SlideShare una empresa de Scribd logo
1 de 146
GENÈTICA MOLECULAR
Biologia i Geologia 4t ESO
• Els àcids nucleics
ADN
ARN
• La replicació de L’ADN
• L’ADN, portador de la informació genètica
• El concepte de gen
• L’estructura del genoma
• Les mutacions
• L’expressió de la informació genètica
La transcripció de L’ADN
La traducció de l’ARNm
• Biotecnologia, clonació, transgènics
QUE VEUREM AQUESTS DIES?
La genètica molecular és un camp de la biologia que
estudia l'estructura i funció dels gens a nivell
molecular. Aquest camp estudia com els gens són
transferits de generació en generació.
LA GENÈTICA MOLECULAR
La genètica molecular utilitza mètodes de la genètica
i de la biologia molecular.
Una àrea important dins la genètica molecular és l'ús
de la informació molecular per a determinar els
patrons de descendència, així com la correcte
classificació científica dels organismes, anomenada
sistemàtica molecular.
Els àcids nucleics
emmagatzemen i transmeten la informació genètica
són macromolècules formades per la unió d’unes
unitats més senzilles anomenades NUCLEÒTIDS
Per tant,
ÀCID NUCLEIC = NUCLEÒTID + NUCLEÒTID + NUCLEÒTID + ...
ELS ÀCIDS NUCLEICS
ELS NUCLEÒTIDS
estan compostos per 3 subunitats
ELS NUCLEÒTIDS
El grup fosfat està compost per fòsfor i oxigen
ELS NUCLEÒTIDS
La pentosa és un glúcid de cinc àtoms de carboni
Pot ser una DESOXIRIBOSA o una RIBOSA
ELS NUCLEÒTIDS
La base nitrogenada pot ser o Adenina (A) o Guanina (G),
o Citosina (C) o Timina (T) o l’Uracil (U)
ELS NUCLEÒTIDS
A G
T CU
Les 3 subunitats d’un nucleòtid
s’articulen químicament així...
ELS NUCLEÒTIDS
Els nucleòtids
formen
polinucleòtids
ELS POLINUCLEÒTIDS
ENLLAÇ FOSFAT
El grup fosfat
i la pentosa
sempre són
iguals
ELS POLINUCLEÒTIDS
La base
nitrogenades
varien !!!!
A
G
T
C
Els polinucleòtids poden ser molt llargs !!!
ELS POLINUCLEÒTIDS
Moooooooolt llargs !!!
ELS POLINUCLEÒTIDS
COMBINACIONS INFINITES
ELS POLINUCLEÒTIDS
Es pot representar un polinucleòtid o un àcid
nucleic AIXÍ...
A T C G C G A T A C G T C T T A C G C C T A
El color vermell ens simbolitza les pentoses i els
grups fosfats i a sota tenim les bases
nitrogenades...
Hi ha 2 tipus d’àcids nucleics :
L’àcid desoxirribonucleic (ADN)
i
L’àcid ribonucleic (ARN)
TIPUS D’ÀCIDS NUCLEICS
L’àcid desoxirribonucleic (ADN)
A GT C
L’àcid ribonucleic (ARN)
A GU C
L’àcid desoxirribonucleic (ADN)
L’ADN conté tota la informació genètica necessària perquè
un ésser viu funcioni i es desenvolupi
• En els organismes eucariotes, la major part de l’ADN es troba al nucli
• Constitueix la cromatina o els cromosomes (depenent el moment)
• També hi ha ADN als mitocondris i als cloroplasts
• Descoberta per Watson i Crick (Premi Nobel 1962)
L’àcid desoxirribonucleic (ADN)
CARACTERÍSTIQUES
1) Cada molècul.la d’ADN esta formada per 2 cadenes de
polinucleòtids, enrotllades en espiral al voltant d’un eix imaginari,
formant una doble hèlix
L’àcid desoxirribonucleic (ADN)
Es pot representar la doble cadena d’ADN així...
L’àcid desoxirribonucleic (ADN)
L’àcid desoxirribonucleic (ADN)
CARACTERISTIQUES
2) Les 2 cadenes són antiparal.leles, és a dir, es disposen de
manera paral.lela però en sentits oposats
L’àcid desoxirribonucleic (ADN)
CARACTERISTIQUES
3) Les 2 cadenes es mantenen unides mitjançant enllaços
hidrògen que s’estableixen entre les bases nitrogenades de totes
dues
L’àcid desoxirribonucleic (ADN)
CARACTERISTIQUES
3) Les 2 cadenes són complementàries ! La Guanina (G)
sempre queda aparellada amb la Citosina i l’Adenina (A) amb la
Timina (T).
L’àcid desoxirribonucleic (ADN)
CARACTERISTIQUES
3) La seqüència de bases nitrogenades d’una cadena d’ADN
determina la seqüència de bases nitrogenades de l’altre cadena
complementària
A T C G C G A T A C G T C T T A C G C C T A C
T A G C G C T A T G C A G A A T G C G G A T
L’àcid desoxirribonucleic (ADN)
RECAPITULEM LES SEVES CARACTERISTIQUES :
1. Doble cadena en forma d’hèlix
2. Cadenes antiparal·leles
3. Cadenes complementàries
L’àcid ribonucleic (ARN)
L’ARN participa en l’expressió de la informació que conté
l’ADN per mitjà de la síntesis de proteïnes, que són les que
regulen la majoria de processos vitals d’un organisme
• En els organismes eucariotes, es troba al nuclii al citoplasma
• Tenen Citosina, Guanina, Adenina i Uracil
• Està constituït per una sola cadena de nucleòtids
• Hi ha 3 tipus d’ARN diferents !
Hi ha 3 tipus d’ARN diferents :
ARN missatger (ARNm)
ARN ribosòmic (ARNr)
i
ARN de transferència (ARNt)
L’àcid ribonucleic (ARN)
L’ARN missatger (ARNm)
Copia la informació de l’ADN nuclear i la transporta fins als
ribosomes
L’ARN ribosòmic (ARNr)
S’associa amb proteïnes i forma els ribosomes. Es sintetitzen
les proteines.
L’ARN de transferència (ARNt)
S’uneix amb aminoàcids i els transporta fins al ribosoma per
formar les proteïnes.
Els 3 tipus de ARN
• Els àcids nucleics
ADN
ARN
• La replicació de L’ADN
• L’ADN, portador de la informació genètica
• El concepte de gen
• L’estructura del genoma
• Les mutacions
• L’expressió de la informació genètica
La transcripció de L’ADN
La traducció de l’ARNm
• Biotecnologia, clonació, transgènics
QUE VEUREM AQUESTS DIES?
LA REPLICACIÓ DE L’ADN
La replicació de l’ADN permet que les cèl·lules filles
resultants de la mitosi cel·lular rebin la mateixa informació
genètica.
L’ADN té la capacitat de replicar-se, és a dir, pot fer còpies
idèntiques de si mateix.
LA REPLICACIÓ DE L’ADN
LA REPLICACIÓ DE L’ADN
LA REPLICACIÓ DE L’ADN
1. Trencar els enllaços hidrogen !!
1r pas
LA REPLICACIÓ DE L’ADN
2. Alliberar les tensions de la doble cadena !!
1r pas
2n pas
LA REPLICACIÓ DE L’ADN
3. Impedir que les cadenes simples es tornin a unir !!
1r pas
2n pas3r pas
LA REPLICACIÓ DE L’ADN
3. Impedir que les cadenes simples es tanquin !!
LA REPLICACIÓ DE L’ADN
4. Es comença la replicació !!!
LA REPLICACIÓ DE L’ADN
5. Es van formant noves dobles cadenes !!!
Enllaços hidrogen
LA REPLICACIÓ DE L’ADN
5. Es van formant noves dobles cadenes !!!
LA REPLICACIÓ DE L’ADN
5. Es van formant noves dobles cadenes !!!
LA REPLICACIÓ DE L’ADN
6. Hi ha errors de lectura !!! Però també reparació !!!
• Els àcids nucleics
ADN
ARN
• La replicació de L’ADN
• L’ADN, portador de la informació genètica
• El concepte de gen
• L’estructura del genoma
• Les mutacions
• L’expressió de la informació genètica
La transcripció de L’ADN
La traducció de l’ARNm
• Biotecnologia, clonació, transgènics
QUE VEUREM AQUESTS DIES?
L’ADN, portador de la informació genètica
Les primeres anàlisi s químiques dels cromosomes
van revelar que estaven constituïts per ADN i proteïnes, en
quantitats més o menys semblants.
Vs
L’ADN, portador de la informació genètica
Qui és el portador de la informació genètica ???
Vs
L’ADN o les proteïnes ?
L’ADN, portador de la informació genètica
Al principi es va creure que les mol.lècules que portaven la
informació genètica eren les proteïnes,
basant-se en que les mol.lècules d’ADN presentaven una
composició química massa senzilla...
Vs
L’ADN, portador de la informació genètica
L’ADN, portador de la informació genètica
L’ADN o les proteïnes ?
Vs
ADN
• Els àcids nucleics
ADN
ARN
• La replicació de L’ADN
• L’ADN, portador de la informació genètica
• El concepte de gen
• L’estructura del genoma
• Les mutacions
• L’expressió de la informació genètica
La transcripció de L’ADN
La traducció de l’ARNm
• Biotecnologia, clonació, transgènics
QUE VEUREM AQUESTS DIES?
El concepte de gen
Cada ésser viu presenta uns trets característics
(anatòmics, fisiològics, comportament) que
diferencien un individu d’un altre.
Cadascun d’aquests trets s’anomena caràcter !
El concepte de gen
Molts dels caràcters que van apareixent al llarg
del creixement d’un individu són heretats dels
progenitors.
El concepte de gen
Alguns d’aquests caràcters genètics tenen una
clara influència ambiental. Per exemple,...
L’estatura és un
caràcter heretat però
sinó mengem
correctament no
creixem bé !!!
El concepte de gen
Des del punt de vista estructural, un genés
un fragment d’ADN que conté tota la
informació genètica per un caràcter
determinat.
El concepte de gen
S’havia de conèixer la funció d’un gen...
El concepte de gen
Hipòtesi : Un gen Un enzim Un caràcter
El concepte de gen
Hipòtesi : Un gen Un enzim Un caràcter
El concepte de gen
Hipòtesi : Un gen Una proteïna Un caràcter
El concepte de gen
Des del punt de vista de la funció, un genés
un fragment d’ADN que conté tota la
informació per sintetitzar una proteïna perquè
s’expressi un caràcter determinat en un
individu.
Cada cèl·lula conté 20 -25 000 gens !
El concepte de gen
Un gen està constituït per un
promig de 3.000 nucleòtids !
GEN
El concepte de gen
• Els àcids nucleics
ADN
ARN
• La replicació de L’ADN
• L’ADN, portador de la informació genètica
• El concepte de gen
• L’estructura del genoma
• Les mutacions
• L’expressió de la informació genètica
La transcripció de L’ADN
La traducció de l’ARNm
• Biotecnologia, clonació, transgènics
QUE VEUREM AQUESTS DIES?
L’estructura del genoma
No tot l’ADN que conté els cromosomes
serveix per a fabricar proteïnes.
L’estructura del genoma
No tot l’ADN que conté els cromosomes
serveix per a fabricar proteïnes.
La major part de
l’ADN conté gens
que s’encarreguen
de regular l’activitat
d’altres gens.
Hi ha fragments que la seva funció és
desconeguda !!!
L’estructura del genoma
