1. 9. TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES
I SOCIALS AL PRIMER TERÇ DEL S. XX

2. 9.Transformacions econòmiques i socials al 1/3 del s.
XX
9.1. L’evolució demogràfica
9.2. Endarreriment agrari i conflictivitat pagesa
9.3. Els progressos de la indústria
9.4. L’evolució de l’economia
9.5. Els canvis socials
http://www.youtube.com/watch?v=oNZyqwK7k4Q&feature=player_embedded

3. Transformacions econòmiques i socials al 1/3 del s. XX
LA CRONOLOGIA

4. Transformacions econòmiques i socials al 1/3 del s. XX
9.1. L’EVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA
•La transició demogràfica espanyola que es va iniciar amb una
davallada de la mortalitat al darrer quart del s. XIX no es va acabar fins
a la segona meitat del s. XX. La davallada progressiva de la natalitat es
va iniciar de manera constant a partir de la segona dècada del XX.
L’esperança de vida es va situar als 50 anys el 1930.
•A Catalunya va ser
més ràpida aquesta
transició.
L’augment poblacional
es va accentuar, però,
per la immigració.

5. Transformacions econòmiques i socials al 1/3 del s. XX
9.1. L’EVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA

6. Transformacions econòmiques i socials al 1/3 del s. XX
9.1. L’EVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA
•Les ciutats o zones més dinàmiques econòmicament (Barcelona,
Madrid, Bilbao, Sevilla) van rebre aportació migratòria de les zones més
deprimides (Castella, Múrcia, Aragó, Andalusia oriental).
•L’emigració a ultramar va ser molt
important.

7. Transformacions econòmiques i socials al 1/3 del s. XX
9.1. L’EVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA
INCREMENT DE LA URBANITZACIÓ
• Les ciutats van créixer amb força (major urbanització). Barcelona va
patir una gran transformació: creixement de l’Eixample, agregació de
municipis (1897), obertura de la Via Laietana, xarxes de transport urbà
(metro, tramvies), ampliació del port, construcció de l’aeroport (1916),
remodelació de Montjuïc (Exposició Universal del 1929), barris per a
immigrants.
Creixement dels nuclis urbans
Ciutats 1900 1930
Madrid 539.835 952.832
Barcelona 533.000 1.005.565
València 213.550 320.195
Sevilla 148.315 228.729
Bilbao 83.306 161.987

8. Transformacions econòmiques i socials al 1/3 del s. XX
9.1. L’EVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA
1900 1936

9. Transformacions econòmiques i socials al 1/3 del s. XX
9.1. L’EVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA
Obres d’obertura de la Via Laietana, Obres per a la construcció del metro a
Barcelona (1908) Via Laietana, Barcelona (1911)

10. Transformacions econòmiques i socials al 1/3 del s. XX
9.1. L’EVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA
La Vanguardia, 13/09/1913
*1915.- Una postal en la que encara s'identifica la part superior de la Via Laitena com a carrer
Bilbao. El nom de Bilbao apareix també en el tramvia núm 7 (Bilbao-Rambla) que es veu en
primer terme. També s'identifica el contorn de la cúpula de l'edifici de La Caixa de Pensions.
La imatge està feta des de la cruïlla amb Fontanella. (Foto: Roisin)

11. Transformacions econòmiques i socials al 1/3 del s. XX
9.2. ENDARRERIMENT AGRARI I CONFLICTIVITAT PAGESA
•A finals del segle XIX, i a tot Europa, l’arribada de productes d’altres
continents va provocar una
crisi agrària, molt dura en el
sector cerealista. Els jornalers
van patir una reducció salarial,
desfermant-se una etapa
d’agitacions pageses.

12. Transformacions econòmiques i socials al 1/3 del s. XX
9.2. ENDARRERIMENT AGRARI I CONFLICTIVITAT PAGESA
•A Catalunya es va afegir
una plaga de fil·loxera que
obligà a replantar tots els
ceps autòctons entre 1879
i 1910. Els propietaris van
voler aprofitar la mort de
les vinyes per limitar els
drets als rabassaires,
originant un llarg conflicte.

13. Transformacions econòmiques i socials al 1/3 del s. XX
9.2. ENDARRERIMENT AGRARI I CONFLICTIVITAT PAGESA
•El creixement de la demanda urbana va ser bàsic per superar la crisi.
Hi va haver noves rompudes de terres, intensificació dels conreus
(fertilitzants, regadius, etc.), introducció de plantes farratgeres (més
carn i llet disponibles), i una major especialització. El producte agrari va
créixer un 55% entre 1900 i 1931.
•L’altre element bàsic de remuntada van ser els aranzels.
•L’evolució de l’agricultura catalana va ser semblant a l’espanyola. Cal
destacar, però, que algunes comarques van poder desenvolupar-se
molt més gràcies a una especialització basada en la venda als grans
mercats urbans i internacional (arròs, oli, fruits secs,etc.), fet extensible
a la producció de carns de porc i de vedella.

