1. EL ROMÀNIC
El despertar de l’art a l’Europa del
Feudalisme

2. Definició, Influències i Difusió
 El romànic és el tipus d’art que es desenvolupa a l’Europa
Occidental als segles XI, XII i al primer quart del XIII.
 Influències:
 Orientals, germàniques i romanes –d’aquí el nom de
romànic-
 Difusió:
 Es difondrà i desenvoluparà per tot Europa gràcies a:
 les peregrinacions de la Cristiandat (Santiago...).
 La construcció de monestirs (ordes de Cluny i del
Císter )

3. CARACTERÍSTIQUES GENERALS
 És un art de tema religiós.
 Reflexa els valors de la sociedad feudal, que era a la
vegada, guerrera i cristiana.
 És un art essencialment rural.
 Té un caràcter didàctic: finalitat educativa.
 Antinaturalisme: ni perspectiva ni proporcions reals.
 Representació de les figures rígides i frontals.
 Caràcter simbòlic.
 Es manifesta sobretot a l’Arquitectura –construcció de
castells, esglésies i monestirs-, mentre que la Pintura i
l’Escultura es converteixen en arts decoratives de les
edificacions.

4. L’ARQUITECTURA

5. Característiques de l’Arquitectura (I)
 L’Església romànica:
 Elaborada amb grans pedres anomenades carreus.
 De murs amples, estreta i de baixa altura.
 Poc il·luminada (finestres estretes i atrompetades) –lloc de
recolliment i oració-.
 Planta en forma de creu llatina –que evoca la creu en què va
morir Crist-. La nau principal és més llarga i ampla i la
transversal rep el nom de transsepte. El lloc d’encreuament
és el creuer, sobre el qual s’aixeca el cimbori , petita torre.
 Murs exteriors reforçats per contraforts, que suporten el pes
dels arcs i les voltes.
 Altar situat a la capçalera o absis, sovint de forma circular, i
amb girola o deambulatori .

6. Característiques de l’Arquitectura (II)
(Segueix )
 Unida a l’església, era habitual aixecar una torre campanar,
que servia per tocar a oració o de vigilància.
 Adosat a l’església, en els monestirs, es construïa un pati
porticat de planta quadrangular, anomenat claustre.
 Ús de l’arc de mig punt en portes i finestres.
 Ús de la volta de canó en sostres.
 El conjunt arquitectònic i escultòric que es troba a la porta
d’entrada rep el nom de portada. Alguns dels seus
elements són: l’arquivolta, un conjunt d’arcs concèntrics , el
timpà , superfície plana en forma de semicercle dins de la
qual s’acostuma a representar una escena bíblica en pintura
o escultura.

7. Arc de mig punt

8. Volta de canó

9. Planta d’una església romànica

10. SIMBOLOGIA ESGLÉSIES MEDIEVALS
Els temples tenien una planta amb forma de creu. Això es relacionava
amb el sacrifici de Crist, però també amb el seu cos.
Aquesta idea fa que l'església tingui ‘cap’ o ‘capçalera’ (l’absis) cos (la
nau central), braços (l’anomenat transepte) i peus (la façana)
L’absis sempre es construïa mirant cap a l’est (el sol naixent) i la
façana cap a l’oest (el món de la mort i el pecat)
Pels constructors dels temples medievals, el quadrat era el símbol de
les coses terrenals. En canvi, la rodona, imatge de les idees
perfectes, era pròpia de les coses divines.
Per això a la planta del temple es construïa fonamentalment amb
quadrats al cos i als peus, i l’absis (el cap diví, on només tenien
accés els sacerdots) i les voltes (la part superior) eren sempre
arrodonides.