El genoma és el conjunt complet de gens d’un
organisme.
L’estructura del genoma
El cariòtip és l'estudi del número i estructura
dels cromosomes de les cèl.lules de l'individu.
L’estructura del genoma
L’estructura del genoma
L’estructura del genoma
cromosomas
-diploide
parell de
bases
Mida genoma
(#genes)
fruit fly 8 1.65x108
13,600
Budding yeast 16 12,462,637 6,275
human 46 3.3 x 109
~20,000 -25000
human
mitochondria
16,569 13
rice 24 4.66 x 108
46,022 -55,615
dog 78 2.4 x 109
~25,000
mouse 40 3.4 x 109
~23,000
• Els àcids nucleics
ADN
ARN
• La replicació de L’ADN
• L’ADN, portador de la informació genètica
• El concepte de gen
• L’estructura del genoma
• Les mutacions
• L’expressió de la informació genètica
La transcripció de L’ADN
La traducció de l’ARNm
• Biotecnologia, clonació, transgènics
QUE VEUREM AQUESTS DIES?
LES MUTACIONS
El material genètic generalment es transmet
sense modificacions de generació en
generació, fet que permet la transmissió d’un
mateix caràcter d’uns individus a uns altres.
Però a vegades el material genètic pot canviar.
Aquests canvis s’anomenen MUTACIONS !
LES MUTACIONS
LES MUTACIONS
Són canvis aleatoris que tenen lloc en l’ADN
d’un organisme. Constitueixen una font de
variabilitat genètica i un motor per a
l’evol.lució de les espècies !!!
LES MUTACIONS
La gran majoria de les mutacions tenen lloc a
l’atzar per causes naturals. Són mutacions
espontànies. N’hi ha però que poden ser
induïdes artificialment per mitjà de :
• agents físics : radiacions
• agents químics : alguns fàrmacs
• agents biològics : virus
Són AGENTS MUTÀGENS !!!
LES MUTACIONS
LES MUTACIONS
LES MUTACIONS
LES MUTACIONS
A > a
LES MUTACIONS
A T C G C G A T A C G T C T T A C G C C
T
T A G A G C T A T G C A G A A T C C G G A
LES MUTACIONS
Els tipus de mutacions cromosòmiques són el mateix
que les gèniques però enlloc de sumar, restar, canviar
un nucleòtid...
sumem, restem, canviem un fragment de cromosoma !!!
LES MUTACIONS
Les mutacions genòmiques provoquen una variació
del nombre total de cromosomes !!!
MUTACIO
GENÒMICA
TRISOMIA
EN EL
CROMOSOMA
21
MONOSOMIA
EN ELS
CROMOSOMES
SEXUALS
MUTACIO
GENÒMICA
MES INFORMACIÓ
LES MUTACIONS
Cliqueu aqui
• Els àcids nucleics
ADN
ARN
• La replicació de L’ADN
• L’ADN, portador de la informació genètica
• El concepte de gen
• L’estructura del genoma
• Les mutacions
• L’expressió de la informació genètica
La transcripció de L’ADN
La traducció de l’ARNm
• Biotecnologia, clonació, transgènics
QUE VEUREM AQUESTS DIES?
L’EXPRESSIÓ DE LA INFORMACIÓ GENÈTICA
Les proteïnes són grans molècules formades per unitats,
els aminoàcids !
Les proteïnes tenen milers d’aminoàcids , quan tenen menys de
100 aminoàcids es diuen polipètids !
L’EXPRESSIÓ DE LA INFORMACIÓ GENÈTICA
Els àcids nucleics i les proteïnes es basen en dos llenguatges
diferents :
Les nostres proteïnes tindran uns aminoàcids especials
que es diran d’aquesta manera :
C A O SP
TAC G C G A T A C G T C T T A C G C C T
El llenguatge dels àcids nucleics ja el coneixem...
La informació que conté l’ADNestà organitzada
en forma de triplets
TAC G C G A T A C G T C T T A C G C C
T
Triplet 1
Triplet 2
Triplet 3
Triplet 4
Triplet 7
L’EXPRESSIÓ DE LA INFORMACIÓ GENÈTICA
Cada triplet constitueix una de les possibles combinacions
de tres nucleòtids
T A C
G C G
A T A
C G T
C T T
A C G
C C T
L’EXPRESSIÓ DE LA INFORMACIÓ GENÈTICA
Un gen no sintetitza de forma directa un polipèptid
Perquè es pugui sintetitzar, la informació genètica que conté
L’ADN en forma de triplet s’ha de descodificar
La descodificació de la informació de l’ADN es duu a terme
en dues fases :
la transcripció i la traducció
L’EXPRESSIÓ DE LA INFORMACIÓ GENÈTICA
LA TRANSCRIPCIÓ DEL MISSATGE
Consisteix a copiar la informació genètica que té l’ADN
a una molècula d’ARNm.
En els eucariotes, la transcripció té lloc al nucli
ADN ARNm
La doble cadena d’helix d’ADN s’obre i una de les cadenes
constitueix el motlle per sintetitzar l’ARNm.
LA TRANSCRIPCIÓ DEL MISSATGE
LA TRANSCRIPCIÓ DEL MISSATGE
ADN ARNm
Quin tipus de pentosa farà servir l’enzim que faci aquesta còpia ?
RIBOSA
Quin tipus de bases nitrogenades farà servir l’enzim ?
U
TRIPLETS
TAC
GCG
ATA
CGT
CTT
ACG
CCT
CODONS
AUG
CGC
UAU
GCA
GAA
UGC
GGA
ADN ARNm
LA TRANSCRIPCIÓ DEL MISSATGE
AUG CGC UAU GCA GAA UGC GGA
TAC GCG ATA CGT CTT ACG CCT
Triplet 1
Triplet 2
Triplet 3
Triplet 4
Triplet 7
Codó1
Codó 2
Codó3
Codó4
Codó7
LA TRANSCRIPCIÓ DEL MISSATGE
LA TRADUCCIÓ DEL MISSATGE
Consisteix a traduir el missatge que conté l’ARNm al llenguatge
de les proteïnes
En els eucariotes,
la traducció té lloc al citoplasma !!!
ARNm proteïnes
LA TRADUCCIÓ DEL MISSATGE
ARNm proteïnes
LA TRADUCCIÓ DEL MISSATGE
ARNm proteïnes
LA TRADUCCIÓ DEL MISSATGE
El ribosoma llegeix l’ARNm !!!
LA TRADUCCIÓ DEL MISSATGE
El ribosoma llegeix l’informació
de l’ARNm en forma de codons!!!
AUG CGC UAU GCA GAA UGC GGA
LA TRADUCCIÓ DEL MISSATGE
Cada codó correspon a un
aminoàcid !!!!
AUG CGC UAU GCA GAA UGC GGA
Aminoàcids
Aminoàcid 1
Aminoàcid 2
Aminoàcid 3
Aminoàcid 4
Aminoàcid 5
Aminoàcid 6
Aminoàcid 7
CODONS
AUG
CGC
UAU
GCA
GAA
UGC
GGA
proteïnesARNm
LA TRADUCCIÓ DEL MISSATGE
Codó 1
Codó 2
Codó 3
Codó 4
Codó 5
Codó 6
Codó 7
LA TRADUCCIÓ DEL MISSATGE
AUG CGC UAU GCA GAA UGC GGA
Codó1
Codó 2
Codó3
Codó4
Codó7
Aminoàcid 1
Aminoàcid 2
Aminoàcid 3
Aminoàcid 4 Aminoàcid 7
LA TRADUCCIÓ DEL MISSATGE
AUG CGC UAU GCA GAA UGC GGA
Codó1
Codó 2
Codó3
Codó4
Codó7
La seqüència de bases de l’ARN missatger estableix
l’ordre en que es van afegint els aminoàcids a la cadena
Aquest procés d'addicció d’aminoàcids el fa
ARN de transferència
LA TRADUCCIÓ DEL MISSATGE
És el que aporta els aminoàcids cap al ribosoma !
La seqüència de bases de l’ARN missatger estableix
l’ordre en que es van afegint els aminoàcids a la cadena
Aquest procés d'addicció d’aminoàcids el fa
ARN de transferència
LA TRADUCCIÓ DEL MISSATGE
És el que aporta els aminoàcids cap al ribosoma !
LA TRADUCCIÓ DEL MISSATGE
LA TRADUCCIÓ DEL MISSATGE
L’ADN ribosòmic comença a llegir l’ADNm
Com arriba l’
ARN de transferència
que fa falta per construir la cadena d’aminoàcids??
LA TRADUCCIÓ DEL MISSATGE
LA TRADUCCIÓ DEL MISSATGE
Cada ARNt porta en un dels extrems un
aminoàcid concret
C
Aquest ARNt en
concret, porta
l’aminoàcid C
Perquè porta l’aminoàcid C i no un
altre... ???
LA TRADUCCIÓ DEL MISSATGE
LA TRADUCCIÓ DEL MISSATGE
LA TRADUCCIÓ DEL MISSATGE
Cada ARNt porta en un dels extrems un aminoàcid
concret que ve determinat per la seqüència del seu anticodó !
LA TRADUCCIÓ DEL MISSATGE
Cada ARNt porta en un dels extrems un aminoàcid
concret que ve determinat per la seqüència del seu anticodó !
LA TRADUCCIÓ DEL MISSATGE
Cada ARNt porta en un dels extrems un aminoàcid
concret que ve determinat per la seqüència del seu anticodó !
LA TRADUCCIÓ DEL MISSATGE
Cada ARNt porta en un dels extrems un aminoàcid
concret que ve determinat per la seqüència del seu anticodó !
Com funciona tot plegat…
LA TRADUCCIÓ DEL MISSATGE
LA TRADUCCIÓ DEL MISSATGE
LA TRADUCCIÓ DEL MISSATGE
LA TRADUCCIÓ DEL MISSATGE
Què passa a la part de
dalt del ARNt ???
LA TRADUCCIÓ DEL MISSATGE
LA TRADUCCIÓ DEL MISSATGE
Si tornem a revisar els ARNt
deduïm que…
LA TRADUCCIÓ DEL MISSATGE
LA TRADUCCIÓ DEL MISSATGE
Cada ARNt porta en un dels extrems un aminoàcid
concret que ve determinat per la seqüència del seu anticodó !
LA TRADUCCIÓ DEL MISSATGE
Cada ARNt porta en un dels extrems un aminoàcid
concret que ve determinat per la seqüència del seu anticodó !
LA TRADUCCIÓ DEL MISSATGE
Cada ARNt porta en un dels extrems un aminoàcid
concret que ve determinat per la seqüència del seu anticodó !
LA TRADUCCIÓ DEL MISSATGE
Cada ARNt porta en un dels extrems un aminoàcid
concret que ve determinat per la seqüència del seu anticodó !
AUG CGC UAU GCA GAA UGC GGA
UAC GCG AUA CGU GAA UGC GGA
C A S A
Codons
Anti-
codons
Aminoàcids
LA TRADUCCIÓ DEL MISSATGE
AUG CGC UAU GCA GAA UGC GGA
C A S A
Codons
LA TRADUCCIÓ DEL MISSATGE
Com podem saber
quin aminoàcid
correspon a cada codó ?
LA TRADUCCIÓ DEL MISSATGE
Doncs utilitzant
El codi genètic
LA TRADUCCIÓ DEL MISSATGE
El codi genètic serveix
per saber quin aminoàcid
correpondrà a cada codó
de l’ARN missatger
LA TRADUCCIÓ DEL MISSATGE
AUG CGC UAU GCA GAA UGC GGA
UAC GCG AUA CGU GAA UGC GGA
C A S A
Per interpretar el codi genètic…
Codons
Anti-
codons
Aminoàcids
AUG CGC UAU GCA GAA UGC GGA
C A S A
Per interpretar el codi genètic…
Codons
Aminoàcids
Com que nosaltres,
hem utilitzat una aminoàcids
inventats
(per fer més fàcil l’explicació)
el codi genètic que
fem servir ens inventat
LA TRADUCCIÓ DEL MISSATGE
EL CODI GENÈTIC
Què passa si tenim una
mutació en un
nucleòtid ?
LA TRADUCCIÓ DEL MISSATGE
LA TRADUCCIÓ DEL MISSATGE
AUG CGC UCU GCA GAA UGC GGA
UAC GCG AGA CGU GAA UGC GGA
C A ? A
P
Una mutació en el tercer codó
AUG CGC UCU GCA GAA UGC GGA
UAC GCG AGA CGU GAA UGC GGA
C A P A
AUG CAC UAU GCA GAA UGC GGA
UAC GUG AUA CGU GAA UGC GGA
C O S A
Una mutació en el segon codó
LA TRADUCCIÓ DEL MISSATGE
AUG CGC UUU GCA GAA UGC GGA
UAC GCG AAA CGU GAA UGC GGA
C A R A
C A R A
C O S A
C A P A
C A S A
La cadena d’aminoàcids
original....
La cadena d’aminoàcids després de les mutacions...
EL CODI GENÈTIC
REAL
Cliqueu aqui
MÉS INFORMACIÓ
UN JOC SOBRE
EL CODI GENÈTIC
Cliqueu aqui
GENÈTICA MOLECULAR
Oriol TORRENTS
Curs 2016/2017
4t ESO
Biologia i Geologia
Escola Intermunicipal del Penedès