14. Transformacions econòmiques i socials al 1/3 del s. XX
9.2. ENDARRERIMENT AGRARI I CONFLICTIVITAT PAGESA
•El principal problema del camp era l’enorme desigualtat en l’estructura
de la propietat de la terra. El latifundisme condemnava els jornalers a
una vida mísera o a emigrar, com ho feia el minifundisme amb els petits
propietaris.
•Malgrat alguna tímida mesura, el problema dels pagesos
sense terra no va ser tractat
durant aquesta etapa.
Camperols catalans cap a finals del s. XIX

15. Transformacions econòmiques i socials al 1/3 del s. XX
9.2. ENDARRERIMENT AGRARI I CONFLICTIVITAT PAGESA

16. Transformacions econòmiques i socials al 1/3 del s. XX
9.3. ELS PROGRESSOS DE LA INDÚSTRIA
•Durant aquests anys hi va haver
un augment considerable de la
indústria.
•Arran de la introducció de
l’electricitat i del petroli es va
superar una gran dificultat: la
manca de fonts d’energia
abundants i econòmiques.
•L’electrificació de l’enllumenat
s’engegà cap el 1880. L’ús
industrial cap el 1914, gràcies
a l’impressionant aprofitament
Plaça Catalunya, Barcelona (1900-1910)
hidroelèctric dels rius, superior al
del carbó.

17. Transformacions econòmiques i socials al 1/3 del s. XX
9.3. ELS PROGRESSOS DE LA INDÚSTRIA

18. Transformacions econòmiques i socials al 1/3 del s. XX
9.3. ELS PROGRESSOS DE LA INDÚSTRIA
•Van continuar creixent els sectors més tradicionals (tèxtil, alimentari,
siderúrgic), però hi destacà una més gran diversificació: metal·lúrgic
(cotxes, electrodomèstics), químic, petrolier (Campsa, 1927), ciment
(Asland, 1901).

19. Transformacions econòmiques i socials al 1/3 del s. XX
9.3. ELS PROGRESSOS DE LA INDÚSTRIA
•A Catalunya es va desenvolupar un potent sector elèctric amb inversió
estrangera (Barcelona Traction, Light & Power, La Canadenca, 1911).

20. Transformacions econòmiques i socials al 1/3 del s. XX
9.3. ELS PROGRESSOS DE LA INDÚSTRIA

21. Transformacions econòmiques i socials al 1/3 del s. XX
9.3. ELS PROGRESSOS DE LA INDÚSTRIA
•Però, mentre es desenvolupava el conjunt del potencial productiu
català, disminuïa la seva capacitat financera en benefici de les banques
basca i madrilenya.
•Madrid es va
convertir en la tercera
zona industrial. Van
créixer la indústria
conservera a Galícia,
les de la joguina i del
moble a València, i a
Alacant es va
consolidar la del
calçat a la dècada de
1920.

22. Transformacions econòmiques i socials al 1/3 del s. XX
9.3. ELS PROGRESSOS DE LA INDÚSTRIA
•Aquests avenços van anar acompanyats de millores en els sistemes i
xarxes de comunicacions (carreteres). Els transports es van
revolucionar amb els automòbils, els tramvies i els trens elèctrics.
Van millorar també les comunicacions amb el telègraf (després
de1860), ràdio i telèfon (especialment a partir de 1920).

23. Transformacions econòmiques i socials al 1/3 del s. XX
9.3. ELS PROGRESSOS DE LA INDÚSTRIA

24. Transformacions econòmiques i socials al 1/3 del s. XX
9.3. ELS PROGRESSOS DE LA INDÚSTRIA
•L’economia, durant el primer terç del segle XX, va estar força
intervinguda per l’Estat, no només per l’elevació del proteccionisme,
sinó també amb la concessió d’ajudes (exempcions fiscals,
subvencions, comandes públiques).

25. Transformacions econòmiques i socials al 1/3 del s. XX
9.3. ELS PROGRESSOS DE LA INDÚSTRIA

26. Transformacions econòmiques i socials al 1/3 del s. XX
9.3. ELS PROGRESSOS DE LA INDÚSTRIA

27. Transformacions econòmiques i socials al 1/3 del s. XX
9.4. L’EVOLUCIÓ DE L’ECONOMIA
•La crisi del 98 no va ser tan nefasta per a l’economia com es podia
esperar. La repatriació de capitals, una baixa inflació, i la reducció del
deute públic, van estimular una renovació de les estructures productives
i financeres.
•La neutralitat espanyola durant la Primera Guerra Mundial (1914-1918)
va permetre una important expansió econòmica, que va beneficiar
especialment les indústries siderúrgica, metal·lúrgica i tèxtil. Per
contra,es va desfermar un procés inflacionari molt sever.

