Esmena al punt 6è de la ponència 4 del XVè Congrés de CDC sobre utilització de les TIC APORTACIONS A DESTACAR: 1.Millora de la intranet del partit 2.Creació d'una agrupació digital de ciberactivistes 3.Creació d'un pla de comunicació digital integral 4.Presència dels càrrecs electes al web

1. Debatuda a facebook per iniciativa de Rubèn Novoa
Ponència original aquí
APORTACIONS A DESTACAR:
1. Millora de la intranet del partit
2. Creació d'una agrupació digital de ciberactivistes
3. Creació d'un pla de comunicació digital integral
4. Presència dels càrrecs electes al web
TEXT ESMENAT (Ponència 4 / punt 6è -a la totalitat-):
6. La utilització de les TIC
L'any 1969 l'home feia les primeres passes a la Lluna. També són les
primeres passes en l'inici d'una nova Era. Milions d'espectadors gaudeixen en
directe d'aquest esdeveniment històric mitjançant la televisió. Assistim,
doncs, als inicis d'aquesta nova era electrònica que ens ha dut a l'actual
Societat de la Informació i Coneixement, fruit d'una evolució tecnològica
sense precedents. És en aquest context de transformació social i humana —
amb la irrupció de noves tecnologies— que cal situar aquest salt qualitatiu
de passar de democràcia a democràcia electrònica. Aquest procés ha estat
liderat pels Estats Units que s'han erigit en guies globals d'aquest procés
d'“electronització” de les societats postindustrials, i per tant,
geogràficament aquest pas de democràcia a democràcia electrònica
s'origina seguint l'experiència democràtica americana. Si a aquesta tradició
li sumem l'aplicació de tecnologies interactives estem parlant ja de
democràcia electrònica. El debat sobre la democràcia electrònica ha sorgit
entre els politòlegs a partir de l'ús polític que s'ha fet de les tecnologies
(Televisió i Internet bàsicament) i tots consideren que la democràcia
electrònica ha de ser entesa com una teoria contemporània sobre la
participació política.

2. En aquest sentit, la irrupció de les TIC a totes les esferes de la societat a
finals del segle passat ha donat lloc a una gran transformació en el nostre
model de comunicació i d'interacció. Convergència, amatent a aquesta
transformació social, va ser el primer partit en liderar el canvi, amb la
creació del seu web convergencia.org l'any 1995, essent el primer partit
polític de l'estat en irrompre a una xarxa que encara no estava massificada.
Amb l'evolució els últims anys cap a la Internet 2.0, hem passat d'un model
de web on uns quants produeixen continguts i altres els reben, a un món de
webs on qualsevol usuari pot generar continguts. Els participants abans eren
passius i ara són generadors, productors i bescanviadors d'informació. D’un
model comunicatiu centralitzat i vertical, en el qual era molt difícil
participar i presentar el teu missatge de manera autònoma, s’ha passat a un
model horitzontal de connexió i col·laboració en que són molts els emissors
i els receptors d’aquests missatges. Aquesta gran transformació marca una
nova tendència que potencia la conversa interactiva bidireccional que hem
d'aprofitar. Aquest és un fenomen de transició, però també un camí sense
retorn que no només té efectes socials i econòmics,sinó que amb el temps
aquesta nova forma de comunicació està tenint incidència en la vida
política i el debat públic, fins al punt de configurar noves identitats
polítiques, afectar el funcionament dels partits polítics, i redefinir el paper
dels actors polítics. Ho estem veient a la campanya presidencial
nordamericana, però també a Anglaterra, França o Itàlia.
Les TIC constitueixen una gran oportunitat de millorar la relació i són una
eina per establir un diàleg amb els ciutadans i ciutadanes –d’una banda- i
amb els i les militants –de l’altra.
En aquest sentit Convergència ha d'apostar per implementar noves eines
comunicatives 2.0 a la Intranet per dotar la militància de mecanismes per
fer arribar el nostre missatge als ciutadans actius, explicar-se millor,
sol·licitar la seva opinió i implicar-los en els debats polítics.
També és necessària la creació d'una agrupació digital de ciberactivistes i
blogaires sense estructura territorial però depenent d'una sectorial
especifica de Noves Tecnologies per a canalitzar correctament i obtenir la
mobilització dels militants i ciberactivistes fent-los participar d'aquestes
noves formes de comunicació política dotant-los dels instruments necessaris
per a fer-ho possible.
Per tant, cal seguir donant un impuls a l’entorn virtual de Convergència
creant un pla de comunicació digital integral que englobi tota l'activitat del
partit a Internet. En conseqüència, també caldria introduir als equips de
treball a militants experts en dinamització social a la xarxa que sota la
direcció de l'agrupació digital crearan canal de participació i de

3. connectivitat tant social com política ja que el potencial polític d’aquestes
xarxes socials és enorme, ja sigui a través de campanyes espontànies de
suport o de rebuig a determinades propostes, o de nous fòrums per a la
deliberació d’assumptes que veritablement preocupen els ciutadans on, a
través de la seva participació, es busquen solucions col·lectives als
problemes socials.
Necessitem aconseguir que la distribució del poder polític s’adapti a
aquesta nova dispersió de la informació, amb una acció coordinada i
enxarxada que respongui a aquest nou estat d’interdependència o
convergència comunicativa. Aquesta ‘generació facebook’ és una
oportunitat per liderar i conduir la incidència del nostre partit a la xarxa.
La nostra és una època en que les persones volen ser actors, tenir una part
activa, més que no simples espectadors de la comunicació. Per aquest
motiu és imprescindible que els nostres líders facin servir aquestes eines
(twitter, facebook, youtube, slideshare, qik...) com un mecanisme més per
arribar al ciutadà i interaccionar amb ell.
Tanmateix, aquest ús d’internet cal que s’estengui a tots els àmbits i càrrec
del partit, de manera que tots els territoris disposin d’aquests espais de
manera coordinada on s’hi pugui accedir a les activitats del partit en aquell
àmbit i on es pugui fer partícip a la ciutadania del que es fa des de
Convergència.
Cal apostar també per un model de bones pràctiques 2.0, és a dir, cal que
no només es pensi en la potencialitat de la xarxa només en període
electoral, sinó que l’ús de les TIC sigui una eina de transmissió permanent
del nostre ideari i sigui un mecanisme més d’aproximació a la ciutadania
incentivant, sobretot, la presència dels nostres càrrecs electes al web i la
seva relació activa per tots els mitjans possibles amb els ciutadans.
En definitiva, Convergència ha de seguir usant les TIC per enfortir la
democràcia i la vitalitat interna: donar la veu als i a les militants, conèixer
millor la gent que composa el partit, realitzar consultes periòdiques, deixar
espai per als debats, etc. Per tant és important que des del partit es
fomenti aquesta pràctica i s’incentivi l’ús de les noves tecnologies des de
tots els àmbits sectorials i territorials. Tanmateix Convergència ha d'obrir
aquesta finestra a la societat per prendre el pols a la ciutadania, conèixer
de més a prop les seves necessitats i inquietuds i vehiculitzar una resposta
adient a les demandes que se li formulen com un dels mecanismes per
aturar la desafecció política.