12. El monestir
Enmig de totes les dificultats de l’alta edat mitjana
(despoblament, guerres, invasions, pràctica desaparició
del comerç...) molts cristians icristianes prefereixen viure la
santedat apartats del món, en coves, ermites i monestirs.
En el Romànic es varen construir molts,
sota la direcció de diversos ordres
religiosos. El seu esquema bàsic consistia
en una església i un conjunt de
dependències per a la vida dels
monjos (dormitori, cuines,
menjador...) agrupats al voltant
d’un pati cobert (claustre) 1. Claustre 2. Església
3. Cuina 4. Menjador
5. Calefactor 6. Sagristia
7. Sala de reunions 8. Biblioteca

13. La vida monàstica
La vida monàstica està marcada per la màxima de la regla de
Sant Benet "Ora et labora", en la qual es desenvolupen
labors físiques com el cultiu de l'hort, l'elaboració de vi, etc; i
labors intel·lectuals com la còpia de llibres, la il·luminació de
manuscrits i la traducció d'obres clàssiques i de tractats
científics àrabs.
Malgrat que teòricament els monjos han d'evitar qualsevol
contacte amb el món exterior, vet aquí que els monestirs
benedictins siguin construccions aïllades i autosuficients, els
monestirs són autèntics focus de cultura i espiritualitat en
irradiar coneixements, tècniques, llibres i idees.
La vida als monestirs es regeix per les hores canòniques; un
sistema horari basat en les hores antigues que assenyalen el
moment de l'oració.

14. Les hores canòniques benedictines (segons Edouard Schenider a Les Eures
bénédictines, ed. Grasset, París 1925)
Maitines o Vigília
Entre les 2.30 i les 3 de la matinada.
Laudes (Matunini)
Entre les 5 i les 6 del matí, a trenc d'alba.
Prima
Cap a les 7.30 h, poc abans de l'aurora.
Tèrcia
Des de les 9 fins a pràcticament migdia.
Sexta
Migdia.
Nona
Entre les 14 i les 15 hores.
Vespres
Cap a les 16.30, en pondre's el sol (la regla, benedictina en aquest
cas,prescriu sopar abans que es faci fosc del tot)
Completes
Una mica més d'una hora després de pondre's el sol, cap a les 18 h. Els
monjos es fiquen al llit a les 19 h.

15. MANIFESTACIONS
ARQUITECTÒNIQUES

16. A) El ROMÀNIC
A LA
PENÍNSULA
IBÈRICA

17. Preromànic Asturià
San Miguel de Lillo (Oviedo)

18. Preromànic Asturià
Santa Maria del Naranco (Oviedo)

19. San Martín de Fromista (Palencia)

20. Església de San Tirso –Sahagun- (Lleó)

21. Colegiata de Santa Maria la Mayor a
Toro (Zamora)

22. Santa Maria de Eunate (Navarra)

23. Santo Domingo de Silos

24. Basílica de Sant Isidoro (Lleó)

25. Catedral de Zamora

26. Santo Domingo de la Calzada
(La Rioja)

27. San Juan de la Peña (Huesca)

28. La Catedral de Santiago de Compostela

29. Monestir de Leyre (Navarra)

30. Església de Veracruz (Segovia)

31. Església de San Esteban (Segovia)

32. Joies del’Arquitectura romànica
Portada de San Vicent de Ávila Panteó reial de Sant Isidoro de Lleó Claustre de Santo Domingo de
Silos

33. B) El ROMÀNIC
A
CATALUNYA

34. Monestir de Sant Pere de Rodes

35. Monestir de Santa Maria de Ripoll

36. Església de Sant Ponç de Corbera

37. Monestir de Sant Joan de les Abadesses

38. Sant Pau del Camp (Barcelona)

39. Sant Martí del Canigó (Catalunya Nord)

40. Sant Miquel de Cuixà (Catalunya Nord)

41. LA VALL DE BOÍ (Patrimoni de la Humanitat)

42. La Vall de Boí
Sant Climent de Taüll Santa Maria del Coll Santa Eulàlia d’Erill
Santa Maria de Taüll Sant Feliu de Barruera Santa Maria de Cardet

