Enviar búsqueda
Cargar
De Barchino A Barchinona La Ciutat Antiga Dossier Romans
•
0 recomendaciones
•
349 vistas
kobemedia
Seguir
De Barchino A Barchinona La Ciutat Antiga Dossier Romans
Leer menos
Leer más
Viajes
Entretenimiento y humor
Denunciar
Compartir
Denunciar
Compartir
1 de 4
Descargar ahora
Descargar para leer sin conexión
Recomendados
La Formacio D Una Capital La Ciutat Medieval Dossier Gotic 17 Primaria
La Formacio D Una Capital La Ciutat Medieval Dossier Gotic 17 Primaria
kobemedia
La Formacio D Una Capital La Ciutat Medieval Dossier Gotic 20 Secundaria
La Formacio D Una Capital La Ciutat Medieval Dossier Gotic 20 Secundaria
kobemedia
El Park Guell De Ciutat Jardi A Jardi De La Ciutat Dossier Park 20 Secundaria
El Park Guell De Ciutat Jardi A Jardi De La Ciutat Dossier Park 20 Secundaria
kobemedia
Pedralbes La Historia D Un Monestir Dossier Monestir 20 Secundaria
Pedralbes La Historia D Un Monestir Dossier Monestir 20 Secundaria
kobemedia
Viatge A Barcino Dossier Romans P 2ed
Viatge A Barcino Dossier Romans P 2ed
kobemedia
Barcelona A L Epoca Moderna Dossier Austria
Barcelona A L Epoca Moderna Dossier Austria
kobemedia
Viatge A Barcino Dossier Romans P 2ed
Viatge A Barcino Dossier Romans P 2ed
kobemedia
Programa educatiu muhba_del_curs_2009-2010_muhba_escoles_09_10
Programa educatiu muhba_del_curs_2009-2010_muhba_escoles_09_10
kobemedia
Recomendados
La Formacio D Una Capital La Ciutat Medieval Dossier Gotic 17 Primaria
La Formacio D Una Capital La Ciutat Medieval Dossier Gotic 17 Primaria
kobemedia
La Formacio D Una Capital La Ciutat Medieval Dossier Gotic 20 Secundaria
La Formacio D Una Capital La Ciutat Medieval Dossier Gotic 20 Secundaria
kobemedia
El Park Guell De Ciutat Jardi A Jardi De La Ciutat Dossier Park 20 Secundaria
El Park Guell De Ciutat Jardi A Jardi De La Ciutat Dossier Park 20 Secundaria
kobemedia
Pedralbes La Historia D Un Monestir Dossier Monestir 20 Secundaria
Pedralbes La Historia D Un Monestir Dossier Monestir 20 Secundaria
kobemedia
Viatge A Barcino Dossier Romans P 2ed
Viatge A Barcino Dossier Romans P 2ed
kobemedia
Barcelona A L Epoca Moderna Dossier Austria
Barcelona A L Epoca Moderna Dossier Austria
kobemedia
Viatge A Barcino Dossier Romans P 2ed
Viatge A Barcino Dossier Romans P 2ed
kobemedia
Programa educatiu muhba_del_curs_2009-2010_muhba_escoles_09_10
Programa educatiu muhba_del_curs_2009-2010_muhba_escoles_09_10
kobemedia
Barcelona A L Epoca Moderna Dossier Austria
Barcelona A L Epoca Moderna Dossier Austria
kobemedia
La Formacio D Una Capital La Ciutat Medieval Dossier Gotic 17 Primaria
La Formacio D Una Capital La Ciutat Medieval Dossier Gotic 17 Primaria
kobemedia
De Barchino A Barchinona La Ciutat Antiga Dossier Romans
De Barchino A Barchinona La Ciutat Antiga Dossier Romans
kobemedia
La Formacio D Una Capital La Ciutat Medieval Dossier Gotic 20 Secundaria
La Formacio D Una Capital La Ciutat Medieval Dossier Gotic 20 Secundaria
kobemedia
Pedralbes La Historia D Un Monestir Dossier Monestir 20 Secundaria
Pedralbes La Historia D Un Monestir Dossier Monestir 20 Secundaria
kobemedia
SlideShare
SlideShare
shirlita-1973
El Park Guell De Ciutat Jardi A Jardi De La Ciutat Dossier Park 20 Secundaria
El Park Guell De Ciutat Jardi A Jardi De La Ciutat Dossier Park 20 Secundaria
kobemedia
El Refugi Solidaritat Per Sobreviure Dossier Refugi 20 SecundàRia
El Refugi Solidaritat Per Sobreviure Dossier Refugi 20 SecundàRia
kobemedia
El Refugi Solidaritat Per Sobreviure Dossier Refugi 20 SecundàRia
El Refugi Solidaritat Per Sobreviure Dossier Refugi 20 SecundàRia