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

La cèl·lula, unitat de vida (4t ESO)
La cèl·lula, unitat de vida (4t ESO)La cèl·lula, unitat de vida (4t ESO)
La cèl·lula, unitat de vida (4t ESO)Anna Giro
 
Biologia 2n Batxillerat. UD15. Alteracions de la informació genètica
Biologia 2n Batxillerat. UD15. Alteracions de la informació genèticaBiologia 2n Batxillerat. UD15. Alteracions de la informació genètica
Biologia 2n Batxillerat. UD15. Alteracions de la informació genèticaOriol Baradad
 
Biologia 2n Batxillerat. U11. Anabolisme
Biologia 2n Batxillerat. U11. AnabolismeBiologia 2n Batxillerat. U11. Anabolisme
Biologia 2n Batxillerat. U11. AnabolismeOriol Baradad
 
Unitat 5
Unitat 5Unitat 5
Unitat 5CC NN
 
Els cromosomes i els cariotips
Els cromosomes i els cariotipsEls cromosomes i els cariotips
Els cromosomes i els cariotipsAnna Giro
 
Biologia 2n Batxillerat. U10. Metabolisme. Catabolisme
Biologia 2n Batxillerat. U10. Metabolisme. CatabolismeBiologia 2n Batxillerat. U10. Metabolisme. Catabolisme
Biologia 2n Batxillerat. U10. Metabolisme. CatabolismeOriol Baradad
 
02. Els nivells d’organització de la matèria
02. Els nivells d’organització de la matèria02. Els nivells d’organització de la matèria
02. Els nivells d’organització de la matèriaDani Ribo
 
Genètica molecular 4t eso
Genètica molecular 4t esoGenètica molecular 4t eso
Genètica molecular 4t esoJuliaRomero38
 
Unitat_1_ 4t_ESO
Unitat_1_ 4t_ESOUnitat_1_ 4t_ESO
Unitat_1_ 4t_ESOebanqueri
 
1 la història de la terra
1 la història de la terra1 la història de la terra
1 la història de la terrabertachico
 

La actualidad más candente (20)

4t ESO - Biologia i Geologia - Origen de la Vida i evolució
4t ESO - Biologia i Geologia - Origen de la Vida i evolució4t ESO - Biologia i Geologia - Origen de la Vida i evolució
4t ESO - Biologia i Geologia - Origen de la Vida i evolució
 
La cèl·lula, unitat de vida (4t ESO)
La cèl·lula, unitat de vida (4t ESO)La cèl·lula, unitat de vida (4t ESO)
La cèl·lula, unitat de vida (4t ESO)
 
Problemes genetica mendeliana
Problemes genetica mendelianaProblemes genetica mendeliana
Problemes genetica mendeliana
 
Biologia 2n Batxillerat. UD15. Alteracions de la informació genètica
Biologia 2n Batxillerat. UD15. Alteracions de la informació genèticaBiologia 2n Batxillerat. UD15. Alteracions de la informació genètica
Biologia 2n Batxillerat. UD15. Alteracions de la informació genètica
 
Biologia 2n Batxillerat. U11. Anabolisme
Biologia 2n Batxillerat. U11. AnabolismeBiologia 2n Batxillerat. U11. Anabolisme
Biologia 2n Batxillerat. U11. Anabolisme
 
Unitat 5
Unitat 5Unitat 5
Unitat 5
 
Els cromosomes i els cariotips
Els cromosomes i els cariotipsEls cromosomes i els cariotips
Els cromosomes i els cariotips
 
CMC ESTRUCTURA DE L'INTERIOR DE LA TERRA
CMC ESTRUCTURA DE L'INTERIOR DE LA TERRACMC ESTRUCTURA DE L'INTERIOR DE LA TERRA
CMC ESTRUCTURA DE L'INTERIOR DE LA TERRA
 
