Projecte biblioteca Arrels

1. 2016
Escola les Arrels
Salt
La biblioteca, projecte ecològicament emocional

2. 1
ÍNDEX
1. Resum del projecte ………………………………….. 2
2. Context socieducatiu …………………………………. 3
3. El consell d’alumnes, mecanisme de participació …… 4
4. El nostre projecte …………………………………. 5
a. Justificació …………………………………. 5
b. Objectius …………………………………. 6
c. Descripció del projecte………………………. 7
d. Integració en el currículum …………………. 8
e. Col·lectius que hi participen ……………….. 19
f. Alumnat participant ………………………... 20
g. Temporització ……………………………… 20
h. Criteris i indicadors d’avaluació ……………. 20
5. Conclusions ………………………………………….. 21

3. 2
“Amb els llibres per amics
no et faltarà companyia.
Cada pàgina pot ser
un estel que et fa de guia”
Ens agraden les paraules de Joana Raspall i és per això que aquest curs escolar hem treballat
“La biblioteca, projecte ecològicament emocional”.
Aquest projecte va néixer l’any passat quan vam fer una formació d’ecologia emocional i la FIC
“La lectura a l’escola”. Era l’excusa perfecte per fusionar-ho en un únic projecte: la nostra
biblioteca escolar. El setembre ens havíem traslladat d’escola i començàvem de nou. A les Arrels no
n’hi havia. Per això el curs passat vam creure la necessitat de construir la biblioteca, el cor de l’escola
– tal com diu Jaume Centelles-. Ens feia molta il·lusió tenir un espai agradable per poder anar a
escoltar i llegir contes! Poder-nos estirar a la catifa, seure al sofà o a la cadira…i sentir-nos relaxats,
tranquils o alegres. Aquestes dues formacions ens van ajudar a forjar el nostre projecte. De la
formació de l’ecologia emocional – i segons Jaume Soler i Mercè Conangle – en vam treure la
importància de gestionar la nostra energia emocional de manera creativa i amorosa per tal que ens
servís per millorar com a persones, augmentar la qualitat de les nostres relacions i respectar i cuidar
el nostre món. De la FIC La lectura a l’escola un dels objectius que ens havíem plantejat va ser com
volíem que fos aquesta biblioteca i quin fons bibliotecari havia de tenir.
I ara que hem acabat el nostre projecte estem molt feliços perquè gràcies als alumnes de
secundària del SES del nostre municipi amb el seu educador ens han dissenyat i construït el
mobiliari fet amb palets, però també la nostra comunitat educativa s’hi ha implicat, una àvia i un
pare de la nostra escola ens han ajudat a fer coixins i cortines i a pintar un llibre gegant a la paret.
D’altres mares o avis han folrat llibres. I tot això ho han fet en un clima distès i tranquil però sense
perdre un sol moment. Durant el curs, el Consell d’alumnes ens ha proposat fer un concurs de
dibuix entre tots els alumnes per escollir la mascota de la biblioteca i el nom que més ens agradés.
S’ha fet de manera democràtica, a través d’unes votacions. La Roberta Llibre ha estat la mascota
guanyadora que farà companyia al Monstre de Colors, és la mussoleta amant dels llibres! I també
hem sommiat una biblioteca plena de llibres de consulta i amb algun ordinador per poder cercar
informació!
1. RESUM DEL PROJECTE

