2. Què he de fer abans?
Què vol dir? És un llistat de preguntes que una persona fa a una altra per tal
de saber-ne informacions i/o opinions.
Observa bé aquesta entrevista i fixa’t en totes les parts ...
3. ... Preparem bé l’entrevista abans
de fer-la ...
A qui voleu fer l’entrevista?
Penseu tot allò que voleu saber i que sigui
interessant de conèixer sobre el personatge.
Les preguntes han de ser clares i no
repetitives.
Cal que les preguntes estiguin ordenades de
forma coherent.
•S’ha de començar sempre per preguntes de temes generals: on ha
nascut? En què consisteix la seva feina? Si li agrada ? ...
•Cap al final, les preguntes han de ser més concretes i personals :
quines són les seves aficions? Té una anècdota divertida per
explicar?...
4. UNA PETITA AJUDA...
L’ENTREVISTAT POTSER INTRODUEIX
UN TEMA QUE ENS INTERESSA I
HEM D’IMPROVITZAR ALTRES
PREGUNTES.
L’ENTREVISTAT S’AVANÇA I
CONTESTA ALGUNES DE LES
PREGUNTES QUE LI VOLÍEM FER I
JA NO CAL FER-LES.
-Per mantenir l’interès de l’entrevistat i de les persones que
després llegeixin l’entrevista, no hem de canviar contínuament
de tema i cal remarcar les coses que puguin interessar al públic.
- Hem de preguntar-li coses relacionades amb la seva
especialitat, aquelles que l’han fet famós.
- Les preguntes han de ser breus i més curtes que no pas les
respostes.
5. Què he de fer durant ...
-TRIA DE L’ENTREVISTAT
*Pensa en alguna persona que estigui disposada a ser entrevistada: un
company/a, un mestre/a, un monitor/a, un familiar, un personatge
famós,...
*Planteja’t per què és interessant la persona en qui has pensat, quin
tema tractaràs i què en vols saber.
*Parla amb la persona triada i explica-li per quina raó vols fer-li una
entrevista.
-ELABORACIÓ DEL GUIÓ
* Tria les preguntes que poden ser més interessants pel lector/a.
*Redacta-les de manera clara i breu.
*No t’oblidis de la salutació i el comiat.
-TRIA DEL LLOC PER A L’ENTREVISTA
*És important que el lloc on hagis de fer l’entrevista sigui tranquil, sense massa sorolls.
-REALITZACIÓ DE L’ENTREVISTA
*Pren nota de les repostes que et dóna l’entrevistat de la manera més fidel possible.
-REDACCIÓ DE L’ENTREVISTA
* Transcriu-la , corregeix-la com a mínim un parell de cops i passa-la a net.
7. Cels Piñol és un dibuixant de còmic. Va néixer a
Barcelona el 18 de març del 1970. Segueix vivint a
Barcelona i treballa moltíssim.
Alguns companys i companyes coneixien els seus
còmics Fanhunter i van proposar que la nostra classe
es digués Cels Piñol.
Vàrem fer un projecte sobre Cels Pinyol i els seus
còmics i vàrem tenir la sort de conèixer-lo al saló del
còmic de Barcelona. Ara li hem fet aquesta
entrevista:
T'han agradat des de petit els còmics?
Gairebé d'ençà que tinc coneixement. El meu pare em comprava còmics de "Mortadelo i Filemón" cada
setmana, i la mare em portava del Corte Inglés (on treballava) edicions gegants de "Batman" i de
"Superman". Després va venir el vici, o sigui, les escapades meves a botigues de segona mà on aconseguia
còmics de Marvel com "Spiderman", "La Patrulla-X" o "Los 4 Fantásticos". Llavors és quan et converteixes
en col·leccionista... I bé, és una afició que m'ha durat fins ara, de la mateixa forma que la meva dèria pels
llibres, el cinema, la música...
Des de quan et dediques a fer còmics?
També des de que recordo. Tenia una veïna que em regalava llapis, pintures, aquarel·les, de tot per dibuixar i
pintar. I llibres de Goya, Velázquez, Miguel Angel...
Sempre vaig treure, al col·legi, notes força acceptables, però això no impedia que cada dos per tres estigués
fent dibuixos als marges dels llibres, a llibretes i a la pissarra de la classe.
Ara tindríeu que veure la meva guia telefònica: hi ha més ninots que números de telèfon.
.
8. R-Quin és el teu treball actualment?
D-Fer barbacoes.
R-I t'agrada el teu treball?
D-Perquè em paguen, si nooooo...
malament rai, em passaria tot el dia
caçant ratolins.
R-Com és que St.Jordi et va
matar?
D-És que vaig perdre reflexes.
R-No sabia que els dracs perdessin
reflexes.
D-Essqqquuuueeeee...
R-Excuses,excuses...
D-TENIA PUCES!!!
R-Canviem de tema. Actualment tens
nòvia?
D-Doncs síii, peròooo...
R-Quí.
D-Unaa que surt per la tele.
R-Qui, qui?!!!
D-La Pamela Anderson.
R-Però com et pot agradar aquesta.!
D-Ai! no parlem d'això que em fa
vergonya.
R-Llavors canviem de tema. Encara
menges humans?
D-Fa temps que ja no menjo, ara
m'agraden els "hot dog".
R-Què penses de les guerres
actualment?
R-Canviem de tema. Actualment tens
nòvia?
ENTREVISTA AL
DRAC DE ST.
JORDI
D-Doncs síii, peròooo...
R-Quí.
D-Unaa que surt per la tele.
R-Qui, qui?!!!
D-La Pamela Anderson.
R-Però com et pot agradar aquesta.!
D-Ai! no parlem d'això que em fa
vergonya.
R-Llavors canviem de tema. Encara
menges humans?
D-Fa temps que ja no menjo, ara
m'agraden els "hot dog".
R-Què penses de les guerres
actualment?
D-M'he tornat pacifista. Odio la sang!
R-Ja li has demanat per sortir?
D-Síii, nooo, és queee...
R-Sí, sí ja l'he entès. I lliga molt amb
les noies?
D-És que tinc un problema...Cada cop
que demano per sortir a una noia
l'únic que diu és
AAAAAAAAAH!!!!!!!!!!!!!!!!!
R-Ens comvidareu al casament, oi?
D-Ui! Que tard és, he de fer
barbacoes.
ADDEEEUUUU!
R-Aquest drac cada dia està més boig,
ADEU COMPANYS!!!
9. En Leandre i la Claire tenen una filla de quatre anys
que es diu Lila. Quan arribo a casa seva, la Lila ja ha
sopat i fa un dibuix per a un amic de l’escola. Mentre
pare i filla xalen amb els colors, jo dono un cop d’ull
als prestatges: vídeos de Charlot, Buster Keaton,
Jacques Tati i altres mestres del cine còmic, però
també de ballarins com Fred Astaire i Ginger Rogers.
La Claire és ballarina.
És difícil, la feina de pallasso?
–Per mi, ser pallasso no és fer feina. La feina la faig abans
d’actuar, quan penso i assajo els espectacles. Quan actuo no
treballo: visc una aventura. Una aventura en què poden
passar coses imprevisibles, perquè el públic sempre és
diferent.
I qui la viu, l’aventura: tu o el teu personatge de
pallasso?
–Home, el meu personatge no existiria sense mi.
Però qui viu l’aventura és el pallasso. Jo només el controlo
de lluny.
Sí, però quina diferència hi ha, entre tu i el teu
personatge? On acabes tu i on comença el pallasso?
–El Leandre de la vida real sempre pensa les coses dos cops
abans de fer-les. El Leandre pallasso no: ell reacciona
immediatament a les emocions que li provoca el públic. Jo hi
estic molt atent, al públic.
I tu què vas fer?
–M’havia fet mal de debò, però vaig integrar l’incident a
l’espectacle i el vaig deixar marxar.
10. Què he de fer després?
1.- Has seguit les indicacions que t’han donat?
2.- Comprova si el teu text segueix l’estructura
marcada.
3.- Has fet faltes d’ortografia? (...)
Torna a repassar-ho.
4.- La presentació del text és acurada? (lletra,
marges, títols, puntuació,...)
5.- Estàs content amb el resultat final?