1. Aquesta activitat consisteix en llegir la lectura i explicar les idees principals d’aquesta tot
reflexionant sobre el que explica l’autor.
Així doncs, en aquest escrit aniré exposant les idees principals d’aquesta i alhora
reflexionant.
“Sociedad de la información, tecnologías digitales y
educación (Manuel Area Moreira)”.
Aquesta lectura, fa un anàlisi dels problemes i reptes educatius en relació amb la societat
de la informació.
Per això, explica les diferents perspectives ideològiques que defineixen la societat
informacional. Tot seguit, reflexiona sobre els efectes socioculturals positius i negatius
més destacables de les tecnologies digitals.
Finalment, exposen els principals problemes eductius provocats per la ubiqüitat
d’aquestes tecnologies en la nostra societat i proposa una sèrie de reptes per a l’educació
en la societat informacional.
Societat de la informació i els seus discursos...
L’autor ens introdueix a la societat de la informació i reflexiona sobre el pas cap aquesta.
Ens fa incís en què
Societat i Tecnologia,
són termes íntimament
lligats que mantenen una
relació simbiòtica, és a
dir, es beneficien
recíprocament.
Personalment, estic d’acord en què la societat modela i crea el desenvolupament
tecnològic però alhora, les tecnologies existents estructuren, redefineixen i configuren les
relacions socials, econòmiques i culturals.
Un clar exemple d’això, seria la invenció i creació del telèfon mòbil i els consegüents canvis
en les relacions socials.
Area, també destaca i reflexiona sobre la globalització un terme destacat en l’actualitat i
polèmic per la càrrega ideològica i política a la que està vinculada.
La globalització està lligada amb els poders econòmics i governamentals dels països rics i
es recolza en la liberalització del mercat en l’àmbit mundial.
Afirma que les tecnologies digitals no són les causant directes de la globalització amb la
qual cosa estic d’acord. Sens dubte, les noves tecnologies han accelerat el procés, però la
societat en si, amb la cultura del consum, la política i
economia capitalista que la caracteritzen, tenen un paper
decisiu.
La societat i la seva política, cultura i economia, crea eines
tecnològiques i les fa servir en funció dels seus interessos.

2. Tot seguit, ens presenta diferents discursos sobre el paper que juguen les tecnologies en la
de societat de la informació:
 Discurs mercantilista: divulgat pel conjunt de sectors industrials vinculats amb el
sector de la nova economia que veuen la societat de la informació com un enorme
mercat comercial en el que es participa a través de les xarxes de comunicació
digitals. Per tant, consideren les tecnologies exclusivament des del punt de vista
comercial. Des d’aquesta visió la societat de la informació suposarà un major
benestar material i més felicitat pels individus.
 Discurs crític-polític: defensa que les tecnologies digitals han d’estar al servei del
desenvolupament social i humà. Per tant, no han d’estar controlats pels interessos
de les grans corporacions industrials del món capitalista.
 Discurs tecno-centrista: manté que les tecnologies digitals són l’eix d’un procés de
revolució tecnològica i humana. D’aquesta manera, són el centre del canvi social i
cultural i ens portaran cap a una societat més avançada que l'actual.
 Discurs apocalíptic: sosté que les TIC representen la fi dels ideals i valors de la
societat.
Personalment, crec que les tecnologies juguen diversos papers en la societat, és a dir, no
són únicament una eina comercial (mercantilista), ni l’eix on gira la humanitat (crític-
polític), ni estan únicament al servei del desenvolupament social i humà ( crític-polític)
sinó que són una eina al servei de la societat i que tothom empra en funció dels seus
interessos. Crec però, que tots hauríem de saber utilitzar-los de manera crítica, ètica i
moral fet pel qual cal, avui per avui, una educació per a un correcte ús d’aquestes.
Avantatges i inconvenients de la societat tecnològica...
En aquest punt, Àrea exposa els efectes positius i negatius de la societat tecnològica:
Permeten i faciliten una major comunicació oral, escrita o audiovisual entre les
persones independentment de la seva situació geogràfica o temporal.
Permeten l'accés de forma permanent a gran quantitat d’informació.
Positius
Milloren l'eficàcia i qualitat dels serveis.
Possibiliten noves formes d'activitat productiva i laboral.
Propicien la superació d'una visió estreta i localista de la realitat. La globalització
augmenta el coneixement i el contacte entre cultures i grups socials del planeta.
Obstaculitzen el progrés cap a un model social més democràtic i menys agressiu
amb la diversitat cultural i mediambiental.
Negatius
Creen una societat tecnològicament depenent.
Provoquen l’uniformisme cultural o homogeneïtzació (cultura del consum).
Augmenten les desigualtats culturals i econòmiques entre països (encletxa digital).
Pèrdua de privacitat i augment del control informatiu sobre els individus.