4. 3
La nostra escola està ubicada a la població de Salt que forma part de l’àrea metropolitana de la ciutat
de Girona. Salt és un municipi de la comarca del Gironès que no arriba als 30.000 habitants, té una
superficie total de 6,6 quilòmetres quadrats i està unit a la ciutat de Girona (d’uns 100.ooo habitants).
Segons les dades del padrò del 2015, d’una mostra de 29.342 habitants empadronats a Salt, 18.140
serien de nacionalitat espanyola mentre que 11.202 serien de nacionalitat estrangera.
Aquestes dades confirmen la ciutat de Salt com una de les més diverses i plurals de Catalunya,
constituint-se en un exemple de repte que suposa conviure i dur a terme experiències positives de
multiculturalitat.
Entre les nacionalitats d’origen presents al municipi destaquen, en termes quantitatius, la població
d’origen pròpiament català o provinents d’altres indrets de l’Estat Espanyol, així com del Marroc,
Gàmbia, Hondures, Mali i Senegal (fins a completar les 70 nacionalitats diferents).
En aquest curs 15-16 el tant per cent d’immigració de la nostra escola ha estat del 48%
NACIONALITATS Total 2010/11 Total 2011/12 Total 2012/13 Total 2013/14
Àsia i Oceania 5,13% 5,56% 3,91% 2,84%
Resta Unió Europea 0,00% 1,11% 2,34% 2,27%
Resta d'Europa 2,56% 5,56% 4,69% 5,11%
Magreb 23,08% 15,56% 15,63% 18,75%
Resta d'Àfrica 28,21% 18,89% 14,84% 18,18%
Centre i Sudàfrica 17,95% 11,11% 9,38% 9,66%
Espanyols 23,08% 42,22% 49,22% 43,18%
Evolució de la immigració al nostre centre
CURS 2010/11 2011/12 2012/13 2013/14
Estrangers 76,92% 57,78% 50,78% 56,82%
Espanyols 23,08% 42,22% 49,22% 43,18%
2. CONTEXT SOCIEDUCATIU

5. 4
El nostre centre va néixer fa sis cursos i actualmente està situat en aularis al passeig Maria Rosa Puig
Dalmau nº 1 de Salt. Estem en una nova zona d’habitatges nous i molts deshabitats, que formen el barri
del Mas Masó. És el límit entre Girona i Salt i per això també rebem alumnes de Santa Eugènia.
En general el nivell econòmic de les famílies immigrants és baix mentre que les famílies d’aquí és mitjà,
tot i que ha anat en augment les famílies que es queden sense feina i de vegades sense el cobrament
de cap ajuda económica. Hi ha alumnes que gaudeixen de les beques de menjador.
En el municipi de Salt hi ha 8 escoles publiques i 4 concertades.
Segons la Resolució del 14 de maig del 2014 totes les escoles públiques de Salt estem considerades
com a centres de máxima complexitat.
Les Arrels és una escola nova, activa, democràtica i participativa i és per això que prioritzem els
mecanismes de participació de la comunitat educativa. Enguany hem implementat el Consell
d’alumnes com a eina de participació de l’alumnat del nostre centre. Aquest Consell està compost pel
delegat i subdelegat de cada classe de primària i l’equip directiu. Les reunions són mensuals. És l’òrgan
que serveix per millorar el funcionament de l’escola i en aquestes reunions es parla de les necessitats
que té el centre o de les inquietuds dels nostres alumnes. I per exemple també ens proposen com
volen celebrar una festa en concret. El delegat i subdelegat esdevenen ponts de comunicació entre el
grup classe i l’equip directiu.
Activitats que el Consell d’alumnes ha proposat aquest curs 15-16 en relació al nostre projecte:
 Debat a les assemblees d’aula: Com volem que sigui la nostra biblioteca?
 Concurs sobre l’elecció
de la mascota de la
biblioteca.
 Procediment d’elecció
del nom de la mascota, la
mussoleta.
 Festa d’inauguració de la
biblioteca.
3. EL CONSELL D’ALUMNES, MECANISME PARTICIPATIU

