol·len
Cerca, per a cadascun dels mots següents, almenys una paraula que sigui de la mateixa famí-
lia. Per exemple: rebel·lió → rebel·lar-se / rebel·lia.
al·legar, bèl·lic, cancel·lar, col·laborar, col·leccionar, col·locar, il·legal, instal·lació, intel·ligible,
pal·liar, pol·luir, sol·licitar, tranquil·la, vacil·lar.
al·legació, bel·licós, cancel·lació, col·laboració, col·lecció, col·locació, il·legalitat, instal·lar, intel·ligibilitat,
pal·liatiu, pol·lució, sol·licitud, tranquil·litat, vacil·lació.
Fes explícit, per mitjà d’una frase, el significat de cadascun d’aquests parells de mots.
al·locució (discurs) / elocució (manera de parlar); al·ludir (referir-se) / eludir (defugir); cel·la (com-
partiment petit) / cella (part superior de l’ull) ; rebel·lar-se (refusar l’obediència) / revelar (fer co-
nèixer o fer visible); estel·lar (sideral) / estelat (ple d’estels); vil·la (gran casa rural) / vila (ciutat
petita).
Activitat oberta.
Articula els sons destacats a les seqüències següents i classifica les paraules que els contenen,
atenent al nombre de vibracions: bategant o vibrant.
no para de ploure / la parra s’enfila té molta barra / pegar-li amb la vara
amarrat al moll / amarat de suor treure’s la careta / la carreta plena
productes barats / els camins barrats l’aviram de corral / canta en una coral
14
13
12
11
10
©

38. Completa els fragments següents amb r o rr segons correspongui.
a) l’olive…a, un a…bre de con…eu e) t…obà una mina …ica en o…
l’olivera, un arbre de conreu trobà una mina rica en or
b) una esc…ipto…a neo…omàntica f) e…adicà el mal amb un …aig làse…
una escriptora neoromàntica eradicà el mal amb un raig làser
c) va so…p…end…e tot el ba…i g) cal a…encar-lo de soca-…el
va sorprendre tot el barri cal arrencar-lo de soca-rel
d) les ba…aques de l’ext…a…adi h) la …adiació o llum infra…oja
les barraques de l’extraradi la radiació o llum infraroja
Fes l’elocució de les frases següents i posa entre parèntesis la r final dels mots en què s’em-
mudeix i subratlla-la en els mots en què es manté.
a) En albirar el far des del mar, els mariners van pensar en la llar familiar i en llurs mullers.
En albira(r) el far des del mar, els marine(r)s van pensa(r) en la llar familiar i en llurs mulle(r)s.
b) Els miners consideren que és prematur assegurar si, de la mina, en pot sortir or pur de manera
regular.
Els mine(r)s consideren que és prematur assegura(r) si, de la mina, en pot sorti(r) or pur de manera regular.
c) Amb el cor a la mà t’haig de confessar que no tinc prou valor per enfrontar-m’hi: li tinc por,
fins i tot terror.
Amb el cor a la mà t’haig de confessa(r) que no tinc prou valor per enfrontar-m’hi: li tinc po(r), fins i tot
terror.
Tenint en compte que hi ha paraules acabades amb els sufixos -ar, -er, -or, i -dor, completa
les paraules agudes destacades amb r o amb accent segons calgui.
a) mostrar sereno i) és un noi esquerra
mostrar serenor és un noi esquerrà
b) ciutada del món j) hi ha un coloma al campana
ciutadà del món hi ha un colomar al campanar
c) el peixate del mercat k) un mocado de pape
el peixater del mercat un mocador de paper
d) prendre un consome l) el caixo dels retalls
prendre un consomé el caixó dels retalls
e) la cendra del cendre n) l’escalfo del foc
la cendra del cendrer l’escalfor del foc
f) pren ale abans de pujar o) en un canto de la sala
pren alè abans de pujar en un cantó de la sala
g) les claus del claue p) la claro i la fosco
les claus del clauer la claror i la foscor
h) el fossa o cementiri q) venedo de bestia
el fossar o cementiri venedor de bestiar
Completa les formes verbals de les frases següents amb r o amb accent segons correspongui.
a) En senti l’esclat de les bombes, tothom se senti indefens.
b) La font deixà de raja aquell estiu i ja no raja mai més.
18
17
16
15
para, amarat, barats, vara, careta, coral parra, amarrat, barrats, barra, carreta, corral
Bategant [ ] Vibrant [r]
©

39. c) L’altre dia s’ennuega bevent del porró. Jo també m’hi vaig ennuega una vegada.
d) Li va estrènye el coll fins que l’escanya. Es va desploma i rodola escales avall.
e) L’olla havia de bulli mitja hora i només bulli deu minuts.
En sentir l’esclat de les bombes, tothom se sentí indefens.
La font deixà de rajar aquell estiu i ja no rajà mai més.
L’altre dia s’ennuegà bevent del porró. Jo també m’hi vaig ennuegar una vegada.
Li va estrènyer el coll fins que l’escanyà. Es va desplomar i rodolà escales avall.
L’olla havia de bullir mitja hora i només bullí deu minuts.
©