2. 1. Anabolisme heteròtrof
Consta de dues fases:
1. Síntesi de molècules simples: Exemple glucosa
2. Síntesi de polímers: Exemple glicogen.
Les molècules senzilles provenen:
A.Del catabolisme de les substàncies de reserva
B.De la digestió (cèl.lules heteròtrofes)
C.De la fotosíntesi i quimiosíntesi (cèl.lules autòtrofes)

3. Característiques:
Totes les reaccions no són inverses a les del catabolisme
donat que no tots els enzims poden catalitzar les
reaccions en els dos sentits
Podem parlar d’anabolisme de glúcis, lípids i proteïnes.
Les vies estan interrelacionades pero no sempre...Els
animals no podem obtenir glúcids a partir de lípids!!!

4. És un procés de reducció
Les reaccions són endergòniques
L’energia s’obté de l´ATP (catabolisme i fotosíntesi)
En els vegetals la majoria de l´energia s’utilitza per a
construir glúcids, mentre que en els enimals per a
produir proteïnes (músculs i ossos)

5. On es donen les vies anabòliques?
La majoria en el citosol excepte:
Síntesi d’àcids nucleics (Nucli, Cloroplasts i
Mitocondris)
Síntesi de proteïnes ( Ribosomes)
Síntesi de fosfolípids i colesterol (RE)
Glicosidació de lípids i proteïnes (Aparell de Golgi)

6. Resum vies metabòliques

8. 2. Anabolisme heteròtrof de glúcids
La glucosa és pot obtenir de diferents formes:
Heteròtrofs: Digestió d’aliments
Autòtrofs: Cicle de Calvin
Amdós: Gliconeogènesi: A partir de l´Àcid Pirúvic.
Els polímers de la glucosa s’obtenen a partir de les diferents
glucoses que s’uneixen mitjançant un enllaç O-glucosídic. Ex:
vegetals, midó i animals, glicogen (glicogenogènesi)

9. Gliconeogènesi
Fabricació de glucosa a partir de precursors no glucídics.
*A
tenir en compte:
• El cervell, mèdul.la renal i eritròcits s’alimenten gairebé de
glucosa. Quan aquesta manca (dejuni, diabetes tipus I,
dietes pobres en glúcids) es pot obtenir glucosa per altres
vies.
• Aquests òrgans também poden consumir cossos cetònics,
produte del metabolisme dels lípids
• En els remugants: Els bacteris simbionts fermenten la
glucosa a àcid làctic que passa a la sang i finalment al fetge
on es transformarà en glucosa

10. Gliconeogènesi
Precursors de la glucosa :
- Animals: Provenen de la desaminació dels aminoàcids
(a) i de l´àcid làctic (b)
- Vegetals i Bacteris: Es pot fabricar glucosa a partir de
productes de la degradació dels àcids grassos (c)
En els animals a partir dels lípids no es pot
produir glucosa

11. A. Com es converteixen en glucosa els
aminoàcids?
Quan és desaminen poden donar lloc a àcid pirúvic o
àcid oxalacètic, a partir d’ells es formarà la glucosa com
veurem més endavant.

12. B. Cicle de Cori: L’àcid làctic és transforma en glucosa

13. C. Com és transformen els àcids grassos
en glucosa?
- Algues, plantes i bacteris
- Els animals no tenen els enzims que transformen l’acetil-CoA
(producte final de la degradació dels àcids grassos) en àcid
oxalacètic. Aquests enzims s’anomenen Enzims del C
icle de l´àcid glioxílic i es troben només en vegetals
(Glioxisomes)
Les llavors poden aprofitar els seus olis per a fabricar les
primeres fulles i arrels

14. Gluconeogènesi: Entrada de la wiki
3
2
Àcids grassos
(plantes i algues)
1

15. Gluconeogènesi
No és simplement el procés invers a la glicòlisi
Passos diferents:
1- Àcid Pirúvic ( o Piruvat) a PEP: Mitocondri-Citosol
2- Fructosa 1,6 diP a Fructosa 6P: Citosol
3- Glucosa 6P a Glucosa : Reticle endoplasmàtic

16. Glicogenogènesi i Amilogènesi
Gliconeogènesi: Síntesi de glicogen a partir de glucosa-6-P ( prové de
la gliconeogènesi o de la glucosa lliure fosforilada)

17. D’aquesta manera també es sintetitza la fracció
glucídica de glicoproteines i glicolípids.
L’amilogènesi és la síntesi de midó i es dóna als plasts
de les cèl.lules vegetals. La molècula activadora és l
´ATP

18. Regulació de la Glicogenogènesi
La glicogenogènesi es dona al fetge i cèl.lules
musculars. La glucosa procedent de la digestió
s’acumula al fetge en forma de glicogen, quan la glucosa
en sang baixa per sota 1g/l, el glicogen hepàtic
s’hidrolitza i allibera glucosa en sang.
Ho regulen 3 hormones:
Adrenalina i glucagó: Augmenten la sortida de glucosa
cap a la sang.
Insulina: Incrementa l’entrada de glucosa a la cèl.lula.

19. 3. Anabolisme heteròtrof dels lípids,
aminoàcids i els nucleòtids
3.1- Lípids
- Els més importants com a reserva energètica:
triglicèrids
3 fases:
a- Obtenció d´àcids grassos.
b- Obtenció de glicerina.
c- Síntesi de triacilglicèrids.

