Guia per a introduir l'aprenentatge cooperatiu a l'aula

1. Aprenentatge
Cooperatiu
a l’Aula
Eina per al professorat

2. Presentació
• Aquest document pretén ser una eina per al professorat que
vulgui incorporar l’aprenentatge cooperatiu a la seva aula.
• A partir del llibre “El aprendizaje cooperativo en el aula”
de David W. Johnson, Roger T. Johnson i Edythe J. Holubec,
es presenten les principals estratègies per a començar a posar
en pràctica aquesta important eina didàctica.
• Aquest és un document força extens i que requereix un cert
temps i una bona concentració. Però val la pena dedicar-hi
unes hores per poder-lo aplicar a la pròpia metodologia.

3. Continguts
Fer un click al damunt per accedir a cada apartat:
• El concepte d’Aprenentatge Cooperatiu
• Els Materials i els Objectius Didàctics
• La Formació dels Grups
• La Disposició de l’Aula
• L’Assignació de Rols
• L’Explicació de les Tasques
• La Interdependència Positiva
• La Classe Cooperativa
Crèdits • L’Avaluació de l’Aprenentatge
Anar a Pàgina Inicial

4. • El concepte d’Aprenentatge Cooperatiu
La cooperació consisteix en:
Treballar junts
per a aconseguir
objectius comuns

5. En l’aprenentatge cooperatiu:
• Els alumnes procuren obtenir resultats que siguin
beneficiosos per a ells mateixos
i per a tots els altres membres del grup
• S’utilitzen grups reduits
d’alumnes,
els quals treballen junts
per a maximitzar
el seu propi aprenentatge
i el dels demés

6. Els components essencials de l’aprenentatge
cooperatiu són:
1. La interdependència positiva: els membres d’un grup han de tenir
clar que els esforços de cada integrant no només el beneficien a ell
mateix, sinó que també als demés membres.
2. La responsabilitat individual i grupal: el grup ha d’assumir la
responsabilitat d’aconseguir els seus objectius, i cada membre serà
responsable d’acomplir amb la part del treball que li correspongui.
3. La interacció cara a cara estimuladora: algunes activitats
cognitives i interpersonals només es poden produir quan un alumne
promou l’aprenentatge dels altres: explicant verbalment com resoldre
els problemes, analitzant la condició dels conceptes que s’estan
aprenent, ensenyant el que sap als seus companys i connectant
l’aprenentatge present amb el passat. Tot això s’aconsegueix fent que
els alumnes realitzin junts una tasca en la que cadascú promogui
l’exit dels demés compartint els recursos existents, ajudant-se,
recolzant-se, encoratjant-se i felicitant-se els uns als altres.

7. 4. Les tècniques interpersonals i d’equip: aquest tipus
d’aprenentatge requereix que els alumnes, a més a més d’aprendre
els continguts escolars, aprenguin també les pràctiques
interpersonals i grupals necessàries per a funcionar com a grup
(treball en equip). Els membres d’un grup han de saber com exercir
la direcció, prendre decisions, crear un clima de confiança,
comunicar-se i conduir els conflictes, i han de sentir-se motivats per
a fer-ho.
5. L’avaluació grupal: aquesta avaluació té lloc quan els alumnes
analitzen en quina mesura estan aconseguint els objectius de la
tasca i mantenint relacions de treball eficients.

8. Els resultats de l’aprenentatge cooperatiu són:
• Esforç per a aconseguir una bona execució de la tasca:
augmenta el rendiment i la productivitat dels alumnes, la retenció
a llarg plaç, la motivació intrínseca, el temps de dedicació a la
tasca, el raonament i el pensament crític.
• Relacions més positives entre els alumnes: incrementa l’esperit
d’equip, les relacions solidàries i el compromís, el recolzament
entre ells, la valoració de la diversitat i la cohesió.
• Afavoreix la salut mental: afavoreix un ajustament psicològic
general: enfortint el jo i la pròpia identitat, el desenvolupament
social, la integració, l’autoestima i la capacitat d’afrontar
l’adversitat i les tensions.

9. Què ha de fer un professor per incorporar i millorar
l’aprenentatge cooperatiu a les seves classes?
• Primer de tot cal aplicar-lo: posar a prova l’aprenentatge
cooperatiu a la pròpia aula
• En segon lloc, mantenir-lo: utilitzar l’aprenentatge cooperatiu
durant un període de temps perllongat
• I finalment, millorar-lo: realitzar un procediment de
perfeccionament progressiu que consisteixi en:
• Realitzar una classe cooperativa
• Avaluar com ha funcionat la classe cooperativa
• Reflexionar sobre com s’hauria pogut fer millor
• Realitzar una classe cooperativa millorada
• Evaluar com ha funcionat la classe cooperativa
• I així successivament, de manera que s’adquireixi