6. 5
a. JUSTIFICACIÓ
Creiem que la biblioteca ha de ser concebuda “com a recurs o eina educativa al servei de
l’ensenyament i l’aprenentatge” (Glòria Durban, 2010). Però ha de ser un recurs de qualitat i que
esdevingui útil. Útil per donar suport al professorat. Útil pel desenvolupament del currículum. I és
molt important tenir una cura especial pel que fa a la selecció del fons bibliotecari. Per això ha estat
molt valuosa la implicació en aquest projecte de J.A , bibliotecari de la biblioteca infantil del
municipi i d’una mare de l’escola, N.R. que pertany a GRETEL (Grup de Recerca en literatura Infantil
i Juvenil I Educació Literària) de la UAB que ens han assessorat per fer una bona selecció del fons
bibliotecari. Però també volem destacar la importància que aquest espai sigui agradable i
confortable on hi poguem anar a llegir i escoltar contes. A més entenem la biblioteca com a
generadora de bones pràctiques lectores i cal dinamitzar-la amb activitats diverses a l’entorn dels
llibres. És molt important que a la biblioteca alumnat i professorat s’hi senti a gust. Les emocions hi
juguen un paper molt rellevant.
Ja hem explicat que les dues formacions que vam fer el curs anterior van donar sentit al nostre
projecte. La lectura a l’escola ens va servir per projectar com volíem que fos la nostra biblioteca, va
ser l’espai on el professorat vam poder sommiar quina biblioteca volíem i vam dissenyar quins
espais seria interessant tenir. I la d’ecologia emocional ens va dotar de les eines necessàries per tal
de donar rellevància a la gestió de les emocions. Per nosaltres és tan important aconseguir un bon
clima a la biblioteca com els contes d’emocions que s’hi treballen.
Jugàvem amb una avantatge i era que partíem del no-res o de ben poca cosa, disposàvem de pocs
llibres i de cap moble. Teníem pocs recursos i per això vam haver de ser imaginatius, creatius i
competencials per ingeniar-nos de quina manera podríem construir la millor biblioteca
personalitzada i que no ens costés massa diners. Vam partir de la idea que fos també sostenible,
per tant, aprofitaríem i reutilitzaríem tot allò que poguéssim.
En aquest projecte hi ha participat tota la comunitat educativa i l’alumnat hi ha tingut un paper
principal. Per això a inici de curs es va crear el Consell d’alumnes que ha estat el motor de decisió de
moltes de les actuacions que s’han dut a terme en aquest curs escolar referent aquest projecte.
Però també s’hi han implicat altres col·lectius del municipi, alumnes de secundària, les llars
d’infants, residencia geriátrica Les Vetes o l’aula hospitalària de l’hospital de Santa Caterina. Tots i
cadascun d’aquests col·lectius han fet possible que el projecte s’hagi pogut dur a terme.
4. EL NOSTRE PROJECTE

7. 6
b. OBJECTIUS
Alguns d’aquests objectius són plantejats a nivel general i en una temporització de llarg o curt
termini.
Hi han actuacions que només s’han dut a terme durant aquest curs 15-16 però d’altres
continuaran en els posteriors cursos escolars.
A nivel general i a llarg termini:
 Aconseguir que l’alumnat es motivi i gaudeixi del gust per la lectura.
 Construir i posar en funcionament la biblioteca: compra, selecció, catalogació, folrar
llibres...
 Aconseguir un fons bibliotecari de qualitat: amb una varietat d’obres que responguin a la
diversitat de l’alumnat.
 Dinamitzar la biblioteca a través d’una varietat d’activitats a l’entorn d’un llibre i les
emocions.
 Explicar i llegir contes a d’altres col·lectius de l’entorn proper: llars d’infants, residència
geriàtrica, aula hospitalària.
 Dinamitzar contes a través dels tallers de famílies.
 Posar a disposició les noves tecnologies per poder fer recerca de la informació.
 Obrir la biblioteca d’escola a l’entorn, en horari lectiu (dimecres de 9-11h)
Actuacions a curt termini (durada aquest curs escolar):
 Visita de l’escriptora Roser Atmetlla a la biblioteca pels alumnes de 3r.
 Concurs de la nostra mascota, la mussoleta.
 Concurs del +nom de la mascota: La Roberta Llibre.
 Inauguració oficial de la biblioteca.

