Presentació d'Anna Guillaumet, experta en sistemes d’informació de la Recerca i la Innovació, a SIGMA Gestió Universitària, a les Jornades de Ciència Oberta organitzades pel Museu de Ciències Naturals de Barcelona, que van tenir lloc el 3 d'octubre de 2018.
3. Ciència oberta:
Posar la recerca a l’abast del públic i la societat en
general per millorar la productivitat i l’eficiència, la
transparència i la resposta a les necessitats de la
recerca interdisciplinària
- 3 -
Ciència tradicional:
Recerca feta per a altres
investigadors
Font:
Open Science and its role in universities: a roadmap for cultural change
4. Amb més presència a les
xarxes socials.
Font: ResearchGate
Investigador 4.0
- 4 -
5. Font: IUNE2018 de A4U
En un món on es fomenta la
col·laboració. Un 43,18% de la
producció total del SUE es va firmar
en col·laboració internacional
Investigador 4.0
- 5 -
6. En el món digital, cada cop més,
l’investigador té que fer front a un nou
escenari que se li presenta i on ha de
gestionar la seva pròpia reputació
digital.
Amb multitud d’eines i serveis a la
seva disposició.
Investigador 4.0
- 6 -
7. Publicar molt = tenir més
reputació?
Les dades no només han d’estar disponibles sino
que han de ser fàcils de trobar i reutilitzar!
No ens tornem bojos! No tot és publicable o ha
d’estar en obert copyright, drets d’autor, patents…
CRIS
No hem de reescriure el nostre CV,
cada vegada!
Publish or perish! As open as possible as
closed as necessary
Collect data once reuse
it many times
Make your data F.A.I.R!
- 7 -
10. El moviment Open Access es basa en 3 manifests:
Budapest Open Access Initiative de febrer de 2002
Bethesda Statement on Open Access Publishing juny de
2003
Berlin Declaration on Open Access to Knowledge in the
Sciences and Humanities octubre de 2003
Finalitat:
- Evitar costos abusius per part principals editorials
científiques amb guanys de milions d’euros anuals.
- Immediatesa de la informació
- Facilitat d’accés i reutilització
- 10 -
- Ha promogut l’aparició i consolidació dels
repositoris oberts de publicacions
- La llei de la ciència obliga a que tota
publicació produïda a través de
finançament públic ha d’estar publicada
en obert en els repositoris institucionals
o en les plataformes de publicacions en
obert (ScienceOpen...)
- El projecte H2020 europeu demana que
totes les publicacions fetes a través seu,
es publiquin en obert (openAIRE...) i al
nou projecte Horizon europe, es
demanarà encara més com a
requeriment
11. Exemple: Quan signes un acord de finançament en H2020 et
compromets a (model grant agreement):
- Art 38: Promocionar les accions i els resultats a múltiples
audiències.
- Art 39: Disseminar els resultats ho abans possible
- Art 29: Assegurar l’accés obert (lliure de costos i on-line) de
totes les publicacions revisades (peer-review). Sempre que no
hi hagi raons legítimes, tipus patents…
- Art 28: Prendre mesures per assegurar l’explotació dels
resultats, màxim 4 anys després de la fi del projecte (a través
de Marketing, serveis i altres activitats estàndards).
- Art 27,28,39,38: Reconèixer que és un fons europeu en cada
activitat de comunicació, disseminació i explotació, així com en
cada equip i infraestructura.
Font: IPR Helpdesk
- 11 -
12. El 4 de setembre, 11 organitzacions
finançadores de la recerca, amb el
suport de la comissió europea incloent el
European Research Council (ERC), han
anunciat la creació de cOAlition S,
iniciativa per fer l’accés obert a les
publicacions de recerca, una realitat.
Així, totes les publicacions derivadas
de projectes finançats per ells, han
d’estar en obert.
Han creat el Plan S que consisteix en 10
principis. Entre ells, que l’investigador
reté el copyright de la publicació.
- 12 -
14. La avaluació oberta, tracta tant de les mètriques com de la revisió per parells:
Open Peer Review:
- No es anònim
- La participació és oberta i no seleccionada per un editor
- Els resultats de la revisió es publiquen en obert
Altmètriques:
- No basar-se només amb impacte i cites
- Avaluar al investigador de forma mes àmplia i global
- 14 -
15. Una noticia rellevant va sorgir el 2015 quan l’equip del
Large Hadron Collider del CERN, va publicar un
article que el signaven 5.154 authors!. I no es l’únic
exemple, cents d’articles citen almenys 1.000 authors
(anomenat el fenòmen kilo-autor). Tendència entre els
investigadors d’operar en equips grans, internacionals i
interdisciplinaris.
Com es pot avaluar això amb la revisió per parells
tradicional?
- 15 -
16. Posar les dades a disposició de la
ciutadania. Un altre dels objectius de la
Ciència oberta. Està relacionat amb la
transparència de les dades
d’organitzacions públiques.
- 16 -
18. Open Science aims at: “increasing research quality, boosting collaboration, speeding up
the research process, making the assessment of research more transparent, promoting
public access to scientific results, as well as introducing more people to academic
research”
Font: Open Science recommendations EU
Bones intencions, pocs incentius!!!... De moment
- 18 -
19. Perquè no està totalment implantada la ciència oberta
si es veu que té tants beneficis?