10. Com digué Aristòtil:
Les coses que hem d’aprendre per a poder fer-les,
les aprenem fent-les
Tornar a Continguts

11. • Els Materials i els Objectius Didàctics
Materials
i
Recursos
Didàctics
Objectius
Didàctics
Tornar a Continguts

12. • La Selecció de Materials i Recursos Didàctics
• Els materials i recursos didàctics: cal tenir en compte que limitar els recursos i
materials a cada grup és una forma de crear una interdependència positiva, ja que
obliga als alumnes atreballar junts per a complir la tasca.
• Repartir els materials i recursos didactics: a l’hora de repartir els materials i
recursos didàctics quan es treballa en grup, el docent pot optar per les següents
opcions:
• Opció 1: entregar a cada alumne un joc complet de materials i recursos
• Opció 2: donar un sol joc de materials i recursos a tot el grup
• Opció 3: donar a cada membre del grup un joc de material i recursos
didàctics diferents i individuals
• Mètodes de treball: segons com s’ha repartit el material i els recursos didàctics,
es poden utilitzar diferents mètodes de treball com:
El trencaclosques i Equips-Jocs-Tornejos
Tornar a Els Materials i els Objectius Didàctics

13. El trencaclosques
Es reparteix la informació dividida en parts, com si fossin les peces d’un
trencaclosques; de manera que cada alumne obté una part de la informació
necessària per a realitzar la tasca. Cada membre del grup és responsable de
conèixer a fons la informació que li ha tocat, transmetre-la als demés i alhora
aprendre la informació presentada pels altres membres del grup.
Una variant d’aquest mètode pot ser, en comptes de dividir la informació, es
dividir l’instrumental necessari per a executar la tasca, com poden ser
l’ordinador, el microscopi, la balança, la calculadora,... D’aquesta manera els
alumnes són interdependents degut a la divisió dels materials que necessiten
per a realitzar la tasca.
Els membres del grup també poden realitzar aportacions de forma independent
a un producte conjunt. Per exemple, es pot demanar a cada membre que aporti una
frase a un paràgraf, un article a una revista o un capítol a un llibre.
Tornar a Selecció de Materials i Recursos Didàctics

14. Equips-Jocs-Tornejos
Aquest és un procediment
intergrupal que consisteix en que tots
els membres del grup han d’aprendre
el material assignat i l’estudiaran
junts per tal d’assegurar-se de que
tots l’assoleixen.
Un cop estudiat el material, comença
el torneig. El docent utilitzarà un joc
de preguntes, respostes i normes de
joc.
Tornar a Selecció de Materials i Recursos Didàctics

15. • Els Objectius Didàctics
• L’aprenentatge cooperatiu és més complexe que el competitiu o individualista per què els alumnes han
d’afrontar simultàniament l’execució de tasques i el treball en equip.
• Tota classe coperativa té:
• Ojectius conceptuals: que determinen els continguts que aprendran els alumnes
• Objectius actitudinals: que estableixen les conductes interpersonals i grupals que aprendran els
alumnes
• Per a establir els objectius actitudinals, referits a les pràctiques socials, el
docent té vàries alternatives:
•Supervisar els grups i diagnosticar problemes que puguin tenir els alumnes per treballar en
grup, i després ensenyar-los una pràctica social que puguin utilitzar per resoldre aquests
problemes
•Preguntar als alumnes quines pràctiques socials els servirien per millorar el seu treball en
equip i després ensenyar-los una de les que hagin propasat
•Seleccionar les destreses o pràctiques socials a ensenyar en funció de les que ja tinguin o

16. • El docent ha d’ensenyar als alumnes les destreses o pràctiques socials requerides per a
col.laborar amb els altres i motivar-los per què les utilitzin en les pràctiques grupals
• Per a coordinar esforços i aconseguir els objectius comuns, els alumnes hauran de:
- Arribar a conèixer i confiar els uns amb els altres
- Comunicar-se amb precisió i claredat
- Acceptar-se i recolzar-se els uns als altres
- Resoldre els conflictes de forma constructiva
• Abans de presentar una sessió, el docent pot fer un esquema de les maneres com els
grups poden executar una tasca i maximitzar l’aprenentatge de cada membre. L’esquema és
una eina visual simple però eficaç per a mostrar tots els passos d’una tasca determinada,
que pot incloure o requerir certes pràctiques socials. Un exemple d’aquest tipus d’esquema
podria ser el següent:
-Comprensió del text: -Anàlisis del text
-Llegir en silenci i en veu alta -Verificar la comprensió
-Resumir parts del text -Aclarir cadascú les idees dels demés
-Escoltar per comprendre -Relacionar la informació amb el que ja
-Escoltar per comprobar l’exactitud se sap
del resum -Animar-se mútuament a participar
Tornar a Els Materials i els Objectius Didàctics