Biologia 2n Batxillerat. U10. Metabolisme. Catabolisme
Biologia 2n Batxillerat. U10. Metabolisme. CatabolismeBiologia 2n Batxillerat. U10. Metabolisme. Catabolisme
Biologia 2n Batxillerat. U10. Metabolisme. Catabolisme
 
Evolució (4rt ESO)
Evolució (4rt ESO)Evolució (4rt ESO)
Evolució (4rt ESO)
 
GENÈTICA
GENÈTICAGENÈTICA
GENÈTICA
 
02. Els nivells d’organització de la matèria
02. Els nivells d’organització de la matèria02. Els nivells d’organització de la matèria
02. Els nivells d’organització de la matèria
 
Genètica molecular 4t eso
Genètica molecular 4t esoGenètica molecular 4t eso
Genètica molecular 4t eso
 
LES CÈL·LULES
LES CÈL·LULESLES CÈL·LULES
LES CÈL·LULES
 
Unitat_1_ 4t_ESO
Unitat_1_ 4t_ESOUnitat_1_ 4t_ESO
Unitat_1_ 4t_ESO
 
El moviment
El movimentEl moviment
El moviment
 
MICROSCOPI ÒPTIC I MICROSCOPI ELECTRÒNIC
MICROSCOPI ÒPTIC I MICROSCOPI ELECTRÒNICMICROSCOPI ÒPTIC I MICROSCOPI ELECTRÒNIC
MICROSCOPI ÒPTIC I MICROSCOPI ELECTRÒNIC
 
Genètica molecular
Genètica molecularGenètica molecular
Genètica molecular
 
1 la història de la terra
1 la història de la terra1 la història de la terra
1 la història de la terra
 
LA MEIOSI (Biologia. 1r Batx)
LA MEIOSI (Biologia. 1r Batx)LA MEIOSI (Biologia. 1r Batx)
LA MEIOSI (Biologia. 1r Batx)
 

Similar a 4t ESO - Biologia i Geologia - Tema 02 -Genètica molecular

Revolució genètica
Revolució genèticaRevolució genètica
Revolució genèticacbibi
 
La revolució genètica
La revolució genèticaLa revolució genètica
La revolució genèticamontsejaen
 
acidos nucleicos adn , replicacion, trasncripcion y tradiuccion
acidos nucleicos adn , replicacion, trasncripcion y tradiuccionacidos nucleicos adn , replicacion, trasncripcion y tradiuccion
acidos nucleicos adn , replicacion, trasncripcion y tradiuccionFranciscoFjyke
 
ADN_i_biotecnologia_curt_1.ppt
ADN_i_biotecnologia_curt_1.pptADN_i_biotecnologia_curt_1.ppt
ADN_i_biotecnologia_curt_1.pptDucky32
 
Genetica molecular
Genetica molecularGenetica molecular
Genetica molecularAnna Giro
 
Tema 5. genètica
Tema 5. genèticaTema 5. genètica
Tema 5. genèticaGemma Serra
 
2a part dna
2a part dna2a part dna
2a part dnaconchi
 
1,cèl·lula,i,material,genètic
1,cèl·lula,i,material,genètic1,cèl·lula,i,material,genètic
1,cèl·lula,i,material,genèticbertachico
 
VARIABILITAT I MATERIAL GENÈTIC
VARIABILITAT I MATERIAL GENÈTICVARIABILITAT I MATERIAL GENÈTIC
VARIABILITAT I MATERIAL GENÈTICpaloma_pili
 
Les bases de la genètica II
Les bases de la genètica IILes bases de la genètica II
Les bases de la genètica IIpeceman
 
Ud5 àcids nucleics
Ud5 àcids nucleicsUd5 àcids nucleics
Ud5 àcids nucleicsIrene Yuste
 
2 1 Cicle Genetica Cel Lular
2 1 Cicle Genetica Cel Lular2 1 Cicle Genetica Cel Lular
2 1 Cicle Genetica Cel LularFub
 
Les bases de la genètica 1 CMC
Les bases de la genètica 1 CMCLes bases de la genètica 1 CMC
Les bases de la genètica 1 CMCjusescola
 

Similar a 4t ESO - Biologia i Geologia - Tema 02 -Genètica molecular (20)

Revolució genètica
Revolució genèticaRevolució genètica
Revolució genètica
 
Adn i biotecnologia
Adn i biotecnologiaAdn i biotecnologia
Adn i biotecnologia
 
REVOLUCIÓ GENÈTICA (CONCEPTES BÀSICS PREVIS) CMC
REVOLUCIÓ GENÈTICA (CONCEPTES BÀSICS PREVIS) CMCREVOLUCIÓ GENÈTICA (CONCEPTES BÀSICS PREVIS) CMC
REVOLUCIÓ GENÈTICA (CONCEPTES BÀSICS PREVIS) CMC
 
La revolució genètica
La revolució genèticaLa revolució genètica
La revolució genètica
 
acidos nucleicos adn , replicacion, trasncripcion y tradiuccion
acidos nucleicos adn , replicacion, trasncripcion y tradiuccionacidos nucleicos adn , replicacion, trasncripcion y tradiuccion
acidos nucleicos adn , replicacion, trasncripcion y tradiuccion
 
Els àcids nuceics
Els àcids nuceicsEls àcids nuceics
Els àcids nuceics
 
ADN_i_biotecnologia_curt_1.ppt
ADN_i_biotecnologia_curt_1.pptADN_i_biotecnologia_curt_1.ppt
ADN_i_biotecnologia_curt_1.ppt
 
Genetica molecular
Genetica molecularGenetica molecular
Genetica molecular
 
Tema 5. genètica
Tema 5. genèticaTema 5. genètica
Tema 5. genètica
 
ADN I BIOTECNOLOGIA
ADN I BIOTECNOLOGIAADN I BIOTECNOLOGIA
ADN I BIOTECNOLOGIA
 
Àcids nucleics
Àcids nucleicsÀcids nucleics
Àcids nucleics
 
2a part dna
2a part dna2a part dna
2a part dna
 
1,cèl·lula,i,material,genètic
1,cèl·lula,i,material,genètic1,cèl·lula,i,material,genètic
1,cèl·lula,i,material,genètic
 
VARIABILITAT I MATERIAL GENÈTIC
VARIABILITAT I MATERIAL GENÈTICVARIABILITAT I MATERIAL GENÈTIC
VARIABILITAT I MATERIAL GENÈTIC
 
Les bases de la genètica II
Les bases de la genètica IILes bases de la genètica II
Les bases de la genètica II
 
Ud5 àcids nucleics
Ud5 àcids nucleicsUd5 àcids nucleics
Ud5 àcids nucleics
 
Tema5. ÀCIDS NUCLEICS
Tema5. ÀCIDS NUCLEICSTema5. ÀCIDS NUCLEICS
Tema5. ÀCIDS NUCLEICS
 
2 1 Cicle Genetica Cel Lular
2 1 Cicle Genetica Cel Lular2 1 Cicle Genetica Cel Lular
2 1 Cicle Genetica Cel Lular
 
Les bases de la genètica 1 CMC
Les bases de la genètica 1 CMCLes bases de la genètica 1 CMC
Les bases de la genètica 1 CMC
 
La revolució genètica
La revolució genèticaLa revolució genètica
La revolució genètica
 

Más de INS Escola Intermunicipal del Penedès

Más de INS Escola Intermunicipal del Penedès (7)

4t ESO - Biologia i Geologia - Tema 6 - Tectònica de plaques
4t ESO - Biologia i Geologia - Tema 6 - Tectònica de plaques4t ESO - Biologia i Geologia - Tema 6 - Tectònica de plaques
4t ESO - Biologia i Geologia - Tema 6 - Tectònica de plaques
 
1r ESO - Biologia i Geologia - Tema 05 - Els éssers vius - la cèl.lula
1r ESO - Biologia i Geologia - Tema 05 - Els éssers vius - la cèl.lula1r ESO - Biologia i Geologia - Tema 05 - Els éssers vius - la cèl.lula
1r ESO - Biologia i Geologia - Tema 05 - Els éssers vius - la cèl.lula
 
1r ESO - Matemàtiques - Tema 07 - Unitats de mesura
1r ESO - Matemàtiques - Tema 07 - Unitats de mesura1r ESO - Matemàtiques - Tema 07 - Unitats de mesura
1r ESO - Matemàtiques - Tema 07 - Unitats de mesura
 
4t ESO - Biologia i Geologia - Tema 01 - La cèl.lula i la divisió cel.lular
4t ESO - Biologia i Geologia - Tema 01 - La cèl.lula i la divisió cel.lular4t ESO - Biologia i Geologia - Tema 01 - La cèl.lula i la divisió cel.lular
4t ESO - Biologia i Geologia - Tema 01 - La cèl.lula i la divisió cel.lular
 
1r ESO - Biologia i Geologia - Tema 08 - Les funcions vitals en els animals
1r ESO - Biologia i Geologia - Tema 08 - Les funcions vitals en els animals1r ESO - Biologia i Geologia - Tema 08 - Les funcions vitals en els animals
1r ESO - Biologia i Geologia - Tema 08 - Les funcions vitals en els animals
 
1r ESO - Biologia i Geologia - Tema 09 - Les Plantes
1r ESO - Biologia i Geologia - Tema 09 - Les Plantes1r ESO - Biologia i Geologia - Tema 09 - Les Plantes
1r ESO - Biologia i Geologia - Tema 09 - Les Plantes
 