kobemedia
Viatge A Barcino Dossier Romans P 2ed
Viatge A Barcino Dossier Romans P 2ed
kobemedia
Jornada museuseducacio 2015
Jornada museuseducacio 2015
Mireia Mayolas Creixams
Jornada museuseducacio 2015
Jornada museuseducacio 2015
Museu Marítim de Barcelona
II Seminari de Museus i Educació de l'MMB 2008
II Seminari de Museus i Educació de l'MMB 2008
Museu Marítim de Barcelona
Más contenido relacionado
Destacado
Barcelona A L Epoca Moderna Dossier Austria
Barcelona A L Epoca Moderna Dossier Austria
kobemedia
La Formacio D Una Capital La Ciutat Medieval Dossier Gotic 17 Primaria
La Formacio D Una Capital La Ciutat Medieval Dossier Gotic 17 Primaria
kobemedia
De Barchino A Barchinona La Ciutat Antiga Dossier Romans
De Barchino A Barchinona La Ciutat Antiga Dossier Romans
kobemedia
La Formacio D Una Capital La Ciutat Medieval Dossier Gotic 20 Secundaria
La Formacio D Una Capital La Ciutat Medieval Dossier Gotic 20 Secundaria
kobemedia
Pedralbes La Historia D Un Monestir Dossier Monestir 20 Secundaria
Pedralbes La Historia D Un Monestir Dossier Monestir 20 Secundaria
kobemedia
SlideShare
SlideShare
shirlita-1973
Destacado
(6)
Barcelona A L Epoca Moderna Dossier Austria
Barcelona A L Epoca Moderna Dossier Austria
La Formacio D Una Capital La Ciutat Medieval Dossier Gotic 17 Primaria
La Formacio D Una Capital La Ciutat Medieval Dossier Gotic 17 Primaria
De Barchino A Barchinona La Ciutat Antiga Dossier Romans
De Barchino A Barchinona La Ciutat Antiga Dossier Romans
La Formacio D Una Capital La Ciutat Medieval Dossier Gotic 20 Secundaria
La Formacio D Una Capital La Ciutat Medieval Dossier Gotic 20 Secundaria
Pedralbes La Historia D Un Monestir Dossier Monestir 20 Secundaria
Pedralbes La Historia D Un Monestir Dossier Monestir 20 Secundaria
SlideShare
SlideShare
Similar a De Barchino A Barchinona La Ciutat Antiga Dossier Romans
El Park Guell De Ciutat Jardi A Jardi De La Ciutat Dossier Park 20 Secundaria
El Park Guell De Ciutat Jardi A Jardi De La Ciutat Dossier Park 20 Secundaria
kobemedia
El Refugi Solidaritat Per Sobreviure Dossier Refugi 20 SecundàRia
El Refugi Solidaritat Per Sobreviure Dossier Refugi 20 SecundàRia
kobemedia
El Refugi Solidaritat Per Sobreviure Dossier Refugi 20 SecundàRia
El Refugi Solidaritat Per Sobreviure Dossier Refugi 20 SecundàRia
kobemedia
Viatge A Barcino Dossier Romans P 2ed
Viatge A Barcino Dossier Romans P 2ed
kobemedia
Jornada museuseducacio 2015
Jornada museuseducacio 2015
Mireia Mayolas Creixams
Jornada museuseducacio 2015
Jornada museuseducacio 2015
Museu Marítim de Barcelona
II Seminari de Museus i Educació de l'MMB 2008
II Seminari de Museus i Educació de l'MMB 2008
Museu Marítim de Barcelona
Similar a De Barchino A Barchinona La Ciutat Antiga Dossier Romans
(7)
El Park Guell De Ciutat Jardi A Jardi De La Ciutat Dossier Park 20 Secundaria
El Park Guell De Ciutat Jardi A Jardi De La Ciutat Dossier Park 20 Secundaria
El Refugi Solidaritat Per Sobreviure Dossier Refugi 20 SecundàRia
El Refugi Solidaritat Per Sobreviure Dossier Refugi 20 SecundàRia
El Refugi Solidaritat Per Sobreviure Dossier Refugi 20 SecundàRia
El Refugi Solidaritat Per Sobreviure Dossier Refugi 20 SecundàRia
Viatge A Barcino Dossier Romans P 2ed
Viatge A Barcino Dossier Romans P 2ed
Jornada museuseducacio 2015
Jornada museuseducacio 2015
Jornada museuseducacio 2015
Jornada museuseducacio 2015
II Seminari de Museus i Educació de l'MMB 2008
II Seminari de Museus i Educació de l'MMB 2008
De Barchino A Barchinona La Ciutat Antiga Dossier Romans
1.