17. • La formació dels grups
• A l’hora de formar els grups,
s’ha de tenir en compte el següent:
1. Els tipus de grups
2. La quantitat de membres als grups
3. La distribució dels alumnes als grups
4. La durada dels grups
Tornar a Continguts

18. 1. Els tipus de grups
• L’aprenentatge cooperatiu comprèn 3 tipus de grups:
• Grups Formals
• Grups Informals
• Grups Base
Tornar a La Formació dels Grups

19. • Grups Formals
• Els estudiants treballen junts per aconseguir objectius comuns, assegurant-se que ells
mateixos i els seus companys de grup completin la tasca d’aprenentatge assignada.
• Qualsevol tasca, de qualsevol matèria i dins de qualsevol programació, pot organitzar-se
de forma cooperativa.
• Aquest tipus de grup garantitza la participació activa dels alumnes a les tasques
intel.lectuals d’organitzar el material, explicar-lo, resumir-lo i integrar-lo als esquemes
mentals existents
• El docent ha de:
• Especificar els objectius de la sessió
• Prendre una sèrie de decisions prèvies a l’ensenyament
• Explicar la tasca i la interdependència positiva als alumnes
• Supervisar l’aprenentatge dels alumnes i intervenir en els grups per donar recolzament a la
tasca o per millorar l’acompliment interpersonal i grupal dels alumnes
• Avaluar l’aprenentatge dels estudiants i ajudar-los a determinar el nivell d’eficàcia amb què
funciona el grup Tornar a els tipus de grups

20. • Grups Informals
• Es poden utilitzar durant una activitat d’ensenyament directe (una classe magistral, una
demostració, una pel.lícula o vídeo)
• L’activitat d’aquests grups sol consistir en:
– Xerrades de 3 a 5 minuts entre els alumnes abans i després d’una sessió
– Diàlegs de 2 a 3 minuts entre parelles d’estudiants durant el transcurs d’una classe magistral
• Els objectius d’aquests grups poden ser:
– Centrar l’atenció dels alumnes en el material en qüestió
– Promoure un clima propici a l’aprenentatge
– Crear expectatives sobre el contingut de la sessió
– Assegurar-se que els alumnes processen cognitivament el material que se’ls està ensenyant
– Per tancar una sessió
– classe magistral
• Els alumnes efectuen un treball intel.lectual d’organitzar, explicar, resumir i integrar el
material als esquemes mentals existents durant les activitats d’ensenyament directe
Tornar a els tipus de grups

21. • Grups Base
• Són grups d’aprenentatge heterogenis amb membres permanents
• L’objectiu principal dels seus membres és possibilitar que els seus integrants
s’ofereixin l’un a l’altre el recolzament, l’ajuda i els ànims que cadascun
d’ells necessita per tenir un bon rendiment escolar.
• Aquests grups permeten que els alumnes estableixin relacions responsables i
duradores que els motivaran a:
– Esforçar-se en les seves tasques
– Progressar en l’acompliment de les seves obligacions escolars (com assistir a
classe, completar totes les tasques assignades, aprendre)
– Tenir un bon desenvolupament cognitiu
Tornar a els tipus de grups

22. 2. La quantitat de membres als grups
• Aquest criteri dependrà dels objectius de la classe, de les edats
dels alumnes i la seva experiència en el treball en equip, dels
materials i recursos a utilitzar i del temps disponible pel la
classe.
• Els grups d’aprenentatge cooperatiu solen ser de 2 a 4
membres. La norma empírica a aplicar és:
Com més petit sigui el grup, millor

23. • A l’hora de decidir les dimensions dels grups, caldrà tenir en
compte els següents factors:
1. A l’augmentar la quantitat de membres, també s’ampliaran les destreses i
capacitats presents, el nombre de ments i la diversitat de punts devista. Això
incrementa els recursos que contribueixen a l’èxit del treball grupal
2. Com més gran és el nombre del grup, més gran és el nombre d’interaccions i
més gran serà la quantitat de pràctiques interpersonals i grupals necessàries per a
conduir aquestes interaccions.
3. A l’augmentar les dimensions del grup, les relacions entre els membres són
menys personals i el resultat pot ser un grup menys cohesionat i una menor
responsabilitat individual per a contribuir a l’èxit del treball grupal.
4. Com més petit sigui el temps disponible, més reduit haurà de ser el grup
d’aprenentatge, per què dur menys temps per a organitzar-se, es treballa amb
més rapidesa i possibilita una intervenció més perllongada per part de cada
membre
5. En els grups reduits, el paper de cada membre és més visible i els alumnes són
més responsables, fet que garanteix la participació activa de tots.
6. Com més reduit és el grup, més fàcil serà detectar qualsevol dificultat que
puguin tenir els alumnes per a treballar junts.
Tornar a La Formació dels Grups

24. 3. La distribució dels alumnes als grups
La productivitat d’un grup està determinada per la capacitat
dels seus membres per treballar en equip

25. • El docent és qui decideix si els grups d’aprenentatge seran
homogenis o heterogenis, però...
Són preferibles
els grups heterogenis,
formats per estudiants
amb diferents
rendiments i interessos

26. • Per què:
-Permeten que els alumnes tinguin accés a diferents
perspectives i maneres de resoldre problemes
-Produeixen un desequilibri cognitiu més gran, necessari per
a estimular l’aprenentatge i el desenvolupament cognitiu dels
alumnes
-S’incrementa la comprensió, el raonament i la retenció a
llarg plaç, degut a que la diversitat promou un pensament
més profund, un major intercanvi d’explicacions i una major
tendència a assumir punts de vista diferents.