1r ESO - Biologia i Geologia - Tema 10 - Fongs, Protoctists i moneres
1r ESO - Biologia i Geologia - Tema 10 - Fongs, Protoctists i moneres1r ESO - Biologia i Geologia - Tema 10 - Fongs, Protoctists i moneres
1r ESO - Biologia i Geologia - Tema 10 - Fongs, Protoctists i moneres
 

Último

XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxCRIS650557
 
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfSílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfsilvialopezle
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfISMAELALVAREZCABRERA
 
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdfESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdfErnest Lluch
 
ELS DÉUS DE LA MITOLOGIA GREGA (Catalán).pdf
ELS DÉUS DE LA MITOLOGIA GREGA (Catalán).pdfELS DÉUS DE LA MITOLOGIA GREGA (Catalán).pdf
ELS DÉUS DE LA MITOLOGIA GREGA (Catalán).pdfMarinaRiera1
 
Plans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El MusicalPlans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El Musicalalba444773
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfISMAELALVAREZCABRERA
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATLasilviatecno
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,Lasilviatecno
 

Último (11)

XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
 
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfSílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
 
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdfHISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
 
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdfESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
 
ELS DÉUS DE LA MITOLOGIA GREGA (Catalán).pdf
ELS DÉUS DE LA MITOLOGIA GREGA (Catalán).pdfELS DÉUS DE LA MITOLOGIA GREGA (Catalán).pdf
ELS DÉUS DE LA MITOLOGIA GREGA (Catalán).pdf
 
Plans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El MusicalPlans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El Musical
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
 
itcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldaduraitcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldadura
 