Font: «Fostering Open Science at Fraunhofer»
- 19 -
20. Hi ha multitud de recomanacions pels investigadors sobre les bondats de la ciència oberta
però la realitat segueix sent:
“Si publiques en revistes del primer quartil i de prestigi, tindràs millor reputació i
millors possibilitats en la obtenció de finançament i en la teva avaluació”
Encara som aquí:
Paga per publicar, paga per accedir!
- 20 -
21. Perquè no publico tot en obert?:
- Només se m’avalua per l’impacte i les citacions de les meves publicacions
en revistes de prestigi de pagament
- Crec que publicar en obert, vol dir menys qualitat de la recerca (revistes
depredadores).
- La revisió per parells es una mesura i garantia de la qualitat de la recerca.
- Si publico uns resultats en obert, qualsevol pot usar-los i fer un
descobriment més ràpid.
- No vull que els resultats de les meves revisions siguin obertes al públic.
-
-
-
-
Reticències per publicar en obert: publicacions i dades
- 21 -
22. - Potser no tot ha de ser obert. Alguns
aposten per un model híbrid d’obertura.
- Realització de campanyes internes a les
institucions, explicant clarament què es la
ciència oberta i com implementar-la.
Incentius i premis.
- Definició de polítiques autonòmiques,
nacionals i internacionals de Recerca.
Premis
Reconeixement
Mètriques
- 22 -
25. Es un tema complex. Cadascuna de les agencies federals de finançament NIH, NSF, Dept
Agricultura, Departament d’educació... Té les seves pròpies polítiques. El NIH l’agència de
finançament més gran, té com a requeriment que totes les publicacions resultants dels projectes
finançats per ells, han d’estar en obert màxim 1 any després de la seva publicació. Financen
sobretot recerca bàsica.
Cada cop més, la resta d’agències requereixen que es posin les dades en obert en base al
principi F.A.I.R., i moltes demanen que es faci un pla de gestió de les dades del projecte. Però
pocs investigadors ho acompleixen.
Tot això no aplica a la part privada de la recerca (recerca aplicada) que suposa aproximadament
un 75% de la recerca als Estats Units i tenen cadascuna la seva política pròpia.
- 25 -
26. Està definint el nou programa “Horizon
Europe” 100 B€ (2021-2027) que, a mes:
https://ec.europa.eu/commission/sites/beta-political/files/budget-
may2018-research-innovation_en.pdf
La UE ha definit a H2020, 8 pilars de la ciència
oberta al seu programa H2020. 80 B€ (2014-2020)
https://eur-lex.europa.eu/legal-
content/ES/TXT/PDF/?uri=CELEX:32018H0790&from=EN
Vídeo sobre el nou programa
- 26 -
Exemple: França,
Holanda tenen o estan
elaborant plans
estratègics basats en
la ciència oberta.
27. El maig de 2015, el Chinese Academic of Science va començar a requerir que tots els instituts de recerca de Xina
tinguessin un repositori obert per emmagatzemar els pre-prints dels programes de finançament públic.
Simultàniament, el National Natural Science Foundation of China (NSFC) va crear el Open Repository, sol·licitant
als investigadors una versió pre-print dels Articles no mes tard de 12 mesos després de la seva publicació. Sobretot
s’emmagatzema recerca bàsica d'enginyeries, ciències dels materials i ciències de la informació.
Xina està recopilant gran quantitat d’informació científica, per les seves plataformes de ciència oberta.
http://www.copyright.com/blog/5-tips-understanding-stm-open-access-china/
- 27 -
30. SCI-Hub – La famosa xarxa... “pirata”? de publicacions científiques
Infraccions del copyright?Font
- 30 -
31. Xarxes socials acadèmiques (vessant mes col·laborativa)
https://www.academia.edu/
+66M acadèmics registrats,
21M papers
Des de 2008
https://www.researchgate.net/
+15M acadèmics registrats
Des de 2008
https://www.mendeley.com/research-network/community
+6M acadèmics registrats
Des de 2011
- 31 -
33. OpenAccess al
Birmingham Museums Trust
The Christabel Necklace, 1893, Sir George James
Frampton, Birmingham Museums and Art Gallery,
CC0
Al museu Trust de Birmingham recentment han
pres la decisió de posar les imatges que no
tenen copyright, disponibles sota una llicència
Creative Commons CC0.
El Museu té 800.000 objectes mostrats i
emmagatzemats en 9 localitzacions, alguns
d’ells d’important rellevància nacional.
Actualment 50.000 ja són en obert i accessibles
per recerques i/o consultes.
+info
- 33 -
Proporcionen:
- Fàcil accés als investigadors a materials per
les seves investigacions
- Accés al patrimoni sense horaris
- Compliment de les regulacions
- En línia amb les directrius europees
37. - És un moviment imparable i que anirà creixent, molts parlen de la seva
consolidació el 2020.
- És un canvi cultural i generacional, una altre manera de fer ciència i té
avantatges i inconvenients, però no es ni millor ni pitjor.
- Facilita l’accés al coneixement i a les dades per part dels investigadors i
al públic en general, augmentant la velocitat dels descobriments, al poder
reutilitzar dades i tenir accés a molta literatura científica, a baix cost.
- El dia que s’estableixin noves polítiques, mètriques i noves formes
d’avaluar la recerca, s’implantarà amb èxit la ciència oberta.
- 37 -