20. a- Obtenció d´àcids grassos
Fonts d’àcids grassos: Greix dels aliments i Biosíntesi d’àcids
grassos a partir d’acetil-CoA (3C).
Recordem que l’acetil-CoA provè del catabolisme de glúcids, B
oxidació i desaminació d’aminoàcids.
1- Acetil CoA surt del mitocondri cap al citosol
2- A aquests se n´hi van afegint d’altres però s’han d’activar:
Convertir-se en malonil-CoA (3C), el nou C provè del
bicarbonat intracel.lular
3- D’aquesta manera s’uneix un Acetil CoA amb un malonil CoA i
obtenim una molècula amb 4C i 1CO2

21. 4- Després és produeixen dues reduccions (NADPH).
S’obtè un àcid gras activat de 4C: CH3-CH2-CH2-CO-SSAG
5- Les reaccions són catalitzades per un complex
enzimàtic: SAG (Àcid Gras Sintetasa)
6- S’hi van afegint malonils CoA cada vegada fins a
obtenir cadenes llargues amb un nombre parell de
carbonis
7- Es forma àcid palmític i a partir d’aquests altres AG

22. Comparem Degradació i Síntesi
β-Oxidació
Síntesi Àcids Grassos
 Matriu mitocondrial
 AG s’uneix a CoA= Acil CoA
 Cada volta es separen 2C en
 Citosol
 El SAG queda unit a l’AG
forma d’acetil CoA (C. Krebs)
 Es forma NADH i FADH2
 Els dos C amb que va
augmentant l’AG són aportats
pel malonil CoA
 S’utilitza el NADPH

23. B- Obtenció de glicerina
- A partir del Dihidroxicetona-3P (Glicòlisi) es formarà
Glicerol 3P i després glicerina
C- Formació dels triacilglicèrids
- La
síntesi de triglicèrids es realitza en el
reticle endoplasmàtic de gairebé totes les cèl·lules de l'
organisme, sent les principals els adipòcits i els
hepatòcits. Els triglicèrids són sintetitzats com a reserva
d'energia

24. -L’àcid gras s’uneix al CoA per a formar Acil CoA
-Aquests s’uneixen al glicerol 3P i es forma el
triacilglicèrid (enllaç ester)

25. 3.2- Catabolisme heteròtrof dels
Aminoàcids
-Cada Aa té la seva via d’obtenció i pot variar segons la cèl.lula
-Els 10 Aa essencials s‘han d’ingerir de la dieta (Humans)
-Les plantes poden sintetitzar tots els Aa i els microorganismes depèn.
Precursors d’aminoàcids:
-Àcid α-cetoglutàric: Es combina amb l’amoni per donar lloc a Àcid glutàmic.
Aquests pot donar lloc a aminoàcids o actuar com a donador de grups amino a
altres molècules (Transaminació)
-Les plantes poden obtenir amoni a partir de l´amoníac o el nitrat del sòl.
-Alguns bacteris poden aprofitar el N2 atmosfèric.

26. 3.3- Anabolisme heteròtrof dels
nucleòtids
Unió d’una pentosa, base nitrogenada i àcid fosfòric
La síntesi es diferent segons si contenen bases púriques
(AMP, GMP) i pirimidíniques (UTP, CTP)

27. Webs d’interès
Ketosi
27

28. 4- Evolució dels processos metabòlics
Origen de la vida: 3800 ma. Hipòtisei d’Oparin-Haldana de la Síntesi
abiòtica: Experiment de Miller.
Al principi l’atmosfera era reductora
Primers organismes: Bacteris Fermentadors
Fa 3400 ma: Organismes fotosintètics anoxigènics :
Bacteris verds i porpres del sofre:
- Donador d’electrons: H2S. Font de C: CO2.
- Font d’energia: Llum
- Pigment: Bacterioclorofil.la ( Fot I)
Estromatolits (Fòssils més antics)

29. 3000 ma: Quimioheteròtrofs anaeròbics
- Apareixen els citocroms (cadena respiratòria)
- Acceptor d’electrons : SO42Exemple: Bacteris sulfatoreductors: Alliberen
H2S que pot ser utilitzat pels anteriors: 1ª xarxa
tròfica
2500 ma: Fotosintètics oxigènics: Cianobacteris
- Tenen els dos fotosistemes
- Alliberen oxigen: Es forma la capa d’ozó
- Alguns poden fixar N2

30. Quimioheteròtrofs de respiració aeròbica
- Oxigen: acceptor final d’electrons: es colonitza el medi
terrestre
Quimioautòtrofs
- Oxiden compostos reduits (NH3, H2S, CH4...Font
d’energia)
- Molt impotants pel sòl (Nitrificants), doncs tanquen els
cicles biogeoquímics

31. 1500 ma. Eucariotes fotoautòtrofs i quimioheteròtrofs
La cèl.lula eucariota es va originar per què dos bacteris
van formar una simbiosi, així es va donar lloc als
mitocondris (Teoria endosimbiòtica)
Els cianobacteris van donar lloc als cloroplasts per
fagocitosi

32. Teoria endosimbiòtica