27. • A l’hora de distribuir els alumnes, es poden utilitzar els
seguënts mètodes:
– La distribució a l’atzar: es divideix la quantitat d’alumnes que hi ha a
l’aula pel nombre d’integrants que es desitja que tingui cada grup.
Llavors s’enumerarà als alumnes segons el resultat d’aquesta divisió, i
els alumnes amb el mateix número formaran els grups.
– La distribució estratificada: és igual a l’anterior, amb la diferència
que el docent s’assegura que a cada grup hi hagi un o dos alumnes amb
certes característiques específiques (amb determinat nivell de lectura,
estil d’aprenentatge, orientació a la tasca o interés personal). En primer
lloc, s’estableix un ordre entre els alumnes, des del superior a
l’inferior, sobre la base d’un examen previ sobre el contingut de la
classe, d’una prova recent, de les qualificacions passades o segons el
criteri del docent. A continuació es forma el primer grup escollint
l’alumne de nivell superior, el de nivell inferior i als dos del mig. Es
formaran la resta de grups repetint el procediment amb la resta de la
llista.

28. – Els grups seleccionats pel docent: aquest mètode permet al docent
decidir qui treballarà amb qui. Es demana a cada alumne que enumeri 3
companys de classe amb els que li agradaria treballar. Així, és possible
identificar als estudiant aïllats del grup-classe (els que no han estat
escollits per ningú) i es formaran “grups de recolzament” per a aquests
alumnes: grups formats per l’alumne més aïllat i dos dels alumnes més
populars, solidaris i servicials del grup-classe. Llavors es determinarà
quin és el segon alumne més aïllat i es procedirà de la mateixa forma.
– Els grups seleccionats pels propis alumnes: aquest és el mètode
menys recomanable, ja que solen ser homogenis, propicia a que els
alumnes es distreguin de la tasca i elimina la possibilitat que ampliin el
seu cercle de relacions. Una modificació d’aquest mètode és fer que els
alumnes enumerin a varis companys amb qui voldrien treballar i
llavors ubicar-los en un grup d’aprenentatge amb una persona que
hagin escollit i les altres escollides pel docent.
Tornar a La Formació dels Grups

29. 4. La durada dels grups
• Un factor a tenir en compte a l’hora de decidir quan de temps
s’han de mantenir els grups d’aprenentatge cooperatiu és el
tipus de grup d’aprenentatge cooperatiu que s’està utilitzant:
– Grups formals: funcionen per un període que va d’1 hora a vàries
setmanes de classe
– Grups informals: duren només uns minuts o, com a màxim, una sessió
– Grups de base: duren almenys un any i l’ideal és que durin varis anys
• Un bon procediment és deixar que els grups treballin junts
durant el temps necessari per a aconseguir un bon resultat.
Desfer els grups que tenen dificultats per funcionar, sovint
impedeix que els alumnes aprenguin les tècniques necessàries
per resoldre problemes.

30. • Al llarg del curs cada alumne hauria d’haber treballat amb tots
els altres companys del grup-classe. Si se’ls fa saber que en
algún moment treballaran amb tots els altres, estaran més
predisposats a treballar amb grups que al principi els podria no
agradar, i aquesta ja és una important lliçó per si mateixa.
Tornar a La Formació dels Grups

31. • La disposició de l’aula
• La col.locació i distribució de l’espai i els mobles de l’aula afecten a les
conductes dels alumne si del docent, podent facilitar o perjudicar
l’aprenentatge.
• A l’hora de disposar el treball en grups, el docent ha de tenri en compte les
següents pautes:
– Els membres d’un grup han de seure junts i de forma que es puguin mirar a la cara,
que puguin compartir el material amb els del costat, i parlar amb els que tenen al
davant sense molestar als altres
– Tots els alumnes han de poder veure el docent sense haber-se de girar o adoptar una
posició incòmoda
– Els diferents grups han d’estar prou separats com per no molestar-se entre ells i
permetre el desplaçament del docent entre els grups
– S’ha de distribuir l’aula de forma que els alumnes tinguin fàcil accés als altres, al
docent i als materials que necessitin per a executar la tasca
– La disposició de l’aula ha de ser flexible de manera que permeti als alumnes canviar
la composició dels grups amb rapidesa i silenci