28. Transformacions econòmiques i socials al 1/3 del s. XX
9.4. L’EVOLUCIÓ DE L’ECONOMIA

29. Transformacions econòmiques i socials al 1/3 del s. XX
9.4. L’EVOLUCIÓ DE L’ECONOMIA
Evolució dels preus al detall a Madrid (pessetes per kg)
Articles 1913 1917
Oli 13,7 18,5
Arròs 0,5 0,66
Mitjana dels jornals Bacallà 1,23 2,2
(pessetes per dia) Mongetes 0,67 0,97
Any Homes Dones Hores/dia
1913 2,81 1,31 10
1914 2,76 1,23 10
1915 3,02 1,31 10
1916 3,03 1,38 9
1917 3,11 1,42 9
1918 3,53 1,77 8,9
1919 4,13 1,77 8
1920 5,04 2,22 8

30. Transformacions econòmiques i socials al 1/3 del s. XX
9.4. L’EVOLUCIÓ DE L’ECONOMIA

31. Transformacions econòmiques i socials al 1/3 del s. XX
9.4. L’EVOLUCIÓ DE L’ECONOMIA
•La fi de la guerra va acabar amb l'eufòria i va desencadenar una forta
crisi (1918-1923).
•Dictadura de Pimo de Rivera, intervencionisme de l’Estat: obres
públiques (carreteres, pantans, Exposició Universal Sevilla-Barcelona).
•La crisi del 29 no va ser massa dura per a Espanya, degut a l’escàs
pes del comerç exterior.

32. Transformacions econòmiques i socials al 1/3 del s. XX
9.4. L’EVOLUCIÓ DE L’ECONOMIA

33. Transformacions econòmiques i socials al 1/3 del s. XX
9.4. L’EVOLUCIÓ DE L’ECONOMIA

34. Transformacions econòmiques i socials al 1/3 del s. XX
9.5. ELS CANVIS SOCIALS
•Malgrat els canvis, la població activa agrària espanyola del 1930
era un terç del total.
•Els adinerats seguien considerant el patrimoni rústic com a font
de riquesa i de prestigi. L’oligarquia agrària latifundista del centre i
sud peninsular serà molt influent socialment (caciquisme), tot i
viure sovint a les ciutats (absentisme).
•La pagesia continuava sotmesa a dures condicions:
arrendaments, jornalers, etc.
• A Catalunya va guanyar terreny la creació de cooperatives
agràries.

35. Transformacions econòmiques i socials al 1/3 del s. XX
9.5. ELS CANVIS SOCIALS
•A les ciutats era ben visible una estratificació social: segregació
per barris, practiques d’oci, etc.
•Els grups de la burgesia industrial i financera,i de les classes
mitjanes, van ampliar-se, tot i que per sota dels d’altres societats
europees.
•El proletariat fabril va augmentar, significativament a les zones
més industrialitzades (a Catalunya un 100% del 1900 al 1930,
amb 580000 obrers).

36. Transformacions econòmiques i socials al 1/3 del s. XX
9.5. ELS CANVIS SOCIALS
Transformacions socials
Classes altes Classes mitjanes Classes populars
Aristocràcia
Classes en Jornalers o
Burgesia terratinent augment proletariat rural
i cada cop més
Burgesia industrial i conservadores Classes baixes urbanes
financera
Burgesia urbana
Servei domèstic
Latifundista
Professions liberals Oficis artesanals
Conservadora Proletariat industrial
Manté poder econòmic (creixement espectacular)
i polític 2.000.000 d’obrers

37. Transformacions econòmiques i socials al 1/3 del s. XX
9.5. ELS CANVIS SOCIALS
•L’ampliació dels mitjans de comunicació i de transport van
contribuir a la irrupció de la societat de masses.
•L’alfabetització va arribar a un 70% de la gent el 1930. Això va
afavorir l’edició de llibres i de premsa, i la formació progressiva
d’una opinió pública independent.
•Va créixer l’associacionisme, la pràctica de l’esport i de les
activitats a l’aire lliure. També el món dels espectacles.

38. Transformacions econòmiques i socials al 1/3 del s. XX
9.5. ELS CANVIS SOCIALS

39. Transformacions econòmiques i socials al 1/3 del s. XX
9.5. ELS CANVIS SOCIALS

40. Transformacions econòmiques i socials al 1/3 del s. XX
9.5. ELS CANVIS SOCIALS

41. Transformacions econòmiques i socials al 1/3 del s. XX

42. Transformacions econòmiques i socials al 1/3 del s. XX

43. Transformacions econòmiques i socials al 1/3 del s. XX