1. TEMA 2 ART CLÀSSIC: GRÈCIA

2. TEMPORITZACIÓ DE L’ART GREC

3. Macedonia L’Àtica Peloponès La cultura pre-helènica la trobem a les zones insulars. Creta i les illes cíclades.

4. Figura d’ídol femení (2800-2300 a.C)

8. Tauromàquia, palau de Cnossos La parisina , Es troba a un passadís d’accés al pati central.

9. ART MICÉNIC Entrada Propileus Patis Mégaron Muralla Planta del Palau de Tirinto

10. Palau de Micenas Aparell ciclopi Necessitat defensiva Funció apotropàica

11. Dromos Tholos TRESOR D’ATREO, MICENAS

12. Màscara de Agamenón 1550-1500 a.C

13. L’ART GREC

20. L’ART GREC: L’ ARQUITECTURA

21. Pel tipus de columna els temples poden ser: Dòric, Jònic o Corinti

22. TIPUS DE TEMPLES 1 Megaron Dípter Tholos

23. En funció del número de columnes que tenen al costat curt els temples són: Dípter Tetràstil Hexàstil Octàstil Decàstil Temple de Zeus a Olimpia El doble +1

24. Naos Pronaos Opistòdom o opisthódomos Parts d’un temple grec

26. Leonardo da Vinci, 1510-1515 Leda La gran guerra d’aquest període és la Guerra de Troia. La mitologia explica que Leda va ser seduïda per Zeus convertit en Cigne i aquella mateixa nit va tenir relacions amb el seu marit Tiíndar. El resultat és que van néixer 4 fills de dos ous. Una parella eren fills de Zeus (immortals) Pòlux i Helena i els altres eren mortals fills de Tíndar, Clitemnestra o Càstor. Quan Helena va ser gran el seu pare Tínder va escollir a Menelao com a marit per ella. París en visita al palau de Menelau s’enamora d’Helena i la segresta per portar-la a la seva ciutat Troia.

30. L’ACROPOLIS D’ATENES Significa Ciutat Alta (156 m sobre el nivell del mar) Funció defensiva i de culte o religiosa. Fideas demanarà la reconstrucció de l’Acropolis on participarà el seu amic Fideas un dels principals escultors i arquitectes de l’època. Intentarà donar grandiositat i esplendor a la ciutat . Es cel·lebren les grans festivitats religioses d’Atenes, es realitzen cultes i ofrenes, etc… A la vessant de la muntanya trobem el Teatre de Dionís 1- Temple Atenea Niké 2- Propileus 3- Escultura de Palas Atenea 4- Erecteion 5- Partenó 6- Altars 1 2 3 4 5 6

32. EL PARTENÓ FITXA TÈCNICA AUTORS: Ictinos i Cal·lícrates CRONOLOGIA: S.V a.C (447-438 a.C) ESTIL: Clàssic grec TIPOLOGIA: temple MATERIALS: marbre del Pentèlic i fusta LOCALITZACIÓ: Acròpoli d’Atenas

33. Supervisat per Fideas els principals arquitectes són Ictinos i Calícrates. Elements formals El Partenó és un temple: Dòric, octàstil i perípter És una arquitectura arquitravada Descriure els elements formals de la base a l’entaulament. 1 2 3 Base Columnes Entaulament

34. El marbre brillant del pentèlic es conjugava amb la pintura (vermellosa, daurada i blava) que es realitzava als capitells, entaulament i frontó

35. Un cop hem comentats els aspectes de l’alçada cal parlar de la planta. E (sol) O 1- Parts 2- S'accedeix pel pòrtic hexàstil oriental o pronaos. 3- A la naos trobem l’estatua crisoelefantina d’Atenea partenos envoltada per una columna interior de dos pisos en forma de U. El sostre estava realitzat en fusta. 4- L’opistòdom tenia a l’interior 4 columnes jòniques. Es guardava el tresor i ofrenes del temple.

36. ...La estatua en sí está hecha de marfil y oro. En el centro de su casco hay una figura parecida a la Esfinge... y a cada lado del yelmo hay grifos en relieve. ... La estatua de Atenea es de pie, con una túnica hasta los pies, y sobre su pecho la cabeza de Medusa está tallada en marfil. Sostiene una Victoria de aproximadamente cuatro codos y en la otra mano una lanza; a sus pies yace un escudo y cerca de la lanza hay una serpiente. Esta serpiente podría ser Erictonio. Sobre el pedestal está el nacimiento de Pandora en relieve. Pausanias (s.II d.C)

43. ATENEA NIKÉ O ATENEA ÀPTERA FITXA TÈCNICA AUTOR: Cal·lícrates CRONOLOGIA: 421 a.C ESTIL: Clàssic grec TIPOLOGIA: Temple MATERIALS: Marbre del Pentèlic LOCALITZACIÓ: Acròpoli (al costat dels Propileus)

47. FITXA TÈCNICA AUTORS: Mnèsicles CRONOLOGIA: (421-405 a.C) ESTIL: Grec clàssic TIPOLOGIA: Temple MATERIALS: marbre del Pentèlic LOCALITZACIÓ: Acròpoli d’Atenas ERECTÈON