32. • L’ambient visual és un factor molt important, per això cal tenir en compte la
il.luminació, els colors i l’ús d’elements visuals per a atraure l’atenció dels
alumnes.
• També cal definir els limits territorials (on es treballa en grup o de forma
individual, on es troben els diferents materials i espais de l’aula) amb colors,
cartells o dibuixos a les parets, senyals o fletxes penjades del sostre, línies al
terra, tipus de mobles, tipus d’il.luminació, etc.
• Cal poder supervisar tota l’aula i tots els grups sense dificultats, evitant les parts
de l’aula que no són supervisades, ja que és aqui on es produeixen la majoria
dels problemes de disciplina, perquè els alumnes solen portar-se malament
pensant que el docent no els veu i no se’n adonarà
• S’aconsella al docent de fer moure als alumnes per tota l’aula durant cada
període de classe, de manera que cap alumne es quedi al fons durant molt de
temps
Tornar a Continguts

33. • L’assignació de Rols
• Al planificar una sessió, el docent ha de considerar quines accions hauran de
realitzar els estudiants per maximitzar el seu aprenentatge
• Els rols indiquen què pot esperar cada membre del grup que facin els demés i,
per tant, què està obligat a fer cadascun d’ells
• L’assignació de rols és una de les formes més eficaces d’assegurar-se que els
membres dels grup treballin junts sense entrebancs i de forma productiva
• El docent ha d’assignar els rols als alumnes i especificar la funció que té
cadascun d’ells
• És important presentar els rols als alumnes de forma gradual i aprenguin a
desenvolupar la seva funció

34. • Cal recordar-se de fer rotar els rols regularment per què tots els alumnes
adquireixin pràctica en totes les tasques.
• Alguns dels rols que es poden assignar als alumnes són: supervisor del to de
veu, supervisor dels torns de paraula, encarregat d’explicar idees o
procediments, encarregat de formentar la participació, corrector,
investigador, missatges, encarregat d’ampliar idees i conclusions, crític
d’idees (no de persones), etc
• Altres rols interessants són els
relatius als recursos, en què cada
membre ha d’aportar una peça
clau per al treball, els relatius a
assumir una perspectiva o punt de
vista determinats (perspectiva
ètica, econòmica, cultural o
global) i els relatius al producte
final del grup com l’encarregat de
fer la síntesi, l’anàlisi, l’avaluació,
l’el.laboració i l’aplicació
Tornar a Continguts

35. • L’explicació de les tasques
• Un cop el docent ha seleccionat els objectius conceptuals, pres les decisions
prèvies i efectuat els preparatius necessaris, cal que expliqui als alumnes:
què han de fer i quina és la millor forma de fer-ho
• Cal que el docent:
– Expliqui la tasca de manera que entenguin clarament el caràcter i els objectius de la
sessió. També cal que la tasca assignada sigui clara i específica, per què els alumnes
sàpiguen què s’espera d’ells i el docent pugui avaluar si ho han fet o no
– Mencioni els conceptes, principis i estratègies que hauran d’utilitzar els alumnes, i
relacionar-los amb la seva experiència i coneixements previs
– Defineixi els conceptes i respongui a qualsevol pregunta dels alumnes
– Proporcioni exemples que ajudin a entendre què aprendran i faran amb la tasca

36. – Expliqui els procediments que hauran de seguir els alumnes per a treballar en grup
– Formuli preguntes concretes als alumnes abans de posar-se a treballar per comprobar
que han entès bé la tasca
– Expliqui els resultats i el nivell de rendiment que espera dels alumnes
– Ajudar a crear expectatives, fent que es reuneixin de 2 a 3 alumnes per a establir
expectatives sobre què es tractarà a la classe, i per organitzar el que ja saben sobre el
tema. Tres maneres de crear expectatives poden ser:
» La discussió en parella
» Els escrits preparatoris
» Les preguntes i respostes en parella
Tornar a Continguts

37. • La Interdependència Positiva
• La interdependència positiva vincula als alumnes de tal forma que cap
d’ells podrà acomplir la tasca a menys que tots ho facin
• Aquest tipus d’interdependència positiva és essencial per l’aprennetatge
cooperatiu
• El treball de cada membre és indispensable per què el grup assoleixi els
seus objectius, sense que ningú s’aprofiti dels demés
• Cada membre del grup té quelcom d’exclusiu que aportar al treball
conjunt, degut a la informació que té, al rol que exerceix i a la seva
responsabilitat dins la tasca
• Els dos passos necessaris per a crear una interdependència positiva en els
grups són:
La interdependència La incorporació
respecte d’altres formes
les metes o fites addicionals
a aconseguir d’interdependència
Tornar a Continguts