La vida privada
LA FAMÍLIA “Muchas anécdotas relatadas con complacencia por los historiadores insisten en el carácter sagrado de la familia: el padre tiene en sus manos toda la autoridad y durante su vida entera conserva sobre sus hijos el derecho de vida y muerte. Puede, según su voluntad, ? Què significa una societat patriarcal? Quines concepcions 8 de la societat patriarcal són visibles en la nostra societat? Com es pot canviar aquesta mentalitat? Què faries? MHCB Institut de : cultura MUSEU D’HISTÒRIA DE LA CIUTAT Els materials didàctics del Museu Dossier de l’alumne/a Barcelona Educació Secundària S repudiar a su mujer, e incluso, después del veredicto de un tribunal familiar, hacerla matar. Pinces (volsellae) © Espai d’Imatge–MHCB en temps Absuelto por los jueces públicos, todo joven debe contar también con la sentencia de su dels Romans propio padre, que a veces es más severa. [...] En la práctica, la disciplina familiar, no tiene Barcino otro efecto más que el de vigilar la deferencia de los jóvenes hacia sus mayores. Y las muestras de respeto no faltan. [...] En el senado se observa una estricta prelación de edades. El magistrado más antiguo en el rango más elevado da su opinión antes que nadie, con la cual, en general, los demás están de acuerdo.” GRIMAL, P., La vida en la Roma antigua, Paidós, Barcelona, 1993, p. 30. “Dentro de la casa familiar, la mujer –a quien la ley considera durante toda su existencia como un ser menor que pasa del poder paterno al poder marital, y luego, si queda viuda, al de su hijo mayor–, debe vivir una vida de abnegación, de obediencia y de trabajo. Pero la mujer libre no está obligada a cualquier tipo de quehacer. Las tareas serviles son cumplidas por las sirvientas. El ama de casa hila y teje.” GRIMAL, P., La vida en la Roma antigua, Paidós, Barcelona, 1993, p. 30. MUSEU D’HISTÒRIA DE LA CIUTAT Informació i reserves: Plaça del Rei, s/n Tel.: 93 319 02 22 08002 Barcelona E-mail: reserves-mhcb@mail.bcn.es Horari d’atenció: de dilluns a divendres de 10 a 14 h i dimarts i dijous de 16 a 18 h www.museuhistoria.bcn.es Llançadora de teler i pinta rela- cionada amb el teixit i el filat © Pere Vivas–MHCB
2.