3. Rellegint-los m’adono que un efecte positiu ens porta a un efecte negatiu. El progrés
tecnològic, “és un exemple més que tot el que toca l’home és una barreja de bé i de mal.
Probablement no hi haurà una terra promesa. Els homes sempre s’inventaran problemes
nous contra els quals lluitar” (Gaarder, J. 1995).
Tal com ja he escrit anteriorment, el més essencial és que l’ús d’aquestes sigui crític, ètic i
moral. Per això, cal una multialfabetització en les TIC entesa com: saber accedir a la
informació; utilitzar-la ètica i democràticament; analitzar-la i transformar-la en
coneixement; saber expressar-se de forma textual, audiovisual, multimèdia i hipertextual, i
comunicar-se i col·laborar amb els altres. Per tant, cal educar en les TIC de manera que és
fa necessària una reestructuració del sistema educatiu l’educació.
I en aquest sentit, es fa important que una educació en les TIC i una millora de la legislació
que regula les tecnologies digitals, la protecció de dades, protecció a menors,...
Els problemes educatius generats per l'omnipresència
tecnològica...
Els problemes educatius generats per l’omnipresència tecnològica que anomena Àrea són:
 Encletxa digital: un gran percentatge de la població adulta no entén els codis de
comunicació o no saben utilitzar la tecnologia, de manera que si no inicien
processos formatius en els nous codis, formes i eines digitals, queden al marge de
les noves opcions d'oci, informació, formació i ocupació.
 La quantitat d’informació que rebem a través dels variats mitjans de comunicació
no suposa necessàriament un tractament competent d'aquesta.
 La forma en què les noves tecnologies comuniquen constitueix una nova forma de
entendre, de participar i d'aprendre ja que les noves tecnologies rompen amb el
model seqüencial i lineal de la cultura impresa. Presenten la informació exposant el
bàsic i establint relacions amb altres
informacions que puntualitzin o
clarifiquin les temàtiques segons els
interessos del públic.
 Les institucions educatives introdueixen
lentament els canvis en les seves
estructures. Per això, es produeix un
desfasament en els sistemes educatius.

4. Reptes de l'educació davant les noves tecnologies digitals...
Els reptes que Área anomena són:
 Integrar les noves tecnologies en el sistema i cultura escolar i redefinir els
continguts curriculars. Evidentment, això implicarà modificar el model
d'ensenyament en la seva globalitat, realitzar importants inversions econòmiques,
desenvolupar estratègies de formació del professorat i d'assessorament als centres
escolars en relació a l’ús de les TIC amb fins educatius,...
 Reestructurar els mètodes d'ensenyament. Atorgar nous rols per a docents i
alumnes. L'alumne ha d’aprendre a aprendre, ha de saber buscar, seleccionar i
analitzar la informació en les diferents fonts de consulta (de tipus imprès,
audiovisual, informàtic).
El docent ha de planificar un procés educatiu obert i flexible, ha d’utilitzar una
metodologia interactiva i cooperativa de treball, ha de guiar el procés
d’aprenentatge de l’alumne; ha de col·laborar amb la comunitat educativa; ha de
saber analitzar i perfeccionar la seva pràctica educativa (formació permanent)...
 Estendre la formació a través de xarxes d'ordinadors (teleformació): crear noves
xarxes que permetin accedir a l’ensenyament, desenvolupar plans i programes de
teleformació assegurant-se que tinguin la qualitat pedagògica necessària.
 Revisar i replantejar la formació ocupacional per tal que aquesta incorpori i integri
la realitat tecnològica.
 Desenvolupar accions d'educació no formal: l'alfabetització tecnològica per al
desenvolupament social i comunitari.
Per acabar, l’autor concloeix dient que les tecnologies amb finalitats educatives obren
noves dimensions i possibilitats en els processos d’ensenyament-aprenentatge amb la qual
cosa hi estic totalment d’acord.
Ens diu que el discurs mercantilista de l'economia neoliberal domina l'actual panorama de
l'avanç tecnològic i dels plans i projectes governamentals que defineixen el
desenvolupament de la societat de la informació a mitjà termini. Ara bé, els agents
educatius i culturals no podem obviar aquests fenòmens, però tampoc podem assumir-los
i aplicar-los submisament sobre la nostra activitat pedagògica.
Acaba amb una interessant frase que parla per si sola: “L'educació és i seguirà sent
fonamentalment una activitat d'interacció humana intencional, i en conseqüència, és
política i està regulada per valors, idees i sentiments encara que ara, puguem
intervenir en l’educació amb una infinitat d'artefactes tecnològics”.
Com a conclusió personal, he de dir que penso que Àrea proposa una integració de les Tic
tenint en compte les necessitats socials, polítiques i culturals. A més, remarca la necessitat
d’utilitzar les tic com instruments d’aprenentatge autònom i col·laboratiu, fomentant al
mateix temps, un ús crític, ètic i moral.
Penso que aquesta proposta d’integració de les tic és realment urgent en l’actual sistema
educatiu espanyol. Així com també és urgent una reestructuració general del sistema
eductiu ja que tot i que aquest sistema s’altera cada cop que les forces polítiques canvien

5. sempre es caracteritza per fragmentació i descontextualització dels continguts, absència
de globalitat, saturació, falta de recursos humans i materials, manca d’innovació,
creativitat i entusiasme ...
Maria Truyol Janer
4 de GEDI
Mitjans i Recursos Tecnològics en el procés d’ensenyament-aprenentatge