8. 7
c. DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE
Aquest projecte neix de la necessitat de construir la nostra biblioteca d’escola.
Tal com us hem explicat anteriorment, aquesta escola va néixer fa 6 anys, en uns aularis que
ocupaven el pati d’una altra escola. I el setembre del 2014 ens vam traslladar en uns mòduls a uns
carrers més enllà i en un ampli solar. A 1 de setembre ens trobàvem en una gran escola que no
teníem ni una cadira per poder realitzar la primera reunió de claustre amb el professorat.
Vam tenir clar des d’un bon principi que havíem de prioritzar els espais i projectes. Així doncs, el
curs 14-15 vam realitzar el projecte de pati i vam crear el pati que desitjàvem plegats, amb la
col·laboració dels alumnes, mestres i famílies. I aquest curs 15-16 vam creure en la necessitat de
construir la biblioteca escolar. Tan sols disposàvem d’una aula prou àmplia que fins ara havia fet de
magatzem de pneumàtics, pintures i altres mobiliaris que no sabíem on col·locar i que havíem
necessitat per fer el projecte de pati del curs anterior.
Des d’un bon principi vam decidir que volíem una biblioteca de qualitat i personalitzada però
comptàvem amb pocs recursos econòmics. No teníem cap moble, poquets llibres però sommiàvem
com seria la nostra biblioteca.
Per això gràcies a la formació de la Lectura a l’escola, ens vam plantejar quina biblioteca volíem
construir. I vam fer un plànol sobre els espais que havia de tenir. Era evident que aquests s’havien
de transformar i reinventar-se perquè depenent de l’activitat que s’hi realitzés necessitaríem que la
distribució de la biblioteca es fes de nou…
I jugàvem amb un avantatge: TOT ESTAVA PER FER! Partíem d’un espai que feia de magatzem i
volíem aconseguir un espai agradable per llegir!
Punt de partida Plànol: Imaginem la biblioteca

9. 8
Cada part d’aquest projecte té una història i és important que la història sigui narrada i
documentada.
Construcció de la biblioteca:
a) Com vam aconseguir el mobiliari de la biblioteca?
Necessitàvem mobles i disposàvem de ben poc pressupost. En una botiga que feien liquidació vam
anar a comprar el primer moble que vam tenir, una preciós moble d’estanteries de colors. També
vam aprofitar i vam donar veus a les famílies i una mare ens va comentar que hi havia una escola
bressol que tancava i vam anar a “comprar” unes prestatgeries, una taula i cadires de coloraines on
podrien seure els més petitons per poder mirar contes. El juny passat van venir a visitar l’escola uns
alumnes del SES Salvador Sunyer amb el seu educador J. P. i va sorgir la idea que ens podien
construir mobles amb palets. Així va ser com inici de curs ens van portar dos mobles de
prestatgeries, uns quants books que farien de biblioteques d’aula, tres sofàs i una taula feta amb
palets. Eren uns mobles molt útils però calia polir-los i pintar-los. Vam convocar a pares a una
jornada i ens van ajudar a deixar els mobles preparats per tal que els nostres alumnes de l’escola els
pintessin amb la tècnica d’esponjat. Novament els alumnes grans de l’escola, els de 3r, se’n van
ocupar i van fer d’artistes. I ara tenim uns mobles molt xulos a la biblioteca!
Una botiga de mobles que havia tancat ens
va proposar d’ anar a buscar alguns mobles que necessitéssim al seu magatzem. I vam aconseguir
una enorme prestatgeria que hi podríem posar els llibres que l’AFA ens havia regalat a final del curs
passat. També vam agafar uns capçals de llit per fer les separacions als espais que havíem
dissenyat. Era imprescindible tenir tot el mobiliari necessari per tal que poguéssim col·locar i
classificar tots els llibres.

10. 9
b) Classificació i registre dels llibres
El mobiliari estava col·locat a la biblioteca. Ara era hora de classificar els llibres i així ho vam fer. La
comissió de biblioteca va assessorar-se i es va decidir quina era la millor manera. D’aquesta manera
vam iniciar aquesta catalogació i vam començar a registrar els llibres. El curs vinent ho farem amb
l’epergam. També arribat aquest punt vam demanar ajuda a les famílies per tal que ens ajudessin a
folrar els llibres. Aquesta tasca també continuarà el proper curs.
c) Elecció de la mascota i el seu nom:
Una vegada es va constituir el Consell d’alumnes, a la primera reunió ja vam començar a treballar en
el projecte. A les assemblees d’aula debatrien com volien que fos la biblioteca. A les següents
reunions va aparèixer la idea que tota biblioteca tenia una mascota. I es va arribar a la conclusió de
fer un concurs de dibuix entre tots els alumnes de l’escola. Cada nen o nena dibuixaria la mascota i
escolliríem entre tots la que més ens agradés. A nivell polític ha estat un any d’eleccions i les Arrels
també n’hem fet per escollir la mascota. Tenim una urna que a vegades la posem en el passadís i
ens serveix per entendre què vol dir ser escola participativa i democràtica.
Moment que els alumnes de P5 voten la mascota de la biblioteca
Va guanyar la mussoleta que havia dibuixat la Roberta Dirjan - alumna de 3r - i en una reunió del
Consell es va decidir que li havíem de posar un nom adient. Entre tots els membres es va fer una
pluja d’idees sobre diversos noms i es van consensuar els següents:
 Llibreter
 Roberta Llibre
 Menjarrels
 Menjallibres

