virtuts morals i responsabilitat.

1. Capítol 9: Autonomia i virtuts El llibre del Manel i la Camil·la (Ernst Tugendhat)

7. Autocontrol Educació moral

8. Autocontrol Por i dolor Plaer valentia moderació

11. Completeu els quadres:

17. Autonomia (1r sentit) ... ja en els nens molt petits que volen ser autònoms, és a dir, volen decidir ells mateixos què van a fer i volen actuar amb independència. Però, si al nen petit se li deixés actuar tan autònomament com ell vol, podria fer-se mal, fins i tot, podria matar-se, i aquesta és precisament la raó per la qual altres persones han de fer-se responsables d´ell i, en certs casos prohibir-li fer el que ell vol. Origen polític del terme autonomia Aquesta paraula va ser usada, en primer lloc, en relació a pobles, no a individus, i en aquest context el sentit és més fàcil d´entendre: significava que eren els propis ciutadans de la nació els que, per exemple, mitjançant eleccions, es donaven les lleis a si mateixos. Així, es parla d´autonomia política per distingir a un país que es governa a si mateix d´un que depèn d´un govern aliè.

19. Autonomia plena Ús immoral : algú pot decidir viure como vol però sense tenir en compte els interessos dels altres. Ús moral: algú decideix viure com vol segons una regla que ell vol que també els altres se la donin a ells mateixos (regla d´or)

20. Autonomia plena Ús immoral : algú pot decidir viure como vol però sense tenir en compte els interessos dels altres. Ús moral: algú decideix viure com vol segons una regla que ell vol que també els altres se la donin a ells mateixos (regla d´or) Només un adult en sentit psicològic

21. Conclusions capítol 9 1ª L´autocontrol consisteix en l´aplicació de dues virtuts: la valentia i la moderació. 2ª Amb la valentia es controlen els sentiments de la por i el dolor. 3ª Amb la moderació es controlen els sentiments de plaer. 4ª La virtut és la bona disposició de la voluntat cap el bé propi o el bé dels altres. 5ª Només amb la bona disposició de la voluntat cap el bé propi no s´assegura un comportament plenament moral: una persona pot ser molt responsable i alhora pot ser un criminal. 6ª L´autonomia bàsica és el desig d´emancipar-se de la tutela dels altres. 7ª L´autonomia plena és la capacitat de donar-se lleis a si mateix, és a dir, la capacitat de decidir com és vol viure. 8ª Existeixen quatre graus de llibertat: l´autonomia bàsica, la responsabilitat com a autoimputabilitat, la responsabilitat davant de la llei i l´autonomia plena. 9ª Poden existir dues maneres de manifestar-se l´autonomia plena: a) La immoral, quan les lleis que es dóna un a si mateix només valen per a ell. b) La moral, quan les lleis que s´autoimposa no només serveixen a ell si no també als altres (aplicació de la regla d´or)