48. Mnèsicles era un arquitecte reconegut (havia realitzat els Propileus). Gran domini del terreny. Darrer edifici que es construeix a l’Acròpoli En total presenta 4 pòrtics sota l’ordre jònic. La dificultat del terreny + espai sagrat ancestral = adaptació de l’edifici a l’orografia del terreny. N S Cariàtides Annex amb coberta plana Annex amb coberta plana Coberta a dues aigües

49. Pòrtic Nord Vestíbul Cel·les de Posidó i Erecteu Santuari d’Atenea Pòrtic de les cariàtides amb una escala que baixa a la tomba de Cècrops (primer rei de l’Àtica)

50. L’edifici encara que és una excepció dintre l’arquitectura grega conserva les parts i està en harmonia amb ell i l’entorn. Respecta l’espai sagrat i la geografia del terreny. S’aixeca sobre la roca on Posidó va fer brollar aigua salada.

51. El temple està dedicat a Atenea, Posidó, Cècrops i Erecteu. Atenea i Posidó: Lluiten sota el comandament de Zeus per aconseguir ser el déu protector de la ciutat. Cècrops escolliria al Déu que oferís un benefici per a la ciutat. Posidó fara brollar aigua salda d’una roca i Atenea donarà l’olivera (fusta, aliment i oli). Erecteu: primer rei d’Atenes. Va fundar les Panatenees. En el pòrtic sub Mnèsicles canvia les columnes per cariàtides. Segurament realitzades per algun deixeble de Fídies. Dones de Cària (Àsia Menor) que eren esclaves dels grecs (havien ajudat als perses), Sembla que es va inspirar en un grup de tres dones trobades al santuari de Delfos realitzades per Cal·límac (S.V a.C) Esdevindranun referent per a l’art i l’escultura.

52. TEATRE D’EPIDAURE FITXA TÈCNICA AUTORS: Policlet, el jove CRONOLOGIA: (350 a.C) ESTIL: Grec clàssic TIPOLOGIA: Teatre (arquitectura civil) MATERIALS: pedra LOCALITZACIÓ: Epidaure (Peloponés)

53. La càvea : 120 m diàmetre. 2/3 parts de la circunferència. S’eleva 24m L’orquestra Prosceni Escena Autor: Pausanies afirma que l’arquitecte del taeatre va ser Policle, el jove (net de l’escultor). Neix a Argos al S.V i sabem que va realitzar un thólos a Epidaure i poc més. S’aixeca sobre un pujol. Parts: Diazoma part superior: 22 sectors de 20 grades. Diazoma part inferior: es divideix en 12 parts separades per 13 escales radials que permeten desplaçar-se per 34 grades. Edifici de dos pisos i un balcó (no es conserva) que podia representar un palau, cabana, etc... També servia de magatzem i vestidor. Plataforma entre l’escena i l’orquestra. Es desenvolupa l’obra Tenia cabuda per 15000 persones. Dos tipus de seients: 1- amb respatller i braços 2 Sobre la pedra Originariament hi havia un altar.

54. Es trobava a les afores de l’antiga ciutat d’Epidaure (sud-est del Peloponès) aprofitant un pujol = relació entre art i natura. El teatre neix amb les festivitats dedicades al déu Dionís (Primavera i hivern). L’acústica és perfecte. Va ser un dels teatres més importants on es representares obres de Eurípides, Sòfocles i Èsquil. La seva importància recau també en el fet de que estava a prop del santuari d’Asclepi (déu de la medicina) Esdevindrà un model per a futurs teatres tant grecs com romans.

57. FITXA TÈCNICA AUTORS: ? CRONOLOGIA: (180-160 a.C) ESTIL: Grec hel·lenístic TIPOLOGIA: Altar MATERIALS: Marbre LOCALITZACIÓ: Pergamonmuseum (Berlín) ALTAR DE ZEUS A PÈRGAM

60. Podi de 7m d’altura. Pràcticament quadrat. Columnata jònica Entaulament i coberta plana (animals fantàstics i mitològics) O E N A la façana Oest té forma d’ u. Al mig una enorme escalinata porta a una pati central. Pati central tancat amb altar de sacrificis. Al pati hi havia un fris on es representava temàtica mitològica. No es conserva. Dedicat al fundador de la dinastia atàlida, Tèlef, fill d’Heracles. Podi decorat amb un fris continuat d’alt relleu de més de 120 m. És l’únic que s’ha conservat. Es representa la gigantomàquia.

62. En l’alt relleu es representa la gigantomàquia on veiem als dèus (ordre) lluitant contra gegants (irracionals i salvatges). La voluntat era represntar les victòries del atàlides (identificats coma Dèus) sobre els bàrbars gàlates (gegants). Destaquen Atenea (protectora de la ciutat i deessa de la guerra) i Zeus. Al fris de Tèlef es realitza per primera vega un paisatge de fons = influencia en el futur. Columna de Trajà . El Barroc tindrà característiques similars a l’art hel·lenísitic. Decoració de la deessa Atenea al fris est

63. Decoració de la lluita de Zeus al fris est