Presentació

1. TEMA 9

2. Demanda agregada
● És la demanda total de béns i serveis en una economia en un
moment donat i a un nivell de preus determinat. També es pot definir
com la demanda del producte interior brut d'un país quan els nivells
d'estoc no han variat.

3. Oferta agregada
● És l'oferta total de béns i serveis que el conjunt de les empreses
planegen posar a la venda en l'economia nacional durant un període
específic. La funció d'oferta agregada mostra la quantitat total de
béns i serveis que les empreses estan disposades a vendre en funció
del nivell de preu existent en una economia, romanent constant tots
els altres factors de l'economia.

4. Equilibri macroeconòmic
● És la quantitat total que estan disposats a gastar els diferents sectors
(famílies, empreses, sector públic i sector exterior) de l’economia
durant un període de temps.
És a dir, és la suma de la despesa dels consumidors més la despesa
de les empreses i l’estat més les despeses que realitzen
consumidors, empreses i estats estrangers (exportacions).

5. Inflació: causes, efectes i control
● La inflació és un fenomen econòmic que es caracteritza per una pujada
generalitzada dels preus. Se sol associar a una emissió excessiva de moneda
respecte a l'oferta de béns i serveis.
● Els post-keynesians distingeixen tres tipus d'inflació, que es poden complementar els
uns als altres. Un és causat per un increment global de la demanda agregada, un per
la reducció de l'oferta agregada i finalment una de caràcter estructural: les espirals
salaris-preus. Si bé els dos primers casos podrien semblar coincidir amb la visió
monetarista, cal dir que això no és així necessàriament, ja que per exemple, un
increment de l'activitat productiva podria ocasionar aquest excés de demanda.
● No hi ha consens sobre les conseqüències de la inflació sobre l'economia, i de fet
depenen de l'origen d'aquesta inflació. Però en general es coincideix que té un efecte
expansiu a curt termini i depressiu a llarg termini, si bé factors psicològics (com la
confiança) poden distorsionar completament aquestes previsions.

6. Polítiques de lluita contra la inflació
● L'augment dels tipus d'interès ocasiona un fluxe de diners circulants cap als dipòsits bancaris, i
d'aquests cap al banc central, retirant l'excés de moneda. Aquesta mesura està específicament
orientada cap al sector privat.
●
Amb la política fiscal, reduint el dèficit públic o augmentant el superàvit. Això suposa que el sector
públic retiri (o injecti menys) moneda al conjunt de l'economia.
●
Els sostres de preus suposen una mesura d'intervencionisme directe al mercat, que desvirtuen la
fluctuació dels preus. Sol ser utilitzada només a casos d'emergència, per evitar grans desordres
econòmics, i a curt termini.
●
L'emissió qualitativa de moneda, proposada per Walter Beveraggi, considera que el problema no és
tant la quantitat de moneda respecte a producció, sinó en què s'està utilitzant aquesta. Per tant
proposa que a processos inflacionaris es retiri moneda que es dedicaria al consum (o a una gran
demanda), augmentant-ne la que es dedica a l'augment de la producció (de l'oferta de béns i serveis).
A moments de gran inflació, estaria justificat un augment de l'emissió de moneda, sempre que
aquesta s'inverteixi a una producció de béns i serveis equivalents o superiors en valor.

7. Polítiques de lluita contra la inflació
● L'augment dels tipus d'interès ocasiona un fluxe de diners circulants cap als dipòsits bancaris, i
d'aquests cap al banc central, retirant l'excés de moneda. Aquesta mesura està específicament
orientada cap al sector privat.
●
Amb la política fiscal, reduint el dèficit públic o augmentant el superàvit. Això suposa que el sector
públic retiri (o injecti menys) moneda al conjunt de l'economia.
●
Els sostres de preus suposen una mesura d'intervencionisme directe al mercat, que desvirtuen la
fluctuació dels preus. Sol ser utilitzada només a casos d'emergència, per evitar grans desordres
econòmics, i a curt termini.
●
L'emissió qualitativa de moneda, proposada per Walter Beveraggi, considera que el problema no és
tant la quantitat de moneda respecte a producció, sinó en què s'està utilitzant aquesta. Per tant
proposa que a processos inflacionaris es retiri moneda que es dedicaria al consum (o a una gran
demanda), augmentant-ne la que es dedica a l'augment de la producció (de l'oferta de béns i serveis).
A moments de gran inflació, estaria justificat un augment de l'emissió de moneda, sempre que
aquesta s'inverteixi a una producció de béns i serveis equivalents o superiors en valor.