© Museu d’Història
de la Ciutat Coordinació: Josep Liz i Júlia Quintela, departament d’activitats de l’MHCB Autores: Lola Àngeles, Núria Capdevila Avaluació inicial Fundació i urbanisme 3 (Fragment, Serveis Culturals) Disseny gràfic: PFP, Quim Pintó i Montse Fabregat de la ciutat Impressió: Cevagraf, SCCL Dipòsit legal: ? ? “L’emplaçament triat per a la Barcelona Barcelona Si haguessis de plantejar-te fer el guió per a una pel·lícula de romans, quins temes tractaries? romana fou el més adient per a una ciutat en temps de pau: un paisatge planer al costat del Situa al plànol els punts més importants de la ciutat: carrers principals, fòrum, termes, portes, necròpolis, etc. en temps port natural del Rubricatum flumen, el riu Llobregat […]. ? Quina és la situació estratègica del pla de Barcelona dels Romans La funció principal que havia de dur a terme la nova ciutat era la d’aglutinar i controlar un que afavorí la seva fundació? ? Barcino Peces de cuina Columnes i pòdium del temple romà territori (ager) no gaire extens, però sí molt productiu i ja explotat des de l’època En quina mesura la racionalitat de l’urbanisme es reflecteix en l’entramat actual? © Espai d’Imatge–MHCB © Pere Vivas–MHCB republicana, segons coneixem per les restes de viles a la vora del Llobregat. Aquest territori fou convenientment estructurat mitjançant una centuriació o parcel·lació (centuratio) que constituïa el seu primer cadastre, organitzat entorn de dos eixos (cardo i decumanus), que formaven una àrea distribuïda entre els pobladors de la ciutat, en què es reservaven zones d’ús comú o públic.” RODÀ DE LLANZA, I., Inscripció amb el nom complert “Barcelona: de la seva fundació de l’antiga colònia romana al segle IV” a BELTRAN de de Barcino HEREDIA, J. [dir.], De Barcino a © Pere Vivas–MHCB Barcinona (segles I-VII): les restes arqueològiques de la plaça del Rei, MHCB, Barcelona, 2001, p. 22. < Retrat femení amb vel © Ramon Muro– AHCB–MHCB
3.
Fundació i urbanisme
4 La vida quotidiana 5 de la ciutat ? ? “La riquesa del territori de Barcelona era LA CUINA Si haguessis de reconstruir el fòrum romà, on el situaries Quines herències de l’època romana trobes en la nostra assegurada per la fertilitat de la terra, apta per en relació a la ciutat actual? cuina? al conreu dels cereals i de la vinya; pels recursos “El desayuno (ientaculum, iantaculum) de los miners amb explotació de ferro, i potser de ? romanos, que se tomaba más temprano o más plata, a la zona de Gavà, i, finalment, per Què significa fòrum? Quin sentit es dóna actualment a aquesta tarde según la hora de levantarse, consistía en l’abundància de productes del mar, d’entre paraula? pan bañado en vino o condimento con sal, els quals, al segle IV dC el poeta Ausoni [...] uvas, aceitunas, queso, leche y huevos. La alaba encara la salsa de peix i les ostres; no és comida (prandium), que consistía en platos más gens estrany trobar a les excavacions urbanes sólidos, tanto calientes como fríos, se tomaba closques d’aquest mol·lusc, malauradament aproximadamente al mediodía, o a la hora desaparegut del nostre litoral.” sexta, según nomenclatura romana. La comida principal, o cena (cena), se tomaba sobre las RODÀ DE LLANZA, I., nueve, entre el mediodía y la puesta de sol. Las Cullera “Barcelona: de la seva fundació © Ramon Muro– AHCB–MHCB al segle IV” a BELTRAN de clases más pobres de todos los períodos se HEREDIA, J. [dir.], De Barcino a Barcinona (segles I-VII): les restes alimentaban principalmente de gachas (puls) arqueològiques de la plaça del Rei, hechas de una sustancia farinácea (far, ador), MHCB, Barcelona, 2001, p. 22. que servía de pan, además de vegetales como la col, nabos y rábanos, puerro, ajo, cebollas, legumbres, pepino, calabazas, melones, etc. La carne sólo se comía en ocasiones festivas. En los primeros tiempos las disposiciones de la cocina estaban en armonía con la sencillez de los platos que se preparaban allí.” GHUL, E.; KONER, W., Los romanos: su vida y sus costumbres, Edimat, Madrid, 2002, p. 267. Conjunt de vaixella de taula © Espai d’Imatge–MHCB Carrer Llibretería “Puede imaginarse, según las recetas de Apicio, una cocina de gusto fuerte, bastante parecida a la cocina oriental, con un predominio de Carrer del Bisbe Plaça de Carrer de la Ciutat salsas capaces de cambiar el gusto de las carnes, Sant Jaume así como el arte de los cocineros, que consistía en cambiarles el aspecto. Por ejemplo, darle Carrer del Call a un cuarto de puerco la apariencia de un ave o a ubres de cerda –plato muy apreciado– la de un guiso de pescado.” GRIMAL, P., “El siglo de Augusto” a La vida en la Roma antigua, Paidós, Barcelona, 1993, p. 81.