4t ESO - Biologia i Geologia - Tema 02 -Genètica molecular

  • 2. • Els àcids nucleics ADN ARN • La replicació de L’ADN • L’ADN, portador de la informació genètica • El concepte de gen • L’estructura del genoma • Les mutacions • L’expressió de la informació genètica La transcripció de L’ADN La traducció de l’ARNm • Biotecnologia, clonació, transgènics QUE VEUREM AQUESTS DIES?
  • 3. La genètica molecular és un camp de la biologia que estudia l'estructura i funció dels gens a nivell molecular. Aquest camp estudia com els gens són transferits de generació en generació. LA GENÈTICA MOLECULAR La genètica molecular utilitza mètodes de la genètica i de la biologia molecular. Una àrea important dins la genètica molecular és l'ús de la informació molecular per a determinar els patrons de descendència, així com la correcte classificació científica dels organismes, anomenada sistemàtica molecular.
  • 4. Els àcids nucleics emmagatzemen i transmeten la informació genètica són macromolècules formades per la unió d’unes unitats més senzilles anomenades NUCLEÒTIDS Per tant, ÀCID NUCLEIC = NUCLEÒTID + NUCLEÒTID + NUCLEÒTID + ... ELS ÀCIDS NUCLEICS
  • 5. ELS NUCLEÒTIDS estan compostos per 3 subunitats ELS NUCLEÒTIDS
  • 6. El grup fosfat està compost per fòsfor i oxigen ELS NUCLEÒTIDS
  • 7. La pentosa és un glúcid de cinc àtoms de carboni Pot ser una DESOXIRIBOSA o una RIBOSA ELS NUCLEÒTIDS
  • 8. La base nitrogenada pot ser o Adenina (A) o Guanina (G), o Citosina (C) o Timina (T) o l’Uracil (U) ELS NUCLEÒTIDS A G T CU
  • 9. Les 3 subunitats d’un nucleòtid s’articulen químicament així... ELS NUCLEÒTIDS
  • 11. El grup fosfat i la pentosa sempre són iguals ELS POLINUCLEÒTIDS La base nitrogenades varien !!!! A G T C
  • 12. Els polinucleòtids poden ser molt llargs !!! ELS POLINUCLEÒTIDS
  • 13. Moooooooolt llargs !!! ELS POLINUCLEÒTIDS COMBINACIONS INFINITES
  • 14. ELS POLINUCLEÒTIDS Es pot representar un polinucleòtid o un àcid nucleic AIXÍ... A T C G C G A T A C G T C T T A C G C C T A El color vermell ens simbolitza les pentoses i els grups fosfats i a sota tenim les bases nitrogenades...
  • 15. Hi ha 2 tipus d’àcids nucleics : L’àcid desoxirribonucleic (ADN) i L’àcid ribonucleic (ARN) TIPUS D’ÀCIDS NUCLEICS
  • 18. L’àcid desoxirribonucleic (ADN) L’ADN conté tota la informació genètica necessària perquè un ésser viu funcioni i es desenvolupi • En els organismes eucariotes, la major part de l’ADN es troba al nucli • Constitueix la cromatina o els cromosomes (depenent el moment) • També hi ha ADN als mitocondris i als cloroplasts • Descoberta per Watson i Crick (Premi Nobel 1962)
  • 19. L’àcid desoxirribonucleic (ADN) CARACTERÍSTIQUES 1) Cada molècul.la d’ADN esta formada per 2 cadenes de polinucleòtids, enrotllades en espiral al voltant d’un eix imaginari, formant una doble hèlix
  • 20. L’àcid desoxirribonucleic (ADN) Es pot representar la doble cadena d’ADN així...
  • 22. L’àcid desoxirribonucleic (ADN) CARACTERISTIQUES 2) Les 2 cadenes són antiparal.leles, és a dir, es disposen de manera paral.lela però en sentits oposats
  • 23. L’àcid desoxirribonucleic (ADN) CARACTERISTIQUES 3) Les 2 cadenes es mantenen unides mitjançant enllaços hidrògen que s’estableixen entre les bases nitrogenades de totes dues
  • 24. L’àcid desoxirribonucleic (ADN) CARACTERISTIQUES 3) Les 2 cadenes són complementàries ! La Guanina (G) sempre queda aparellada amb la Citosina i l’Adenina (A) amb la Timina (T).
  • 25. L’àcid desoxirribonucleic (ADN) CARACTERISTIQUES 3) La seqüència de bases nitrogenades d’una cadena d’ADN determina la seqüència de bases nitrogenades de l’altre cadena complementària A T C G C G A T A C G T C T T A C G C C T A C T A G C G C T A T G C A G A A T G C G G A T
  • 26. L’àcid desoxirribonucleic (ADN) RECAPITULEM LES SEVES CARACTERISTIQUES : 1. Doble cadena en forma d’hèlix 2. Cadenes antiparal·leles 3. Cadenes complementàries
  • 27. L’àcid ribonucleic (ARN) L’ARN participa en l’expressió de la informació que conté l’ADN per mitjà de la síntesis de proteïnes, que són les que regulen la majoria de processos vitals d’un organisme • En els organismes eucariotes, es troba al nuclii al citoplasma • Tenen Citosina, Guanina, Adenina i Uracil • Està constituït per una sola cadena de nucleòtids • Hi ha 3 tipus d’ARN diferents !
  • 28. Hi ha 3 tipus d’ARN diferents : ARN missatger (ARNm) ARN ribosòmic (ARNr) i ARN de transferència (ARNt) L’àcid ribonucleic (ARN)
  • 29. L’ARN missatger (ARNm) Copia la informació de l’ADN nuclear i la transporta fins als ribosomes
  • 30. L’ARN ribosòmic (ARNr) S’associa amb proteïnes i forma els ribosomes. Es sintetitzen les proteines.
  • 31. L’ARN de transferència (ARNt) S’uneix amb aminoàcids i els transporta fins al ribosoma per formar les proteïnes.
  • 32. Els 3 tipus de ARN
  • 33. • Els àcids nucleics ADN ARN • La replicació de L’ADN • L’ADN, portador de la informació genètica • El concepte de gen • L’estructura del genoma • Les mutacions • L’expressió de la informació genètica La transcripció de L’ADN La traducció de l’ARNm • Biotecnologia, clonació, transgènics QUE VEUREM AQUESTS DIES?
  • 34. LA REPLICACIÓ DE L’ADN La replicació de l’ADN permet que les cèl·lules filles resultants de la mitosi cel·lular rebin la mateixa informació genètica. L’ADN té la capacitat de replicar-se, és a dir, pot fer còpies idèntiques de si mateix.
  • 35. LA REPLICACIÓ DE L’ADN
  • 36. LA REPLICACIÓ DE L’ADN
  • 37. LA REPLICACIÓ DE L’ADN 1. Trencar els enllaços hidrogen !! 1r pas
  • 38. LA REPLICACIÓ DE L’ADN 2. Alliberar les tensions de la doble cadena !! 1r pas 2n pas
  • 39. LA REPLICACIÓ DE L’ADN 3. Impedir que les cadenes simples es tornin a unir !! 1r pas 2n pas3r pas
  • 40. LA REPLICACIÓ DE L’ADN 3. Impedir que les cadenes simples es tanquin !!
  • 41. LA REPLICACIÓ DE L’ADN 4. Es comença la replicació !!!
  • 42. LA REPLICACIÓ DE L’ADN 5. Es van formant noves dobles cadenes !!! Enllaços hidrogen
  • 43. LA REPLICACIÓ DE L’ADN 5. Es van formant noves dobles cadenes !!!
  • 44. LA REPLICACIÓ DE L’ADN 5. Es van formant noves dobles cadenes !!!
  • 45. LA REPLICACIÓ DE L’ADN 6. Hi ha errors de lectura !!! Però també reparació !!!
  • 46. • Els àcids nucleics ADN ARN • La replicació de L’ADN • L’ADN, portador de la informació genètica • El concepte de gen • L’estructura del genoma • Les mutacions • L’expressió de la informació genètica La transcripció de L’ADN La traducció de l’ARNm • Biotecnologia, clonació, transgènics QUE VEUREM AQUESTS DIES?
  • 47. L’ADN, portador de la informació genètica Les primeres anàlisi s químiques dels cromosomes van revelar que estaven constituïts per ADN i proteïnes, en quantitats més o menys semblants. Vs
  • 48. L’ADN, portador de la informació genètica Qui és el portador de la informació genètica ??? Vs L’ADN o les proteïnes ?
  • 49. L’ADN, portador de la informació genètica Al principi es va creure que les mol.lècules que portaven la informació genètica eren les proteïnes, basant-se en que les mol.lècules d’ADN presentaven una composició química massa senzilla... Vs
  • 50. L’ADN, portador de la informació genètica
  • 51. L’ADN, portador de la informació genètica L’ADN o les proteïnes ? Vs ADN
  • 52. • Els àcids nucleics ADN ARN • La replicació de L’ADN • L’ADN, portador de la informació genètica • El concepte de gen • L’estructura del genoma • Les mutacions • L’expressió de la informació genètica La transcripció de L’ADN La traducció de l’ARNm • Biotecnologia, clonació, transgènics QUE VEUREM AQUESTS DIES?
  • 53. El concepte de gen Cada ésser viu presenta uns trets característics (anatòmics, fisiològics, comportament) que diferencien un individu d’un altre. Cadascun d’aquests trets s’anomena caràcter !
  • 54. El concepte de gen Molts dels caràcters que van apareixent al llarg del creixement d’un individu són heretats dels progenitors.
  • 55. El concepte de gen Alguns d’aquests caràcters genètics tenen una clara influència ambiental. Per exemple,... L’estatura és un caràcter heretat però sinó mengem correctament no creixem bé !!!
  • 56. El concepte de gen Des del punt de vista estructural, un genés un fragment d’ADN que conté tota la informació genètica per un caràcter determinat.
  • 57. El concepte de gen S’havia de conèixer la funció d’un gen...
  • 58. El concepte de gen Hipòtesi : Un gen Un enzim Un caràcter
  • 59. El concepte de gen Hipòtesi : Un gen Un enzim Un caràcter
  • 60. El concepte de gen Hipòtesi : Un gen Una proteïna Un caràcter
  • 61. El concepte de gen Des del punt de vista de la funció, un genés un fragment d’ADN que conté tota la informació per sintetitzar una proteïna perquè s’expressi un caràcter determinat en un individu.
  • 62. Cada cèl·lula conté 20 -25 000 gens ! El concepte de gen
  • 63. Un gen està constituït per un promig de 3.000 nucleòtids ! GEN El concepte de gen
  • 64. • Els àcids nucleics ADN ARN • La replicació de L’ADN • L’ADN, portador de la informació genètica • El concepte de gen • L’estructura del genoma • Les mutacions • L’expressió de la informació genètica La transcripció de L’ADN La traducció de l’ARNm • Biotecnologia, clonació, transgènics QUE VEUREM AQUESTS DIES?
  • 65. L’estructura del genoma No tot l’ADN que conté els cromosomes serveix per a fabricar proteïnes.
  • 66. L’estructura del genoma No tot l’ADN que conté els cromosomes serveix per a fabricar proteïnes. La major part de l’ADN conté gens que s’encarreguen de regular l’activitat d’altres gens. Hi ha fragments que la seva funció és desconeguda !!!