38. • La interdependència respecte les metes o fites a aconseguir
• Aquesta interdependència té l’efecte d’unir als membres del grup en torn a un
objectiu comú; els dona una raó concreta per a actuar
• El docent pot informar als alumnes que han d’aconseguir els següents objectius
de la següent manera:
– Teniu 3 deures a fer: aprendre el material assignat, assegurar-vos de que tots els
membres del grup ho facin i que la resta de companys del grup-classe també”
– S’avaluarà als alumnes de forma individual i hauràn d’aconseguir una puntuació
establerta segons uns criteris. Per exemple: “cadascú de vosaltres haurà de tenir més
del 90% de les respostes correctes a la prova d’avaluació i s’ha d’assegurar que els
altres membres del grup també superin el 90%”
– Cada membre del grup haurà de millorar el seu rendiment i superar els seus nivells
anteriors. Per exemple: “procureu que cada membre del grup obtingui una nota
superior a la que tingué la setmana passada”
– La puntuació global del grup ha de superar la puntuació individual de cada membre
– Fer que tots els membres del grup firmin el el treball final del grup o els treballs de
cadascún d’ells.
Tornar a La Interdependència Positiva

39. • La incorporació d’altres formes addicionals d’interdependència
• Com més formes d’interdependència positiva es promoguin en una classe,
millor seran els resultats.
• Altres tipus d’interdependència poden ser:
– Respecte als recursos: el docent dona a cada membre una part de la informació,
els materials o altres elements necessaris per a realitzar la tasca, de manera que els
alumnes hagin de combinar els seus recursos per a aconseguir els objectius
– Respecte els premis i celebracions: els membres d’un grup poden celebrar junts
el bon resultat obtingut o el docent pot donar a cada membre un premi per haber
treballat en equip i completar la tasca. Alguns tipus de premis poden ser punts
positius, llibres, esbarjos, enganxines o caramels. Un dels premis que s’ha
demostrat que més funciona és deixar una estona per a escoltar la música que
volen a l’aula. Però aquests premis extrínsecs per a motivar els alumnes, s’han
d’anar fent innecessaris a mesura que la motivació intrínseca vagi creixent.
– Respecte als rols: assignar als membres del grup rols complementaris i
interconnectats com els de lectors, encarregat de dur el registre, de verificar la
comprensió, promotor del aparticipació i analista dels coneixements.

40. – Respecte la identitat: cada grup escull un nom o un símbol que el
representi. La identitat compartida té l’efecte d’unir els membres del grup.
– Ambiental: s’assigna als grups un lloc determinat al qual reunir-se.
– Imaginària: proposar als alumnes situacions hipotètiques en les que hi ha
un problema que han de resoldre. Per exemple: “què farieu en el cas de
patir un naufragi en un viatje espaial a la lluna?”
– Enfront el rival de fora: crear competències entre grups, en la que cada
grup intentarà superar el rendiment dels altres grups. Un dels mètodes per
a dur-ho a terme és el d’Equips-Jocs-Tornejos
– Entre els grups: fixar objectius pel conjunt del grup-classe, amés dels
objectius individuals i grupals. Quan un grup acaba la tasca assignada, els
seus membres han de buscar altres grups que també hagin acabat i
comparar i explicar les seves respostes i estratègies, o bé buscar altres
grups que no hagin acabat i ajudar-los.

41. – La responsabilitat individual:
• la responsabilitat compartida afegeix el concepte de “s’ha de” o “hem de” a la motivació
dels membres: “s’han de fer les coses i complir amb el que li correspon a cadascú”. Això fa
que cada membre del grup assumeixi una responsabilitat personal davant els altres membres
del grup i se’n adonen que si no fan el que els toca, perjudiquen als seus companys de grup,
amés de perjudicar-se a si mateixos.
• Al cap i a la fi, el propòsit dels grups cooperatius és fer de cada alumne un individu més fort:
amb aquesta tipus de treball, els alumnes aprenen junts com sortir-se’n millor individualment
• La responsabilitat individual es posa de manifest quan el docent evalua la feina de cada
membre del grup i li comunica els resultats a ell mateix i al grup.
• Per a promoure la responsabilitat individual, el docent pot:
– Fer una prova individual a cada alumne
– Fer que alguns alumnes, escollits a l’atzar, expliquin les respostes o presentin el treball grupal al
docent, davant de tot el grup o de tot el grup-classe
– Observar a cada grup i registrar la contribució de cada membre al treball grupal
– Explicació simultànea: fer que els alumnes ensenyin el que aprenen a un company
– Fer que els membres del grup es corregeixin els seus respectius treballs
– Fer que els alumnes utilitzin allò que aprenen per a resoldre un problema
– Assignar a un alumne del grup el rol d’encarregat de verificar la comprensió
Tornar a La Interdependència Positiva

42. • La classe cooperativa
• Per dur a terme una tasca, els alumnes generalment han de prendre notes
concretes i detallades, resumir periòdicament el que s’està aprenent, llegir el
material assignat i escriure redaccions. Amb la finalitat que realitzin aquestes
activitats de forma cooperativa, el docent pot utilitzar el mètode del
trencaclosques o els següents mètodes:
Prendre notes en parelles Resoldre problemes en parelles
Fer resums amb el company Debats escolars
Llegir i explicar en parelles Investigació en grup
Redactar i corregir en parelles Co-op Co-op
Exercitar/repassar la lliçó en parelles
Tornar a Continguts

43. • Prendre notes en parelles
• Per als estudiants és molt convenient aprendre a prendre apunts i repassar-
los de forma més profitosa.
• El docent pot ajudar-los a aconseguir-ho fent que prenguin apunts en
parelles:
– Aproximadament, cada 10 minuts, durant una sesisó, el docent s’aturarà i farà
que les parelles d’alumnes comparin les notes que han pres
– Els indicarà que cada membre haurà d’agafar algunes notes del seu company
per a millorar les pròpies
– La tasca consisteix en augmentar la quantitat i qualitat dels apunts presos
durant una sessió
– L’objectiu cooperatiu és que ambés alumnes produeixin un cos complet de
notes precises, que els permetrà aprendre i repassar el material tractat al llarg
de la sessió
Tornar a La Classe

44. • Fer resums amb el company
• Per què tots els alumnes aprenguin activament, el docent farà que tots
contestin a preguntes sobre la llçó al mateix temps, utilitzant els
procediments de formular, comentar, escoltar i crear:
– Els alumnes formulen una resposta a una pregunta que els exigeixi resumir el
que s’ha tractat a la sessió
– Cada alumne es gira cap a un company per intercanviar respostes i raonaments
– Cadascú escolta atentament l’explicació de l’altre i llavors per parelles
el.laboren una nova resposta, superior a les formulades individualment, a través
dels processos d’associar, desenvolupar i sintetitzar les idees de cadascú
– La tasca dels estudiant és explicar les seves respostes i raonaments al company,
exercitant així la destresa d’explicar
– La fita cooperativa és el.laborar una resposta conjunta
Tornar a La Classe

45. • Llegir i explicar en parelles
• El criteri utilitzat per avaluar aquesta tasca és que ambdós membres del
grup siguin capaços d’explicar correctament el significat del material en
qüestió.
• La tasca de les parelles és explicar i fer clar el significat de cada paràgraf i
de la totalitat del material assignat
• Es aconsellable que el docent formi parelles compostes per un alumne que
llegeixi bé i un altre que tingui dificultats amb la lectura
• La meta cooperativa és que ambdós membres concordin sobre el significat
de cada paràgraf, formulin un resum conjunt isiguin capaços d’explicar la
seva resposta
Tornar a La Classe

46. • Redactar i corregir en parelles
• Quan la classe requereixi que els alumnes escriguin un assaig, un informe, un
poema, un conte, o que comentin quelcom que han llegit, el docent utilitzarà
parelles cooperatives de redacció i correcció.
• El procediment és el següent:
– Es formen parelles en les que hi hagi almenys un alumne que llegeixi bé
– L’alumne A explica el que pensa escriure a l’alumne B, que l’escolta atentament,
li formula una sèrie de preguntes i llavors fa un esquema de les idees d’A.
L’alumne B entrega l’esquema a l’alumne A
– El mateix procediment però invertit
– Els alumnes consulten individualment el material que necessiten per les seves
redaccions, atents a la possibilitat de trobar quelcom que pugui servir al company
– Els alumnes treballen junts en la redacció del primer paràgraf de les seves
composicions, per assegurar-se que tenen clar com iniciar-les
– Els alumnes acaben de redactar les seves composicions individualment
– Quan acaben les composicions, llegeixen i detecten errors en la composició del
company. També es fan duggerències l’un a l’altre, sobre com millorar-les
– Els alumnes corregeixen les seves composicions
– Cada alumne torna a llegir la composició del company i ambdós firmes les dues
redaccions per deixar constància que no tenen errors i hi estan d’acord
Tornar a La Classe

47. • Exercitar/repassar la lliçó en parelles
• En certs moment, durant una sessió, el docent voldrà que els alumnes repassin
el que han après i exercitin determinats procediments per assegurar-se que els
coneixen a la perfecció
• Els indicarà que facin el següent:
– L’alumne A llegeix el primer problema assignat i explica, pas a pas, els
procediments i estratègies necessaris per resoldre’l. L’alumne B verifica que la
solució és correcta. Realitzen el problema entre els dos
– Es realitza el mateix procediment amb el segon problema però a la inversa
– Quan la parella ha resol els 2 problemes, aquests verifiquen les seves respostes
amb una altra parella. Si hi ha discrepàncies, han d’analitzar els seus raonaments i
arribar a un consens. Si es posen d’acord, s’agraeixen mútuament i continuen
treballant en parelles
– El procediment seguiex fins que els alumnes hagin resol tots els problemes
assignats
Tornar a La Classe

48. • Resoldre problemes en parelles
• La pràctica de resoldre problemes matemàtics en equip permet als alumnes
exercitar les destreses necessàries per resoldre problemes a la vida real
• El procediment serà el següent:
– En primer lloc, el docent formarà grups de 2, que amb el temps augmentaran a 3 o 4. Aquests seran
heterogenis en quant a coneixements matemàtics i en els que almenys 1 alumne llegeixi bé
– Els membres del grup han d’entendre que el seu objectiu comú és resoldre un problema, posar-se
d’acord en la resposta i ser capaços d’explicar cada pas que han donat per resoldre’l
– En segon lloc, els membres del grup han de llegir el problema, determinar què saben i què ignoren
i fer-ne una descripció matemàtica utilitzant ecuacions, diagrames o gràfics
– Després d’analitzar i acordar els mètodes per resoldre el problema, els membres del grup faran els
càlculs, explicant els fonaments de cada pas i verificant els resultats
– Els alumnes posen la seva firma a la resposta, indicant així que concorden amb la solució i que
poden explicar com arribar a ella
Tornar a La Classe

49. • Debats escolars
• El conflicte (o debat) intel.lectual és un dels instruments d’ensenyament més
poderosos i importants.
• Els debats escolars són una forma avançada d’aprenentatge cooperatiu.
• La fórmula bàsica per a organitzar un debat escolar és la següent:
– Escollir un tema el contingut del qual puguin conduir els alumnes i sobre el qual es
puguin el.laborar-se com a mínim dues posicions o punts de vista (pro i contra)
– Preparar els materials didàctics de manera que els membres del grup sàpiguen quina
posició els ha estat assignada i on poden trobar informació per a fonamentar-la
– Formar grups de 4 membres i dividir-los en 2 parelles, una a favos i l’altra en contra.
– Assignar a cada parella la tasca cooperativa d’aprendre’s la seva posició, així com els
arguments i informació que la fonamentin
– Fer que cada parella presenti la seva posició a l’altra. El grup discutirà el tema,
avaluant críticament la posició oposada i els seus fonaments, buscant els punts forts i
dèbils de cada posició
– Indicar a les parelles que inverteixin les seves posicions, i que facin una exposició
convincent de l aposició oposada
– Per acabar, fer que els membres del grup arribin a un consens i redactin un informe
grupal que inclogui la seva posició conjunta i els seus fonaments
Tornar a La Classe

50. • Investigació en grup
• Els alumnes formen grups cooperatiu sobre la base del seu interès comú en
un tema determinat
• Tots els membres del grup ajuden a planificar com s’investigarà el tema i
es divideixen la feina.
• Cada membre realitza individualment la part que li toca de la investigació i
després el grup resumeix i integra el seu treball, per a presentar-lo davant
de tota la classe
• Co-op Co-op
• S’assigna a cada grup d’alumnes una part d’una unitat didàctica
• A cada membre del grup se li assigna un sub-tema
• Els alumnes realitzen una investigació individual dels sub-temes i
presenten les seves conclusions al grup
• Cada grup integra els subtemes de cada membre per fer una presentació
global del tema davant de tota la classe
Tornar a La Classe

51. • L’avaluació de l’aprenentatge
• Abans de cada sessió, el docent haurà de decidir quins criteris utilitzarà per a avaluar la
feina dels alumnes i de quina manera recollirà la informació que necessita per a fer
l’avaluació
• No tots els resultats de l’aprenentatge es poden avaluar per mitjà dels deures a casa o de
proves escrites. Hi ha altres resultats de l’aprenentatge que es poden avaluar observant a
l’alumne “pensar en veu alta”. Per això, és recomanable que durant les sessions, el docent
avalui l’aprenentatge observant i interrogant als alumnes
• També és important que el docent es concentri en avaluar i perfeccionar els processos
d’ensenyament/aprenentatge, enlloc de centrar-se en els resultats. Es parteix de la base
que si el docent aconsegueix millorar els processos d’ensenyament/aprenentatge, també
millorarà la qualitat i quantitat de l’aprenentatge dels alumnes
• Amb el treball cooperatiu es procura avaluar el treball dels alumnes, i això requereix que
els alumnes puguin demostrar el que han après, posant en pràctica un procediment o
tècnica
• És recomanable que els alumnes posin en pràctica allò que han après, en contextos de la
vida real. Això requereix molta imaginació del docent, per tal de trobar situacions de la
vida real o crear simulacres d’aquesta
Tornar a Continguts

52. • Crèdits
• Treball realitazat per Anna Xicota Fortuny
• Per l’assignatura “Intervenció Educativa en Alumnes amb
Retard Mental”
• 2n curs de Mestre d’Educació Especial
• Universitat de Barcelona
• Curs 2009-10
Tornar a Continguts