4. Els versos
●
Un vers és cada una de les línies de què
consta un poema.
●
Les combinacions de versos formen les
estrofes.
●
I la suma de les estrofes dóna com a
resultat el poema
5. Què cal tenir en compte per
analitzar mètricament un vers?
1) En català comptem les síl.labes dels versos fins
a l´última síl.laba tònica.
ex. La nit em clava (4)
el seu ullal (4)
i el coll em sagna (4)
6. 2)Els contactes entre vocals poden afectar el còmput
si.làbic:
HIAT Dues vocals en contacte són
pronunciades en síl.labes diferents.
ex.És el seu plor o/ era l´aigua
SINALEFA Dues vocals en contacte són
pronunciades en un únic cop de veu.
ex.agafa la terra humida
ELISIÓ Una de les dues vocals en contacte
(habitualment, una vocal neutra) se
suprimeix.
ex.la nit sense esma camina
7. Versos d´art menor (fins a 8
síl.labes)
monosíl.labs bisíl.labs trisíl.labs tetrasíl.labs
Clou Toc Toc Ronda prop I amb el desglaç,
pany Qui és? el felí l´estoig s´esquerda:
l´any La Mort de l´enyor ja en surt un braç
nou. De tija verda
pentasíl.labs hexasíl.labs
Aquell temps sentí, Quan bastiran llurs cases
amorós delit llurs mans tindran l´amor
i ara, trist de mi, amb què pastaven fang
muir de gran despit
8. heptasíl.labs
Crit de flama, clam de vent,
en la finestra poruga,
de ben de matí, quan sent
el tremolor de la fuga.
octosíl.labs
Cap a l´estany assolellat,
l´ànega passa atrafegada,
potes i bec d´un or barat,
neta com roba de bugada.
9. Versos d´art major (més de 8
síl.labes)
Enneasíl.labs
Un floc ma vida en el teu cabell
Decasíl.labs
Veles e vents han mos desigs complir
Hendecasíl.labs
Tronava la tempesta per valls i cims
Dodecasíl.labs
En llemosí sonà lo meu primer vagit
Alexandrí (6+6)
Bella ciutat d´ivori, feta de marbre i or
10. La rima
La rima és una coincidència de sons (no pas de
grafies) total o parcial entre mots de versos
diferents, a partir de l´última síl.laba tònica.
Rima consonant
Es repeteixen tant sons vocàlics com consonàntics
Però un fresc perfum de llorer d´elevava
Altiva segadora, que per beure´n la saba
Rima assonant
Només es repeteixen els sons vocàlics
La nit em clava
I el coll em sagna
11. El ritme
El ritme d´un vers s´obté
mitjançant la repetició de
combinacions de síl.labes
tòniques i àtones.
Mil banderes de ginesta
guarneixen el meu terrat
12. Les figures retòriques
Potser va caure per malalta;
potser per viure entre la gent;
potser amb l´afany de ser més alta
si se l´enduia un cop de vent.
Com un peix sense bicicleta
Cerco el meu cor entre les ones
Aigua i res més, i quantes coses,
dins d´aquesta aigua i d´aquest blau covard,
i valent i esgarrifat...! Perles i roses,
i ganivets i besos, i l´atzar
de llavis prims i de mirades closes.
13. Els meus pits són dos ocells
engabiats
...dels meus fills el riure
és salt de dofins
Un núvol blanc
pel cel camina
Al bar de vidre hi ha callades ombres
14. Metàfora Consisteix a anomenar Els fils daurats de la
un ésser, un objecte, un tarda(els raigs de sol)
fet amb el nom d´un
altre amb el qual manté
una relació de
semblança (A=B)
Comparació Relació de semblança I així, com una rosa,
entre dos mots. Els dos s´obrí la fossa
conceptes apareixen
relacionats a través del
nexe com o del verb
semblar (A és com B)
Personificació Assigna característiques Ona suau, escuma que
humanes a objectes o somriu?
altres éssers que no
poden tenir-les
15. Al.literació És la repetició Ni a l´àliga li valen les d´or potente
d´un mateix so en
un determinat grup
de paraules per
crear una sensació
determinada
Anàfora És la repetició Diners fan bé, diners fan mal,
d´una o més Diners fan l´home infernal
paraules al
començament
d´alguns versos.
Hipèrbole Exageració de les S´utilitza molt en el llenguatge quo
característiques ”En Pere s´ofega en un got d´aigua”
d´un objecte, d´un
ésser viu o d´un fet