  • 67. L’estructura del genoma El genoma és el conjunt complet de gens d’un organisme.
  • 68. L’estructura del genoma El cariòtip és l'estudi del número i estructura dels cromosomes de les cèl.lules de l'individu.
  • 71. L’estructura del genoma cromosomas -diploide parell de bases Mida genoma (#genes) fruit fly 8 1.65x108 13,600 Budding yeast 16 12,462,637 6,275 human 46 3.3 x 109 ~20,000 -25000 human mitochondria 16,569 13 rice 24 4.66 x 108 46,022 -55,615 dog 78 2.4 x 109 ~25,000 mouse 40 3.4 x 109 ~23,000
  • 72. • Els àcids nucleics ADN ARN • La replicació de L’ADN • L’ADN, portador de la informació genètica • El concepte de gen • L’estructura del genoma • Les mutacions • L’expressió de la informació genètica La transcripció de L’ADN La traducció de l’ARNm • Biotecnologia, clonació, transgènics QUE VEUREM AQUESTS DIES?
  • 73. LES MUTACIONS El material genètic generalment es transmet sense modificacions de generació en generació, fet que permet la transmissió d’un mateix caràcter d’uns individus a uns altres. Però a vegades el material genètic pot canviar. Aquests canvis s’anomenen MUTACIONS !
  • 74. LES MUTACIONS LES MUTACIONS Són canvis aleatoris que tenen lloc en l’ADN d’un organisme. Constitueixen una font de variabilitat genètica i un motor per a l’evol.lució de les espècies !!!
  • 75. LES MUTACIONS La gran majoria de les mutacions tenen lloc a l’atzar per causes naturals. Són mutacions espontànies. N’hi ha però que poden ser induïdes artificialment per mitjà de : • agents físics : radiacions • agents químics : alguns fàrmacs • agents biològics : virus Són AGENTS MUTÀGENS !!!
  • 80. LES MUTACIONS A T C G C G A T A C G T C T T A C G C C T T A G A G C T A T G C A G A A T C C G G A
  • 81. LES MUTACIONS Els tipus de mutacions cromosòmiques són el mateix que les gèniques però enlloc de sumar, restar, canviar un nucleòtid... sumem, restem, canviem un fragment de cromosoma !!!
  • 82. LES MUTACIONS Les mutacions genòmiques provoquen una variació del nombre total de cromosomes !!!
  • 86. • Els àcids nucleics ADN ARN • La replicació de L’ADN • L’ADN, portador de la informació genètica • El concepte de gen • L’estructura del genoma • Les mutacions • L’expressió de la informació genètica La transcripció de L’ADN La traducció de l’ARNm • Biotecnologia, clonació, transgènics QUE VEUREM AQUESTS DIES?
  • 87. L’EXPRESSIÓ DE LA INFORMACIÓ GENÈTICA Les proteïnes són grans molècules formades per unitats, els aminoàcids ! Les proteïnes tenen milers d’aminoàcids , quan tenen menys de 100 aminoàcids es diuen polipètids !
  • 88. L’EXPRESSIÓ DE LA INFORMACIÓ GENÈTICA Els àcids nucleics i les proteïnes es basen en dos llenguatges diferents : Les nostres proteïnes tindran uns aminoàcids especials que es diran d’aquesta manera : C A O SP TAC G C G A T A C G T C T T A C G C C T El llenguatge dels àcids nucleics ja el coneixem...
  • 89. La informació que conté l’ADNestà organitzada en forma de triplets TAC G C G A T A C G T C T T A C G C C T Triplet 1 Triplet 2 Triplet 3 Triplet 4 Triplet 7 L’EXPRESSIÓ DE LA INFORMACIÓ GENÈTICA
  • 90. Cada triplet constitueix una de les possibles combinacions de tres nucleòtids T A C G C G A T A C G T C T T A C G C C T L’EXPRESSIÓ DE LA INFORMACIÓ GENÈTICA
  • 91. Un gen no sintetitza de forma directa un polipèptid Perquè es pugui sintetitzar, la informació genètica que conté L’ADN en forma de triplet s’ha de descodificar La descodificació de la informació de l’ADN es duu a terme en dues fases : la transcripció i la traducció L’EXPRESSIÓ DE LA INFORMACIÓ GENÈTICA
  • 92. LA TRANSCRIPCIÓ DEL MISSATGE Consisteix a copiar la informació genètica que té l’ADN a una molècula d’ARNm. En els eucariotes, la transcripció té lloc al nucli ADN ARNm La doble cadena d’helix d’ADN s’obre i una de les cadenes constitueix el motlle per sintetitzar l’ARNm.
  • 94. LA TRANSCRIPCIÓ DEL MISSATGE ADN ARNm Quin tipus de pentosa farà servir l’enzim que faci aquesta còpia ? RIBOSA Quin tipus de bases nitrogenades farà servir l’enzim ? U
  • 96. AUG CGC UAU GCA GAA UGC GGA TAC GCG ATA CGT CTT ACG CCT Triplet 1 Triplet 2 Triplet 3 Triplet 4 Triplet 7 Codó1 Codó 2 Codó3 Codó4 Codó7 LA TRANSCRIPCIÓ DEL MISSATGE
  • 97. LA TRADUCCIÓ DEL MISSATGE Consisteix a traduir el missatge que conté l’ARNm al llenguatge de les proteïnes En els eucariotes, la traducció té lloc al citoplasma !!! ARNm proteïnes
  • 98. LA TRADUCCIÓ DEL MISSATGE ARNm proteïnes
  • 99. LA TRADUCCIÓ DEL MISSATGE ARNm proteïnes
  • 100. LA TRADUCCIÓ DEL MISSATGE El ribosoma llegeix l’ARNm !!!
  • 101. LA TRADUCCIÓ DEL MISSATGE El ribosoma llegeix l’informació de l’ARNm en forma de codons!!! AUG CGC UAU GCA GAA UGC GGA
  • 102. LA TRADUCCIÓ DEL MISSATGE Cada codó correspon a un aminoàcid !!!! AUG CGC UAU GCA GAA UGC GGA
  • 103. Aminoàcids Aminoàcid 1 Aminoàcid 2 Aminoàcid 3 Aminoàcid 4 Aminoàcid 5 Aminoàcid 6 Aminoàcid 7 CODONS AUG CGC UAU GCA GAA UGC GGA proteïnesARNm LA TRADUCCIÓ DEL MISSATGE Codó 1 Codó 2 Codó 3 Codó 4 Codó 5 Codó 6 Codó 7
  • 104. LA TRADUCCIÓ DEL MISSATGE AUG CGC UAU GCA GAA UGC GGA Codó1 Codó 2 Codó3 Codó4 Codó7 Aminoàcid 1 Aminoàcid 2 Aminoàcid 3 Aminoàcid 4 Aminoàcid 7
  • 105. LA TRADUCCIÓ DEL MISSATGE AUG CGC UAU GCA GAA UGC GGA Codó1 Codó 2 Codó3 Codó4 Codó7
  • 106. La seqüència de bases de l’ARN missatger estableix l’ordre en que es van afegint els aminoàcids a la cadena Aquest procés d'addicció d’aminoàcids el fa ARN de transferència LA TRADUCCIÓ DEL MISSATGE És el que aporta els aminoàcids cap al ribosoma !
  • 107. La seqüència de bases de l’ARN missatger estableix l’ordre en que es van afegint els aminoàcids a la cadena Aquest procés d'addicció d’aminoàcids el fa ARN de transferència LA TRADUCCIÓ DEL MISSATGE És el que aporta els aminoàcids cap al ribosoma !
  • 108. LA TRADUCCIÓ DEL MISSATGE
  • 109. LA TRADUCCIÓ DEL MISSATGE L’ADN ribosòmic comença a llegir l’ADNm
  • 110. Com arriba l’ ARN de transferència que fa falta per construir la cadena d’aminoàcids?? LA TRADUCCIÓ DEL MISSATGE
  • 111. LA TRADUCCIÓ DEL MISSATGE Cada ARNt porta en un dels extrems un aminoàcid concret C Aquest ARNt en concret, porta l’aminoàcid C
  • 112. Perquè porta l’aminoàcid C i no un altre... ??? LA TRADUCCIÓ DEL MISSATGE
  • 113. LA TRADUCCIÓ DEL MISSATGE
  • 114. LA TRADUCCIÓ DEL MISSATGE Cada ARNt porta en un dels extrems un aminoàcid concret que ve determinat per la seqüència del seu anticodó !
  • 115. LA TRADUCCIÓ DEL MISSATGE Cada ARNt porta en un dels extrems un aminoàcid concret que ve determinat per la seqüència del seu anticodó !
  • 116. LA TRADUCCIÓ DEL MISSATGE Cada ARNt porta en un dels extrems un aminoàcid concret que ve determinat per la seqüència del seu anticodó !
  • 117. LA TRADUCCIÓ DEL MISSATGE Cada ARNt porta en un dels extrems un aminoàcid concret que ve determinat per la seqüència del seu anticodó !
  • 118. Com funciona tot plegat… LA TRADUCCIÓ DEL MISSATGE
  • 119. LA TRADUCCIÓ DEL MISSATGE
  • 120. LA TRADUCCIÓ DEL MISSATGE
  • 121. LA TRADUCCIÓ DEL MISSATGE
  • 122. Què passa a la part de dalt del ARNt ??? LA TRADUCCIÓ DEL MISSATGE
  • 123. LA TRADUCCIÓ DEL MISSATGE
  • 124. Si tornem a revisar els ARNt deduïm que… LA TRADUCCIÓ DEL MISSATGE
  • 125. LA TRADUCCIÓ DEL MISSATGE Cada ARNt porta en un dels extrems un aminoàcid concret que ve determinat per la seqüència del seu anticodó !
  • 126. LA TRADUCCIÓ DEL MISSATGE Cada ARNt porta en un dels extrems un aminoàcid concret que ve determinat per la seqüència del seu anticodó !
  • 127. LA TRADUCCIÓ DEL MISSATGE Cada ARNt porta en un dels extrems un aminoàcid concret que ve determinat per la seqüència del seu anticodó !
  • 128. LA TRADUCCIÓ DEL MISSATGE Cada ARNt porta en un dels extrems un aminoàcid concret que ve determinat per la seqüència del seu anticodó !
  • 129. AUG CGC UAU GCA GAA UGC GGA UAC GCG AUA CGU GAA UGC GGA C A S A Codons Anti- codons Aminoàcids LA TRADUCCIÓ DEL MISSATGE
  • 130. AUG CGC UAU GCA GAA UGC GGA C A S A Codons LA TRADUCCIÓ DEL MISSATGE
  • 131. Com podem saber quin aminoàcid correspon a cada codó ? LA TRADUCCIÓ DEL MISSATGE
  • 132. Doncs utilitzant El codi genètic LA TRADUCCIÓ DEL MISSATGE
  • 133. El codi genètic serveix per saber quin aminoàcid correpondrà a cada codó de l’ARN missatger LA TRADUCCIÓ DEL MISSATGE
  • 134. AUG CGC UAU GCA GAA UGC GGA UAC GCG AUA CGU GAA UGC GGA C A S A Per interpretar el codi genètic… Codons Anti- codons Aminoàcids
  • 135. AUG CGC UAU GCA GAA UGC GGA C A S A Per interpretar el codi genètic… Codons Aminoàcids
  • 136. Com que nosaltres, hem utilitzat una aminoàcids inventats (per fer més fàcil l’explicació) el codi genètic que fem servir ens inventat LA TRADUCCIÓ DEL MISSATGE
  • 138. Què passa si tenim una mutació en un nucleòtid ? LA TRADUCCIÓ DEL MISSATGE
  • 139. LA TRADUCCIÓ DEL MISSATGE AUG CGC UCU GCA GAA UGC GGA UAC GCG AGA CGU GAA UGC GGA C A ? A
  • 140. P
  • 141. Una mutació en el tercer codó AUG CGC UCU GCA GAA UGC GGA UAC GCG AGA CGU GAA UGC GGA C A P A
  • 142. AUG CAC UAU GCA GAA UGC GGA UAC GUG AUA CGU GAA UGC GGA C O S A Una mutació en el segon codó
  • 143. LA TRADUCCIÓ DEL MISSATGE AUG CGC UUU GCA GAA UGC GGA UAC GCG AAA CGU GAA UGC GGA C A R A
  • 144. C A R A C O S A C A P A C A S A La cadena d’aminoàcids original.... La cadena d’aminoàcids després de les mutacions...
  • 145. EL CODI GENÈTIC REAL Cliqueu aqui MÉS INFORMACIÓ UN JOC SOBRE EL CODI GENÈTIC Cliqueu aqui
  • 146. GENÈTICA MOLECULAR Oriol TORRENTS Curs 2016/2017 4t ESO Biologia i Geologia Escola Intermunicipal del Penedès