11. 10
Hem de dir que a l’equip de mestres ens va agradar molt la idea de Roberta Llibre perquè el nen que
el va proposar va justificar que seria una manera de recordar qui havia estat l’autora del dibuix. No
obstant es va decidir que s’escolliria el nom per votació. Així doncs, a l’assemblea de cada aula, des
de P3 a 3r, es va votar quin nom els agradava més. El guanyador va ser ROBERTA LLIBRE. Cal
puntualitzar que aquest juny La Roberta ha marxat cap a Alemanya i, per això, la mascota prèn un
protagonisme més emotiu. Serà una manera de recordar-la sempre i de tenir un bocí d’ella a la
biblioteca. En el Consell es va parlar que l’havíem de dibuixar a la biblioteca i que demanaríem a un
pare d’un alumne que tenim que és il·lustrador, A. M., perquè ens reproduís el seu dibuix al costat
del llibre gegant que ell mateix ens va pintar a petició també dels alumnes i professors.
La creadora de la mussoleta Roberta Llibre, l’alumna Roberta Dirjan

12. 11
d) Dinamització d’activitats de la biblioteca
 El rondallaire de les Arrels: l’alumnat de primària explica i llegeix contes dins i fora de l’espai físic
de la biblioteca.
Alumnes de 3r explicant contes a l’aula hospitalària de Santa Caterina
El fet que els nostres alumnes expliquin o llegeixin contes a fora de l’escola es converteix en una
activitat molt motivadora per ells. Cada classe de primària explica o llegeix contes a una de les
cinc llars d’infants que té el municipi, a la residència geriátrica Les Vetes i a l’aula hospitalària de
l’Hospital Santa Caterina. És una manera de dur a terme una activitat d’aprenentatge i de servei.
És una proposta educativa que combina processos d’aprenentatge i de servei a la comunitat.
Així doncs, pretenem que La biblioteca, projecte ecològicament emocional sigui un projecte
educatiu amb utilitat social. I el conjunt d’activitats realitzades fora de l’escola, causen un
impacte positiu en l’entorn.

13. 12
 Visites escolars a la biblioteca del municipi: ens serveixen per donar a conèixer el funcionament,
els recursos, serveis i activitats adreçades tant als escolars com el públic en general. El nostre
alumnat d’infantil i primària va a la biblioteca municipal un o dos cops a l’any.
Diversos moments a la biblioteca IU Bohigas de Salt amb els alumnes de 3r i de P3

14. 13
 Visita de l’escriptora Roser Atmetlla als alumnes de 3r: Una vegada els alumnes de 3r van haver
llegit una obra de l’escriptora, Una nit moguda, des de la comissió de biblioteca es va organitzar
aquesta proposta que consistia que l’escriptora visités la nostra biblioteca i els alumnes de 3r li
farien una entrevista i parlarien sobre el llibre. Va ser una experiència molt enriquidora pel
nostre alumnat. Prèviament havien treballat la seva biografia i obra i van acabar d’aclarir dubtes
del llibre o de la seva vida personal.
Mural que van fer els alumnes amb la recerca d’informació que van fer
Moment de la visita de l’escriptora a la biblioteca del centre

15. 14
 Participació en la Festa del Llibre Gegant de la Massagran:
És una proposta que consisteix que el nen ha d’escriure un conte que formarà part del Llibre
Gegant de la biblioteca. Un dissabte al matí se celebra la festa al carrer de la biblioteca. Allà cada
nen o nena porta el seu conte i busca un dels vint il·lustradors que hi ha per tal que dibuixi i pinti
la seva narració. Finalment cada alumne aportarà la seva creació literària i es confegirà entre tots
el Llibre Gegant que es quedarà a la biblioteca i sempre es pot anar a consultar.