43. C) El ROMÀNIC
A
EUROPA

44. Església de Sant Serni (Toulouse)

45. Catedral d’Anguleme (França)

46. Abadia de Cluny (França)

47. Abadia de Murbach (França)

48. Mont Saint Michel (França)

49. Mont Saint Michel (França)

50. Catedral i Torre a Pisa (Itàlia)

51. Basílica de San Marcos (Venecia)

52. Catedral d’Spoletto (Itàlia)

53. Catedral de Worms (Alemania)

54. Catedral de Magúncia (Alemania)

55. Catedral de Spira (Alemania)

56. Saint Nicholas – BARFRESTON-(Anglaterra)

57. L’ESCULTURA

58. Característiques de l’Escultura
 L’Escultura del romànic tenia una doble funció: decorativa i
didàctica.
 Decorava l’interior i l’exterior de les esglésies amb escenes i
personatges bíblics i de tema religiós.
 Pretenia explicar al poble inculte la història sagrada extreta de la
Bíblia
 Depèn de l’arquitectura: les figures adopten les proporcions i
la forma de la superfície sobre la qual són esculpides.
 Materials: Pedra i fusta
 Tipus:
 Portalades
 Capitells
A dins i a fora de les esglésies.
 Talles De fusta policromada se solien col·locar en els altars
d’esglésies i monestirs. Motius: Crist i la Mare de Déu

59. Escultura. Portalades (I)
 Temes:
 Crist i Mare de Déu
 Judici final
 Evangelistes, sants
i apòstols
 Escenes de la
Portalada del monestir de Ripoll
Bíblia
 Lloc:
 Columnes
 Timpà
 Arquivoltes
 Dintell

60. Escultura. Portalades (II)
 Arquivolta  Llinda i Timpà  Conjunt complet
 Mainell i brancals

61. Escultura. Capitells (I)
 Temes :
 Escenes religioses:
 Jesús
 sants i apòstols
 Bíblia
 Dimoni
 Formes geomètriques
 Formes vegetals
 Escenes vida quotidiana
 Animals reals, mitològics, fantàstics i bestiari

62. Escultura. Capitells (II)

63. Escultura. Les talles
 Fusta policromada
 Es col·locaven sovint
als altars
 Temes:
 Crist crucifixat
 Devallament
 Mare de Déu i el nen
Jesús beneint
 Sants i màrtirs

64. LA PINTURA

65. Característiques de la Pintura
 La Pintura del romànic també tenia una doble funció: decorativa i
didàctica.
 Decorava l’interior de les esglésies –a l’altar i en els frescos- amb escenes i
personatges bíblics.
 Les figures i les imatges es convertiren en els llibres on la població cristiana
podia llegir i conèixer els elements de la seva religió.
 Les Pintures romàniques tenen una gran força expressiva, però
tècnicament eren molt senzilles.
 Tècniques:
 Pintures al fresc (a les parets, a l’absis de les esglésies)
 Taules de fusta
 Miniatures (pintures que il·lustren els llibres religiosos).
 Motius:
 Pantocràtor (Crist en majestat)
 Escenes bíbliques i dels evangelis i vides de sants.

66. Pintura. Frescos (I)
 Frescos
 En els murs i absis
 Gran força expressiva
 Senzillesa, sense volum ni profunditat
 Disposició frontal
 Predomini blau i vermell
 Pantocràtor (Maiestas Domini) i Mare de Déu amb l’infant
envoltada de la màndorla o ametlla mística

67. Pintura. Frescos (II)
 Adam i Eva
 Anunciació  Pantocràtor i
evangelistes
 Pantocràtor
 Mare de Déu i l’infant

68. Pintura. Taules
 Taules:
 Situació:
 Al frontal dels altars
 Capçalera de les
esglésies
 Material: fusta

69. Pintura. Miniatures
 Il·lustraven i
decoraven els llibres
 Tipus de llibres:
 Biblia
 Beats
 Llibre de les hores