Notas del editor

  1. La genètica molecular és un camp de la biologia que estudia l'estructura i funció dels gens a nivell molecular. Aquest camp estudia com els gens són transferits de generació en generació. La genètica molecular utilitza mètodes de la genètica i de la biologia molecular. Una àrea important dins la genètica molecular és l'ús de la informació molecular per a determinar els patrons de descendència, així com la correcte classificació científica dels organismes, anomenada sistemàtica molecular.
  2. Els nucleòtids estan units els uns als altres formant llargues cadenes de polinucleòtids. El grup fosfat d’un nucleòtid està unit a la pentosa d’un altre nucleòtid mitjançant un enllaç : un enllaç fosfat !
  3. En cada polinucleòtid, el grup fosfat i la pentosa sempre són iguals !!! L’unic que varia en un polinucleòtid són les bases nitrogenades !!!
  4. Els polinucleòtids poden ser molt llargs !!!
  5. Mooooooolt llargs !!!! Fixeu-vos que la gran longitud d’un polinucleòtid fan que hi pugui haver varies combinacions de bases nitrogenades… per tant, existeix un gran nombre de polinucleòtids o àcids nucleics diferents
  6. Mooooooolt llargs !!!! Fixeu-vos que la gran longitud d’un polinucleòtid fan que hi pugui haver varies combinacions de bases nitrogenades… per tant, existeix un gran nombre de polinucleòtids o àcids nucleics diferents
  7. La replicació comença amb el trencament dels enllaços hidrogen que uneixen les bases nitrogenades complementàries de totes dues cadenes. Es el primer pas per desenrotllar els filaments !!!
  8. El segon pas per separar la cadena d’ADN i mantenir-la separada... Es alliberar les tensions de la doble cadena...
  9. Per mantenir la cadena separada... Existeixen unes proteïnes que impedeixen que les monocadenes es tornin a unir
  10. Un cop tenim la cadena d’ADN separada, ja podem començar la replicació !!! Cada monocadena parental constitueix el motlle per la síntesi d’una nova cadena complementària. Quan totes dues se separen, uns enzims específics van llegint la informació i unint els nucleòtids complementaris !!!
  11. A mesura que es van formant les noves cadenes s’estableixen enllaços hidrogen entre les bases complementàries i els filaments es van enrotllant altra vegada. El resultat són dues mol.lècules d’ADN iguals entre si i a l’ADN original.
  12. Una altra manera de veure la replicació !
  13. La forma en què s’organitza és molt diferent entre els organismes procariotes i els eucariotes. • En els organismes procariotes, el genoma està format per un sol cromosoma circular. • En els organismes eucariotes, la major part del genoma constitueix la cromatina, localitzada al nucli de la cèl·lula.
  14. Segons l’efecte sobre l’individu: Perjudicials  Desavantatge per a la supervivència de l’individu. Si afecten estructures bàsiques poden arribar a causar-li la mort. Beneficioses Augmenten la probabilitat de supervivència de l’individu i, per tant, aporten variabilitat a la població. Neutres Són mutacions que no afecten la supervivència de l’individu ni positivament ni negativament. Segons el tipus de cèl·lules afectades: Somàtiques  Poden originar lesions o malalties greus com el càncer. No són hereditàries. Germinals Afecten els gàmetes. Aquestes mutacions no es manifesten en l’individu, però es poden transmetre a generacions futures; són hereditàries. Segons l’extensió del material genètic afectat: Gèniques  Són les que provoquen canvis en la seqüència de nucleòtids d’un gen determinat. Cromosòmiques  Són les que causen canvis que afecten l’estructura interna dels cromosomes. Genòmiques Provoquen una variació respecte del nombre total de cromosomes d’una espècie.
  15. LES MUTACIONS Són canvis aleatoris que tenen lloc en l’ADN d’un organisme. Constitueixen una font de variabilitat genètica i un motor per a l’evol.lució de les espècies !!! Segons l’efecte sobre l’individu: Perjudicials  Desavantatge per a la supervivència de l’individu. Si afecten estructures bàsiques poden arribar a causar-li la mort. Beneficioses Augmenten la probabilitat de supervivència de l’individu i, per tant, aporten variabilitat a la població. Neutres Són mutacions que no afecten la supervivència de l’individu ni positivament ni negativament. Segons el tipus de cèl·lules afectades: Somàtiques  Poden originar lesions o malalties greus com el càncer. No són hereditàries. Germinals Afecten els gàmetes. Aquestes mutacions no es manifesten en l’individu, però es poden transmetre a generacions futures; són hereditàries. Segons l’extensió del material genètic afectat: Gèniques  Són les que provoquen canvis en la seqüència de nucleòtids d’un gen determinat. Cromosòmiques  Són les que causen canvis que afecten l’estructura interna dels cromosomes. Genòmiques Provoquen una variació respecte del nombre total de cromosomes d’una espècie.
  16. Segons l’efecte sobre l’individu: Perjudicials  Desavantatge per a la supervivència de l’individu. Si afecten estructures bàsiques poden arribar a causar-li la mort. Beneficioses Augmenten la probabilitat de supervivència de l’individu i, per tant, aporten variabilitat a la població. Neutres Són mutacions que no afecten la supervivència de l’individu ni positivament ni negativament. Segons el tipus de cèl·lules afectades: Somàtiques  Poden originar lesions o malalties greus com el càncer. No són hereditàries. Germinals Afecten els gàmetes. Aquestes mutacions no es manifesten en l’individu, però es poden transmetre a generacions futures; són hereditàries. Segons l’extensió del material genètic afectat: Gèniques  Són les que provoquen canvis en la seqüència de nucleòtids d’un gen determinat. Cromosòmiques  Són les que causen canvis que afecten l’estructura interna dels cromosomes. Genòmiques Provoquen una variació respecte del nombre total de cromosomes d’una espècie.
  17. Segons l’efecte sobre l’individu: Perjudicials  Desavantatge per a la supervivència de l’individu. Si afecten estructures bàsiques poden arribar a causar-li la mort. Beneficioses Augmenten la probabilitat de supervivència de l’individu i, per tant, aporten variabilitat a la població. Neutres Són mutacions que no afecten la supervivència de l’individu ni positivament ni negativament. Segons el tipus de cèl·lules afectades: Somàtiques  Poden originar lesions o malalties greus com el càncer. No són hereditàries. Germinals Afecten els gàmetes. Aquestes mutacions no es manifesten en l’individu, però es poden transmetre a generacions futures; són hereditàries. Segons l’extensió del material genètic afectat: Gèniques  Són les que provoquen canvis en la seqüència de nucleòtids d’un gen determinat. Cromosòmiques  Són les que causen canvis que afecten l’estructura interna dels cromosomes. Genòmiques Provoquen una variació respecte del nombre total de cromosomes d’una espècie.
  18. Segons l’efecte sobre l’individu: Perjudicials  Desavantatge per a la supervivència de l’individu. Si afecten estructures bàsiques poden arribar a causar-li la mort. Beneficioses Augmenten la probabilitat de supervivència de l’individu i, per tant, aporten variabilitat a la població. Neutres Són mutacions que no afecten la supervivència de l’individu ni positivament ni negativament. Segons el tipus de cèl·lules afectades: Somàtiques  Poden originar lesions o malalties greus com el càncer. No són hereditàries. Germinals Afecten els gàmetes. Aquestes mutacions no es manifesten en l’individu, però es poden transmetre a generacions futures; són hereditàries. Segons l’extensió del material genètic afectat: Gèniques  Són les que provoquen canvis en la seqüència de nucleòtids d’un gen determinat. Cromosòmiques  Són les que causen canvis que afecten l’estructura interna dels cromosomes. Genòmiques Provoquen una variació respecte del nombre total de cromosomes d’una espècie.
  19. Segons l’efecte sobre l’individu: Perjudicials  Desavantatge per a la supervivència de l’individu. Si afecten estructures bàsiques poden arribar a causar-li la mort. Beneficioses Augmenten la probabilitat de supervivència de l’individu i, per tant, aporten variabilitat a la població. Neutres Són mutacions que no afecten la supervivència de l’individu ni positivament ni negativament. Segons el tipus de cèl·lules afectades: Somàtiques  Poden originar lesions o malalties greus com el càncer. No són hereditàries. Germinals Afecten els gàmetes. Aquestes mutacions no es manifesten en l’individu, però es poden transmetre a generacions futures; són hereditàries. Segons l’extensió del material genètic afectat: Gèniques  Són les que provoquen canvis en la seqüència de nucleòtids d’un gen determinat. Cromosòmiques  Són les que causen canvis que afecten l’estructura interna dels cromosomes. Genòmiques Provoquen una variació respecte del nombre total de cromosomes d’una espècie.
  20. Segons l’efecte sobre l’individu: Perjudicials  Desavantatge per a la supervivència de l’individu. Si afecten estructures bàsiques poden arribar a causar-li la mort. Beneficioses Augmenten la probabilitat de supervivència de l’individu i, per tant, aporten variabilitat a la població. Neutres Són mutacions que no afecten la supervivència de l’individu ni positivament ni negativament. Segons el tipus de cèl·lules afectades: Somàtiques  Poden originar lesions o malalties greus com el càncer. No són hereditàries. Germinals Afecten els gàmetes. Aquestes mutacions no es manifesten en l’individu, però es poden transmetre a generacions futures; són hereditàries. Segons l’extensió del material genètic afectat: Gèniques  Són les que provoquen canvis en la seqüència de nucleòtids d’un gen determinat. Cromosòmiques  Són les que causen canvis que afecten l’estructura interna dels cromosomes. Genòmiques Provoquen una variació respecte del nombre total de cromosomes d’una espècie.
  21. Segons l’efecte sobre l’individu: Perjudicials  Desavantatge per a la supervivència de l’individu. Si afecten estructures bàsiques poden arribar a causar-li la mort. Beneficioses Augmenten la probabilitat de supervivència de l’individu i, per tant, aporten variabilitat a la població. Neutres Són mutacions que no afecten la supervivència de l’individu ni positivament ni negativament. Segons el tipus de cèl·lules afectades: Somàtiques  Poden originar lesions o malalties greus com el càncer. No són hereditàries. Germinals Afecten els gàmetes. Aquestes mutacions no es manifesten en l’individu, però es poden transmetre a generacions futures; són hereditàries. Segons l’extensió del material genètic afectat: Gèniques  Són les que provoquen canvis en la seqüència de nucleòtids d’un gen determinat. Cromosòmiques  Són les que causen canvis que afecten l’estructura interna dels cromosomes. Genòmiques Provoquen una variació respecte del nombre total de cromosomes d’una espècie.
  22. Segons l’efecte sobre l’individu: Perjudicials  Desavantatge per a la supervivència de l’individu. Si afecten estructures bàsiques poden arribar a causar-li la mort. Beneficioses Augmenten la probabilitat de supervivència de l’individu i, per tant, aporten variabilitat a la població. Neutres Són mutacions que no afecten la supervivència de l’individu ni positivament ni negativament. Segons el tipus de cèl·lules afectades: Somàtiques  Poden originar lesions o malalties greus com el càncer. No són hereditàries. Germinals Afecten els gàmetes. Aquestes mutacions no es manifesten en l’individu, però es poden transmetre a generacions futures; són hereditàries. Segons l’extensió del material genètic afectat: Gèniques  Són les que provoquen canvis en la seqüència de nucleòtids d’un gen determinat. Cromosòmiques  Són les que causen canvis que afecten l’estructura interna dels cromosomes. Genòmiques Provoquen una variació respecte del nombre total de cromosomes d’una espècie.
  23. Cada aminoàcid que formarà la cadena i la seva posició, ve determinat per la seqüència dels codons de l’ARN missatger !
  24. Cada aminoàcid que formarà la cadena i la seva posició, ve determinat per la seqüència dels codons de l’ARN missatger !
  25. Per interpretar o llegir el codi genètic es fa servir els codons ! MAI ELS ANTICODONS !!!!!!
  26. Per interpretar o llegir el codi genètic es fa servir els codons ! MAI ELS ANTICODONS !!!!!!
  27. Aqui teniu el codi genètic pels nostres aminoàcids que ens hem inventat !!! Comecem a llegir en el centre del codi genètic, la primera base nitrogenada del nostre codó que volem investigar Després passem a la segona base nitrogenada i després a la tercera Al final, a partir de la nostra combinació de lletres del nostre codó podrem saber quin aminoàcid li correspon !