16. 15
e) Festa inaugural de la nostra biblioteca
De la reunió del Consell d’alumnes va sorgir la idea de celebrar la festa de la nostra biblioteca. Així
doncs vam considerar que tots els nens i nenes de l’escola havien de pensar com volien celebrar-la.
Es va portar a les assemblees d’aula i van recollir una pluja d’idees:
 Volien una inauguració oficial: l’alcalde havia de tallar una cinta.
 Hi havia d’haver música.
 I també volien menjar.
 S’havia de decorar amb globus, banderoles…
 I si tots els nens i nenes anessin vestits de personatges de contes?
 I es podria convidar a tothom que ens havia ajudat a construir la biblioteca!
I així es va fer, el divendres 10 de juny coincidint amb la cloenda de la setmana temàtica dedicada al
circ vam celebrar la GRAN FESTA D’INAUGURACIÓ DE LA BIBLIOTECA.
I entre totes les classes de primària es va crear una invitació i es va fer arribar a tothom que havia
participat d’una o altra manera en el projecte.
I també vam decidir escriure plegats la Història de la nostra biblioteca per recordar com s’havia
construït i va ser una de les lectures que els alumnes van llegir el dia de la festa davant dels
convidats. Les altres lectures van ser poemes que tenien a veure amb la biblioteca.
Dia de la festa: divendres 10 de juny de 2016
9-11 h Totes les classes van passar per la biblioteca i van descobrir la mascota pintada, tot escoltant
la música de Sisa i es va fer una foto amb la mascota. De regal van tenir una gominola.

17. 16
De 11-13h Festa amb l’alcalde, inspector i totes les persones que van col·laborar en el nostre
projecte. Els alumnes del Consell van donar la benvinguda als convidats.
L’alcalde va tallar la cinta i es va donar per inaugurada la biblioteca.
Es va fer un agraïment a tots els assistents per la implicació en el nostre projecte i els alumnes van
fer una lectura en veu alta de la lectura Història de la nostra biblioteca i d’altres poemes.

18. 17

19. 18
La FESTA DE LA BIBLIOTECA representava la cloenda d’aquest projecte per aquest curs 15-16.
L’escola les Arrels havia aconseguit el seu somni, La biblioteca, projecte ecològicament emocional!

20. 19
d. INTEGRACIÓ EN EL CURRÍCULUM
La integració del nostre projecte en el currículum queda reflectida en l’enquadrament de les
propostes en el sí de les competències bàsiques. El nou currículum de la LOE, desplegat a l’entorn
de les competències, disposa de dues competències que responen al concepte d’alfabetització
informacional: el tractament de la informació i competència digital i la competència aprendre a
aprendre. Així doncs ha d’articular programes o activitats relacionades amb l’aprenentatge en
l’accés i ús de la informació però vinculats al currículum. Ara bé també cal dir que la Societat de la
Informació ha desencadenat canvis que han provocat la pèrdua d’exclusivitat de la biblioteca com a
centre informatiu. I per això cal ús de recursos digitals i la utilització d’internet en la cerca
d’informació. “De mica en mica s’omple la pica”. Primer cal tenir un fons bibliotecari de qualitat per
tal que els nostres alumnes i docents cerquin aquella informació però no cal perdre de vista que
també cal utilitzar les noves tecnologies per la recerca de la informació.
e. COL·LECTIUS QUE HI PARTICIPEN EN EL PROJECTE
Tal i com hem explicat anteriorment, és un projecte que hi ha participat la comunitat educativa,
alumnes, mestres i famílies. Evidentment que el protagonista és l’alumnat, que a través del Consell
d’alumnes proposa i decideix sobre actuacions que es duen a terme en el projecte: organització del
concurs de la mascota, la festa inaugural de la biblioteca o bé l’elaboració de les normes de
funcionament de la biblioteca. Però aquest projecte té sentit si hi participem plegats i per tant
l’entenem com a treball col·laboratiu. Creiem que tot el que hem aconseguit en aquest projecte ha
estat per la din àmica de treball que s’ha generat i que junts hem assolit millor els objectius
plantejats que possiblement no hauríem pogut assolir per separat.
Però no només s’ha fet aquest treball col·laboratiu en la construcció de l’espai físic de la biblioteca
sinó també en la dinamització de les propostes educatives a l’entorn d’aquesta. Per això des de les
Arrels es busca la implicació d’altres col·lectius de l’entorn com poden ser els oients dels nostres
contes, bé siguin les llars d’infants, casal d’avis, l’aula hospitalària. El que pretenem és donar sentit
i establir una relació amb l’entorn. L’escola no té sentit si no està lligada al seu entorn més proper.
Per això creiem que les propostes han de girar a l’entorn d’aprenentatge i de servei. També els
alumnes de secundària ens han ajudat a aconseguir el mobiliari indispensable per la biblioteca.
Aquestes xarxes relacionals ens portaran a un enriquiment com a centre escolar.