4.
La vida quotidiana
6 La vida quotidiana 7 ? ? EL RENTAT DE LA ROBA EL CONSUM DEL VI Quines altres maneres de conservar aliments coneixem Quin és el procés actual per obtenir el vi? En quina mesura actualment? Com ho podem relacionar o no amb l’època ho podem relacionar amb l’època romana? “És ben conegut l’ús de la cendra per fer la romana? “La calç i l’aigua de mar o, en cas que en bugada, ja que actuava com a agent blanque- manqués, l’aigua salada es feien servir en jant, de la mateixa manera que la calç que, a l’antiguitat per clarificar el vi provocant una més, amarada i barrejada amb orina, constituïa reacció química que precipitava les sals. A la un detergent eficaç. Calç i orina s’utilitzaven instal·lació vinícola de Barcino se n’ha pogut també a les tintoreries com a mordent per constatar l’ús, tal com es descriu, per exemple, fixar els colors als teixits. Fons d’àmfora amb calç en els tractats de Cató o de Columel·la, en els A les fullonicae de Pompeia i d’Herculà s’han © Pere Vivas–MHCB quals s’indica la proporció correcta d’aigua trobat àmfores amb orina, i les fonts clàssiques de mar o de sal que s’havia d’afegir al vi. fan referència al costum de disposar àmfores També se sap que era costum aromatitzar el al carrer al costat de l’entrada de les bugaderies vi amb tota mena de plantes o d’herbes, com per recollir l’orina dels vianants.” ara la xufla, la canya de sucre o la canyella. Vista general de la bodega Els residus que s’han localitzat a la cella vinària o cella vinaria BELTRAN de HEREDIA, J., © Pere Vivas–MHCB “Fullonica i tinctoria: proven que al vi que es produïa a Barcino s’hi teles, tints i bugades a l’antiga afegia canyella, mel i algun altre xarop colònia romana” a De Barcino a Barcinona (segles I-VII): les restes procedent de fruits carnosos en almívar.” arqueològiques de la plaça del Rei, MHCB, Barcelona, 2001, p. 48 BELTRAN de HEREDIA, J., Barcinona (segles I-VII): les restes “Raïm i vi a través de les restes arqueològiques de la plaça del Rei, arqueològiques: la producció MHCB, Barcelona, 2001, p. 71. de vi a Barcino” a De Barcino a LA PRODUCCIÓ DEL GARUM “La base d’aquesta salsa (garum) consistia en la maceració en sal dels menuts del peix (ous, sang, budells, ganyes, etc.) barrejats sovint amb peixos petits sencers. El seu sabor podia variar si s’hi afegien gambes, garotes, ostres, escopinyes, cloïsses o altres varietats de mol·luscs. De fet, per a l’elaboració d’aquestes salses es feien servir tot tipus de peixos grans i petits, segons el que oferia la pesca de la zona. Coneixem, per exemple, el garum a la Hams, agulla per reparar les xarxes sang, a partir de les vísceres de la tonyina, i el de pesca i pes de plom © Pere Vivas–MHCB garum negre o garum sociorum, fabricat amb Restitució del pati interior verat, considerats en l’antiguitat dues de les amb els dipòsits protegits Llavors de raïm mineralitzades per la teulada millors varietats de garum. A més, hi havia © MHCB © Emili Revilla–MHCB altres tipus de salsa de peix, tot i que de menor qualitat, com el hallec, la muria i el liquamen.” BELTRAN de HEREDIA, J., Barcinona (segles I-VII): les restes “Una factoria de garum i salaó arqueològiques de la plaça del Rei, de peix a Barcino” a De Barcino a MHCB, Barcelona, 2001, p. 58.
Descargar ahora