21. 20
f. ALUMNAT QUE HI PARTICIPA
En aquest curs escolar les Arrels només teníem fins a 3r de primària. Això vol dir que hem intentat
que d’una manera o altra hi participin els 265 alumnes de tota l’escola. És el cas de les votacions
que es van fer per seleccionar la mascota o l’elaboració de les normes de funcionament. Ara bé, la
majoria dels participants en el projecte han estat els alumnes de primària perquè són ells qui han
estat present durant tot el procés i hem cercat els mecanismes perquè en tot moment decidissin
cap on volien anar. És important que l’alumnat prengui decisions i tinguin iniciativa.
g. TEMPORITZACIÓ
La temporització de les actuacions ha estat aquest curs 15-16 però continuarem treballant en aquest
projecte si pretenem que la biblioteca no només sigui un espai agradable, calmat i relaxant que
incentivi la lectura sinó que sigui a més generadora de propostes educatives que traspassin les
parets de l’escola. Per això hem assolit uns objectius a curt termini però ara ja posem la mirada als
de llarg termini.
h. CRITERIS I INDICADORS D’AVALUACIÓ
Bàsicament el que preteníem era saber si els objectius que ens havíem plantejat s’havien assolit o
no. Bàsicament hem partit dels objectius de curt termini i hem fet la seva avaluació:
Indicadors d’avaluació dels objectius de curt termini:
 Sobre la construcció i posada en funcionament de la biblioteca: tots els objectius a curt termini,
així com les dinamitzacions de la biblioteca a través de diverses activitats amb l’entorn i s’han
avaluat segons grau de satisfacció de professorat i alumnat (es valora de 0 a 5 punts)- la valoració
ha estat molt positiva: 4 / 5
 Avaluació del projecte:
S’ha avaluat tot el procés i s’ha anat valorant què és el que ha funcionat i com es podria millorar
aquest projecte. Durant el curs escolar s’ha fet el retiment de comptes al Claustre i al Consell
Escolar.

22. 21
V
Valorem molt positivament que s’hagi dut a terme aquest projecte i totes les actuacions han estat
valorades molt satisfactòriament. Som conscients que només el treball col·laboratiu de la
comunitat educativa ha fet que La biblioteca, projecte ecològicament emocional hagi estat un èxit i
hàgim estat capaços d’assolir els objectius de curt termini i molts de llarg termini.
En aquest curs hem aconseguit partir d’un espai que feia de magatzem i transformar-lo en un lloc
agradable on els nens i nenes gaudeixen mirant, consultant o llegint llbres. Hem d’entendre la
biblioteca com a font de coneixement i un espai de recursos on tant l’alumnat com el professorat i
les famílies siguin capaços de trobar informació en diversos suports. A més, entenem la biblioteca
com a recurs primordial per a l’adquisició de competències bàsiques i el desenvolupament del
currículum. També esdevé un element clau per l’assoliment de l’hàbit lector. Cal tenir present que la
biblioteca cal adaptar-se a la realitat actual, així és que haurà de comptar amb les noves tecnologies
per la recerca de la informació.
La biblioteca, projecte ecològicament emocional
5. CONCLUSIONS

23. 22
I ara els nostres alumnes, mestres i famílies tenen un lloc on poder gaudir llegint llibres i els aporta
la felicitat, alegria i calma i els motiva seguir aprenent.
I recordem les paraules de Henry Ward Reecher que diu: